Colau, Maragall, els espies i els borratxos de la raó d’estat

L’espionatge per a impedir un pacte entre Maragall i Colau mostra d’una manera molt crua que no hi ha límits per a la raó d’estat espanyola

Vicent Partal
Vicent Partal
15.05.2022 - 21:40
Actualització: 15.05.2022 - 21:57
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El concepte “raó d’estat” ha acompanyat el desenvolupament de l’estat modern com la definició d’una de les seues pitjors conseqüències. Malgrat l’origen italià de la idea, hom l’atribueix al cardenal Richelieu, perquè la seua posició durant la guerra dels Trenta Anys, en favor del protestantisme –essent ell mateix catòlic– va marcar per sempre la manera de fer la política. Richelieu tenia por que el poder de l’emperador catòlic romà fos excessiu per a la monarquia francesa i per aquesta “raó d’estat” va contradir les seues conviccions més íntimes i va passar a moure’s, segons la coneguda frase, “entre allò que la consciència permet i allò que requereix la resolució dels afers públics”. El cinisme es va apoderar de la política i la “raó d’estat” va desplaçar cada vegada més la decència personal, els valors i la ideologia i tot dels governants.

D’ençà d’aleshores, aquesta invocació a la “raó d’estat” s’ha convertit en una pantalla perfecta per a permetre a qualsevol polític de fer totes les coses que repugnarien a la consciència, fins i tot la pròpia, o que no es podrien explicar sense tornar-se roig com un tomàquet. Bàsicament perquè adduir la “raó d’estat” per a fer qualsevol cosa és una de les maneres més evidents de dotar de legitimitat, si més no de legitimitat retòrica, qualsevol política que vulgues fer. Qui caram, així en abstracte, s’oposarà a la raó d’estat? Qui s’oposarà a una imperiosa necessitat del conjunt de la nació?

Però el problema de la raó d’estat, com es va descobrir de seguida, són els límits. Que desapareixen com per art de màgia. En el moment que acceptes de justificar-te amb la raó d’estat és gairebé impossible de no repetir la carta, tan còmoda com és. Invocar la raó d’estat, sobretot quan els altres l’accepten sense crítiques, és perdre qualsevol constrenyiment, deixar de patir pels límits que marquen què pots fer i què no, sentir-te sobirà absolut. Per això no és estrany que aquells qui la fan servir una vegada i una altra acaben perdent el nord i la decència, sovint embriagant-se de poder, fins que un dia cometen un error que de tan gros que és, de tan enorme, esdevé inexplicable, indecent. I sol ensorrar-ho tot.

Això ve a tomb de la notícia que vam saber ahir, per una informació de La Vanguardia, que l’estat espanyol havia fet servir l’espionatge també per a evitar que ERC –Ernest Maragall, en concret– pogués pactar amb Ada Colau i esdevenir batlle de Barcelona. I la història és particularment interessant per tres motius.

Els primer és que posa en relleu una altra volta que per a l’estat espanyol aquestes diferències internes que tant angoixen els independentistes no existeixen: simplement tots som l’enemic. Ja ho hauríem pogut entendre quan, en la primera llista del Pegasus, apareixen com a investigats polítics com Ferran Bel, Marc Solsona i Marta Pascal, que no podien estar més allunyats de l’estratègia de la confrontació. Però ara, per si calia, encara tot es fa més clar. Un pacte entre ERC i els comuns és precisament allò que ha cercat amb afany un sector d’Esquerra, com una manera de desfer-se del bloc independentista i un vehicle per a fer entrar el país en una nova etapa política en què la independència reste aparcada. Però per al govern espanyol Esquerra, per més predisposada que estiga a acceptar-ho tot i a aguantar el que siga, simplement és l’enemic, forma part de l’enemic i per tant farà qualsevol cosa per afeblir-la. La veritat és que jo no confie gens que Esquerra aprenga la lliçó i actue en conseqüència, però he de dir també que tampoc no sé quant de temps podrà resistir defensant una posició que les obvietats contradiuen i ridiculitzen.

La segona lliçó interessant que es pot extreure d’aquesta situació que acabem de saber és la ceguesa que causa sempre la raó d’estat en qui la fa servir. I ací és on es creen oportunitats magnífiques. Ho he explicat abans: en termes polítics, per a Espanya seria molt important i li donaria una gran seguretat en el futur que ERC es despenjàs del bloc independentista i s’instal·làs en una mena de nou tripartit. Això faria que el país abandonàs l’eix Catalunya-Espanya en favor de l’eix dreta-esquerra. Però els obsessiona tant la por que tenen de l’independentisme i la constatació –que ells sí que tenen i creuen– que la independència és possible en qualsevol moment, que simplement perden el nord i alhora la capacitat d’anàlisi. Fins al punt que quan Ernest Maragall guanya les eleccions, en compte de pensar que Maragall i Colau governant junts podrien formar una nova centralitat i obrir una nova etapa, només hi veuen un terrible independentista manant al cap i casal i embogeixen. I què fan? Maniobrar com siga –si han espiat, què més no hauran arribat a fer?– per impedir-ho. A qualsevol preu.

Finalment, els tercer aspecte interessant que es desprèn de tot plegat és l’aclariment ja gairebé definitiu del paper d’Ada Colau i els comuns com a instrument privilegiat de l’estat per a frenar l’independentisme. Això –tornem-hi– ja era visible, però ara s’ha documentat molt més. Evidentment, la batllessa pot dir que no en sabia res, però l’acumulació de fets estranyament casuals que sempre l’afavoreixen a ella ja és d’una dimensió monumental. I cada vegada és més difícil de creure que no n’és conscient, del joc a què juga. En primer lloc, Colau aprofita d’una manera completament indigna una maniobra de la caverna, la famosa mentida sobre Xavier Trias i els diners inexistents a Suïssa, per a arribar a la batllia, tot derrotant CiU. I quan es descobreix la mentida no demana mai excuses per allò que havia arribat a dir ni expressa tristesa per haver estat protagonista de l’afer. Però és que, a més, a les eleccions següents accepta els vots de l’ultra Manuel Valls per a tornar a ser batllessa malgrat que Esquerra Republicana havia guanyat les eleccions. I ara descobrim que tot això passa amb l’agreujant que, en aquell moment, algú espia telèfons i influeix, doncs, de manera directa en el resultat de les negociacions. Tot això partint de la base, i dient per escrit a un jutge que per a Espanya és imprescindible que la batllessa siga Ada Colau. Com siga.

Deia abans que el problema principal de la raó d’estat és que els qui s’acostumen a fer-la servir amb regularitat –siguen de dretes o d’esquerres, que això tant hi fa– al cap de poc temps solen entrar en una deriva que els porta inevitablement a cometre errors enormes i ben sovint a propiciar situacions completament contràries als seus interessos. Emborratxar-se del poder que t’atorga gaudir del deep state i les seues extraordinàries funcionalitats, generalment té una ressaca molt i molt amarga. Per això estic convençut que les conseqüències del Pegasus, que tot just si comencem a descobrir, significaran el moment més decisiu en la política catalana d’ençà del Primer d’Octubre i la proclamació de la independència. I l’error més important d’Espanya d’aquests darrers anys.

PS. Una de les coses més tenebroses de l’afer Pegasus és que no sabem si continuen espiant –que segurament sí. Ni sabem què més fan de manera il·legal per a incidir en la vida política catalana. Però una cosa sí que és clara: si fa quatre anys evitar que Maragall fos batlle de Barcelona era una “raó d’estat”, res no fa pensar que no ho continue essent encara avui.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.05.2022  ·  22:10

Ben clar ho diu a l’entrada de les cases-caserna de la Guàrdia Civil: Todo por la Patria. I a això juguen des de fa segles. A cada bugada perden un llençol, però el seu joc sempre és aquest. Sorprèn que encara queden catalans que no ho entenguen. Tots som i serem el seu enemic.

enric arquimbau
enric arquimbau
15.05.2022  ·  22:16

Si Europa fos alguna cosa més del que és, no restaria impassible a la bruta, immoral, despòtica destrucció de la Democràcia, d’un Estat membre.

Carles Lladó
Carles Lladó
15.05.2022  ·  22:20

Si el Pla D’IN, l’únic pla d’alliberament nacional que existeix–(o potser hi ha algú que en sap res d’algun altre?)– legitima la DUI amb tècnica judoka i és integralment resolutori, sense cap mena de possibilitat de prendre mal, com pot ser que sigui boicotejat pels partits i per tots els mitjans i les entitats i els col·lectius i els els opinaires que es diuen independentistes?
El vídeo Pla D’IN és de només 50 segons i el Pla pot ser fullejat a http://www.carlesllado.cat.

Joan Benet
Joan Benet
15.05.2022  ·  22:24

Només una cosa pot fer que ERC reaccioni: perdre el sou.
I a cada elecció tenim la oportunitat de que el perdin. Recordem-ho

Joan Guasch
Joan Guasch
15.05.2022  ·  22:28

Sembla que a poc a poc, el pensament de la gent va convergint. Ara mateix enllestia un text per llegir aquest dilluns a la concentració que l’ANC de Valls i Alt Camp fem cada 16 de cada mes, aquest cop per parlar sobre tot això de l’espionatge, i hi ha dos conceptes, entre més, que hi poso per enquadrar la situació: el de la raó d’estat que tan bé descrius i que l’Estat espanyol està en guerra permanent contra tots els catalans, pensin el el pensin, perquè tothom en rep algunes conseqüències, polítiques, econòmiques, socials, etc. Trobo que són conceptes clarificadors de la situació i que caldria anar-los divulgant i explicant per tal que, com una pluja fina, vagin arrelant en el subconscient dels ciutadans. Quant al paperot dels partits, ja està tot dit. Com no s’espavilin potser tindran un disgust en les properes eleccions.

Joan Guasch

Jaume Ortí
Jaume Ortí
15.05.2022  ·  22:28

Els comuns arriben a l’alcaldia gràcies a l’acusació falsa contra Trias, rabejant-se amb proves manipulades i falses* i ni tan sols van demanar perdó quan es va demostrar que tot era mentida.

La segona vegada és gràcies a l’espionatge d’estat. Avui he sentit gent “colauer” que es mostrava indignada per l’acusació que feia Ernest Maragall.

En un país normal que un jutge autoritzés escoltes telefòniques i espionatge per un afer així faria caure el jutge, el govern, l’alcaldia i uns quants caps més.
I si fóssim un país democràtic acabarien a la presó.
No sé, a mi tot plegat (Catalangate, això de l’altcaldia, el lawfare,…) em sembla que deixa el Watergate en “pecata minuta”, al capdavall “només” era espiar el partit rival per a preparar les estratègies per a les properes eleccions.

Tot això és molt indignant i aquest cas concret implica de ple, com a part perjudicada, a ERC.
I què farà ara ERC? Trencarà pactes amb els comuns i el govern espanyol? Perquè si no fan res seran cornuts, pagadors del beure, del llit, de la festa i de la convidada que els tornin a fotre quan vulguin.

El que sorprèn és que pensessin que ERC i el seu líder (que ha estat del PSC de tota la vida) fos un perill separatista.

El que queda clar és que Comuns-Podem i tota la patuleia aquesta que anaven a assaltar els cels i acabar amb la “casta” no ha estat mai una amenaça per a l’estat espanyol. Més aviat al contrari.

————————————————————

* Això de fer servir la ràbia irracional basada en coses sense demostrar sempre m’ha semblat una cosa de feixistes, tot i que no han estat els únics a fer-ho servir. Seria més exacte dir-ne que és una eina de totalitaris de tot signe. Recordo la Gemma Ubasart que van dir que basarien la campanya de Podem a Catalunya en l'”odi contra Mas” que era el MHPG de llavors. I ningú no es va indignar. És increïble.

joan rovira
joan rovira
15.05.2022  ·  22:37

Mentre uns reclamen “La terra per sembrar”; altres, amaguen “El m2 per especular”.

Mentre uns construeixen “El Primer d’octubre”; altres, allarguen “El processisme”.

Mentre uns viuen “El present republicà”; altres, reviscolen “El passat autonòmic”.

(El subjecte de cadascú escull tant el verb com el nom que l’identifica lliure o no, encara).

Francesc Rosés
Francesc Rosés
15.05.2022  ·  22:49

Crec que l’estat espanyol sí que reconeix algunes diferències internes perquè, si bé és cert que han espiat a gent de tots els partits, hi ha persones molt rellevants que sembla que no han estat espiades, com ara el senyor Junqueras i el senyor Rufián. Alguna distinció faran per haver decidit no espiar a aquestes dues persones. O potser jo vaig errat i sí que les han espiat. No em va semblar veure-les a la llista.

Jordi Parera
Jordi Parera
15.05.2022  ·  22:59

Quan he llegit els casos que s’atribueixen a rao d’estat he pensat immediatament en els atemptats de la Rambla i Cambrils, hi veig el motiu i la sospita raonable pero de moment poques certeses i poca esperança de tenir-ne. La llista es llarga i creixent i poca memoria que aparentem els catalans.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
15.05.2022  ·  23:15

Espanya i la seva predecessora, la Corona de Castella- ja tenen tradició en la raó d’estat. Penso en el compromís de Casp i com van fer servir els seus exèrcits per desanimar partidaris de Jaume d’Urgell, com van comprar vots per Ferran d’Antequera…
I més tard, l’estranya mort de Pau Claris, potser enverinat per algun agent secret seu…

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
15.05.2022  ·  23:27

I l’actitud de ERC? S’explica tota sola per l’aversió a Junts/Convergència?
Jo crec que no del tot. L’Estat Espanyol hi deu ser al darrere de qualque manera.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
15.05.2022  ·  23:29

No compro l’editorial.

Ja ha començat la publicitat a favor d’ERC fent veure que era i és una víctima.
Tot es per anar desmuntant la força que pot tenir el CxR i la gent que volem d’una vegada “deixar de ser independentistes” per viure en un estat català.
Aquest avi xacrós te l’oportunitat de viure els dies que li queden aprofitant-los per ell i els seus nets, si en té.
Haver d’aguantar encara les restes d’aquesta esquerra divina que anava amb el 1430, els bitllets de mil i l’americana de vellut amb colçeres de cuir a París, cansa i molesta.

Joan Font
Joan Font
15.05.2022  ·  23:31

La meva pregunta es ¿ Quin acord te el Junqueras amb el PSOE per mantenir la llibertat condicionada ?
Potser si ho sabéssim, entendríem el perquè ERC continua donant suport al PSOE.

Jaume Riu
Jaume Riu
16.05.2022  ·  00:05

RAÓ D’ESTAT, SI TORNEM A L’ORIGEN
De bon començament, abans de tenir el reconeixement que tenim ara des del regne d’Espanya, ja vam descartar que cap govern hagi pugut tenir els recursos per espiar amb Pegasus.
Ja vam veure que no té cap sentit perdre el temps amb la feina inútil de buscar les responsabilitats ni de Pedro Sanchez, ni de Margarita Robles, ni de l’anterior govern de Rajoy, perquè des dels governs no han pogut comprar, ni tenen recursos per pagar aquest espionatge, limitat a la compra i a l’ús des dels estats, amb recursos econòmics d’estat, no de pressupostos de govern.
Només de veure la relació dels espiats, ja s’explica perfectament que es tracta d’una raó d’estat.
Qui n’obté el benefici és, ni més ni menys, el cap d’estat.
Amb altres paraules però, ens han confessat que l’espionatge té l’objectiu d’apuntalar la monarquia instaurada -que no restaurada-, pel dictador Franco, per això es fa el control als governs i, naturalment, el control als independentistes que posen en perill imminent la unitat del regne d’Espanya.
Efectivament confessen doncs que és una raó d’Estat, i es pensen que amb això ja tenen prou argument per justificar el crim.
El CNI, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional estan al servei del cap d’estat, no dels governs.
La raó d’Estat, en aquest cas, se’ls gira en contra, i els condemna.
Que hagin espiat també a la ministra i al president del govern ens confirma aquesta reflexió.
Tot s’explica si tornem a l’origen.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
16.05.2022  ·  00:32

Sembla que aquest transatlàntic que conforma VW estiguem dissenyat una mena d’estat diferent al paradigma d’estat sorgit després de la revolució francesa, que ja baveja i es dirigeix cap llur extinció.

Pense, que la base calvinista – sense proclamar-la- que atresora aquesta nació catalana fa la rebel·lia contra eixes actuacions il·legals que ja Émile Zola va denunciar al seu “J’accuse” sobre l’afer Dreyfus (cas d’espionatge i antisemitisme)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Afer_Dreyfus

Per això, estem fent un producte nou barrejat de components ètics i morals inèdits a la part sud-occidental d’Europa. On els serveis d’intel·ligència no poden tindre la impunitat de les màfies que menegen els actuals estats.

Unes maneres de societats nòrdiques que feren llurs revolucions reeixides, mentre que nosaltres no hem pogut portar a cap mai abans. L’en duem fent ara mateix, amb el mínim de violència possible i amarant d’ella totes les capes socials imperceptiblement amb eixe puntet de pensament llibertari -individualisme col·lectiu- que ens caracteritza fa segles.

Sobtre les actuacions del CNI que ens fan “d’sparrings” només cal recordar com s’han passat per la pedra personal de la seua corda com ara, Rita Barberà el dia abans de declarar i alçar la manta amb truita francesa i un got de ginebra, a Miguel Blesa, Cotino Ferrer (excap de tota la policia)…..i un toll de personalitats (una cinquantena..pel cap baix) de la seua trinxera que estaven a punt “cantar” per a salvar llur pell o implicar d’altres immersos en les trames.

No crec en la innocència i desconeixement dels serveis especial de l’estat profund que és qui governa realment aquells estats polítics que no ningú els vota, traspassant governs, consells de ministres, parlaments, constitucions, comissions etc , d’altra cosa és que “deixen fer” en aquells dos nivells (que ha eixit en algun editorial anteri or de fa mesos)en què actuen els tribunals d’aquells estats.

Josep Blesa (València)

PS: saben tot de nosaltres, però sempre tenen esquerdes pel qual l’estat els acaba esclafint.

Una construcció política, com a artifici humà, té una durada aproximada d’uns 200 a 225 anys pel que he anant esbrinant pels meus estudies i cabòries. I n’hi ha uns quants que ja estan en capella, i cantant-los-hi les absoltes.

Jean Marc SABADEL
Jean Marc SABADEL
16.05.2022  ·  01:12

El devot JunquERCas sempre perdonarà els pecats espanyolistes. Com diu el refrany d’ERC : pecat no confessat, pecat totalment perdonat.

Joan Torres
Joan Torres
16.05.2022  ·  02:04

Desde el primer moment que la Colau va irrompre a la política que vaig tindre la seguretat que és el peó més potent que l’estat espanyol té a Catalunya en la guerra contra l’independentisme. És la Gran Botiflera en contra de la llibertat de la nostra nació.
.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
16.05.2022  ·  05:54

Maragall ha aprovat tots els pressupostos de la Marquesa Colau de Valls, del GAL i del CNI, Ccom Junquerasha aprivat tots els pressupostos del Generalisimo Sanchez del GAK I DEL CNI. Apartir d’aqui, el CNI es una pallassada mes d’erc per continuar estafant o fer el ruc

Carme Perello
Carme Perello
16.05.2022  ·  06:38

A partir d’ara els votants de “Podemos”i de la Colau, ja saben que votant a ella: fan una EZPAÑA UNIDA.
No hi ha més.
Jèsica Albiach: “Això és patriotisme i el reste…..tonteries regionalistes”.

Aprofitar la defensa per guanyar vots, davant l’ofensiva fatxenda, quan vosaltres mateixos us vau unir a en Manuel Valls….té cuL…..¡¡¡

Albert Miret
Albert Miret
16.05.2022  ·  07:25

Si són tan desvergonyits com per fer la seva contínua burla de la democràcia i dels catalans, qui ens diu que els resultats de les eleccions no han estat establerts a voluntat d’aquesta pútrida i mafiosa espanyolitat des de fa anys. L’únic que ens haguera pogut ajudar en la lluita per fugir de l’esclavisme castellà va ser una Unió Europea que va ser la defensora de la democràcia, però que avui ja és tant o més podrida que l’espanyola. Continuar jugant al joc espanyol com fa ERC i -per descomptat la Colau-, és assistir tranquil·lament a l’acorament de Catalunya. Ah! Jo també em pregunto com és que el señor Junqueras i el toterito Rufián no han estat mai espiats? Quina cara tant dura!

