22.11.2025 - 21:40
Demà, finalment, comença a la seu de l’Audiència espanyola, a Madrid, un dels judicis més importants d’aquestes darreres dècades. S’asseuen al banc dels acusats Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya durant vint-i-tres anys, i encara avui una figura de gran envergadura política i cultural, els seus set fills –Jordi, Marta, Josep, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer–, la seva ex-jove –Mercè Gironès– i una desena d’empresaris afins a l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya –entre els quals Carles Sumarroca, Luis Delso i Carles Vilarrubí. La llista de delictes imputats és contundent: associació il·lícita, emblanquiment de capital, falsificació de document mercantil, delicte contra la hisenda pública i frustració de l’execució.
1. Les tesis de l’acusació i de la defensa
El president Pujol és acusat d’haver aprofitat la seva posició política “per teixir una xarxa de clientelisme” a fi d’enriquir-se ell, la seva família i uns quants empresaris afins a Convergència. Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia anticorrupció espanyola, els diners que la família atribueix a la deixa són, en realitat, els beneficis d’unes comissions que cobraven en canvi de concedir concursos públics a empreses de confiança. L’escrit indica que, presumptament, el president i la seva dona, Marta Ferrusola, dirigien “les operacions d’ocultació i aflorament”; que el fill gran, Jordi, la seva dona, Mercè Gironès, i el segon germà, Josep, “gestionaven els beneficis”; i la resta de fills i els empresaris se’n beneficiaven de manera “directa i conscient.”
Segons la fiscalia, doncs, els diners s’emblanquien a còpia de crear múltiples societats domiciliades en paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones i nombroses transferències i ingressos en efectiu. Tot plegat “va permetre a la família Pujol Ferrusola de repartir els fons il·lícits i de disposar-ne mitjançant els comptes a Andorra”. Els empresaris, al seu torn, són acusats de cooperació necessària en l’emblanquiment de capitals perquè, per tancar el cercle, van falsejar –suposadament– documents mercantils.
La família, al seu torn, ha admès que va tenir diners no declarats a l’estranger –cosa que és delicte. Un dels fills, Oriol, ex-secretari general de Convergència, va dir l’altre dia en una entrevista que ho considerava vergonyós. Tanmateix, segons la tesi de la seva defensa, la fortuna de la deixa va créixer no pas amb comissions i maniobres fraudulentes, sinó amb inversions que es feien per mantenir els diners en circulació. Unes quantes vegades, a més a més, els fills han argumentat que el motor del procés judicial ha estat la voluntat de “matar Pujol” políticament, com una part de l’operació Catalunya.
2. El paper simbòlic del president Pujol
El primer plat fort del judici serà la decisió que ha de prendre el tribunal sobre la participació del president. El seu advocat, Cristóbal Martell, va demanar dijous que no fos jutjat, atès que els metges forenses han conclòs que Pujol té un deteriorament cognitiu moderat, de manera que no està en condicions físiques ni cognitives de comparèixer en un judici i no té capacitat processal per a defensar-se. Ferrusola, que tenia Alzheimer, ja fou apartada de la causa per les mateixes raons abans de finar, l’any passat. Abans de començar pròpiament el judici, demà, el tribunal ha citat Pujol per videoconferència –juntament amb la resta de parts i amb els metges forenses– per acabar d’avaluar el seu estat de salut. D’entrada, havia de decidir si podia declarar de casa estant, però la petició de Martell capgira les coses.
El judici continuaria malgrat que Pujol en fos apartat, perquè encara haurien de ser jutjats els fills, l’ex-cunyada i la desena d’empresaris implicats, però en canviaria considerablement el pes polític. De fet, l’allargassament del procés –més d’una dècada– ha contribuït que anés evolucionant la imatge pública de Pujol, la presència política del qual s’ha anat restaurant. El president Salvador Illa el va rebre fa pocs mesos al Palau de la Generalitat.
3. La tèrbola història de la banca andorrana, l’origen del cas
A final del juliol del 2014, Pujol es va trobar empès a publicar la famosa carta en què reconeixia haver tingut diners a Andorra perquè, dies abans, el diari El Mundo havia titulat a la portada: “La família Pujol va ingressar 3,4 milions en un mes en un banc d’Andorra.” Era la Banca Privada d’Andorra, propietat dels germans Higini i Ramon Cierco. Tots dos van revelar, anys més tard, tot aportant un enregistrament, que havien rebut pressions de l’ex-cap de la unitat d’Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas: o bé els donaven informació bancària sobre els Pujol, el president Artur Mas i l’ex-vice-president Oriol Junqueras, o el banc se n’aniria en orris. Al cap d’un temps, la cúpula del banc va lliurar la captura de pantalla que El Mundo va publicar.
Prop d’un any més tard, encara no, el govern andorrà va intervenir la Banca Privada d’Andorra perquè una agència governamental nord-americana l’assenyalava com una “entitat financera de preocupació principal”. Al cap d’un any, ho van acabar retirant per falta de proves, però el mal ja era fet. La Banca Privada d’Andorra havia estat intervinguda i traspassada. D’ençà del 2017, a instàncies de l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu de juristes Drets, la Batllia ho investiga com un atac a la sobirania andorrana mitjançant les coaccions, les amenaces, l’extorsió i el xantatge. Inicialment, la querella apuntava a la cúpula de la policia espanyola, però el 2019 es va ampliar també contra la Moncloa. Entre els encausats hi ha l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Encara no hi ha sentència i Espanya ha maldat per fer descarrilar la investigació.
La família Pujol considera, per una banda, que una tal intromissió de les autoritats espanyoles és símptoma del biaix polític del seu cas, i d’una certa set de venjança, per bé que la línia de defensa que sostindran durant el judici serà tècnica. També vol que els germans Cierco paguin per un presumpte delicte de revelació de secret bancari, i consideren que s’han embolcallat amb la denúncia de l’operació Catalunya per justificar la seva mala praxi, atès que les dades filtrades a El Mundo van fer evident, pel cap baix, l’evasió fiscal.
4. L’ombra del comissari Villarejo
Segons la defensa de la família Pujol, les males arts de l’estat espanyol no s’acaben a Andorra. Fa cinc anys, van denunciar que havien estat víctimes d’una operació orquestrada pel Ministeri d’Interior en temps de Rajoy per entrar en alguns dels seus domicilis, seguir-los il·legalment i robar-los documentació important. Al centre de la història hi ha l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, que fa un any fou condemnat a dinou anys de presó per unes altres raons: el joc brut en els negocis de la seva empresa, Cenyt. Un altre fill de Pujol, Josep, assegura que Villarejo va amenaçar-lo d’acabar “molt malament” si la família no es pronunciava contra la independència i no li proporcionava informació sobre ERC.
Els Pujol consideren que Villarejo va dirigir investigacions prospectives contra la família, com la que implicà l’ex-parella del primogènit, Vicky Álvarez, que, suposadament, va rebre diners en negre dels fons reservats de l’estat com a confident. El jutge Manuel García-Castellón ha refusat repetidament la personació de la família contra l’ex-comissari, perquè, si bé unes quantes notes informatives de Villarejo podrien ser considerades “una mostra de la comissió de fets delictius en perjudici directe” dels Pujol, considera que “aquesta activitat delictiva s’hauria desenvolupat a Andorra” i ja hi ha un jutjat que la investiga. Villarejo, per una altra banda, ha fet declaracions erràtiques i contradictòries durant els darrers anys sobre l’afer: de negar l’operació Catalunya ha passat a admetre-la, i de negar que les investigacions contra els Pujol fossin partidistes –va dir que eren part de la seva feina– va passar a dir que el cas contra la família s’ha anat endarrerint per protegir Juan Carlos, rei emèrit espanyol.
5. Una xarxa extensa de casos i trames
La causa del cas Pujol, que ara serà jutjada, s’encavalca amb tantes causes que es confonen les unes amb les altres. Hi ha fills que ja han passat per la presó, i implicats que també són investigats en més causes. El fill gran, per exemple, estigué breument en presó preventiva al principi de la instrucció, amb l’argument d’evitar la destrucció de proves, però en sortí pagant una fiança. Un altre, Oriol, ja va complir una pena de presó per un delicte de tràfic d’influències en una altra trama, coneguda com a cas ITV. El fill petit, Oleguer, també fou investigat en l’anomenat cas Dragó, per la sospita d’haver emblanquit capital mitjançant les seves societats immobiliàries, però el jutge va arxivar la causa fa dos anys, nou més tard d’haver-lo detingut.
