És, probablement, una de les novel·les de l’estiu. La reconeguda escriptora xilena Isabel Allende (Lima, 1942) va publicar el maig passat el seu últim llibre, Largo pétalo de mar, cridat a ser un supervendes, com la majoria de textos seus. És ben probable, doncs, que molts de vosaltres l’hàgiu seleccionat com a lectura d’aquestes vacances. Agafant per al títol una metàfora del gran poeta Pablo Neruda per a descriure el seu Xile natal, l’autora hi aborda per primera vegada la presència catalana en aquest llarg i estret país sud-americà, sobretot destacada arran de l’arribada, el setembre de 1939, del vaixell Winnipeg, noliejat pel mateix Neruda des de París i carregat amb dos milers llargs de republicans catalans i espanyols.

A Largo pétalo de mar, el protagonista principal és Víctor Dalmau, a qui l’escriptora fa dir a l’últim capítol: ‘En el meu cas, si faig comptes, veig que la meva vida està marcada per la Guerra Civil en la meva joventut i després pel cop militar [de Pinochet], pels camps de concentració i els exilis. No vaig escollir res de tot allò, simplement em va tocar.’ Tant aquest resum vital com el nom del protagonista principal ens remeten a l’osonenc Víctor Pey, a qui de fet Allende dedica el llibre sense amagar-se’n. Com confessa a l’epíleg ella mateixa, gràcies a l’amistat i a les entrevistes a l’exili veneçolà amb aquest enginyer català –fill d’un sacerdot anticlerical de Sant Vicenç de Torelló i d’una val·lisoletana–, ella va tenir el primer contacte aproundit amb les vicissituds de milers de republicans a Xile i amb la vida de l’activa i potent comunitat catalana al seu país d’origen.

Així, doncs, aquest previsible nou best-seller és, en el fons, un viu i profund homenatge a un personatge de novel·la que va viure intensament fins a cent tres anys i va sobreviure a un doble exili: el 1939, fugint del cop d’estat de Francisco Franco, cap a Xile; i el 1973, fugint del cop d’estat d’Augusto Pinochet, cap a Veneçuela. Alerta, espòiler! Si llegiu l’obituari que li va dedicar el diari ‘El 9 Nou’ el 15 de desembre de 2017, en ocasió de la seva mort a Santiago de Xile, trobareu condensats els ingredients essencials de l’última novel·la de la néta de Salvador Allende… amic personal de Pey.

I una mica més: Als anys seixanta, ja plenament establert a Xile com a enginyer, Víctor Pey va comprar el diari amb més tiratge i influència del país, Clarín, editat des de 1954, i el va enfocar cap a l’esquerra. Amb l’arribada de Salvador Allende al poder, el 1970, no és estrany que el rotatiu passés a ser considerat el portaveu oficiós del seu govern. I per això mateix el dia del cop d’estat feixista, l’11 de setembre de 1973, com solia recordar Pey, els militars primer van anar al Clarín i després al palau de La Moneda. Allende va ser assassinat; Pey va haver d’emprendre per segona vegada l’exili; i Pinochet li va confiscar el diari, que la família i l’advocat valencià Joan Garcés encara treballen per recuperar.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.