Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

87 Grande Rue de la Croix-Rousse
Mapa a Google

La Grande Rue de la Croix-Rousse, al cèntric històric de Lió, no té res que la faci especial a primer cop d’ull. Com tampoc no crida gens l’atenció, ans al contrari, el petit carreró sense sortida que, tot d’una, apareix a l’altura del número 87 del mateix carrer. Però les aparences, ben sovint, ens enganyen. Perquè si us endinseu per aquest fosc passatge, anireu a parar a un dels secrets més lluminosos i ben guardats de la ciutat: el Jardí de Rosa Mir.

Per a explicar qui és aquesta misteriosa dona de ressonàncies nostrades enmig de Lió i, sobretot, què hi fa un jardí de reminiscències andalusines i modernistes amagat en un interior de cases, ens n’hem d’anar fins a Burjassot. I, més concretament, al 1913. Aquell any va néixer en aquest municipi de l’Horta Juli Senis Mir, que ben aviat va seguir la tradició familiar i es va convertir en la quarta generació de paletes a casa seva. Però la guerra del 1936-39 i l’ambient irrespirable de la dictadura franquista, incompatible amb les seves conviccions –i accions– republicanes, el van empènyer el 1947 a passar cap a França, on poc després se li van unir la dona i els dos fills. Després de voltar una mica, el 1951 es van establir tots quatre a Lió, on ell va aixecar un petit negoci de construcció i es van acabar mudant al número 83 de Grande Rue de la Croix-Rousse.

Quan ja semblava tot encarrilat per a viure amb una certa tranquil·litat, l’any següent li van diagnosticar un càncer de coll, que el va mantenir hospitalitzat una llarga temporada. L’estada a l’hospital i la superació de la greu malaltia el van marcar profundament, i una vegada guarit i tornat a casa va decidir plasmar aquella experiència vital en forma de jardí particular. En una parcel·la adquirida rere casa seva, amb tota mena de materials acumulats durant anys –des de pedres i còdols fins a petxines i conquilles–, va posar fil a l’agulla. Del 1957 al 1983, l’any de la seva mort, en Juli es va entaforar el barret d’artista i va transformar, intuïtivament i sense cap planificació prèvia, un vulgar pati interior en un jardí extraordinari en què es barregen influències de l’Alhambra de Granada, de l’abadia de Montserrat i de l’obra d’Antoni Gaudí, especialment de la Sagrada Família i el Park Güell de Barcelona.

Entre els gairebé quatre-cents metres quadrats d’obra en pedra i plantes donades per amistats o comerciants, Jules Senis Mir –com és conegut a Lió– va construir també una petita cova per a encabir-hi una marededéu, en agraïment per haver-se guarit de la llarga malaltia. Ara, l’homenatge principal del jardí el va dedicar, com resa una placa a l’entrada, a una altra mare, la seva: Rosa Mir Mercader.

A la mort del paleta artista, aquest singular jardí valencià va restar en mans de la seva dona Carme i els fills Juli i Cèsar i, des del 1987, va passar a ser propietat del municipi de Lió, que el va inscriure el 24 de desembre d’aquell mateix any com a monument de la ciutat. L’efecte del pas del temps i un cert abandonament van obligar les autoritats a fer-hi una renovació profunda el 2011, a càrrec de l’arquitecte paisatgista Frédéric Reynaud, amb la intenció de convertir-lo en un patrimoni cultural obert al públic. La visita (presencial cada dissabte, si ho permet la covid, o virtual, des d’ací) permet de gaudir actualment de les construccions de Senis Mir, a més d’una gran varietat de plantes mediterrànies ben disposades entre els seus passadissos i arcs d’obra.

I una mica més: Cinc-cents quilòmetres al sud de Lió, a la localitat costanera de Menton, hi ha curiosament un altre jardí valencià en tota regla: el que envoltava la luxosa finca Fontana Rosa, adquirida el 1922 pel gran polític i escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez per a passar-hi els últims anys de la seva agitada vida.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.