Les dades semblen indicar que Catalunya és a punt d’arribar al pic de la corba d’infeccions d’aquesta sisena onada. Cosa que seria una molt bona notícia perquè voldria dir que començarien a baixar els casos. La investigadora del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Clara Prats ens explica en aquesta entrevista quina és situació. La doctora en física espera que s’arribi al punt més alt entre aquesta setmana i la que ve, encara que en té alguns dubtes, perquè que les dades podrien mostrar algun error a causa dels canvis de protocols que hi ha hagut aquestes darreres setmanes.

S’acosta el pic de l’onada d’infeccions? O encara falta?
—Aquesta setmana ha començat haver-hi una frenada en la corba de contagis. Ara ja no pugem tan de pressa. I això acostuma a anticipar el pic. Calculem que podria arribar entre aquesta setmana i la vinent si les dades no tenen artefactes.

Què vol dir que les dades no tinguin artefactes?
—Darrerament han canviat molts protocols i això pot tenir un efecte en les dades. Venim d’un Nadal en què la gent s’ha pogut fer proves d’antígens a casa. I sembla que se n’han fet bastants. Per tant, es pot haver pescat gent que s’havia fet la prova preventivament, sense cap símptoma. Cosa que podria haver augmentat artificialment les infeccions dels dies de Nadal i Sant Esteve. A més, la setmana següent es van començar a comptabilitzar els casos que s’havien diagnosticat a casa. D’aquests potser n’hi havia que abans no arribaven. I després, cal tenir en compte que l’atenció primària pot ser a punt d’arribar al màxim de diagnòstics. Tot això ha canviat la manera de detectar la covid-19, per tant, no podem estar segurs que comparem correctament els casos d’aquesta setmana amb els de la passada. Aquesta setmana ja podrem comparar-la amb l’anterior, en què ja hi havia canvis de protocol. D’aquesta manera veurem si la frenada ha estat real o causada per aquests canvis de protocol en les proves.

Amb aquest canvi de protocol se’ns escapen casos?
—Pot ser un altre efecte. Si comparem les dades de la setmana passada amb l’anterior, els casos es mesuraven de manera diferent. Si les unitats de mesura són diferents, has d’anar alerta quan compares totes dues setmanes, perquè potser realment no frenes sinó que és un efecte d’haver-ho mesurat amb dos mètodes. Ara, això que comentes també pot passar. Amb una incidència tan alta és possible que hi hagi dificultats per a diagnosticar tots els casos. I més tenint en compte la positivitat tan alta que tenim. A més, hi ha un altre factor, que és l’efecte Cap d’Any. És l’últim gran acte que s’ha fet. Començarem a veure si ha tingut algun efecte els dies vinents, quan comencin arribar els casos simptomàtics. En realitat, ara estem una mica a l’espera d’aquestes tres coses. Els tres o quatre dies vinents tindrem les dades necessàries per a saber si es consolida la frenada o ve una pujadeta.

Aquesta frenada és causada en part per les restriccions aprovades ara fa quinze dies?
—La frenada arriba quan s’esperava, tenint en compte quan es van aplicar les restriccions a Catalunya. És més o menys esperada. Però en aquesta epidèmia no podem donar les coses per certes fins que no passen, ja ens ha sorprès unes quantes vegades.

Comencen a frenar les infeccions, però malgrat tot són unes xifres que no havíem vist abans. La variant òmicron ha canviat completament el funcionament de la pandèmia?
—Sí, és una altra pel·lícula totalment diferent. Aquesta transmissibilitat més gran ho canvia tot molt. Això és a causa d’aquesta capacitat de reinfecció que té l’òmicron en aquells que ja tenien immunitat natural perquè s’havien contagiat abans i per la baixada de la protecció del vaccí respecte de la infecció. Té molta més gent a infectar que no la que tindria la delta. I això fa que sigui més transmissible. Tots coneixem algú que ha anat a un sopar de deu persones i s’han infectat totes. Abans no era habitual. En canvi, veiem que amb l’òmicron passa. S’infecta un percentatge molt elevat de la gent que és en un entorn contaminat. És un tret diferencial molt important. Però cal dir que també hi ha un contrapès significatiu.


—Aquesta variant arriba quan la gent està molt vacunada, i, per tant, molt més protegida de la malaltia greu. Per això ara poden decidir de deixar circular molts més casos que en uns altres moments de la pandèmia, perquè les hospitalitzacions i les defuncions estan força protegides per les vacunes. A més, tot apunta que és una variant que fa pocs casos greus. Ara, aquest augment de casos no el pots deixar créixer d’una manera indefinida, perquè un percentatge petit d’unes dades molt grans és un número significatiu igualment. Si es deixés circular amb tota llibertat, se saturarien els hospitals. Però sí que pots deixar-la circular molt més. En uns altres moments de la pandèmia, s’hauria reaccionat molt abans per mirar de frenar l’onada d’infeccions actual. Això fa que tinguem aquest nivell de casos que no havíem tingut abans.

Ara ho dèieu: les xifres d’infeccions són molt elevades, però les de mortalitat i hospitalitzacions no han crescut al mateix ritme. Els experts sempre heu dit que no es podien treure conclusions tan de pressa, que calia esperar, perquè són onades que van en temps diferents. Ara que ja fa quasi un mes que l’òmicron circula: és menys greu?
—A escala internacional han anat sortint estudis que van confirmant aquesta teoria. Els països en què es va implantar l’òmicron s’observa bastant això mateix: hi ha hagut una caiguda de la gravetat dels casos. I aquí no som cap excepció. Els hospitals no s’omplen com en onades anteriors. Ara, per parlar de defuncions encara ens hem d’esperar una mica, perquè és la corba que ve amb més retard. Però és esperable que això que veiem ara en les hospitalitzacions ho acabem veient en defuncions, també.

Per tant, cal ser prudent en aquesta tornada i no confiar-nos que comencen a baixar les infeccions.
—Sí, això és molt important. Que entrem en la fase de baixada no vol dir que això ja estigui. Precisament és un moment en què les mesures són importants. Si es compleixen, poden ajudar a baixar més de pressa. Cal ajudar la corba a baixar. Ara que tornem a la feina, seria una bona recomanació de fer teletreball. És una mesura molt efectiva i que té poc cost en comparació amb unes altres mesures més restrictives com ara els tancaments d’establiments. El teletreball redueix molt les interaccions que tens durant el dia i, per tant, té un efecte molt clar.

Ara que parlem de la baixada de corba d’infeccions, s’ha parlat molt que a Sud-àfrica va ser tan ràpida la baixada com la pujada. Teniu una previsió de com podria ser ací?
—No la tenim encara. Sí que és cert que al llarg de la pandèmia hem vist que, quan les pujades eren ràpides, les baixades també ho eren. Ens va passar a la cinquena onada. Però també érem en un context d’estiu, que ho feia més senzill. De fet, actualment a Sud-àfrica també és estiu, per tant, no és extrapolable. Hem d’estar al cas dels països que van per davant en aquesta onada i que s’assemblen més al nostre. Per exemple, hem vist que Àustria i Alemanya baixen molt de pressa, però són països que han posat restriccions més estrictes que no pas nosaltres, per tant, tampoc no són comparables. Els dies entrants haurem d’estar atents a Dinamarca, que té més coses en comú amb nosaltres, i va una mica per davant.

La setmana passada es van reduir les quarantenes a set dies i el comitè d’experts que assessora la Generalitat de Catalunya vau fer un informe en què us mostràveu contraris a reduir aquestes quarantenes. I defensàveu que, si es feia, havia de ser amb uns requisits.
—Cal deixar clar que una cosa és el criteri científic i una altra el social que hi pot haver darrere d’una decisió com aquesta. Del punt de visita científic, evidentment és més segura una quarantena de deu dies que no pas una de set. També és més segura una de set que una de cinc, tal com s’havia parlat en un primer moment. Però diem que quan s’ha de prendre aquesta decisió, seria ideal d’acompanyar la mesura amb una prova d’antígens per a assegurar que la persona que torna a la seva vida normal ja no és contagiosa. Perquè segurament amb aquesta mesura s’escaparan alguns casos de gent que encomana, i hi haurà infeccions que ens hauríem evitat si féssim la quarantena de deu dies. Però això no causarà cap sobreonada.

Recomaneu que aquells que se la puguin pagar es facin una prova d’antígens abans de tornar a la feina?
—Sí, és la nostra recomanació. Però seria ideal que es fes de manera gratuïta i universal, però no serà així. Per tant, evidentment es pot recomanar per a qui s’ho pugui permetre, però no es pot demanar que ho faci tothom, perquè no és a l’abast de tota la població.

I si no podem fer-nos la prova, quina recomanació donaríeu?
—Seria ideal que el vuitè i novè dia es faci un ús de la màscara molt estricte i que s’eviti de dinar amb companys de feina o amics fins passats deu dies. Caldria que anéssim amb una mica de precaució.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.