Pere Aragonès i Javier Faus, aquest migdia a Barcelona (fotografia: ACN).

El president del Cercle d’Economia, Javier Faus, s’ha pronunciat públicament en favor dels indults als presoners polítics. Ha estat durant la inauguració de les Jornades del Cercle d’enguany, “La gran reconstrucció“, a l’Hotel Vela de Barcelona. Els indults, defensats per un dels grans actors de l’establishment econòmic català, oficialment. Però no és l’única pressió política que ha exercit el Cercle, que també s’ha manifestat a favor de la unitat d’Espanya, el marc legal, i “un demà en comú dins del qual ens reconeguem lleialment en la nostra diversitat”. Tercera via nua i crua, que Javier Faus ha reivindicat sense manies: “Un pragmatisme sense ruptures. A aquesta, que en diem ‘tercera via’, hi hem afegit un altre vector: el debat sobre un nou model territorial, una altra manera d’entendre Espanya des de la defensa de la seva diversitat i la seva complexitat. […] El Cercle dóna suport a una Espanya menys radial, més alemanya que no francesa, on es reparteixin millor els beneficis de la centralitat, on totes les regions es puguin desenvolupar plenament. No pensant només a Catalunya, sinó precisament en el conjunt d’Espanya.”

El problema de Javier Faus són, per una banda, els resultats electorals (la tercera via de Duran i Lleida i la de Marta Pascal són forces extraparlamentàries, que no vota ningú, i els socialistes l’han abandonada) i, per una altra, la portada de la revista Cataluña Económica que es repartia a la sala de premsa, on apareix una entrevista a Andreu Mas-Colell. L’economista que el Tribunal de Comptes espanyol vol enfonsar econòmicament pertany a una Espanya real, sòlida i constant, molt allunyada de la tercera via de Javier Faus. El realisme també és veure un mesurat Mas-Colell perseguit com si fos un perillós unilateral. Tercera via i Mas-Colell perseguit no lliguen.

Al seu costat, el president Aragonès portava sota el braç un discurs d’inauguració de les jornades amb propostes polítiques força conegudes, com ara la taula de negociació, l’amnistia i la recuperació de la Declaració de Pedralbes, aquella en què el govern Sánchez acceptava l’existència d’un conflicte polític sobre el futur de Catalunya que s’havia de resoldre en el marc de la seguretat jurídica (i no necessàriament de la constitució) gràcies a un diàleg institucional.

Però sobretot Aragonès ha fet propostes econòmiques defensades fermament, com la de la llei de limitació de lloguers i la banca pública, i un atac clar als paradisos fiscals i als desnonaments que creixeran així que s’acabi la moratòria. Paradoxalment, si el Cercle d’Economia parlava sobretot de política, el polític parlava d’economia. Perquè, si bé Aragonès ha dit que era “independentista a favor de l’autodeterminació, que valia la pena de recordar els resultats del 14 de febrer” (majoria independentista per sobre del 50%) i que defensava la taula de negociació i una nova etapa per a trobar acords, sobretot ha respost per la banda econòmica.

I ho feia amb dades a la mà.

“La llei que limita els lloguers ha fet que, a les zones on s’ha aplicat, el lloguer hagi baixat de mitjana un 6%, i on no s’ha aplicat, un 5%. Hi ha més contractes de lloguer en aquestes zones. No és veritat que de lloguers n’hi hagi menys i siguin més cars. Grans veritats pròpies de visions ortodoxes són bastant matisables.” Davant els empresaris també ha defensat el salari mínim (“que quan ha pujat no ha destruït llocs de treball”), punts de vista que han ressonat en una sala plena d’homes (“Catalunya és una societat patriarcal”), conclusions recents sortides del fons (“Als alumnes d’ESO de classe benestant la pandèmia els ha fet pujar les notes gràcies a cases bones i a bons ordinadors. A la classe baixa, les notes han estat pitjors”) i el titular de desenterrar la Declaració de Pedralbes. Avui el Cercle d’Economia ha parlat sobretot de política i el president, d’economia.

Mentre els independentistes unilaterals continuen essent bàsicament espectadors, els pragmàtics fan el seu joc dins el cercle dels indults.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.