Tapís de Joan Miró
Torre Bessona 2
Mapa a Google

El 1999 vaig aterrar per primera vegada a Nova York. I entre les atraccions que tenia marcades a l’agenda hi havia la visita de les Torres Bessones, a quatre passes de Wall Street. Totalment aliè al protagonisme que adquiririen aquells colossals gratacels bessons al cor de Manhattan just dos anys després, he de reconèixer que no em cridava tant l’atenció de pujar fins a l’últim pis per veure la ciutat a vista d’ocell com d’accedir al gran hall d’entrada de l’edifici sud. Sona estrany, però té una explicació: t’hi rebia un magnífic (i magne) tapís de Joan Miró.

La gènesi d’aquesta peça de 6,1 x 10,7 metres, i de tots els tapissos que va signar Miró, es remunta a la nit de Cap d’Any de 1966, quan la seva única filla, Maria Dolors Miró, va ser atropellada per un tren quan travessava un pas de nivell a Mont-roig del Camp (Baix Camp). Com a mostra d’agraïment a l’equip mèdic que la va salvar, Miró va acceptar la proposta del doctor Rafel Orozco de fer una pintura per a l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona, aleshores joveníssim. Però al final l’artista no va complir ben bé la paraula: en comptes de l’oli va acabar donant-hi un tapís de grans dimensions. Com que Miró no en dominava la tècnica, va encarregar al jove artista Josep Royo, que havia contribuït a la renovació de la Fàbrica de Tapissos Aymat de Sant Cugat del Vallès, a posar fil a l’agulla al seu esborrany. Aquella decisió, gairebé casual, va obrir la porta a una nova branca artística de Miró, sempre en col·laboració amb Royo, des de l’emblemàtica farinera de Tarragona.

El Tapís de Tarragona (1968), actualment exposat al Museu d’Art Modern de la ciutat, es va convertir en la primera obra d’un llenguatge artístic nou per a Miró, que va atraure de seguida l’atenció a tot el món. Saul Wenegrat, aleshores director del programa d’art de l’Autoritat Portuària de Nova York, va demanar-li’n ràpidament un per al World Trade Center, una petició que finalment va atendre en forma d’una immensa tela de quatre tones, feta amb llana i cànem a Tarragona, i que presentava blocs lluminosos de color vermell, verd, blau i groc, amb alguns elements negres i un fons marró clar. Es va enllestir el 1973 i, en el viatge cap a Nova York, es va exposar temporalment en una retrospectiva de Miró al Grand Palais de París. El cineasta Pere Portabella va realitzar per encàrrec un documentari (Miró-tapís, 1974) sobre la part final d’elaboració del tapís.

Wenegrat, en un article publicat el 2002 en què feia un cens de les obres d’art que s’havien perdut amb l’ensorrament de les dues Torres Bessones, rememorava: ‘Quan Miró va acabar l’obra em va dir: “És massa feina això de fer tapissos. No en faré mai més cap.” Però aleshores va rebre una trucada de la National Gallery of Art de Washington, que havia vist el del World Trade Center i també en volia un per a la seva nova ala est. De manera que Miró en va fer un més, l’últim. El nostre penjava al lobby del World Trade Center 2. El devíeu veure si anàveu cap a la plataforma d’observació.’ La Dona de Washington (1978) i el tapís de Tarragona, doncs, són les dues grans peces supervivents de la col·laboració entre Miró i Royo. El tapís del WTC, com a obra única, va desaparèixer l’11 de setembre del 2001… tot i una petició del president espanyol José María Aznar de tornar-lo a teixir per regalar-lo al seu amic George W. Bush: ‘A mi, per un costat, em feia il·lusió –assegurava Royo–, i per l’altre no sabia si em complicava la vida. Finalment no es va acabar de fer.’

I una mica més: Del 24 de febrer al 15 de juny de 2019, el Museum of Modern Art de Nova York ha dedicat una gran exposició a Joan Miró, Birth of the World. En un dels patis del MoMA hi ha l’escultura del mateix artista Moonbird, que es pot veure sense necessitat d’entrar al museu des del carrer 58.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.