Ciutadans fomenta el conflicte civil per sobreviure políticament

  • Arrimadas treu la crispació del parlament i la intenta traslladar als carrers de Catalunya per justificar una fractura social inexistent que el seu partit fomenta *** Els contractes de la F1 es van destruir un mes després de l'adjudicació *** Col·lapse el primer dia del descompte del 75% per a residents a les Illes

VilaWeb
Fotografia de Mar Riera Solà
Redacció
16.07.2018 - 19:00

TEMA DEL DIA
Crispació. Aquest cap de setmana s’han tornat a viure crispació social pels carrers de Canet de Mar (Maresme) provocada per la dirigent de Ciutadans, Inés Arrimadas, que cercava que l’escridassessin per justificar el seu relat polític segons el qual a Catalunya s’ha trencat la convivència. Per aconseguir-ho, no ha dubtat d’envoltar-se de personatges d’extrema-dreta, que gràcies a les xarxes socials han estat perfectament identificats. A Canet abraçava un individu (foto de la dreta) que dies abans s’eixugava el cul amb una estelada en una imatge grotesca que, més que ofendre l’independentisme, ridiculitzava l’unionisme. El mateix personatge que va participar en una agressió en grup a la platja de Canet contra membres de l’ANC que posaven creus grogues de suport als presos polítics.

L’acte de Ciutadans no tenia permís municipal, però els és igual. Va passejar-se pels carrers aprofitant que era festa major. No és el primer passeig d’Arrimadas que genera crispació. També a Vic (Osona), amb poc succés. Si els quatre independentistes que van anar a escridassar-la no hi haguessin estat, no seria ni tan sols notícia. La millor resposta a les provocacions de Ciutadans és la indiferència, el silenci, l’absència. Com si no hi fossin. Els independentistes no haurien de convocar concentracions, ni escridassar-la pel carrer quan visita una població, perquè això cerca. En una democràcia, tothom té dret d’expressar les seves idees i l’independentisme no pot regalar la bandera de la democràcia a Ciutadans.

Ciutadans és un artefacte polític que va néixer a la contra, concretament contra el català i la immersió lingüística, avalat per intel·lectuals espanyolistes com Francesc de Carreras, Albert Boadella, Fèlix de Azua i Arcadi Espada, entre més. I va néixer molt abans que el procés, concretament el 7 de juny de 2005, com molt bé va explicar el periodista Eduard Voltas al llibre La guerra de la llengua. Aleshores l’objectiu era crear un fals conflicte sobre la llengua a Catalunya i lluitar contra la immersió lingüística. A les eleccions del parlament del 2006 va treure tres diputats, tants com a les del 2010, però a les del 2012 ja en tenia nou i d’aleshores ençà no ha parat de créixer fins a l’actualitat, quan és el partit amb més diputats, concretament 37, gràcies a la divisió dels independentistes. Ciutadans no és un producte del procés però ha crescut gràcies a ell, dirigint sempre les polítiques de confrontació, i s’ha acabat menjant el PP a Catalunya.

La victòria del PSOE a Espanya i la constatació que el 155 no ha liquidat l’independentisme ha deixat desorientat el partit d’Albert Rivera, que cerca un nou espai on reubicar-se. A Catalunya, com s’ha vist al parlament, s’ha mantingut en la crispació permanent, radicalitzant-se, fruit de la impotència de veure que l’independentisme ha sobreviscut al 155 i ha recuperat embranzida. Volen treure-la de la cambra i portar-la al carrer, seguint l’estratègia que ja va anunciar Jordi Cañas: ‘Us muntarem un Úlster que us cagareu’. Ciutadans constantment necessita crear tensió per justificar el relat de la fractura social a Catalunya que ells mateixos fomenten.

No ho aconseguiran, perquè aquest empre ha estat un poble pacífic i no caurà en la provocació. Però han aconseguit petites victòries, com que demà el Parlament dediqui una sessió monogràfica a ‘recuperar’ la convivència a Catalunya, a petició de Ciutadans, com si ja s’hagués trencat. Tenen prou diputats per a demanar-lo, però intenció és clara: vendre el seu relat fictici com una realitat. Aquí no hi ha un problema de convivència, hi ha grups d’extrema-dreta localitzats bàsicament al Maresme, al Bages i al Camp de Tarragona que, amb les espatlles cobertes políticament, es dediquen a agredir persones. I això és un problema d’ordre públic, no de convivència. Això que podria fer la cambra és investigar qui empara aquests grups violents i per què gaudeixen de tanta impunitat policial i judicial.

MÉS QÜESTIONS
Els contractes de la F1 es van destruir un mes després de l’adjudicació. La documentació tècnica de les quaranta-cinc empreses que van optar a tres dels contractes de la construcció del circuit de Fórmula 1 de València, que ara investiga la justícia, es va destruir al mes de l’adjudicació, segons que revela un informe aportat a la causa que n’investiga les irregularitats. És per aquest cas que és imputat l’ex-president de la Generalitat, Francisco Camps. Es tracta dels concursos d’obra per a construir ‘la infraestructura de la connexió de l’Albereda, avinguda de França, Port’ adjudicada a la unió temporal d’empreses (UTEFCCPavasalBecsa, i de les licitacions per a la passarel·la per als vianants en Natzaret (batejada com ‘ el Cuc de Llum’) a més del pàdoc, l’aparcament i les instal·lacions complementàries per al circuit de Fórmula 1, adjudicades a Construccions Formigons Martínez (CHM). Els representants legals de l’anterior UTE, a més l’ex-directiu de FCC, José Mayor Oreja, i els germans Tomás i Rafael Martínez Berna (propietaris de CHM) són citats a declarar el mes de setembre vinent davant la titular del jutjat d’instrucció 17 i el fiscal anticorrupció. Segons el citat informe, la destrucció de la documentació tècnica fa ‘inviable analitzar la bondat d’aquesta valoració ni els concrets criteris’ que van poder realitzar els tècnics del Gestor de Transports i Ports (GTP) encarregats de la tramitació dels concursos i adjudicacions d’obra. La celeritat amb la qual es van desfer de la documentació també sorprèn: amb prou feines un mes després de l’adjudicació del concurs. Un fet poc habitual perquè la llei de contractes regula la ‘possibilitat de restituir als licitadors la documentació que acompanya a les proposicions, però en cap cas la de destruir-ne de manera immediata la valoració’.

Col·lapse el primer dia del descompte del 75% per a residents a les Illes. Després d’haver estat aprovat divendres per part del consell de ministres espanyol i publicat posteriorment en el BOE, el descompte del 75% a residents de les Illes ja era operatiu a primera hora d’avui. No obstant això, l’alta demanda registrada ha causat el col·lapse dels webs d’algunes companyies aèries, segons que informen a les seves pròpies plataformes. Són molts els residents a Balears, així com a Canàries, Ceuta i Melilla, que han aprofitat l’entrada en vigor d’aquesta mesura per fer efectiva la compra de bitllets d’avió o vaixell. És precisament per això que avui l’aplicació del descompte en algunes compres s’ha retardat fins i tot algunes hores. També s’han detectat problemes a l’hora de fer efectiu el pagament, perquè les pàgines web tenen problemes per a confirmar la residència dels passatgers. Amb tot, la demanda de vols amb la nova bonificació s’ha incrementat fins a un 30% a les agències de viatges.

Augmenta el nombre d’habitants d’Andorra que se’n van a viure a la Seu d’Urgell. El trànsit d’habitants d’Andorra cap a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) s’ha incrementat els darrers mesos. El canvi no té lloc solament a causa de la cerca de pisos de lloguer molt més econòmics, sinó que, segons diverses fonts immobiliàries andorranes i alt-urgellenques, també inclou operacions de compra. La crisi dels pisos de lloguer que es viu, amb un increment constant dels preus, va encamimant el model andorrà cap al de Mònegue. Els immobiliaris destaquen que està en un estadi molt inicial, però tots els indicadors i les previsions ho apunten. Actualment, el preu de lloguer a Andorra ja és el doble que el de l’Alt Urgell.

LA XIFRA
9 mesos fa que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són empresonats, acusats de rebel·lió, un delicte que la justícia alemanya ja va advertir que no existeix en el cas de Puigdemont. Els líders de l’Assemblea i d’Òmnium són a la presó de Lledoners (Bages).

TAL DIA COM AVUI
Un 16 de juliol de 1969 els astronautes Neil Armstrong, ‘Buzz‘ Aldrin i Michael Collins van començar el seu camí cap a la Lluna. La nau tenia més de cinc milions de peces diferents i amb el perill que hi pogués haver 5.600 errors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any