Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Masferre Country Inn and Restaurant
Poblacion, Patay, Sagada
Mapa a Google

El prestigiós Smithsonian Institute de Washington i la National Gallery of Australia a Cànberra són dues de les institucions culturals que conserven, actualment, una part de les fotografies originals sobre els pobles originaris de la Serralada Central, una serralada de difícil accés al nord de l’illa filipina de Luzon, fetes a mitjan segle XX per Eduardo Masferré (1909-1995). Malgrat el renom internacional d’aquest fotògraf de cognom català, que el 1999 fins i tot va rebre pòstumament al seu país el títol de ‘Pare de la fotografia filipina’, a casa nostra la seva trajectòria ha passat força inadvertida.

Una història, de fet, que comença abans de néixer, el 1889, quan el seu pare, Jaume Masferré i Planas (1869-1945), va deixar Sant Feliu de Guíxols per anar a les Filipines com a soldat professional. Arribat a les illes, fou destinat a un petit llogaret kankana-ey de la Serralada Central on poc després, arran de l’ocupació nord-americana de l’arxipèlag, va deixar l’exèrcit espanyol i es va establir com a camperol a Batalao, prop de Sagada. El 1905 es va casar amb una noia local, Cupnyat Langkew (també coneguda per Mercedes Pins), i van tenir uns quants fills. Els dos primers, en Jaime i l’Eduardo, el pare els va enviar a casa d’una tia a Sant Feliu de Guíxols perquè s’hi escolaritzessin. Però al cap de set anys només en va tornar l’Eduardo, perquè el seu germà gran es va morir a causa de la tuberculosi el 1921. A Sagada, ja sota domini dels EUA, es va continuar formant a les missions de l’Església episcopal que s’havien establert a la serralada seguint l’exèrcit colonial nord-americà. 

I ajudant de tant en tant algun missioner a fer fotografies i revelar-ne, es va interessar ràpidament per la tècnica fotogràfica. Un interès que va créixer quan, ja exercint de professor d’anglès i història el 1931, va començar a recórrer durant les estones lliures els pobles de la seva terra natal, encara poc afectats per processos de transculturació, carregat amb una càmera Kodak Graflex i un llibre d’iniciació a la fotografia que havia comprat per correu a Manila. De manera autodidacta, durant aquella dècada va retratar persones i paisatges que coneixia de prop, des d’un petit estudi a Baguio. Després del parèntesi de l’ocupació japonesa durant la Segona Guerra Mundial, en què Masferré es va unir a la guerrilla local i posteriorment es va integrar a la infanteria nord-americana, va obrir un nou estudi fotogràfic més professional, Masferré Studio, que va portar amb la seva dona, Nena Ogues, fins al 1956.

Les fotografies de Masferré d’aquelles dues dècades van capturar el moment històric en què els pobles austronesis de la aerralada, considerats primitius per molts filipins, començaven a rebre l’impacte de la cultura occidental. Per aquest motiu no va ser reconegut com a pioner de la fotografia antropològica de les Filipines fins a la darreria dels anys 1980, en paral·lel amb un creixent interès del país pel seu passat precolonial. Arran d’una primera exposició a Manila el 1982 i de la publicació del llibre E. Masferré. People of The Philippine Cordillera: Photographs 1934-1956, els seus negatius van començar a voltar per mig planeta i van arribar, fins i tot, a Sant Feliu de Guíxols, on per voluntat expressa de la família algunes còpies es van donar al municipi el 1998, tres anys després de la seva mort a Sagada.

I una mica més: Sobre la vida i l’obra d’Eduardo Masferré hi ha actualment una exposició al Museu Etnològic i de Cultures del Món a Barcelona comissariada per l’estudiós Salvador Alegret. Químic de formació, ex-rector de la Universitat Catalana d’Estiu i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Alegret acaba justament d’obrir una campanya de microfinançament per a publicar un llibre que ha escrit durant el confinament i que porta per títol Filipines a la catalana. S’hi recullen, en set-centes pàgines, les traces de la presència catalana a les Filipines, des de Masferré fins al reconegut artista catalano-filipí Juvenal Sansó, passant per la interessant història de l’Observatori de Manila i moltíssims episodis i personatges més.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.