Les setze cerveses artesanes dels Països Catalans que no us podeu deixar perdre

  • Us presentem setze cerveses artesanes que heu de tastar, aprofitant que aquest cap de setmana es fa el Barcelona Beer Festival

VilaWeb
Imatge d'arxiu de dues cerveses.
Pol Baraza Curtichs
22.03.2024 - 21:40
Actualització: 24.03.2024 - 13:21

Les cerveses artesanes s’han popularitzat molt aquests darrers anys. Se’n fan de tota mena i per a tots els gustos. Lager, de blat, Ale, seguint tradicions belgues, angleses o alemanyes… El país és farcit d’elaboradors locals que segueixen una manera de treballar ben diferent de les grans companyies. Es fan sense additius ni conservants i sense pasteuritzar, tot respectant el sistema d’elaboració: maceració, cocció, refredament, fermentació i envasat. Gent que ha convertit una passió en una professió i estil de vida, i amb el procés artesà ha estat capaç de crear grans begudes que sedueixen els paladars, fins i tot els dels que no són amants de la cervesa.

La llista de cerveses artesanes és molt extensa, però us en proposem setze que no us podeu deixar perdre, ordenades alfabèticament, aprofitant que aquest cap de setmana es fa el Barcelona Beer Festival, la gran festa anual de la cervesa artesana més destacada del Sud d’Europa, i el Cinquanta Cerveses Catalanes a Vic (CCCV), dins el Mercat del Ram de Vic, on es podran degustar cinquanta cerveses artesanes.

And Beer Andorra

L’andorrà Ivan García és un amant de la cervesa. S’ho passa bé experimentant i trobant l’acompanyament culinari perfecte per a cada varietat. Aquesta passió, l’ha convertida en la seva professió tot creant And Beer Andorra. Graduat al prestigiós Basque Culinary Center de Sant Sebastià, García és el primer gastrònom llicenciat en aquest prestigiós centre especialitzat en les tècniques artesanes de producció de cervesa. S’elabora a mil metres d’altitud i és ideal per a degustar-la tranquil·lament i que maridi amb plats forts, com una fondue de formatges.

Ara per ara, fa dues menes de cerveses, la rossa i la torrada. “Les matèries primeres són clau en el procés d’elaboració. Per descomptat, seleccionem els millors ingredients, llevats, malts, llúpols… Els millors llúpols són els que conformen el sabor cuidat del nostre producte”, expliquen. En una entrevista al Diari d’Andorra, García explica que la idea va néixer l’any 2019 després d’haver acabat la universitat. “Sorgeix en veure la necessitat que no existia cap cervesa al Principat. Ens vàrem adonar que teníem un nínxol al país perquè hi havia un mercat molt gran que hi estava interessat.” Destaca que la característica més important del sabor és l’aigua: “Bona part de la cervesa és aigua, així que és imprescindible utilitzar un producte bo i de qualitat. L’aigua del país ho és, així que n’estem molt orgullosos.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by &AND – Craft Beer & Pleasures (@andbeerandorra)

Cap d’Ona

La cervesa de Cap d’Ona, elaborada a Argelers de la Marenda (Rosselló), té una gamma de prop de trenta cerveses, amb unes olors i gustos únics. La cerveseria la van fundar el 1998 Gregor Engel i Élodie Pujol. D’aleshores ençà, no ha perdut mai les arrels ni la identitat nord-catalana i ha guanyat un gran prestigi en l’àmbit internacional perquè ha estat escollida millor cervesa del món.

Van posar-li el nom de Cap d’Ona en referència al nom del cap de Banyuls de la Marenda, el poble de Gregor Engel. Al principi, hi treballaven tots dos sols i només tenien a la venda tres menes de cervesa. Vint anys i tres fills més tard, tenen una quinzena de treballadors i produeixen cada any unes 700.000 ampolles de cervesa. Enguany, l’empresa es traslladarà a Ceret, a Vallespir. “El nou espai permetrà de continuar desenvolupant i innovant Cap d’Ona en unes instal·lacions més sostenibles, mantenint-se fidels als valors d’ètica, economia circular i ecologisme que promou des de fa vint-i-quatre anys aquesta empresa familiar”, expliquen.


Ctretze

La cervesa Ctretze Pirineus té ben clar com convèncer el públic: fer-lo delectar amb unes quantes varietats, oferint “uns plaers i uns gustos inoblidables”. La fàbrica, ubicada a la Pobla de Segur (Pallars Sobirà), va néixer el 2014 i el projecte el va impulsar un grup de joves emprenedors, que van optar per crear i produir un producte de qualitat al territori on vivien. La cervesa ha estat l’excusa per a fer conèixer les comarques de muntanya, que lamenten que sovint estan oblidades. “Els nou anys d’ençà de l’inici de l’activitat ens avalen com a producte de qualitat i bon servei als nostres clients. Gràcies al bon fer hem aconseguit tenir la cerveseria amb més producció del Pirineu i amb un posicionament notable com a producte del territori KM0”, manifesten.

Aigua, malta i llúpol: la combinació perfecta i protagonista de les cerveses CTretze. “Les nostres receptes estan inspirades en la nostra terra, el Pallars, comarques pirinenques on l’aigua pura és el nostre principal ingredient diferenciador com a producte de màxima qualitat”, expliquen. Tenen set varietats de cervesa, com ara la Solana –rossa–, l’Obaga –torrada–, l’Impala –IPA– i la Black Sheep –cervesa negra. També fan visites guiades, tenen restaurant, sala de tasts i una sala de concerts.

Espiga

“La cervesa és la nostra vida, la cervesa és el nostre elixir.” Aquest és el lema de vida de la cervesa artesana Espiga, que es fa Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès). En tenen una gran varietat, de clàssiques i IPA, per a tots els gustos. La fàbrica compta amb una capacitat productiva de dos mil hectolitres anuals des d’on distribueixen per tot Catalunya i a països com el Regne Unit, Alemanya, Suècia, Noruega, l’estat francès, Itàlia i Sèrbia.

El projecte, el van impulsar els biòlegs Arnau Rovira i Teresa Galván el 2012, després d’unes quantes experiències internacionals a Dinamarca i Alemanya. “Començant com a gipsy brewers i anant-nos fent lloc a barres, neveres i fires de cervesa, ben aviat vam fer el salt i vam obrir la nostra fàbrica a Sant Llorenç d’Hortons”, comenten.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Cervesa Espiga (@cervesaespiga)

Guineu

“Guineu és una actitud i una manera de viure que ens allunya dels estàndards i dels convencionalismes”, defensen. La història de la cervesa Guineu es remunta a l’any 2006 a Valls de Torroella (Bages), on van crear una petita empresa dedicada a la fabricació de maquinària per a elaborar cervesa. Dos anys després, van decidir de fer la seva pròpia i també la d’altres microcerveseries. “Ho hem viscut i palpat de soca-rel i això marca la passió que hi dediquem”, expliquen.

Produeixen més de quaranta menes de cervesa l’any. Diversitat de matisos, aromes i sabors que desafien l’homogeneïtat de les grans marques, tot fent receptes úniques cada mes. I d’on surt, el nom de Guineu? “A banda de ser un animal molt arrelat als nostres boscos, ens sentim identificats amb el seu punt atrevit i picaresc. Perquè cuida els seus, però al mateix temps és una ànima lliure. Perquè és d’aquí i de tot arreu. Perquè és diürn i és nocturn. És un animal de món, com nosaltres!”, comenten.

Illa

Sabeu quina és la primera cervesa artesana elaborada a les Illes? Es diu Illa i es fa d’ençà del 2010. Una cervesa lleugera, sense filtrar ni pasteuritzar, carregat d’aromes i sabors frescs amb tocs afruitats de llúpols i llevats. Es pot tastar en una quinzena d’establiments de Menorca i Mallorca.

El projecte va néixer el Nadal del 2009, durant la trobada entre amics que compartien el gust per la cervesa. La idea fou de Felip Llufriu, xef de Ciutadella. A tots els va semblar un projecte atractiu i van començar a moure’s per a engegar-ho.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Cervesa Illa (@cervesa_illa)

La Socarrada

Elaborada amb romer i mel de romer. Triple malta, doble fermentació, sense gas afegit, sense filtrar ni pasteuritzar. Així és la cervesa la Socarrada, nascuda l’any 2010, i feta a Xàtiva (la Costera). És una de les cerveses més populars del País Valencià i forma part de la companyia Cerveses la Socarrada, que també comercialitza Er Boquerón, l’única cervesa del món elaborada amb aigua de la mar Mediterrània.

“Les nostres cerveses han estat guardonades en certàmens internacionals com l’International Taste&Quality Institute a Bèlgica, la Dublin Craft Beer Cup a Escòcia, la South Beer Cup a Sud-amèrica i la Commonwealth Cup als EUA. Aquests premis han estat imprescindibles per a la nostra projecció internacional i han donat garantia de qualitat als nostres productes”, defensa la companyia.

Una de les cerveses (fotografia: la Socarrada).

La Vella Caravana

A la Vella Caravana, a Menàrguens (Noguera) tenen una combinació perfecta: elaboració de cerveses artesanes amb maltes i llúpols de proximitat, una taverna on tastar-les tot fent un mos i música en directe. “Amb ingredients seleccionats amb cura, seguim processos tradicionals i innovadors per oferir-vos una gamma diversa de cerveses artesanes”, expliquen.

En fan set de ben diferents, com ara la Ponent Roots, d’estil americà, o la Menarguina, d’estil alemany. Al capdavant hi ha l’Òscar Silva, que va començar a elaborar cervesa l’any 2009 com a afecció amb uns quants amics. També fan visites guiades per a conèixer-ne el procés d’elaboració.

Lluna

La cooperativa de treball Ca Na Lloba, a Alcoi, elabora d’ençà del 2008 les cerveses ecològiques Lluna. Fan servir ingredients ecològics, lliures de químics i plaguicides amb la finalitat de protegir la salut de la gent i el medi i promouen accions de protecció de l’entorn, l’ús d’energies renovables i el reciclatge.

La col·lecció de Na Lloba es basa en quatre cerveses: daurada –amb aroma malta dolça i notes a llúpol cítric–, torrada –afruitada amb tocs de malta i caramel–, IPA –de llúpol– i la forta –afruitada amb tocs de malta dolça i alcohols superiors. També en tenen sis de la “Col·lecció bestiari”, amb motiu del quinzè aniversari, entre les quals se’n troben de suaus, de fosques i de fortes.

Limbik

Limbik és una cervesa artesana de l’Empordà plena de protagonisme, feta a Figueres (Alt Empordà). N’elaboren cinc d’habituals, que s’ofereixen durant tot l’any, en què la malta i el llúpol tenen molt protagonisme, però també fan edicions especials segons la temporada. “La intenció és que cada una et porti a un lloc diferent de l’Empordà i puguis assaborir a cada glop els seus paisatges. Hem embotellat l’Empordà per a tu. Obre una Limbik i deixa’t tocar per la tramuntana”, comenten.

El projecte va néixer el 2019 de mans de Xavier Pujol. Deixà una feina que l’omplia poc per centrar-se en el turisme. Va fer un Erasmus a Bèlgica i allò va ser un punt d’inflexió: “A Bèlgica va decidir lligar la devoció que sent per la cervesa i per la seva comarca, unint-les en un sol producte: la cervesa artesana.” Limbik diu que vol despertar les emocions en el sistema límbic de qui tasti la cervesa. “L’objectiu és que les nostres cerveses us transportin a diferents racons de la comarca. Tot prenent les més maltoses, podeu transportar-vos als racons històrics de l’Empordà, i prenent una de les nostres IPA us pot venir al cap un dia de platja amb gust de préssec. Aquesta connexió entre cerveses i territori passa directament pel nostre sistema límbic”, diuen.

Marina

La cervesa Marina fou creada pels germans Josep i Kevin Andreu l’any 2010 a Blanes (Selva), després d’haver experimentat amb unes quantes receptes. Tenen deu referències fixes, com ara lagers, IPA o Stout Imperial. També en tenen d’edicions especials i amb col·laboracions.

Les seves cerveses es diferencien de la resta, diuen, entre més qüestions, per l’esforç, constància, paciència i molta passió; una relació d’amor i ordi; ser la cervesa de la Costa Brava; una cervesa autènticament artesana, i per ser lliure de gluten.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Beer | Food | Life (@beer.food.life)

Minera

La gent de la Minera són uns totterrenys de la cervesa artesanal al Ripollès. La primera cervesa va sortir el 16 d’agost de 2013 a Sant Joan de les Abadesses i a Ogassa. Jordi Marcé i Josep Maria Angalda, juntament amb Jordi Múñoz, van començar a fer cervesa a Ogassa la tardor del 2012. Després d’un període intens de proves i consolidació de les instal·lacions, la primera producció es va fer el juliol del 2013. Després d’uns anys de treball per a consolidar la marca entorn de tres varietats clàssiques (Avet, Bonaplata i Carbó), l’equip també n’ha creat d’altres per a tots els públics. Tenen la “sèrie plus”, amb estils americans, belgues i alemanys. Fins i tot en fan de Ratafia Bosch, un licor que és a l’ADN dels Països Catalans. I també en tenen d’estacionals o d’especials i amb col·laboracions.

L’obrador, operatiu d’ençà del 2013, és ubicat en una petita nau del polígon de cal Gat de Sant Joan de les Abadesses. Tenen una sala de cocció de 500 litres preparada per treballar habitualment fent doble cocció i un conjunt de quatre fermentadors de 1.000 litres i dos fermentadors de 500 litres. És una empresa petita i reconeixen que la distribució els és un problema, perquè implica desviar temps de la producció. “Per aquest motiu hem centralitzat la nostra distribució local al Ripollès amb la col·laboració amb una altra empresa comarcal, familiar i de llarga trajectòria, Vins Guillamet”, expliquen. No obstant això, també serveixen en més indrets de Catalunya.

Montseny

De blat, alta, negra, lupulus, ecolupulus, hivernale, IPA, castanya, mala vida… A Sant Miquel de Balenyà (Osona), Cerveses del Montseny elabora un bon grapat de cerveses artesanes per a tots els gustos. Tot plegat va néixer l’any 2007, quan un grup d’amics afeccionats de la bona cervesa es van marcar un desafiament: acostar la beguda a tots els públics i elaborar una cervesa de la millor qualitat possible. I ho han aconseguit.

La companyia s’ha consolidat en el sector i és una de les marques més reconegudes. La microcerveseria té una capacitat productiva de tres mil litres en cada elaboració. Mitjançant el sistema d’elaboració tradicional anglès (amb maceració pel mètode d’infusió simple), el procés productiu és pràcticament manual, amb les mecanitzacions bàsiques imprescindibles. “A la Cervesa del Montseny envasem cerveses artesanes, sense pasteuritzar. Podem dir que són cerveses vives, que evolucionen amb el temps. La fermentació alcohòlica és una manera tradicional de transformació dels aliments per allargar-ne la conservació que ens permet no addicionar cap conservant artificial a la cervesa”, expliquen. A la fàbrica, també s’hi poden fer visites i tasts, o fins i tot gaudir del bar inaugurat fa poc on es poden degustar les cerveses del Montseny.

Moska

No els va ser gens fàcil muntar la fàbrica, perquè no hi havia gaires referents al país, però en Josep i la Sílvia ho van aconseguir. La cervesa Moska, que s’opera a partir de la societat Birrart de Sarrià de Ter (Gironès), va néixer oficialment l’estiu del 2008, però l’origen és d’uns anys enrere. El 2002, van començar a elaborar cervesa casolana a casa. El 2005 van fer algun curs de tast i van veure que les que feien tenien prou èxit. Es van endinsar en el món de les microempreses artesanes de cerveses, que funcionen en molts indrets d’Europa, i “amb temps, esforç i estalvis, finalment, l’estiu del 2008, i després d’haver produït a altres fàbriques, va sortir la primera producció feta a la nostra pròpia microcerveseria, una Moska de Girona Rossa, una lager de 4,8 graus”, expliquen.

D’aleshores ençà, la producció no ha parat de créixer. Actualment, produeixen 450 hectolitres cada any i fan cervesa de baixa i alta fermentació, totes sense filtrar ni pasteuritzar. En tenen vuit varietats, com ara la Moska Barrika, amb gust de garnatxa de la Vinya dels Aspres, la Moska Lliure, una cervesa rossa molt suau sense gluten o la Moska IPA, una clàssica anglesa.

Món

En un mercat amb unes polítiques de producció globalitzada i uniformada, la cervesa Món de Mallorca reivindica amb fermesa l’especificitat, la diferència i la pluralitat. Aposten per la riquesa dels matisos i opcions diferents i ho apliquen a les cerveses que fan artesanalment al taller que tenen a Sineu. L’objectiu de l’empresa és crear i oferir una cervesa de primera qualitat combinant tres productes bàsics: malta de cereals, llúpols i llevats, que mesclats amb aigua fan que hi hagi tot un “món de sabors i aromes nous, peculiars, intensos, suaus, i curiosos”.

Fan cervesa rossa inspirada en la Kölsch, la tradicional ale de Colònia, d’Alemanya. També de torrada, amb un gust intens de la mescla de maltes amb diversos graus de torrat, cosa que afegeix complexitat de sabor. I la IPA, amb llúpols americans i un gust mitjà a cítrics, aromes florals.

Les cerveses que fan (fotografia: Cervesa Món).

Sullerica

Al mes de maig, els tarongers inunden d’aroma tota la vall de Sóller (Mallorca). És d’aquí d’on va sortir la cervesa amb flor de taronger que elabora Sullerica. Guillem Coll va començar a produir-ne a petita escala, per a consum propi, entre amics i familiars. Però després de veure la bona acollida que tenia, va decidir de compartir-la. S’elabora d’ençà de l’any 2013 i a les instal·lacions hi han produït més de vint-i-cinc estils diferents.

Elaboren cinc cerveses artesanes. La Sullerica amb recepta original –rossa–, la fosca –cervesa ale amb aromes torrats i cacau–, la blanca –de blat, la 1561 –IPA amb aroma d’herbes intens– i la valenta –amb pètals de rosa. “És una cervesa molt diferent. És l’única que duu aromes de flor de taronger i romaní. La gran diferència entre una industrial i una artesana és en les maltes. Una de nostra duu un 100% de malta, mentre que una industrial, quan diu que duu doble de malta, duu tan sols un 17%. Es nota molt la diferència, tant amb el gust com amb el cos”, explica Coll en una entrevista al setmanari Sóller.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any