Santi Mañe
Santi Mañe
16.05.2022  ·  07:30

Sembla mentida que no hàgim entès que la politica, des de ja fa temps, s’ha coonvertit en una indústria, per cert molt lucrativa per als interessats. Indústria que, com qualsevol negoci, té els seus mecanismes de supervivència.
Dit això, els Catalans no hem entès què necessitem per sobreviure en aquesta selva i els Ñ sí que tenen una causa comuna, que els serveix per mantenir el negoci.
El dia que sapiguem distingir, amb el nostre vot, els que miren pels interessos dels seus conciutadans i no per mantenir la seva pròpia parcel·la de negoci, potser aquest dia serem independents

Ignasi de
Ignasi de
16.05.2022  ·  07:32

Cal pensar que Piqué del Barça i l’atemptat del 17-A, estaven monitoritzats amb Pegasus.

Carles Serra
Carles Serra
16.05.2022  ·  08:01

Ostres Vicent, aquesta editorial que has fet, sembla que ara d’escobreixes que aquesta espaÑa és FRANQUISTA I CORRUPTE; denido lo que has tingut que esperar després de TOTS els fets en el llarg dels 300 anys de colonització que portem veien i vivint.
Com ara descobrir lo que ja fa molts anys va dir en Pla, lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola; els mateixos valors que descrius por espaÑa.
Com a ER, que dóna la sensació amb aquesta editorial que has fet, no volguer reconèixer que és un partit que la seva prioritat MAI ha sigut “lluitar” per ser lliures d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.
A veure Vicent si un dia fas una editorial que ens poguessis dir de què parlava aquest Judes de Junqueres amb la franquista i de l’Opus Santamaria, com també s on va anar/marxar el dia 1-O.
Alçades d’ara Vicent tu que ens vares suggerir llegir el llibre Els catalans apel.len a les nacions unides, ho tindries que tenir-ho més clar que ningu, que Es
ER la seva història és ben galdósa plena de traïcions i personalismes; ja em diràs aquest Ernesto Maragall, que MAI ha denunciat el grup franquista i criminal del GAL, ja que dir fotre calç viva a uns pobres nois que lluitaven per la llibertat del seu País.
Però ja saps Vicent, no hi ha pitjor cec que aquell que no ho vol veure.

Carme Garcia
Carme Garcia
16.05.2022  ·  08:14

El que està clar es que les eleccions estan últimament “retocades”, sinó com ens expliquem que les darreres a la Generalitat guanyes PSC, seguit de ER per només un punt de diferencia amb Junts, no he cregut mai que això passes realment.
Quan dels col-legits electorals els vots es porten en un jutjat, es allà on hi hauria d’haver els partits controlant els vots.
El que hem fa sospitar que LV hagi donat llum a aquestes informacions, potser serà per forçar a ER que pacti amb PSC i s’oblidi dels comuns. Però crec que es inútil, ja que ER fa temps que ha perdut els principis i la “C”.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.05.2022  ·  08:33

RAÓ D’ESTAT

La imposició ideològica a través del llenguatge.

Des que Thomas Hobbes ens proposés el contracte social, hem donat a l’Estat tota la legitimitat d’aplicar la seva violència en contra nostra, a canvi de la llibertat.

Walter Benjamin en la seva crítica de la violència destaca allò violent com a fonament de la legalitat, seguin Hobbes.

La raó d’Estat és l’anunciat de la violència contra la ciutadania. Benjamin en conseqüència afirmava que la raó no pot ser jutge dels actes de violència.

La raó d’Estat és una desraó.

PS. Els tres motius de l’editorial són molt afinats.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
16.05.2022  ·  08:40

Sense unitat no hi tenim força, sense aquesta no es pot moure la càrrega que ens impedeix avançar, sinó ens deslliurem d’aquesta càrrega no podem canviar el nostre destí i restem immòbils. Que és on ens trobem ara, en un bucle permanent des de fa massa temps. Ens falta voluntat de transformació i canvi, sense aquesta tot segueix i seguirá igual anys i panys. Per a canviar ens cal menys desitjar i més voler.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
16.05.2022  ·  08:50

D’acord amb el Sr. Josep Usó 22:10

ACTUALITZACIÓ

“raó d’estat” = VISCERALITAT d’Estat .
Estat espanyol = Monarquia + Oligarquía (corte)

Esquerra Republicana = Analfabeta política i traïdora a Catalunya
Alcaldia de Barcelona = La gran venda . Cova d’Alí-Babà .

Emborratxar-se de poder . No . L’estat ha arribar a la psicopatología mitjançant l’abús del poder . La conseqüencia no es una resaca es una malaltia.

Espanya està desventrada. Es altament tòxica. Exhibeix ara la violència dita subtil de la judicatura i l’espionatge (després de haber-la exercit fisicament el moment més recent 1-O) però això es violencia pura i dura.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
16.05.2022  ·  09:01

No afegiré res més al que han dit molts subscriptors.

L’únic, tornar a insistir que no parlem d’ERC, no existeix, el que existeix ara per ara és ER, la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras.
Quan els que els van votar el passat 14-F del 2020 obrin els ulls (jo ja els vaig obrir al 2017), aconseguirem foragitar tota la colla de junqueristes vividors de la politica i servents del seu amo espanyol.
Aleshores haurem recuperat ERC.

Joan López
Joan López
16.05.2022  ·  09:21

L’esquerra aqui,a francia i altres llocs(italia)ja no li resta honestitat,l’unic problema que tenen es que no hi ha jutges i fiscals d’esquerras,i han d’anar amb cura no com las dretas,que mai han sigut honestas ni li fà nosa no ser-ho. Dit això al independentistes ens và millor un govern de madrit de dretas,aquets no s’amagan no fan teatre i desperten als catalans adormits,si Colau es una eina d’estat i tenen mes.
Restem preparats per el que vè.

Berta Carulla
Berta Carulla
16.05.2022  ·  09:48

La pregària de sempre: oh que dolents que són! Però si els Comuns amb la Colau al capdavant no fossin uns llimacs hipòcrites i falsos, uns oportunistes aprofitats, ja podria venir el CNI que no hi hauria res a fer. Però són bitxos de la pitjor espècie. I vosaltres l’esmenteu al penúltim paràgraf (si erro ja em disculpareu, que he fet una lectura en diagonal i prou perquè no suporto més cantarella). Que l’Estat estava rere la traïció de l’oportunista Colau ho sabíem ja molt abans, no vam necessitar Pegasus, sabíem que havia aprofitat les clavegueres per a disparar contra l’alcaldable Trias.

Feu col·laboracionisme quan ens obligueu a fer el ploricó cada dia, passant de puntetes sempre a l’hora de nomenar els veritables responsables i els seus crims. Ja podria haver deu espanyes assetjant, que si no trobés entre els de parla catalana autèntics arrossegats, lacays que els netegen el cul a cada deposició no se’n sortirien. I em sap molt greu haver-ho de dir sense cap elegància, una vegada mé

I la reacció partidista del sr, Maragall és miserable,s ja em perdonareu. Amb tants anys i no ha après res, l’home. Calla, que sí que ha après, com tots aquests impresentables de la seva formació ha après a aliar-se amb els espanyols per estar a primera fila, justament com els Comuns també, però amb més traició ja que han fet creure que ens durien a la independència quan només els interessa el seu partit i anar vivint dels pressupostos generales de l’Estado i disparant contra ‘Convergència’ perquè no eks prenguin el lloc. Que patètics són!

A veure quan ho dieu, i en lletres lluminoses si pot ser per als durs d’oïda.

Carles Farre
Carles Farre
16.05.2022  ·  09:57

Aquests no estan borratxos, els borratxos son els que ho vàren donar per bo…
https://t.me/akashacomunidad/1418

Víctor Torguet
Víctor Torguet
16.05.2022  ·  10:24

Ernest Maragall és aquest polític que sembla no existir durant els 4 anys que separen cada elecció municipal de la següent?

Al meu parer, dins d’aquesta dinàmica dictatorial de la “raó d’estat” (antidemocràticament legitimada per un estat despòtic i malaltissament feble), ERC és un protagonista molt actiu. El veig molt més com un actor forçat però auto-convençut de ser l’única via per conquerir les quotes de poder (de cartó-pedra però que et deixen tocar calerons) somiades i envejades des de que J. Pujol va demostrar que amb espanya (corrupta, irracional, salvatge, feudal, franquista) només funcionava acceptar el teu lloc en l’estructura mafiosa que és l’Estat. Una organització en la que el capo (el “deep State”) mai confia en ningú però el fa treballar per ella sota contractes d’extorsió, xantatge, suborn, por i violència.

Que ERC porti 4 anys fent públic el seu contracte amb la màfia i agenollant-se davant el patró només es pot tallar deixant de votar a aquests indignes col·laboracionistes.

Cada vot a ERC és una acció de legitimització de la “raó d’Estat” amb la que ERC porta enganyant els seus votants massa temps per seguir tolerant-ho.

Parlo d’ERC per ser vomitivament insultant el seu paper, però JUNTS, CUP, Omnium, ANC i moltes organitzacions civils, mitjans de comunicació i d’altres actors (tots “fake-indepes”), que suen per tornar a l’autonomisme, accepten i blanquegen més de gust o no les mateixes “raons d’estat”.

Organitzem-nos.
Protegim-nos. Ja tenim prou informació per saber de què es capaç aquest estat fallit i embogit.
Fem que els inútils del Consell per la República comencin a fer alguna cosa d’una punyetera vegada pel país (i no només per ells o pels exiliats). Si funciona, fem créixer el CxR.
Creem una llista alternativa per les properes eleccions.
Fem servir els canals de comunicació del S. XXI per informar, per comunicar. Obliguem a espanya a actuar com uns dictadors enfollits.
N’hi ha moltes coses a fer i som prou per fer-ho bé.
espanya no va trobar ni una punyetera urna al 2017 !!!
Tornem a les victòries, collons !!!
No ens poden fer el que ens fan. No ho hem de seguir tolerant !!!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
16.05.2022  ·  10:55

La “raó d’estat” ho justifica tot després que s’hagi adobat tan el terreny perquè floreixi la llavor de l’espanyolisme i els separadors –Cs i PP- hagin fet tan bona feina. M’he passat hores discutint, argumentant i defensant que a Catalunya hi ha una bona convivència i no hi ha cap divisió a la societat. Ara ja no estic tan segur, he sentit converses pel carrer i als veïns que m’han posat els pels de punta. Diria que una part de la societat, la que es va revoltar, està cansada i poc reactiva. Una altre part, que al principi s’ho mirava expectant, ara s’ha revelat en contra de la primera i accepta, sense traves, la “raó d’estat” per justificar totes les accions encaminades a sufocar la pulsió independentista. Res que surti de les clavegueres de l’estat fa mal si es contra l’independentisme. Ni l’espionatge ni el poc aclarit atemptat de la Rambla de Barcelona –amb l’Imam desaparegut, donat per mort sense justificació- ni tantes coses que no sabem però que sabrem i quan les sapiguem tindran una “raó d’estat”. Per mi Ada Colau és un personatge enigmàtic. No entenc el seu ascens tan ràpid de l’activisme a la política i a l’alcaldia de Barcelona. Si us passeu la pel·lícula dels esdeveniments que van del 2013 al 2015 sembla que estiguin rosats en càmera ràpida. Salvar a Iniciativa Verds –la marca blanca del PSC, que estaven amb l’aigua al coll pràcticament ofegats- i guanyar unes eleccions de manera fraudulenta amb una mentida que va ressonar amb força a tots els mitjans de la caverna i va desbancar a Xavier Trias com després desbancaria a Ernest Maragall amb una altre maniobra indecent a través d’un personatge nogensmenys enigmàtic, Manuel Valls. La raó d’estat, el dret penal de l’enemic, … anem aprenen conceptes que ens ajuden a situar-nos i a enfocar bé el camí.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
16.05.2022  ·  11:00

La obssessió de la unitat territotial la tenen molt arrelada.
Es el joc brut per mantenir aquesta unitat i crec que per aixo els fa tremolar les cames un territori amb una cultura propia que vol ser idependent com a nació que és. Ara fan trampes al preu que calgui per ofegar el bloc independentista però crec que ara som nosaltres qui ha de dir prou volem independéncia

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
16.05.2022  ·  11:55

Quatre apunts.
1. L’estat espanyol se’ns pren seriosament.
2. Quan reptes formalment a l’adversari, tot comença a anar de veres i cal ser conscient de que el teus actes tindran conseqüències.
3. Establert el repte, a nosaltres ens costa trobar l’enfocament adequat de la nova relació.
4. Quan t’espien s’assabenten de moltes coses personals i, per tant, et poden fer xantatge sobre afers íntims. Ja no és política.

Jaume Palau
Jaume Palau
16.05.2022  ·  12:49

Exacte. Els comuns son el tap, o el talp?. Potser que dins d’ells hi hagin innocents que els hi fan el joc, Jaume Asens?, però l’altra raó de pes: Qui ens gaantitza que no continuen espiant?. Fa falta que Europa es prununcie, perque al menys sabrien que s’exposen a sancions i més fisalització. Fins ara la UE rentant-se les mans ha perdut una gran oportunitat per defensar el model democrètic del que ens pensaven dotats. Si els valors de Europa passan per desentendres d’aquest valors, on va el mon sencer?.

Antoni Amorós
Antoni Amorós
16.05.2022  ·  13:04

A on està el seu amic gabatxo Manuel Valls, el qui li ha donat els calers perque sigui alcaldessa???
Aquesta es d’ultradreta, rancia i casposa, igual que els seus companys de compte corrent. Amb calers cualsevol¡¡¡¡
Per l’Estat Català ¡¡¡ //*//

Lluís Emili Bou
Lluís Emili Bou
16.05.2022  ·  14:06

‘La Vanguardia’ del diumenge dedica lletres grosses i cridaneres a la portada a:
“El CNI va espiar el triomf d’ERC a Barcelona”
i a sota
“Els serveis secrets van seguir la negociació per aconseguir l’alcaldia per temor que els independentistes governessin la ciutat”.

A la meitat preferent, la de dalt, però en lletres vermelles petites sobre gris (poc fàcil de llegir):
“Sondeig d’Ipsos per a ‘La Vanguardia’ ”
En lletres més grosses en vermell sobre gris:
“El PSC creix i guanya”
I a sota, en lletres mitjanes, en blanc sobre gris (que es llegeix perfectament)
“Perilla la majoria independentista”

Opino que la notícia és que aquest mitjà, monàrquic, de dretes i hostil a l’independentisme cuini una portada com aquesta que renta la cara d’ERC i pronostica (desitja?) la pujada del PSOE (en diuen PSC)

Volen una ERC ja amansida coaligada amb el PSOE de Collboni.
Ada Colau ja ha fet el seu servei (ben remunerat en prebendes repartibles i afalac al seu ego) i ara millor que desaparegui que encara pot sortir amb algun estirabot incontrolat.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
16.05.2022  ·  14:31

Sóc esceptica a l’hora de pensar que Pegasus propicia un nou “momentum”. Colau i els comuns tenen la pell molt gruixuda i ni tan sols enrogiexen en dir i mentides o manipular els fets. “Son verds, sostenibles, feministes i trans”! I amb això ja tenen la parròquia comprada. Tot això està bé, pero hi més coses importants que interessen altres sectors de la població.

jordi roca
jordi roca
16.05.2022  ·  16:02

I fins ara noos en adoneu ?

Josep Soler
Josep Soler
16.05.2022  ·  16:35

Abans he llegit l’article de Joan Ramon Resina, que amb sembla bonissim (una mica massa llarg pel meu gust) però tots dos igualment interessants.
Els opinants sempre ajuden a completar aquests articles i avui n’hi ha de molts, que efectivament ajuden a suplir les mancances que el director Vicent, sembla que te por de dir o que no gosa dir, pels motius que sigui.
El problema no es l’haver de conviure amb aquesta Estat (i les seva raò) sinó la vinculació orgànica que te aquest Estat amb la gran majoria de partits existents dins d’aquest Estat, que han proclamat, que mai, mai, ens donaran la independència.
Avui doncs la Sra. Rabha Hmmane (es nom de dona veritat?) diu que no li compra la editorial. Jo tampoc.
En Joan Font pregunta: “Quin acord te el Junqueras amb el PSOE per mantenir la llibertat condicionada ?”. També em faig aquesta mateixa pregunta.
L’Albert Miret no creu en la “pulcritut” d’aquestes eleccions i a mi tampoc em semble que siguin gaire clares .
Perquè doncs un partit de “obediència catalana i de proclama independentista” castigat per formar part d’aquest moviment per la justícia espanyola , ha decidit sumar-se als partits d’obediència espanyola (en diuen eixamplar la base) com el PSC o Comuns, que donen suport a aquest tarannà unitarista de l’estat, trencant amb els partits imprescindibles per assolir aquesta independència que tant han anat proclamant de fa tants anys?.
Parlarem algun dia obertament del: “Junquerisme és rendició” segons frase de Ramón Grosfoguel, i per que que ha repercutit tant negativament en les nostres ansies per obtenir la llibertat?.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
16.05.2022  ·  16:49

Sabeu quin és el problema de la NO consecució de la independència de Catalunya?

Molt senzill.

A Catalunya, qualsevol català pseudoindependentista que talla molt o una mica de bacallà, té un cosí, amic, apreciat, saludat a la Cort del Regne.

El problema és el bacallà compartit.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
16.05.2022  ·  17:20

Un Estat amb principis maquiavèl·lics, no democràtics: la fi justifica els mitjans.
Aquest és el resum de la “raó d’estat”. Un Estat sense raons democràtiques que oferir per solucionar els problemes polítics.

Pere Roca
Pere Roca
16.05.2022  ·  17:43

delicte electoral ?
el germà de en Franco no va ser de esquerra republicana?

ramon Feixas
ramon Feixas
16.05.2022  ·  18:06

De fet no podem saber si continuen espiant, encara que ningú en tingui cap mena de dubte, perquè ningú dubte del tipus d’ètica ni la fam de venjança ( abans de que rebin ofensa) que yenen els poders de l’Estat Espanyol. No ho pot saber ni qui en té la certesa, ja que quan parlen de democràcia parlen de sagrada corrupció. La consciència de les masses hispàniques deriva cap a àngels i dimonis, tenint els primers la funció de posar el sobre el cap dels segons. És cert que això els porta a perdre colònies, però els fa més rabiosos encara.
El desig d’alliberament dels catalans és lògic que vagi creixent com el de la separació per una dona maltractada. Els motius es van acumulant, encara que la capacitat de repressió a curt no tingui l’efecte que li és propi.

maria serra
maria serra
16.05.2022  ·  19:25

Totalment d’acord amb Santi Mañe, a veure si tots plegats decantem el gra de la palla.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.05.2022  ·  19:26

Els Comuns són una creu per a aquest país, aquesta és la conclusió a que he acabat arribant. Ara amb l’escandol del Pegasus i les “confessions” del CNI cada cop està més clar. Es tractaba de impedir com fos que algun/a independentista sigués batlle de BCN. I van trobar la Colau, muntant una brillant operació de marqueting i de política bruta. I van aconseguir enganyar a bona part de la ciutadania que la van votar i celebrar al crit de “sí se puede!”.

El risc de tot això és que els poders “factics” sempre acaben sobreactuant, i s’els veu el llautó i acaba sortint tota la merda amagada, i acaben en un cul de sac. Espero que Erc reflexioni molt seriament sobre el paper galdós que fa i ha fet a l’Ajuntament de BCN fent de oposició tan lleial que no semhbla oposició.

I si això fan amb l’Ajuntament potser que reflexionem sobre que han fet i fan amb el Parlament, que deu ser molt pitjor, lògicament. España va llançant constants operacions d’aquesta mena per controlar Catalunya: Arrimadas, Colau i Valls, Illa,….a qui tocarà ara fer el paperot? haurem d’esperar una mica.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
16.05.2022  ·  20:38

Sublim, Vicent, gràcies!
Algú de fora de l’independentisme cambiarà el seu vot a les municipals, savent el que ha passat?

Salvador Molins
Salvador Molins
16.05.2022  ·  21:25

No estic d’acord en la darrera conclusió de l’anàlisi que ens exposa aquest editorial.

Jo crec que l’estat espanyol ja té com a còpia de seguretat una segona Ada Colau, és exactament el Sr. Ernest Maragall o algun substitut provinent d’ER. Són l’eina precisa, candidat i partit, per posar pals a les rodes del “Procés”, Procés de Recuperació i assoliment de la Independència plena dels catalans.

Els independentistes, sobretot els censats al CxR hem de preparar la gent de Catalunya per valorar i defensar la Llengua catalana, el 1r d’octubre i la DUI. I hem d’enxarxar-nos sobre els territoris de la nació per aquestes finalitats indestriables.

Llengua i Independència són indestriables, són inseparables.

ER no corregirà, i l’independentisme haurem de fer via sense ER, potser el camí serà més llarg i potser més dur, però més autèntic i estratègicament més encertat.

No m’hauria imaginat mai que el traïdor del nostre “Braveheart” no seria Pujol sinó Junqueras i que els comtes i ducs que li fan costat serien la gent d’ER(C).

Eduard Serradell
Eduard Serradell
16.05.2022  ·  22:40

Independència o barbàrie.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies