Arroyo Catalán
Departament d’Artigas, Uruguai
Mapa a Google

El 4 de gener de 1817, en el context de la invasió lusobrasilera de les Províncies Unides del Riu de la Plata, les forces portugueses es van imposar a les del general local José Gervasio Artigas a la batalla del Catalán. El nom d’aquesta batalla campal, recordada sobre el terreny amb dues esteles de granit, pren el nom d’un grup de cursos fluvials que s’estén pel nord i el nord-oest de l’Uruguai i que desguassa al riu Cuareim, actual límit fronterer amb el Brasil. L’Arroyo Catalán, o simplement El Catalán, és format pel Catalán Grande, el Catalán Chico, el Catalán Seco i el Catalancito, a més del Tres Cruces i el Cuaró, situats tots al vessant de les cadenes de turons de Yacaré Cururú, Belén i Catalán.

Si la batalla important que hi va tenir lloc fa un parell de segles va situar damunt el mapa aquest disputat racó perdut entre l’Uruguai i el Brasil, ric en minerals i pedres precioses, hi ha un altre factor que l’ha ajudat a ser conegut dins el país i fora. A les ribes del Catalán Chico, els arqueòlegs Antonio Taddei i Jorge Chebataroff van descobrir el 1955 restes de les primeres poblacions humanes registrades a l’actual Uruguai, desenvolupades fa entre 8.000 i 10.000 anys, molt abans de la presència del poble xarrua. Per la seva localització, aquesta cultura prehistòrica ‘de recol·lectors-caçadors primitius, basada en artefactes elaborats amb resquills, molts dels quals amb tall’, va rebre el nom de catalanense.

Ara, de l’origen d’aquest catalán tan prolífic toponímicament i arqueològicament, se’n sap ben poca cosa. Hi ha indicis, és clar, de població de procedència catalana establerta a la zona pel cap baix d’ençà de mitjan segle XIX. Una època, val a dir, en què ja recorria l’actual província d’Artigas un capità anomenat precisament Carlos Catalá. Aquest fill del pedagog valencià Josep Català i Codina va rebre l’encàrrec oficial d’establir pobles als límits amb el Brasil per a assegurar la sobirania nacional a la frontera nord. A més dels municipis de Constitución i Cuareim, el 12 de setembre de 1852 va fundar San Eugenio del Cuareim, l’actual ciutat d’Artigas, capital del departament homònim i que l’homenatja amb un carrer i una plaça.

Una altra hipòtesi per a mirar d’explicar el topònim Catalán ens porta fins a l’àrea de naixement de l’Arroyo Catalán i del riu Cuareim, una zona de turons a la cruïlla entre els departaments d’Artigas, Salto i Rivera amb el Brasil. A pocs quilòmetres hi ha el poble de Masoller, que podria rebre el nom d’una família catalana que s’hi devia instal·lar durant el segle XIX. Curiosament, el llogaret va donar nom també a un fet bèl·lic, la batalla de Masoller de l’1 de setembre de 1904, que va significar el final de la guerra civil uruguaiana amb la mort del cabdill blanc Aparicio Saravia i la consolidació política de la presidència de José Batlle y Ordóñez, besnet d’immigrants de Sitges i figura clau del Partit Colorado i de l’anomenat batllisme. Però això ja és una altra història.

I una mica més: A l’altra banda de la frontera, a l’estat brasiler de Goiás, hi ha un altre indret que genera noms i també dubtes semblants. És el municipi de Catalão, la primera referència del qual es remunta al 1722 quan es va establir suposadament en aquesta zona minera de la Capitania de Goiás un clergue d’origen català. Les primeres estrofes de l’himne del municipi diuen:

De um passado glorioso desperta,
Catalão vem viver o esplendor!
Tua história teus filhos em festa
querem hoje cantar com ardor.

Terra altiva de encantos e escóis
na lembrança dos teus viverás,
foste terra de doutos e heróis
Catalão, Atenas de Goiás.

De Goiás, de Goiás
Catalão e símbolo de paz.
De Goiás, de Goiás
Catalão e símbolo de paz.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb