Com l’extrema dreta ha esmicolat mig segle d’hegemonia bipartidista a Portugal

  • L'auge fulgurant de la ultradreta de Chega, un partit fundat fa tan sols sis anys, evidencia la fi de la moderació que històricament ha caracteritzat la política portuguesa

VilaWeb
Acte polític de Chega a Lisboa, el 16 de maig proppassat (fotografia: Goncalo Fonseca/Bloomberg).
01.06.2025 - 21:40

Bloomberg · Henrique Almeida

Durant la campanya electoral d’aquesta primavera a Portugal, el cap de la formació d’extrema dreta Chega, André Ventura, argumentà que els dos partits centristes que havien governat el país durant mig segle no havien aconseguit de millorar el nivell de vida, controlar la immigració ni posar fi a la corrupció sistemàtica.

Ventura no aconseguí guanyar les eleccions del 18 de maig proppassat, però els resultats dels comicis evidencien que la classe política portuguesa ja no pot permetre’s de menystenir-ne el missatge. Chega fou la segona força i així va posar fi a l’hegemonia bipartidista que havia marcat la política portuguesa d’ençà de l’arribada de la democràcia, ara fa mig segle.

Els resultats definitius, publicats la setmana passada, confirmaren el sorpasso de Chega –que obtingué 60 escons dels 230 del parlament portuguès– als socialistes. L’auge de Chega reflecteix el de més forces d’extrema dreta arreu d’Europa, com ara Alternativa per Alemanya (AfD), que també fou segona en les eleccions alemanyes d’enguany, i el de les forces d’extrema dreta als Països Baixos i Àustria, que aquests darrers anys han arribat a guanyar les eleccions.

Els resultats representen una fita significativa per a un partit que es va fundar fa tan sols sis anys. Però Ventura no en té prou. “Ho tenim gairebé, gairebé, gairebé a tocar”, digué poc després de la publicació dels resultats. “No pararé fins a ser primer ministre de Portugal.”

La coalició de centre-dreta que guanyà les eleccions, encapçalada pel primer ministre Luís Montenegro, ha descartat de col·laborar amb Chega. Així i tot, els resultats evidencien que la possibilitat que l’extrema dreta arribi al govern a Portugal ja no és inversemblant, cosa que pot amenaçar la tendència a la moderació que històricament ha marcat la política portuguesa.

La coalició de govern no preveu de formar una aliança parlamentària ni amb Chega ni amb els socialistes, segons que explicà el ministre de la Presidència portuguès, Antonio Leitão Amaro, la setmana passada. L’executiu, digué, provarà d’obtenir el suport d’una formació o una altra segons la mesura que se sotmeti a vot.

“Chega ha esdevingut una força política massa gran per a ser menystinguda”, afirma Miguel Morgado, analista polític i ex-diputat dels socialistes. “La gent està cansada dels mateixos dos partits de sempre.”

Chega ha provat de treure rèdit d’aquest afartament en les successives eleccions anticipades d’aquest darrer lustre. De fet, aquests darrers tres anys, el país ha viscut ni més ni menys que tres eleccions anticipades, un reflex de la creixent frustració del públic amb els escàndols de corrupció que han esquitxat els darrers governs del país. El 2024, sense anar més lluny, un sondatge de l’Eurobaròmetre revelà que un 96% dels ciutadans portuguesos considerava que la corrupció estava molt estesa al país.

La popularitat de Chega també s’ha vist impulsada per la dura postura del partit contra la immigració, que ha ressonat entre com més va més votants. La població estrangera de Portugal augmentà l’any passat fins a 1,6 milions, una xifra rècord que equival a prop d’un 15% de la població del país. És gairebé el triple que no el 2019, segons l’Agència d’Integració, Migració i Asil de Portugal. “És un creixement molt ràpid”, afirmà Leitão Amaro en una entrevista la setmana passada. “Els serveis públics no estaven preparats”.

“Chega s’ha arrelat en la societat portuguesa precisament perquè la immigració ha esdevingut una qüestió tan cabdal al país”, afirma Morgado, l’analista polític. El partit també defensa la reducció dels imposts sobre la renda i l’enduriment de les penes per delictes de corrupció.

André Ventura (centre), cap de Chega i artífex de l’auge electoral del partit (fotografia: Zed Jameson/Bloomberg).

Tanmateix, gran part de l’atractiu de Chega radica en el carisma personal de Ventura mateix.

Aquest agitador de quaranta-dos anys irrompé per primera vegada en la política portuguesa com a candidat socialista a les eleccions regionals de Loures, a la rodalia de Lisboa, en què centrà bona part de la campanya a atacar la comunitat gitana de la zona.

Ventura acabà perdent aquelles eleccions, però els seus comentaris incendiaris contra la política d’immigració portuguesa i la suposada corrupció del govern el catapultaren a la fama a tot arreu del país. L’any 2019, amb una base de seguidors creixent i com més anava més desavinences amb la direcció dels socialistes, Ventura abandonà el partit per fundar Chega, que significa “prou” en portuguès.

Nascut a Algueirão, als afores de Lisboa, Ventura originalment volia ser sacerdot, però deixà el seminari abans d’hora. Després d’estudiar dret, començà a treballar per a l’autoritat fiscal portuguesa i, després, esdevingué comentarista televisiu de futbol. El to de Ventura sovint és conflictiu, cosa que, segons ell, pretén canalitzar la ira que el poble portuguès sent cap al sistema.

Els seus comentaris, sovint titllats de xenòfobs o directament de racistes pels seus rivals polítics, l’han ajudat a atreure votants, tot i que també li han valgut detractors de tota mena. A diferència d’uns altres polítics d’alt nivell, Ventura sempre és flanquejat per guardaspatlles quan apareix en públic.

El carisma de Ventura ha aconseguit de protegir la reputació del seu partit dels múltiples escàndols amb què ha anat topant amb els anys. A començament d’enguany, un dels diputats de Chega va ser expulsat del grup parlamentari del partit després d’haver estat acusat de robar maletes en uns quants aeroports i un altre va haver-se de disculpar públicament després d’haver estat enxampat conduint sota els efectes de l’alcohol.

Ara, aquests casos no han semblat aturar l’ascens de Ventura i de Chega, que superà totes les expectatives a les eleccions del maig.

Ventura, que sempre ha insistit a vincular la immigració a la delinqüència, lloà el desembre passat una batuda policíaca en un barri amb molta immigració de Lisboa, en què els agents obligaren desenes de persones a tombar-se de cara a la paret mentre els escorcollaven. L’operació, altament controvertida per l’ús de la força que feren els agents, causà múltiples manifestacions a la capital, però Ventura insistí a defensar-la.

“Els il·legals se n’han d’anar”, declarà Ventura als periodistes al barri de Martim Moniz, on es va fer la batuda. “Jo poso els portuguesos abans de res.”

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor