Un Chihuahua, un Le Senne somrient i la catalanofòbia centren el ple del Parlament a les Illes

  • Comença el nou període de sessions i el PP evita el conflicte amb Vox, que necessita per a aprovar un pressupost ja prorrogat

VilaWeb
El president del parlament, Gabriel Le Senne, durant el ple d’avui (fotografia: Martí Gelabert).
04.02.2025 - 13:42
Actualització: 04.02.2025 - 15:06

El nou període de sessions al Parlament de les Illes ha començat amb la tònica habitual: per una banda, enfrontaments entre PP i oposició i, per una altra, Gabriel Le Senne amb un somriure de banda a banda de la cara, com si no l’afectés gens ni mica estar a les portes de seure al banc dels acusats per un delicte d’odi.

La incògnita sobre el govern de Marga Prohens i de quina manera encararà els mesos vinents planaven per damunt la cambra. El PP, en minoria absoluta, necessita aliances per a aprovar el pressupost del 2025, que ja va haver de retirar. Veure de quina manera el PP responia a les preguntes de la sessió de control podia donar pistes sobre les relacions entre partits. Sobretot, tenint en compte que el període de sessions passat va acabar amb debats molt tensos i amb una escenificació clara de la ruptura entre PP i Vox.

De moment, i continuant el conflicte entre el partit de Prohens i Vox, la tensió s’ha atenuat una mica. S’han vist consellers del govern parlant distesament amb els diputats de l’extrema dreta abans de començar el debat, i el vice-president Antoni Costa que demanava, somrient també, a Le Senne com estava. Tot això, abans del minut de silenci que s’ha fet en record de l’ex-president Francesc Antich.

Simonet compara el PSIB amb un Chihuahua

La tensió s’ha palpat sobretot entre el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, i el diputat Marc Pons, en relació amb la macrogranja de Sineu. Els socialistes han criticat que, ara que el govern ha promès que no hi hauria cap macrogranja de gallines amb l’aprovació d’un nou decret llei, el mateix promotor hagués presentat un projecte de macrogranja de 6.000 porcs que sí que s’adequa al text. “Els comentaris que ens arriben és que vostè i el batlle de Sineu es van comprometre amb el promotor que sí que s’autoritzaria”, ha subratllat Pons, que ha assegurat que cap empresa no inverteix més de quatre milions d’euros en uns terrenys per dur a terme el projecte.

Iago Negueruela, Joan Simonet, Marc Pons i Sebastià Sagreras (fotografia: Martí Gelabert).

El govern defensa un fet evident: que solament es poden autoritzar explotacions que compleixin la llei. Però Simonet ha refusat de respondre a les preguntes concretes de Pons: “Va informar la presidenta que el decret permetia la construcció de macrogranges? Va seure amb el promotor i li va dir que la macrogranja de gallines aniria endavant?”

Continuant sense respondre, Simonet ha comparat el PSIB amb un ca petit: “Els pastors mallorquins vells de les possessions no són com els Chihuahua, que només fan renou per posar en tensió la gent.” El PP, com de costum, corejava les paraules del seu conseller. Però poc abans, Simonet, Pons i els portaveus del PP, Sebastià Sagreras, i del PSIB, Iago Negueruela, parlaven també de manera distesa.

Les agressions lingüístiques, qüestió de “mala educació”

En relació amb els darrers casos d’agressions lingüístiques que s’han viscut a les Illes, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha demanat a Prohens més contundència. També ha reclamat la dimissió de Le Senne quan el president de la cambra li ha donat la paraula.

“No és un fet aïllat”, ha insistit Apesteguia a Prohens, tot exposant un seguit de casos d’agressions lingüístiques. “La catalanofòbia té unes arrels molt fondes que es van exaltar durant el franquisme i que es vehiculen a la seva dreta”, li ha retret. Però Prohens no ha volgut entrar en la realitat, no ha volgut parlar del clima social que es va generant a les Illes per aquesta qüestió i que ha crescut més amb l’entrada de l’extrema dreta a les principals institucions i a molts d’ajuntaments.

Prohens s’ha limitat a posar damunt la taula un seguit de dades. “El bilingüisme es viu amb una absoluta normalitat”, ha dit Prohens, que ha negat que els casos de catalanofòbia siguin comuns. De fet, ha assegurat que els casos de catalanofòbia es deuen a situacions de “mala educació”. Ha llevat importància a les agressions lingüístiques i ha acusat Més de generar un discurs de crispació que, realment, és més propi de l’extrema dreta.

De fet, i amb aquestes intencions, Vox havia demanat al conseller d’Educació, Antoni Vera, que els estudiants de les Illes poguessin respondre en castellà als exàmens de les matèries no lingüístiques, com es fa a les proves d’accés a la universitat. El conseller s’ha limitat a defensar que els alumnes podran respondre en la llengua establerta en el projecte lingüístic de cada centre.

Prohens, tota sola en el pacte de sostenibilitat

Prohens, que, com és costum, s’ha presentat al ple només durant les preguntes que li han fet a ella, es troba tota sola en el pacte de sostenibilitat que el govern va impulsar. S’havien d’establir les línies d’un nou model turístic, pactat amb agents socials, sindicats, partits i patronal turística. Només hi resten govern i patronals, tothom ha decidit d’abandonar el vaixell per la mala gestió que se n’ha fet.

I sobre aquesta qüestió l’oposició hi ha incidit de manera insistent. Primer, amb l’ecotaxa. La presidenta va prometre d’apujar-la durant els mesos d’estiu en el debat de política general. Ara el discurs del govern és que a final de febrer es presentaran les primeres conclusions de la primera fase, i que, a partir d’aquí, el govern farà les propostes pertinents al pacte. Ja han advertit que serà difícil que arribin aquest estiu.

La presidenta, Marga Prohens, durant el ple d’avui (fotografia: Martí Gelabert).

“Si no són a temps de mesures valentes, vendran mesures covardes”, els ha recriminat el diputat socialista Carles Bona. Costa ha admès que les quantitats actuals de l’impost turístic són insuficients per a reduir els creixements del turisme en temporada alta. “Sou vagues i cínics”, els ha retret el diputat del PSIB Llorenç Pou, atès que la presidenta va fer l’anunci el mes d’octubre i encara no s’ha resolt res. “Nou mesos més tard, la immensa majoria ha abandonat el pacte de sostenibilitat. La mesa ha quedat buida perquè han tret expulsat la societat amb la seva manera de gestionar aquesta situació”, ha recordat al govern. I ha conclòs: “Estan completament aïllats i fora de la societat. Això sí, caminam cap als vint milions de turistes anuals.”

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, també ha demanat a Prohens què ha fet el govern per aturar la saturació turística. Prohens s’ha limitat a dir que a l’estiu s’actuarà per primer cop amb un servei de vigilància a la costa, amb 22 embarcacions, per a evitar desgràcies com la mort de Guillem Comamala. “És cínic que diguin que durant els darrers vuit anys no s’ha fet res, si vostès feien pressió a la banda contrària perquè es continuàs massificant”, ha dit Castells.

Negueruela ha recordat a Prohens l’altra situació delicada que viu el govern: “No és per a riure la situació que tenim. Vostè no té pressupost.” I li ha recordat: “Va dir que seria valenta en temes turístics, però què ha passat aquest estiu que no ho serà? No sé en quin món viu ni dialoga, però sí que sé qui comença a fermar les seves polítiques”, li ha dit, mentre Prohens se centrava a redirigir el debat cap a Sánchez i l’estat espanyol, que també té el pressupost prorrogat.

La imatge del ple, després, ha estat desoladora: tan sols un membre del govern ocupant el seient, el conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Saénz de San Pedro. Cal recordar que fa tan sols pocs mesos el govern volia que els consellers poguessin cobrar dietes per assistir al parlament, una petició que van acabar retirant.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor