Les manifestacions contra el racisme que hi ha a diverses ciutats dels Estats Units arran de l’assassinat de George Floyd han trobat una mena de protesta de caràcter més simbòlic. Enderrocant, pinten i, fins i tot, decapiten, les estàtues de Cristòfor Colom, considerat pels col·lectius indígenes i antiracistes símbol de la colonització i del genocidi que va cometre l’imperi espanyol a Amèrica. Dimecres, l’estàtua de l’explorador que hi ha a la ciutat de Boston va aparèixer decapitada de bon matí. En un estat proper, a Virgínia, a la ciutat de Richmond, els manifestants van fer igual amb una figura de Colom de més de tres metres. La protesta s’ha anat replicant en unes quantes ciutats i ha atemorit altres països on podria passar igual.

L’efecte en cadena també ha arribat a Minneapolis, focus de les protestes antiracistes als Estats Units perquè és on la policia va assassinar Floyd el 25 de maig. Ahir, el Moviment Indígena Americà va organitzar una protesta al capitoli de Saint Paul, seu del govern estatal de Minnesota, per a fer caure l’estàtua de Colom. La policia hi era present, però no va intervenir-hi. Els manifestants van fer-la caure amb dues cordes que havien lligat meticulosament a l’estàtua.

Estàtua d’homenatge a Colom a Miami, Florida

‘És un gest molt poderós, que hàgim pogut desmantellar la història construïda en aquest país. Les falsedats que s’han dit sobre Cristòfor Colom, sobre com va venir aquí i que va fer una bona tasca. Tot això són mentides’, deia Dorene Day, una de les fundadores del Moviment Indígena. A Miami també hi ha hagut atacs a l’estàtua de Cristòfor Colom, i de Juan Ponce de León, conqueridor castellà que encapçalà la primera expedició europea a la península Florida i a la qual van posar nom. Set persones van ser detingudes per pintar-hi el nom de Geoge Floyd i BLM, sigles de Black Lives Matter.

Ciutats com Nova York han volgut prevenir i per això han desplegat un operatiu permanent de policies al voltant de la icònica escultura de Cristòfor Colom que hi ha situada a Manhattan, just davant de l’Hotel Trump. El governador de l’estat, Andrew Cuomo, amb avantpassats italians, ha declarat ‘entendre els sentiments contra Colom’, però demana que es respecti l’estàtua de l’explorador perquè creu que també representa el llegat i la contribució dels iberoamericans a Amèrica.

Aquest moviment ha travessat l’oceà i ha deixat de ser estrictament nord-americà. Diumenge, a Bristol, uns quants manifestants van enderrocar una estàtua de l’esclavista anglès Edward Colston i la van llançar a les aigües del port. Posteriorment, una estàtua d’un altre esclavista anglès, Robert Milligan, va ser retirada de l’exterior del Museu dels Docklands, a Londres.

Però la protesta ha incrementat de to quan ha atacat directament un símbol britànic, el primer ministre Winston Churchill. L’estàtua en memòria del dirigent conservador que vigila el parlament britànic, al centre de Londres, va ser atacada amb un missatge molt clar: ‘Era un racista’. Però més enllà del dany material, la protesta ha sotmès el país en un debat. Les autoritats han col·locat uns plafons metàl·lics per a protegir l’escultura i evitar que l’emplaçament es converteixi en un punt de rivalitat entre col·lectius antiracistes i grups d’extrema dreta.

La polèmica ha obligat el primer ministre, Boris Johnson, a pronunciar-se sobre l’incident. El polític conservador que més s’ha obligat a imitar les formes de Churchill va escriure ahir uns piulets demanant respecte per l’escultura, tot i reconèixer que més d’una vegada havia fet comentaris racistes: ‘Sí, de vegades va expressar opinions que avui ens són inacceptables i que són inacceptables, però era un heroi i mereix plenament el seu memorial.’

La protesta pot arribar a Barcelona?

Si traslladem aquestes protestes al nostre país, la primera estàtua que ens ve al cap és la de Cristòfor Colom a Barcelona, al final de la Rambla. De moment no hi ha reaccions. Només la de la presidenta de Catalunya En Comú-Podem al Parlament, que en una entrevista al diari Ara assenyala que seria una bona mesura desmuntar-la. Leónidas Martín, professor de la UB de Polítiques Artístiques i especialista en art i pensament contemporani, es mostra dubitatiu sobre com poden afectar les protestes dels EUA en el monument de Colom a Barcelona. Explica que col·lectius indígenes s’hi reuneixen al voltant cada 12 d’octubre i en demanen l’enderrocament. Tanmateix, ressalta que té una ‘dimensió més gran’ que no pas l’estàtua d’Antonio López, que sí que va ser enderrocada.

Martín coneix bé la història perquè participava en SOS Racisme, l’entitat que des del 2014 demanava que es retirés l’estàtua en homenatge al negrer que va fer fortuna traficant esclaus a la Cuba colonial i que era situada en una plaça que també portava el seu nom. L’Ajuntament de Barcelona va abraçar la demanda i el març del 2018 el monument va ser retirat.

Moment de la retirada de l’estàtua d’Antonio López Fotografia: Ajuntament de Barcelona

Quan només hi ha dempeus el pedestal, SOS Rascisme va fer-hi una intervenció artística amb migrants africans que fa anys que viuen sense papers a la ciutat. Portava el nom de ‘Racismo sin comillas’ en al·lusió a López, que va ser el primer marquès de Comillas. En clau històrica, i més enllà de si la protesta arribarà als nostres carrers, recorda que la destrucció d’estàtues no és res nou i que és una pràctica que té una llarga tradició històrica que comença amb la destrucció de la Columna Vendôme, el 1871. ‘Les estàtues són la petrificació d’uns valors i una manera de veure el passat. Quan dues lectures socials s’enfronten, hi ha aquesta pràctica iconoclasta de destruir la simbologia que no comparteixes’.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.