El món ha canviat, i els periodistes que treballen amb ell ho han d’haver notat. És per això que ens citem amb Christopher Tulloch, director del Màster en Periodisme Polític Internacional de la UPF i Barcelona School of Management i co-editor de la Catalan News Agency. Volem que ens expliqui a poc a poc la tasca del periodista internacional, el seu dia a dia, pressions i contradiccions. “El periodisme internacional entès com a periodisme entre nacions ha mort”, afirma.

Clàudia Rius: Abans d’arribar a Barcelona, eres un filòleg de llengua anglesa que s’havia interessat pels estudis japonesos. Com va començar la teva relació amb el Japó?

Christopher Tulloch: Vaig acabar la llicenciatura de filologia anglesa l’any 1988 i em van oferir una feina a Japó. Jo no ho havia pensat mai. Tenia 21 anys i havia de decidir entre la motxilla o quedar-me a treballar. El meu pare volia que treballés, la meva mare va dir: per què no agafes la motxilla? I me’n vaig anar cap a Japó. En lloc d’anar a Tokio, vaig acabar a un poble 6 hores lluny. És com si et penses que vas a Barcelona i acabes a Esterri d’Àneu. I vaig passar un any espectacular. Només érem quatre estrangers en tota la comarca, i a més una setmana després d’arribar va morir l’emperador. Feia 63 anys que ocupava el tron. Vaig començar a acumular preguntes.

C. R: I què va passar després d’aquell any?

C. T: Vaig veure al diari que hi havia un màster en Estudis Japonesos a Londres. Era un màster becat pel Departament de Comerç i Indústria i s’oferia a 12 experimentals. Era una beca A1, prioritària del govern britànic, perquè estava tenint lloc el miracle econòmic japonès. Vaig estar sis mesos a Londres aprenent japonès i sis mesos a Tokio. Després, pel treball de final del màster vaig estudiar la feina dels corresponsals estrangers.

Pots llegir l’entrevista sencera a Núvol, el digital de cultura. 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb