Córdoba, un illot menorquí a l’Argentina

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
08.07.2022 - 21:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Menorquina
Av. Maipú 251, Córdoba
Mapa a Google

Sense sortir del segle XVIII, fins a tres potències mundials –la britànica, la francesa i l’espanyola– es van disputar Menorca, convertida en una illa que atreia població –civil i militar. Però, en contrast amb això, aquell mateix segle també van començar les grans emigracions que han afectat de manera força singular aquest racó del país. El 1768, per exemple, quasi un miler de menorquins van participar en l’expedició del metge escocès Andrew Turnbull cap a la Florida americana, un episodi que ha deixat una marca important a la localitat de Saint Augustine. Durant el mateix XVIII, hi va haver una emigració força més qualitativa que no pas quantitativa de maonesos i santfelipers cap al penyal de Gibraltar, quan les dues places compartien sobirania britànica. I el segle següent, ja van ser milers i milers les famílies illenques –i també valencianes i rosselloneses– que van fer les maletes per establir-se a l’Algèria francesa. L’últim gran èxode, força més desconegut, però ben multitudinari i compacte, va ser al començament del segle passat i va tenir com a protagonistes els ciutadellencs.

L’origen cal cercar-lo en la crisi que va afectar, a la darreria del segle XIX, la puixant indústria del calçat menorquina, molt dependent de Cuba perquè, com a principal mercat, n’absorbia gairebé tota la producció. El daltabaix econòmic que va representar la independència de l’illa caribenca, el 1898, va empènyer sobretot molts ciutadellencs a buscar nous horitzons laborals i, en aquest cas, van posar el rumb cap al sud del continent americà. La ciutat argentina de Córdoba, concretament, va començar a rebre’n famílies el 1886 i, gràcies a l’efecte crida, ja sumaven al principi del segle XX més de tres mil persones, entre emigrants de primera generació i descendents.

Molts d’ells es van col·locar en la important indústria del calçat de la ciutat, però també es van destacar en el sector flequer gràcies als germans Seguí de Ciutadella, propietaris els primers anys del segle XX del principal forn de pa de Córdoba. Una part considerable de tots aquells ciutadellencs arribats en pocs anys a la ciutat es van aplegar en entitats culturals i de beneficència pròpies, com ara les centenàries Protectora Menorquina (fundada el 1908) i Sociedad Coral y Musical Orfeón de Ciudadela (1917), a més del Centro Balear de Córdoba (1918).

I amb el nom d’El Menorquín, l’impressor ciutadellenc Antoni Cursach Truyol va editar del 1919 al 1921 una revista des de Buenos Aires amb molta informació dedicada a la colònia de Córdoba: a les seves pàgines, al costat d’articles sobre història, literatura, folklore, biografies i efemèrides de Menorca, també hi mirava d’encabir força informació de les activitats dels ciutadellencs de la ciutat i de les seves associacions, com les vetllades musicals i literàries, les funcions teatrals i festes populars com les de Sant Joan, és clar.

Gràcies a aquesta potent comunitat menorquina, les ciutats de Ciutadella i Córdoba van decidir d’agermanar-se el 2007, malgrat els dotze mil quilòmetres de distància que les separen.

I una mica més: Si en voleu saber molts més detalls, de l’emigració ciutadellenca a Córdoba, podeu consultar el llibre La Menorquina. Cien años de vida asociativa en Córdoba (1908-2008), publicat pel govern balear el 2008. I sobre els principals episodis emigratoris menorquins, podeu consultar l’article Menorquins lluny de l’illa.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes