Cinc detalls clau, ara que torna la idea del referèndum

  • Em pregunte si aquestes maniobres que veiem, especialment dels partits polítics, no responen també a la idea i la necessitat de mantenir el control social

Vicent Partal
04.07.2021 - 21:50
Actualització: 05.07.2021 - 02:31
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escenografia avança. Primer van ser els indults, presentats com un gest de la part espanyola malgrat que era evident la pressió internacional perquè fossen atorgats. I ara trau el cap el referèndum. Un referèndum no sé sap ben bé sobre què, però que apareix, sobtadament, en un horitzó més o menys immediat. En parlen els ministres espanyols, contradictòriament. I en parla bona part de l’independentisme també.

Contradictòriament, perquè l’estat espanyol, atrapat en el seu error del 2017, ara ja es troba forçat a dir una cosa i la contrària en la mateixa frase i això no és pas fàcil. Ahir vam publicar una entrevista a Guiomar Amell, la dona que es va plantar davant Pedro Sánchez quan acabava el seu discurs del Liceu. I conta que Sánchez li va dir que els referèndums divideixen. És un argument que hem sentit molt aquests dies, també en aquesta entrevista que vam publicar dissabte a José Luis Rodríguez Zapatero, però que, curiosament, només es refereix al referèndum català d’autodeterminació. Els referèndums sobre l’entrada a l’OTAN o sobre la constitució espanyola o el referèndum, obligatori, sobre l’estatut de Catalunya, aquests sembla que no dividien. Encertadament, i molt dignament, Guiomar Amell va respondre-li: “El seu argument és pobre.”

Tan pobre que, de fet, mentre diuen que un referèndum divideix afirmen també que allò que s’acorde en la taula de diàleg, si mai s’hi acorda res, s’hauria de votar en referèndum pels catalans. Com quedem, doncs? Els referèndums divideixen o no? O és que divideixen els referèndums que el govern espanyol no vol i no divideixen els que li interessen? És aquest el criteri?

Siga com siga, és evident que anem entrant en un període de maniobres important. Mentre ací la repressió continua, i s’intensifica i tot, enmig de la desmobilització programada de l’independentisme que denuncia tan bé Lluís Llach, allà sembla que es van movent coses. Que no sabem on portaran però que, aparentment, forcen Espanya a adoptar una posició diferent de la del 2017. La pressió exterior contra la repressió violenta i antidemocràtica espanyola fa forat -en parla Resina al seu article d’avui, explicant també experiències personals. Molt de forat. Com fa forat la pressió aritmètica al congrés dels diputats, on ERC és imprescindible ara mateix per a salvar la pell de Pedro Sánchez. I la ineficàcia de la batalla mediàtica contra l’independentisme, plasmada en el rècord del 52% dels vots –penseu que ells partien de la idea que a les eleccions del 2017, les del 155, eren la fi de l’independentisme i tres anys després tenen això. Fa forat, doncs, la persistència de guanyar unes eleccions rere unes altres. I és evident que fa forat també l’arribada de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat, canvi que permet al PSOE de justificar un altre estil.

Cal dir, en aquest context, que és cridaner i interessant que el govern espanyol ara diga que està disposat a negociar en compte de limitar-se a invocar la policia i la fiscalia, en compte d’amenaçar a tort i dret, de dir que els presoners compliran la pena íntegra o afirmar que “durà a Espanya” el president Puigdemont perquè ingresse a la presó. Interessant i prou, però, que ja veurem si tot plegat acaba en res.

I mentrestant és molt més interessant encara que António Guterres, secretari general de l’ONU, diga davant Pedro Sánchez –en una conferència de premsa conjunta i quan li fan una pregunta sobre Catalunya– que hi ha un “principi global essencial” que diu que “tots els problemes s’han de resoldre políticament”. No amb la violència, per tant. I és més interessant encara que el senyor Guterres opte per callar quan els periodistes espanyols li demanen si Catalunya té el dret d’autodeterminació. Dominats com estem els mitjans pel marc mental hispànic, ni nosaltres mateixos no hem estat  capaços de posar en relleu que el 2015 el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va dir en públic, responent a la mateixa pregunta dels mateixos periodistes del mateix país, que Catalunya no es trobava entre els territoris sense autogovern als quals l’ONU reconeix el dret d’autodeterminació. Sense matisos i amb rotunditat. Una afirmació que ara Guterres ja no gosa pronunciar. Les coses, sobretot a fora, és evident que es mouen i els informes de l’ONU sobre la violència espanyola, aquells informes que feien tant riure a Madrid fa pocs mesos, porten un preu incorporat a l’etiqueta. Ve-t’ho aquí.

Però, arran de tots aquests moviments, els ciutadans no hauríem pas de perdre el nord ni fer-nos esperances exagerades. I encara menys hauríem de dipositar en altri la confiança de fer la faena que solament nosaltres podem fer i sabem fer. Per això crec que fóra bo de centrar el debat sobre aquest possible referèndum, tot recordant cinc detalls clau.

1. El referèndum pot ser l’instrument, però per si sol no és res.
L’objectiu no és fer un referèndum, sinó exercir l’autodeterminació. No s’ha de confondre mai el mètode amb l’objectiu.

2. Hi ha moltes maneres de fer referèndums, però un referèndum d’autodeterminació no és un referèndum qualsevol.
El problema no és com fer el referèndum, quantes respostes té la pregunta o quin percentatge de vots cal per a validar-lo. La qüestió és molt més simple: un referèndum únicament és d’autodeterminació si pregunta a la població afectada si vol esdevenir un estat independent o no. Tota la resta és xerrameca.

3. El referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre no pot ser aparcat i negat sense més ni més.
Això seria una contradicció essencial, que negaria el procés d’autodeterminació. Si volem exercir l’autodeterminació no podem passar per alt que ja es va exercir el Primer d’Octubre. Altrament, el negarem des de la base. A banda que és evident que qualsevol referèndum acordat que es puga fer, si mai es fa, els anys vinents es farà precisament perquè es va fer unilateralment el Primer d’Octubre.

4. L’autodeterminació és legal, fins i tot sense necessitat de referèndum.
Torne al primer enunciat. No confonguem el mètode amb l’objectiu. L’autodeterminació –per tant, la constitució del Principat en una república independent– es pot fer amb referèndum o sense referèndum. I, no cal ni dir-ho, es pot fer a partir de l’acord però també, perfectament, a partir de la decisió unilateral. Perquè l’autodeterminació sempre és un acte vàlid, d’acord amb la llei internacional. És millor per a tots si hi ha un referèndum acordat, sí. Però no és obligatori, ni de bon tros.

5. L’autodeterminació és un instrument legal de la societat internacional, pensat sols perquè nosaltres, i no ells ni ells amb nosaltres, decidim si volem ser independents.
El dret d’autodeterminació és el dret que té un poble o nació de decidir si vol ser independent o no. No és res més que això; no pressuposa la voluntat ni obliga cap nació a fer-se independent. Es limita a afirmar que qualsevol poble o nació té el dret de decidir-ho. En termes jurídics, és el dret de qualsevol país de “triar la sobirania i l’estatus polític, sense compulsions externes ni interferències”. I, per tant, per definició, el dret d’autodeterminació en si ja identifica l’existència d’un subjecte polític autònom, que és aquell que vol exercir l’autodeterminació i que no es pot condicionar amb “compulsions externes ni interferències”. Així doncs, tot allò que no es faça partint del reconeixement de l’existència d’aquest poble o nació i assumint que Catalunya té el dret de resoldre el seu futur polític sense interferències externes és negar el dret d’autodeterminació. Diguen què diguen.

 

PS1. Hi ha una hipòtesi que no em puc traure del cap, però que ara per ara no és sinó una hipòtesi. Sempre he explicat, invocant Wollin, que el Primer d’Octubre no era solament una votació sobre la independència de Catalunya, sinó també un desafiament popular al model, tan limitat i encarcarat, de democràcia que tenim. I, partint d’això, em demane si aquestes maniobres que veiem, especialment de les cúpules dels partits polítics, no responen també a la idea i la necessitat de mantenir el control social. De tancar la democràcia dins una cleda delimitada. És a dir, que, vist que no sembla possible de frenar la independència de Catalunya, si més no es miraria si, pactant uns pocs per dalt i evitant així el desbordament des de baix de les institucions catalanes, es frena la revolució democràtica. Com ja va passar el 1976. I que els catalans acabem essent, per tant, sols un estat més, una societat tan controlada com ho són totes les altres de la Unió. Que perdem la lluminositat del Primer d’Octubre. Aquest fet m’inquieta particularment, molt…

PS2. Una presa de dinou anys va aparèixer morta ahir a Brians 1: és la tercera mort en dotze dies a les presons catalanes. Una estatística molt alarmant i que requereix explicacions ràpides. Segons que sembla, era a la presó tot i tenir dinou anys només, per haver trencat ordres d’allunyament de la seua àvia. La presidenta Forcadell va fer una piulada ahir en què deia: “T’hem deixat sola, imperdonable.” Aquests dies sentim molts presos polítics que expliquen que a la presó hi ha molta gent que no hauria de ser-hi. Però la Generalitat, on hi ha els partits dels presos, hi té molt a dir, sobre això, i especialment sobre les condicions que poden acabar duent una xiqueta a allò que sembla que és un suïcidi. Calen explicacions i canvis de manera urgent. No pot ser que en dues setmanes apareguen mortes tres persones en presons del Principat. Això és inacceptable.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.07.2021  ·  22:21

Està molt clar que el “poder” farà tant com podrà per mantindre la seua posició. Per això em sembla que potser es pretenga que Catalunya es transforme en un “país més”. De vegades ens n’oblidem, però allò del 2017 va ser molt gran. Molt. Va espantar algú més que el país veí. I ara no podem defallir. I especialment, no deixar que cap delegat de cap mena remene les cireres. Les nostres cireres. Seguim, que anem bé, to i que encara hem de millorar.

josep SELVA
josep SELVA
04.07.2021  ·  22:24

La presó es un espai amb unes lleis tan besties que la converteixen en un espai sense llei. La presó es un zoològic inhumà habitat per humans que tenen menys drets que els animals del zoològic

Mercè ariza
Mercè ariza
04.07.2021  ·  22:27

Es parla de fer el referendum, i no es parla de que la Republica ja esta proclamada .. i aixó es un fet.Potser que el de Pineda no está per la labor Que li passa.?

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
04.07.2021  ·  22:46

Ben retrobat Sr. Vicent Partal. Gràcies pels seus editorials.

Albert Alcántara
Albert Alcántara
04.07.2021  ·  22:48

Com sempre, Sr. Partal, el seu anàlisi, no pot ser més senzill (en el millor sentit), transparent, entenedor i diàfanament clar, de forense polític, si em permet l’expresió. Estem ja molt farts què uns i altres ens vulguin manipular, utilitzar i confondre constantment.
A la P1, li diria, sense por d’ésser massa agosarat, que més que una hipòtesi, és una evidència de fa temps. Allò del ‘gatopardo’, la sortida del Poder per mantenir-se, quan no li queda una altra.
I lo de les presons catalanes amb el règim tancat, això sí que ja no es pot consentir més temps a un país soposadament democràtic! Fa una vergonya insoportable!

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
04.07.2021  ·  22:55

Hem de fer Catalunya ingovernable.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
04.07.2021  ·  22:55

EL PRIMER D’OCTUBRE ÉS LA DATA FUNDACIONAL
DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

(Fragment de la Proposta de Manifest per a fer arribar a ANCs, CDRs, Omnium, ateneus, i tota casta de grup que hi puga estar interessat)

UNA CRIDA A LA LLUITA, LA IL·LUSIÓ I L’EMPODERAMENT DE LA GENT.-

No deixem que el desencís provocat per una part dels líders teòricament independentistas catalans faci malbé la gesta democrática del poble de Catalunya.

Té dues sortides la cosa … continuar el camí cap al neoliberalisme (la nova desfressa del fascisme de sempre) i acabar idiotitzats i pobres … o una revolució social d’empoderament de la gent arreu del món (o dels països europeus, com a mínim). I creim que la LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA forma part d’aqueixa lluita global i que, per aquest motiu, una partida dels qui semblava que li donaven suport feren anques enrera (i descol·locaren els de bona fe) quan veren l’empoderament de la gent el primer d’octubre i que la cosa anava a més el 3 d’octubre. Cal que ho tenguem present i que no ens deixem desmoralitzar si els dirigents polítics no ho fan bé … serà el poble qui ho acabarà aconseguint, si persistim.
….. (la proposta de manifest continua) https://twitter.com/jaumemoll/status/1411340064207081474?s=20 …..
No cal un nou referendum. Ja està fet i guanyat. Si se surt al carrer a defensar-lo Europa haurà d’intervenir, hem de defensar el referendum del primer d’octubre, no fer-ne un de bell nou.
https://twitter.com/XaioTro/status/1411257475911802880?s=20

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
04.07.2021  ·  23:07

Xapó, Vicent, vos han anat bé les minivacacions!
Efectivament, quan, fa unes setmanes, llegia les preguntes de Procés Constituent (vetades als catalans de fora del Principat), em revenia la idea de que tota la possible farsa dels partits amb el procés va ser una manera d’evitar que el poble es revoltàs durant l’austericidi i que una democràcia tan “real” com la que es vol fer a Catalunya no es pot consentir per la UE ni per l’Israel europeu que és Espanya (com Colòmbia l’és a Sud-Amèrica).
I tant que faran l’impossible per evitar una democràcia nòrdica al sud! Pensem globalment, …

Mati Sancho
Mati Sancho
04.07.2021  ·  23:26

Benvingut Sr Partal!
Al fil del que comenta, fa un temps que la situació -actual- a Catalunya em recorda un poc el que George Orwell deia a la fi del llibre de la Rebel.lió en la Granja, quan no es distingia qui eren els Porcs i qui els Humans. Ara mateix, no sé distingir els polítics Catalans que governen dels polítics Espanyols… tant de bo i la República Catalana aparega quasi per casualitat, com la caiguda del mur de Berlín.

Jaume Riu
Jaume Riu
04.07.2021  ·  23:30

Ben retornar Vicent d’aquestes curtes vacances, i ja ens calia llegir un editorial on els canvis de punt de vista fan veure la realitat en 3D. Gràcies.
De tot plegat, vull observar que el càrrec de Secretari General de la ONU el fa ser, per definició, la persona més “conservadora” de la humanitat.
Antonio Guterres diu ara que els indults són un pas per al diàleg entre Catalunya i l’estat espanyol. Ban Ki-moon va rebaixar els criteris de l’autodeterminació pel cas específic de Catalunya, fa només sis anys.
Les declaracions polítiques d’aquest càrrec s’han de prendre doncs, com una declaració contrarevolucionària, perquè aquesta és la funció de la ONU, i per això es va inventar.
La pressió mediàtica contra el Procés català pren formes molt diferents, i hem d’estar preparats.

Joan Ignasi Comas
Joan Ignasi Comas
04.07.2021  ·  23:38

Us demano que no perdeu de vista la notícia sobre la modificació de la Llei de seguretat nacional que ha aparegut aquests dies. Molt preocupant. Com l’haurien aplicat l’1-O, o el 3-O…ERC i els Comuns, pensen votar això?

Núria Florensa
Núria Florensa
04.07.2021  ·  23:39

El petit respir Sr. Partal li ha servit per tornar si es pot, encara més brillant. Enhorabona. Estic d’acord en els seus arguments i especialment el que no s’ha posat prou èmfasi : el poble vam ser capaços d’autoorganitzar-nos i vam saber treure el millor de nosaltres. Amb solidaritat i altruïsme. Com historiadora aquella situació valenta i comuna em va recordar que podria esdevenir la Comuna de París (1871) ✌️reflexioneu… Gràcies

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
04.07.2021  ·  23:53

La única explicació lògica a moltes coses que passen és la hipotesi PS1.

Per quins set sous haurien de posar pals a les rodes a que el CxR organitzi el poble i el prepari per controlar el terriori per a fer efectiva la idependència unilateralment si no fos que tenen por que una vegada el poble tingui el poder ja no ens el puguin treure.

Oriol Roig
Oriol Roig
04.07.2021  ·  23:57

Ben retornat, Vicent.
Que el referèndum està fet i guanyat és tan cert com que no tenim la república que anhelem. Si la part espanyola proposa de fer un referèndum i es compromet a honorar-ne el resultat, i tant que el farem. No som els catalans que l’hem de proposar. Mentre no hi hagi intenció negociadora a l’altra banda, cal anar fent… tirar endavant el procés constituent, i la propera votació no-espanyola que sigui la de la constitució catalana. I aleshores cisme, control del territori i fer fora la metrópoli de la colònia. Tant els números fets públics recentment pel conseller Giró com el tractament de les corts i gobierno espanyols confirmen que ens tracten com una colònia. Autodeterminació i fem via!

Gerber van
Gerber van
05.07.2021  ·  00:08

He tornat a llegir l’editorial que refereix a Wollin.

Alla diu els següent: ‘Espanya s’afebleix a ella mateixa cometent l’error de pressionar i perseguir una part de l’elit, independentista, amb la qual s’hauria pogut entendre’.

Ara m’agradaria a saber què pensen MHP Artur Mas i MHC Andreu Mas-Colell, mentre el Tribunal de Quentas està embargant i subhastant les seves propietats, sobre la independència.

També es diu en aquest editorial: ‘I aquest colossal error espanyol origina una de les dues condicions que Wolin presenta com a condició per a allargar i fer fructificar el fugisser esclat de la democràcia al carrer: que la disrupció del sistema siga d’un abast tan gran que l’estat, per frenar-la, es trobe forçat a recuperar el totalitarisme clàssic amb mesures despòtiques i tiràniques, que acaben deslegitimant-lo i equiparant-lo cada dia més a una dictadura.’

Em semble les condicions cada vegada més estan a favor nostre.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
05.07.2021  ·  00:22

Quan es diu que l’1-O va ser un èxit de la població, que la independència anirà de baix a dalt o no anirà, que els partits polítics ens varen enganyar, ens enganyen i volen frenar la mobilització… jo recordo com vaig viure, personalment, tots els preparatius, la vigília i el mateix 1 d’octubre i no soc capaç d’entendre com hem pogut arribar a la situació actual. Tot el què fa referencia a les urnes, la adquisició, l’emmagatzematge, la distribució, la ocultació fins l’inici de la votació, fins i tot la seva presentació mediàtica per sorpresa als mitjans…; tot el que fa referència a la organització de la votació, el disseny, els materials amb les instruccions la distribució de responsabilitats per cada punt de votació, les trobades preparatòries, l’organització en xarxes, les trucades telefòniques en clau, el cens electrònic, els codis per escapar dels sabotejadors informàtics…, darrera de tot, d’absolutament tot, hi havia persones de tota mena i condició, persones que després he sabut, que eren d’un partit polític o d’un altre, que treballaven a l’empresa privada o la funció pública, que podies reconèixer sense problemes o que protegien la seva identitat. I tots, absolutament tots, varen ser útils i no només útils, varen ser necessaris i fonamentals per l’èxit que és va assolir.
Es evident que les cúpules dels partits, unes més que d’altres, però totes en general, han, diguem, evolucionat. Però els autors de les paraules que ens desconcerten i dels escrits que ens indignen, són dirigents de partit, i quan parlava de les complicitats que es varen generar l’1-O, no em referia precisament a ells.
La ciutadania hi és i no s’ha mogut, però es important contar amb la col·laboració de persones ben situades, amb capacitat i infraestructura. I ni que sigui per mantenir viva l’esperança, estaria be saber que, mentre alguns parlen, escriuen o dialoguen, d’altres estan treballant coordinadament, seriosament, per aconseguir la república, com sigui i com més aviat millor.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
05.07.2021  ·  00:29

En relació a la desmobilització programada i a la voluntat de control social per part dels poders fàctics a través dels partits, em.permeto de fer un símil en termes empresarials: vols vendre un producte i tens un bon grapat de persones disposades a ajudar-te en la seva venda i distribució, i ho fan de franc. Què en faries d’aquesta gent? De ben segur que allò que no faries seria deslliurar-te’n, oi?
Doncs, si el teu producte és la independència, com és que deixes de banda prop de 50.000 motivades persones que et treballen de franc arreu del país?
Fa gairebé tres anys ERC decidí deixar caure l’Assemblea Nacional Catalana, deslliurar-se’n, si més no.
Que cadascú en tregui les seves conclusions!

Antoni López
Antoni López
05.07.2021  ·  01:02

Hi ha un fet que em te més que ecorusit. No es parla mai de l’exercit. Llegeixo molts comentaris prou encertats, reflexions molt acurades dels analissi del Director Partal. Ni en ells ni en els dels subscriptors surt l’exercit en relació al independentisme. Jo crec que el poden aturar, en sec. Vostes no? .
Tindria joia i feliçitat si algu em demostres que m’equivoco.

Ramon Perera
Ramon Perera
05.07.2021  ·  01:51

A mi també la PS1 em sembla molt plausible. En aquesta línia ve molt a tomb la primera meitat de l’últim article de Thomas Harrington, que parla de les voluntats d’amagar i manipular en relació a la opinió pública.
https://www.vilaweb.cat/noticies/cal-estudiar-tambe-les-estructures-de-la-ignorancia/

Es podria entendre també en el mateix sentit l’efecte que va tenir la primera manifestació de l’ANC [2012-09-11]. Els partits polítics no s’esperaven l’èxit que va tenir la convocatòria i van haver d’anar a remolc durant un temps.

Josep B.
Josep B.
05.07.2021  ·  05:05

Ahir a Arenys de Munt hi va haver una trobada com les d’abans. Sense politics i la gent parlant molt clar i en primera persona. Erem uns pocs centenars. Aquest es el camí. Desendolleu TV3 i endolleu-vos al carrer novament.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.07.2021  ·  05:14

Catalunya ha de ser ingovernable i hem de reprendre el lema del nostre president Puigdemont: No el referèndum o referèndum, sino Referèndum o DUI . Però per arribar aquí és imprescindible la mobilització de tothom. Preparem-nos.

Salvador Molins
Salvador Molins
05.07.2021  ·  06:15

Catalans lliures!      Siguem resolutius!

Creure en Catalunya, plena i lliure.
Creure en la Independència, Dret de tots els Pobles.
Creure en la força de la unitat i la convicció.
Trobar aquells capdavanters que amb el seu esperit i exemple retornin la fe a la nostra gent.

Encallar els passos previs és encallar la Independència, hem de trencar aquesta dinàmica obstruccionista.
Què falla? qui falla?  Qui hem de votar que es comprometi de veritat a resoldre aquestes coses, que cregui de veritat en la força i el dret del nostre Poble a la seva plenitud nacional i política, molt per sobre dels entrebancs que molts, gent i pobles ens hi posin.

Sí que ens cal un Referèndum i és urgent, però no es tracta de repetir el d’autodeterminació que ja vam fer, vam votar i vam guanyar, sinó el Referèndum de validació de la constitució catalana, de la que ja en tenim quatre texts previs: La Constitució de L’Havana, 1928, la Constitució provisional de la República Catalana de Pol Sureda, la Constitució propiciada per Reagrupament, …, de texts no ens en falten i aquestes 144 preguntes del Debat Constituent, que han de ser contestades abans de 31 de desembre de 2021, seran una bona ajuda per acabar de lligar tots aquest texts provisionals i posar-els al dia. Què passa doncs? -el que passa és que tenim totes les feines encallades, als responsables els falta capacitat de resolució, tot està encallat … redactar la Constitució definitiva, referendar-la, completar la DUI en tot allò que li va mancar, …

Qui són, qui som, les dones i homes que de veritat volem implementar la nostra nova República?
Qui són els qui tenen la capacitat de resolució per enllestir totes les feines encallades?

Els independentistes, fins el 31 de desembre de 2021, tenim vàries feines específiques, la primera respondre les 144 preguntes del Debat Constituent, la segona seguir fent gran el Cens de la República, la tercera enxarxar-nos i enxarxar-nos pel control del territori, …

El nostre problema, el de nosaltres els catalans no és el Referèndum d’Autodeterminació o la DUI que els tenim fets i guanyats, el nostre problema és el convenciment i la fermesa en completar-ho i acabar-ho, en implementar la República Catalana Independent, és el dir “Prou” de forma definitiva. Això és el que hem de fer! Però per fer-ho calen persones disposades a fer-ho i a més de cercar aquestes persones, nosaltres, el Poble Català, ens hem de fer forts, organitzar-nos sobre el territori, enxarxar-nos per al moment en que es requereixi la nostra presència puntual i  definitiva. Sumar totes les iniciatives, cada vegada més. Això serà persistir.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
05.07.2021  ·  06:40

Els constructes teòrics poden estar molt bé per animar-nos, i n’estic segur que com a poble i com a societat democràtica estem carregats de raons. El dia a dia de l’estat espanyol, cada cop més esperpèntic amb la seva corrupció sistèmica crida a marxar sense perdre un minut. I la ràpida davallada de la nostra llengua i la nostra cultura també albira un futur ben negre si no ens desempalleguem d’ells.

En això estem tots d’acord.

El problema, com sempre, és la Realpolitik i el fer-se il·lusions sense fonament.

Igual que l’1O no varen parar les càrregues policials perquè Merkel ho digués, el Major Trapero no era un criptoindependentista que posaria els mossos d’esquadra al servei del govern de la Generalitat, i no hi havia ni una sola estructura d’estat preparada (el referèndum va triomfar gràcies a la iniciativa clandestina de la societat, en bona part, i a la implicació de les estructures dels partits, no gràcies a l’organització governamental), doncs ara tampoc res del que està passant ho fa per pressions internacionals i els silencis possibles de les autoritats de més enllà dels Pirineus no són res més que això: silencis ocasionals que no volen dir res.

Que Antonio Guterres no es pronunciï sobre la independència de Catalunya no vol dir que hi estigui d’acord, li sembli molt malament Espanya (cosa que n’estic gairebé segur que és així, perquè encara no conec cap portuguès que estigui gaire ufanós amb un veí prepotent que ha intentat mantes vegades absorbir-los), o en un moment donat doni suport a la causa catalana. Simplement no li sembla prou important el tema català com per tal de pronunciar-se, o bé no era el moment.

Actualment Catalunya, gràcies als esforços dels nostres polítics, a la repressió i a la desmobilització és un tema inexistent a tot arreu. Ens podem fer les il·lusions que vulguem, però és així.

Les causes internacionals triomfen per interessos, no per justícia o per equitat, o per defensa de la democràcia. En un món on el PC Xinès triomfa (fa basarda veure les imatges de milers de persones iguals fent el mateix gest- i molta por el futur del món a 10 anys vista amb aquesta gent dominant-ho tot), no es pot esperar que ningú mogui un dit per la democràcia ni per l’autodeterminació dels catalans a menys que li interessi- i molt. Si a Puigcerdà hi hagués una mina d’Urani i Espanya estigués en contra de la seva explotació, segur que tindríem cua d’estats disposats a fer el que fos per reconèixer-nos i explotar-la. Si no em creieu aneu mirant per què hi ha un país que es diu Sudan del Sud, o per què ningú diu res de les atrocitats de la República del Congo.

Com s’expliquen doncs la famosa “distensió” interna de Pedro Sánchez o el “referèndum” (jo diria botifarrèndum) que ens té preparat sobre- segurament- un estatut igual o més retallat que el del 2006, i ves a saber si amb participació de tot Espanya ? Doncs molt senzill i de forma molt conseqüent amb el personatge: mer interès a curt termini.

Què li interessa a Sánchez (i al món Colau-Comunista-Podemita) ? Doncs estabilitat parlamentària i tenir ERC collada per tal que ERC tingui collats JxCat, CUP i tots els catalanets a la cleda. Que per això cal treure 9 persones de la presó mentre amb l’altra ma continuem fotent canya a la resta de la població, arruïnant la gent, etc ? Doncs es fa i ja està. I a sobre- com en el cas del porc- tot s’aprofita: segurament el TS admetrà el recurs contra els indults i encara els tornaran a la presó (i quedarem bé dient que ha estat la imparcial justícia i que no hi podem fer res contra una decisió judicial), i per l’altra banda fem maniobres per continuar reprimint via fiscalia i advocacia de l’estat, que no es noten però que són igual d’eficients.

No hi busqueu res més. Ni pressions internacionals, ni fons Next Generation ni pamplines: si ni a Polònia ni a Hongria (ni de pas a Turquia amb els fons destinats en ella) la UE no els ha cridat l’alto, encara menys ho faran amb un poble que és- per molta gent- una colla der ics insolidaris semblants a la Padania del Bossi que es queixen per res i que no tenen la dignitat dels escocesos i altra gent que sí que s’han guanyat el dret a ser lliures.

Ja se que l’argument cou, però és que fins que no acceptem la veritat no hi podem posar remei. Si volem que ens facin cas hem de tornar a la mobilització i esdevenir un problema. I un problema molt gros que Espanya i Europa no es puguin treure de sobre enviant 2000 robocops. I no necessàriament amb violència sinó fent inviable que Espanya pugui continuar controlant Catalunya. Els anglesos no varen marxar de l’Índia perquè hi hagués un exèrcit clandestí que els fes la vida impossible, sinó perquè ja no la podien controlar més. Si no fos així ja us dic jo ara que la reina es passejaria com a cap d’estat per Mumbai.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
05.07.2021  ·  08:15

La rendició de les Esquerres catalanes, erc.cup, sempre amb les esquerres espanyoles abans que catalanes, es el tema clau. Un referendum per un nou estatut, carods, montilles junqueras i illes arreplegats, units i intentant fer desapareixer el 1-Octubre el dia més estimat per molts catalans no espanyols, es el proposo0it del junqueras i el seu empleat Aragones. Res a festejar i cal apretar tant com es pugui al Junqueras, l’amo i dictador d’erc, una persona que no vol la independencia, paraula que fa tres anys que no diu

Albert Noguera
Albert Noguera
05.07.2021  ·  08:22

Pensar en un referendum pactat amb l’estat és una solemne vajanada!!(…que consti que desitjaria equivocar-me…). Jo no hi perdria ni un minut. El referèndum ja el vàrem fer, i si volen que en fem un altre, que el proposin ELLS!!(com deia, no passarà).

El que hem de fer, és plantejar com ens ho fem per desempallegar-nos de l’estat espanyol amb el menor nombre de baixes possible. La resta, fer bullir l’olla per no anar enlloc!! ELLS ja ho estan fent. La prova de que això és així, és la reforma de la Ley de Seguridad Nazional, pensada en aquesta clau:saben que amb el seu exèrcit no ens podran aturar i per això volen poder reclutar gent que ens vingui a hostiar “legítimament” i ens puguin condemnar als qui no responguem, per traició… i els partits “indepes” sense badar boca!!! Increïble!!!

Albert Miret
Albert Miret
05.07.2021  ·  08:28

El referèndum es va celebrar i el recompte va demostrar que va guanyar el SI per una majoria aclaparadora i indiscutible, i per això ja està dat i beneit i no cal repetir-ho perquè a quatre feixistes no els agradi. La República catalana es va proclamar solemnement pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i només està en stan-by, però proclamada oficialment, mal que li pesi a molta gent quasi sempre estrangera, que ni parla el nostre idioma. Davant d’això -al que la dictadura veïna no va tenir ni té encara avui cap altre argument que la força bruta-, l’únic important és exercir-la personalment. Cada un de nosaltres ha de ser, pensar i actuar com un republicà català, i llavors la República es farà indiscutible i imparable per molt que una dictadura aliena ho vulgui prohibir. Algú dubta de l’existència de les repúbliques europees? De veritat ens hem de creure que tots els francesos són, republicans, o n’hi ha que els agradaria més una dictadura com l’espanyola? Que n’hi hagi que no la voldrien anul·la la realitat de la República Francesa? Si realment volem la República Catalana, només ens falta dur-la a la pràctica i estimar-la perquè és la nostra perquè la vam votar per majoria absolutíssima.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.07.2021  ·  08:30

DÉJÀ VU…

Mirant pel marc de la classe política, la situació actual sembla un cicle repetitiu de renúncia dels objectius que es prediquen, on la repressió de l’Estat a banda d’escarmentar i cercar la por a la ciutadania, ens transporta (o això pretén) a un horitzó de reivindicacions estatutàries anteriors a l’1-O.

El pacte Pedro-Pere va en aquest sentit: anul·lar la realitat de l’1-O, la seva projecció a l’exili i tornem-hi amb el diàleg (perquè diàleg i no pas negociació?) brandant el referèndum d’autodeterminació pactat com un mantra buit de res…

I des de VilaWeb, també, tornem-hi. ¿De veritat que no sabem que en tenim el dret, que és legal, que és una eina, i que en vàrem fer un d’unilateral que té tot el valor del món?

Si és una eina, utilitzem-la, però el problema és el subjecte…

Miquel Martí
Miquel Martí
05.07.2021  ·  09:01

Un altre referendum? Ja en duriem tres. Per cert, l’últim tb es va guanyar i es va proclamar la republica. Hi ha gent a la preso nomes per aquest fet.

Fer-ne un altre ens llevaria encara més credibilitat. O som un poble ridícul? Potser sí

N,hi va haver un que va dir q els catalans no volem la independència, sínó que ens conformam en voler-la voler

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.07.2021  ·  09:05

Si acceptem que l’estat espanyol s’ha vist compromès internacionalment i no ha tingut més remei que utilitzar l’indult als presos polítics com a mètode cosmètic per amagar la repressió, també podem pensar que hi ha una exigència internacional que va més enllà i que la política de maquillatge continuarà. Jordi Cuixart -amb la clarividència més que notable que el caracteritza- ha dit “L’Estat no ha anat més enllà perquè tenim l’exili i Europa” i “Si haguessin pogut ens haurien fotut 25 o 30 anys de presó”. Efectivament, ja tenim una part important del mapa -allò de la cartografia que deia el President Mas- que se’ns va revelant. I pel què llegim als diaris, de forma directe o amb subterfugis, el referèndum comença a treure el nas i ho fa també des de la “villa y corte”. Pedro Sánchez diu que de referèndum “nàstic de plàstic” i el puta de l’Iceta parla d’una pregunta que no té res a veure amb la independència. Però se’n parla!. I és en aquest context que ara ens toca a nosaltres fer el paper -l’únic paper- que podem fer perquè no ens donin gat per llebre.

Pere Grau
Pere Grau
05.07.2021  ·  09:13

Només vull recordar aquí que la negativa de Ban-Ki-Moon ja fa temps que ha estat contrarrestada per experts internacionals, com l’assessor de l’ONU Alfred de Zayas i altres, establint ben clar que a l’autodeterminació hi tenen dret TOTS els pobles. El problema és que Espanya no ens reconeix com a poble encara que no tingui cap dret a negar-nos-ho., perquè l’únic que en té és el poble que es reconeix com a tal. Benvingut altra vegada Sr. Partal. S’hauria ben guanyat unes vacances més llargues…

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
05.07.2021  ·  09:20

Estimat director,
Escolti a Albert Miret… aixìs de zencill
Benvingut a l’editorial

Mònica Vidal
Mònica Vidal
05.07.2021  ·  09:21

Em quedo amb el punt 4 i espero seguir fent pressió al carrer a fi de que la política segueixi la ciutadania i no a l’inrevés.

josep soler
josep soler
05.07.2021  ·  09:34

En la PS1 hi ha la resposta a la performance que están organizant el Règiem franquista -segona temporada- conjuntament amb els col.laboracionistes catalans de la generació dels millenials.

A l’empoderament de la societat catalana contra el Règim el 14 d’abril del 1931, el règim franquista -primera temporada- va respondre amb el bombardeig contra els catalans el 30 d’octubre del 1936.

A l’empoderament de la ciutadania catalana l’11 de setembre del 1976, el Règim ens va deixar fer una autonomia el 79 la qual l’any 82 van decapitar amb la LOAPA. Van necessitar treure a passeig els tancs el 14F del 81 perquè no se’ns passes pel cap tornar a sortir un milió de persones a Sant Boi.

L’any 2006 es va tornar a repetir la milonga de les promeses espanyoles per decapitar novament l’Estatut l’any 2010, pels comissaris polítics del Règim franquista -segona temporada-.

2017 nou empoderament dels ciutadans, noves porres i nova decapitació… Ara ens volen vendre la moto, per enèssima, vegada per assegurar la contrarevolució del Primer d’Octubre.

El règim franquista de la primera temporada es diferencia del de la segona perquè és transversal de l’extrema dreta a lo més d’esquerres que pot donar Espanya, i no usar bombes, de moment, per a la resta és exactament igual.

Els botiflers catalans que sempre han estat col·laboradors necessàris, també es diferencien per la seva transversalitat, avui també aparenten ser d’esquerres. En el 1982 eren de la “generació del silènci” d’en Pujol & Duran, i avui són de la “generació dels millenials” de l’Aragonès.
Abans era el NO-DO avui és TV3.

Sinn Féin

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
05.07.2021  ·  09:59

Merescudes vacances, Vicent!

Parteixo de la premissa següent: “El referèndum d’autodeterminació ja està fet i guanyat” diguin el que diguin Jordi Sànchez, Oriol Junqueras o Carles Puigdemont (no he sentit que el president es definís contundentment respecte al primer d’octubre).

En efecte. L’autodeterminació està guanyada sota una repressió inhumana però de lògica elemental donat que encara ens consideraven i ens consideren espanyols anticonstitucionals dignes de ser combatuts fins la nostra extinció en un futur proper.

Sóc dels que crec en la possibilitat d’un referèndum promogut per Espanya en el que ens presentaran, amb la incondicional ajuda de Podemos/Comuns i ERC, tres opcions on la República Federal¿?Espanyola pot sortir guanyadora gràcies a la propaganda de tots els mitjans de comunicació de l’estat. [Estat espanyol. No pas Estat Català que ha desaparegut].

Si ara Espanya comença a parlar de “pseudo-referèndum” vol dir que ells, ellos, ja sabem com vèncer Catalunya en una votació mundialment acceptada per constitucional… I estic segur del paper dels Comuns perquè ERC els vol integrar dins del bloc independentista amb calçador peti qui peti.

Veig un referèndum guanyat per EspañaUna amb mil trampes. L’Estat EN SAP MOLT de guanyar de manera corrupta amb calúmnies, mentides i falses promeses.. de guanyar sense respectar els drets humans ni el dret de les nacions sotmeses militarment.

PS2. Les presons en territori català SÓN PRESONS ESPANYOLES digui el que digui el govern autonomista.
A les presons espanyoles sempre hi ha hagut suïcidis.
Per què us extranyeu?
Dins d’Espanya serà així perquè va ser fundada sobre la mentida i la castració.
Per això (i no tant pel dèficit fiscal) vull ser un ciutadà de una nació lliure.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
05.07.2021  ·  10:09

Cal tenir sens dubte presents els calendàris que recorda el Sr. Josep Soler 9:34. Son fets incontestàbles. Com ho es l’U d’octubre o com ho es el fet de que l’autodeterminació es un dret reconegut internacionalment i que es AUTO.

ALTRE COSA ES QUE CIVILITZADAMENT – COM EN QUALSEVOL DIVERGÈNCIA O DIVORCI- ES PACTIN LES PRAXIS DE LA SEPARACIÓ.

Les incoherències e ignorància històrica i politica que manifesta en els seus parlaments dia rera día el Sr. Pedro Sanchez no son garantia de res del que ell , el seu govern o els seus eventuals socis , proposin com a solució. Donat el talant dels espanyols acreditat al llarg dels segles i vigent a 5 de juliol 2021 s’hauran de menester mediadors que els coloquin a la realitat del segle XXI i acompanyin el procés d’autodeterminació del poble català.

Carles Serra
Carles Serra
05.07.2021  ·  10:22

Apreciat Vicent, espero que aquest dies de descans hagis carregat les piles i l’empenta per seguir denunciant aquesta situació de reprèssio, cinisme i despropòsits estem vivint.
Però cal recordar Vicent, per dur a terme tot això que denúncies, cal tenir col.laboradirs dintre la colonia i “govern” ; crec que no cal dir que hi són i qui són.
Ostres Vicent, ja no se’n parla del despropòsit del Tribunal de cuentas? ja que dir de la Caixa de la solidaritat; serà “morbós” veure com acaba.
Arran del fil del subcriptor Josep B., vaig estar a la concentració d’Arenys de Munt, lo que no entenc Vicent O el menys no ho he vist, una informació a Vilaweb de l’acte en qüestió.
Deu ni dor la gent que hi varem anar, malgrat ser diumenge i la calorada que queia a l’esplanada, això sí, la majoria jubilats, molt poca juventut.
Hi havia algun polític, segons ens va informar en Fachin, el seu discurs va ser molt clar i com exemple va posar el fotimer de calers € que de donava això que li diuen govern de Catalunya en el grup franquista Godó; TOT un despropòsit; ja que dir dels encausats que varen parlar/informar sobre la reprèssio que patien fins arruïnar-lo’s la VIDA, a ells i en el seu entorn familiar, una part d’encausats que també si havia presentat la Generalitat contra ells; quin despropòsit, quin fàstic més Immens.
Des de aquestes quatre línies vull agrair i solidaritzar-me a tots aquests que reben aquesta reprèssio i injustícia, gràcies, gràcies infinites per la vostra lluita malgrat tota la situació que esteu vivint.

jaume vall
jaume vall
05.07.2021  ·  11:25

Abans d’altra cosa , tinguem en compte el que escriu J.I.Comas : “Us demano que no perdeu de vista la notícia sobre la modificació de la Llei de seguretat nacional que ha aparegut aquests dies. Molt preocupant. Com l’haurien aplicat l’1-O, o el 3-O…ERC i els Comuns, pensen votar això?”

Després, completament d’acord amb Marcel Barbosa, Francesc Aguilar, Miquel Gilibert -òbviament-, en el sentit que fins que no s faci de Catalunya un problema dels grossos, per ingovernable, res de res. De fet, en aquest sentit, recomano molt el darrer apunt de Jordi Barbeta, al Nacional.cat, en el que recorda que la “via eslovena” va ser r e l a t i v a m e n t pacífica. És a dir, es considera que una seixantena de persones hi van deixar la vida. Els anys previs a la independència s’havien organitzat milícies populars secretes. Res és gratis.
Algú es pensa que sense vessament de sang la “comunitat internacional” es preocuparà dels “pobres catalans” que viuen molt bé, en una democràcia que indulta presos polítics, quan fins i tot a les reclamacions dels ‘armilles francesos’ hi ha hagut morts?
Estic d’acord amb la P1 del precís editorial d’avui. També estic d’acord amb Jaume Bonet : “L’1 /O és la nostra data fundacional”. De fet, hi estic tan d’acord que no penso permetre que d’aquest any endavant continuem celebrant derrotes (11/S). Estic esperant que se’m convoqui per la que hauria de ser la nostra nova Diada, l’1 d’octubre.
Dit això, i per portar una mica la contrària. Crec que si s’ha de fer un altre referèndum supervisat per la UE, hem d’acceptar-ho. L’1/O va ser una victòria, no només contra l’estat espanyol, sinó contra la casta política (aquesta casta que volen excloure’ns de la participació ciutadana, que adapta portes giratòries (és cert que el poc honorable R.Torrent ja té un bon càrrec assignat?), va ser l’afirmació de que 2,0M de persones podem posar-nos d’acord per fer millor les coses que ens afecten. Però amb un 45% de participació, i sense observadors neutrals (ja sé que vam ser curosos en el recompte, jo hi era), pot ser que no tingui reconeixement jurídic.
Per què no comencem a ser vistos per Brusseles TAMBÉ com una solució, a part de com un problema , tot cedint-los una pauta per a referèndums d’autodeterminació, amb proposta, o una de semblant?

“Internacionalització normativa referèndums autodeterminació.
A. Requisits per als processos intraeuropeus d’autodeterminació territorial que es vagin produint en estats de la UE :
A.1 Calen dues majories parlamentàries consecutives, amb un mínim del 45% dels vots en favor de la plena sobirania, per tal de que la intermediació europea es posin en marxa.
A.2 A partir d’aquesta segona majoria consecutiva s’obre un període de sol•licitud de referèndum acordat entre aquest territori nacional i el territori estatal matriu. S’estableix el compromís que aquest referèndum tindrà lloc. Hi haurà un període temporal no superior a dos anys fins a la seva realització.
A.3 Es convoca el referèndum d’independència. Poden donar-se tres tipus de majories, les quals desembocaran en tres alternatives:

Alternativa 1a. Guanya l’opció independentista, amb un 55% dels vots a favor amb participació mínima 50%. Es constitueix el nou estat, amb un període de negociació supervisat per la UE, no superior a 18/24 mesos. Els ciutadans tindran nou passaport, per entendre’ ns.
Alternativa 2a. Guanya l’opció independentista, amb una forquilla de vots favorables entre 50,00% i 54,99%. El territori accedeix a l’estatus oficial de nació sense estat, o estat associat. No té la independència plena. El nou estatus li permet assistir com a membre amb veu sense vot als organismes de la UE, tenir estructures pròpies, Parlament, Govern, Tribunals Superiors, Seleccions, però dintre de l’estat matriu. Sense nou passaport a la butxaca, per entendre’ns.
Alternativa 3a. Guanya l’opció unionista. Els independentistes no arriben al 50% dels vots. Es manté l’ estatus vigent.
Comptador a zero, per entendre’ns.

En les alternatives 2 i 3 no es podrà recomençar el procés fins després que en dues eleccions parlamentàries consecutives els partits sobiranistes hagin obtingut el 45% de vots.

(perdoneu per la llargada)

Rafael Benavent
Rafael Benavent
05.07.2021  ·  12:32

Vicent, vull remarcar, sobretot, la sensibilat continguda el teu PS2 d’avui per tractar-se d’un tema especiament delicat, però silenciat, davant la impotència dels justos i pecadors que concorren a ser visualitzats per les condicions en què viuen i són tractats, si es corresponen o no a una ètica adient de reinserció i respete de drets humans universalment reconeguts. Ha estat molt gros el que ha passat i mereix ser explicat. I al Sr. Rodríguez Zapatero, preguntar-li: 1- Si un referèndum amb un 52/% en favor de l’auodeterminació dividex, i estar obligats a acceptar ser governats per la minoria del 48/%, no divideix. 2- Si amb aquesta voluntat majoritària del poble català, és ell mateix el causant del “problema de convivènca”, tan airejat com inexistent, o bé es Espanya qui artificialment la procura, intentant “crear opinió”, contaminant a través dels seus mitjans de comunicació. 3- I finalment , Vicent, tan simple i clar com dius i es va fer: Independència , Si o No? Conforme als resutats obtinguts s’en deriva el dret i obligació democràtics de ser acceptats. Exigim a Europa el seu posicionament tot l’independentisme unit, sense fisures, sense tirar-nos terra als ulls, SENSE protagonismes partidistes.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
05.07.2021  ·  12:52

Carrer, carrer i carrer
Consell per la República – ANC – Òmnium , els polítics ja ens vindran al darrera.
No ens podem aturar ara.
Via fora Catalans!

Carles Blas
Carles Blas
05.07.2021  ·  14:32

El forat negre de la democràcia a Europa no és Hongria, Polònia, Eslovènia o Espanya. Són les institucions europees. Raül Romeva va explicar el Gener de 2017 al parlament europeu, que a Catalunya no era una qüestió d’independència, sinó de democràcia. Quan la comissió europea no protegeix els ciutadans europeus perseguits per les seves idees polítiques, quan el parlament europeu, fins a très cops, no defensa la immunitat dels seus parlamentaris, vol dir que la democràcia no val res, no està protegida.

Berta Carulla
Berta Carulla
05.07.2021  ·  15:08

Embolicareu la troca amb el referèndum uns anyets més i després ja no en quedarà res, de res. El referèndum està fet, i la república catalana proclamada i sospesa per part del president com un acte de bona voluntat que els espanyols han agraït amb aquests anys de repressió ferotge, res de nou, per altra banda: si es tracta de Catalunya és així des de sempre i no pot ser d’una altra manera tret que ens liquidin a tots per fi i ens substitueixin, per altres espanyols o per àrabs o qualsevol a qui puguin posar el peu al coll fàcilment.

Quan veig que el govern comandat per ERC està blanquejant el gobierno dels més corruptes (P$O€ i PP són iguals només que els primers s’afanen a dissimular-ho), en uns moments que tenim joc i opcions de guanyar, m’agafen ganes d’engegar tot a passeig perquè queda meridianament clar que no tenen veritable intenció d’enderrocar l’opressor ni fer via cap a la llibertat.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.07.2021  ·  15:14

Si, hem de fer Catalunya ingovernable i triar els líders a l’exterior.

Roser Caminals
Roser Caminals
05.07.2021  ·  17:11

Coincideixo amb Francesc Aguilar i Clara Ponsatí (hem de fer Catalunya ingovernable) i amb els que insistiu en la mobilització, com ara Francesc Gilibert. No coincideixo amb ell en la inutilitat de la pressió exterior. Estic segura que els indults han vingut per frenar l’allau judicial que caurà d’Europa. I no crec que la reculada del govern espanyol s’acabi aquí.
Si l’ANC, a la qual pertanyo, també ens vol frenar per no ofendre els partits, hem de desobeir.
És molt gruixut admetre-ho, però Catalunya necessita un corps de ciutadans com va tenir Eslovènia, disposats per raons diverses (insatisfacció amb la vida personal, malalties terminals, etc) a arriscar-ho tot. Cap de nosaltres en aquest fòrum hi estem disposats.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
05.07.2021  ·  17:52

PS1 i PS2, detalls clau d’on som.
El 2, pel que és la Generalitat, ara.
L’1, per qui va aturar realment la revolta.

ramon Feixas
ramon Feixas
05.07.2021  ·  19:11

El referèndum de del 2017, a nivell de concepte democràtic, no pot ser més legítim. Força mes que altres referèndums en els que els votants no posen en risc la seva integritat per complir amb la seva acció social del vot. Es pot parlar d’una votació que el convalidi, donada la desraó que el va considerar il·legítim. Com en el indults que la mesura de gràcia la dóna l’Estat prevaricador, la qüestió no ha d’anar de venjança sinó d’aplicació dels drets humans i de les nacions. La destrossa que fan els bèl·lics sempre sol ser irreparable. I a així és la que va fent l’Estat espanyol franquista contra la Catalunya pacifista partidària dels drets humans.
Si que hi ha un referèndum per fer d’acord amb la legitimitat de les lleis valentes
i justes dels setembre del 2017. És el d’aprovació de la Constitució catalana. Aquesta és la fita. Caldran revolts. Caldrà fer partícip l’entorn, de com son els abusos franquistes que van destruint Espanya. Una Espanya podrida de corrupció. La demanda de l’independentisme és justa i fonamentada per moltes raons. La principal l’asfixia que pateix per part d’un estat venjatiu i que gaudeix d’aplicar escarment.
Que pel camí cal fer el paperina? No passa res, si no desvia d’aquest objectiu referendari. Espanya és un imperi que ha vessat rius de sang i és lògic els seu depravat comportament quan se’n vol desfer algú de la pròpia península, ja que son ben conscients de la degradació humana que han sembrat i sembren.
Tot l’independentisme ha après moltes coses. Fins i tot la majoria han après qui i perquè ventalla les baralles internes.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
05.07.2021  ·  20:05

I un element encara més important, un referèndum d’autodeterminació pressuposa una capacitat de decisió sobirana, per tant pressuposa tenir la condició de subjecte sobirà, decideixi el que decideixi.

José de
José de
05.07.2021  ·  23:36

Cinco detalles clave insuperables.
Esperemos el O.K. a no tardar con cero de muertos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes