13.03.2025 - 15:34
|
Actualització: 13.03.2025 - 17:38
El Cercle d’Economia veu “arbitrària” la proposta de condonació del deute a les comunitats autònomes que va fer el Ministeri d’Hisenda espanyol en el Consell de Política Fiscal i Financera i considera que, tal com es planteja, solament compensa parcialment l’infrafinançament acumulat els darrers anys. Així ho defensa la institució presidida per Jaume Guardiola en una nota d’opinió, que demana que la mesura vagi lligada a una reforma del sistema de finançament. Segons el Cercle, la reforma ja és “imprescindible” i “inajornable” i ha de tenir en compte, entre altres, els beneficis que té la Comunitat de Madrid per l’efecte capitalitat. En el document, la institució també demana reforçar l’Agència Tributària de Catalunya i opta per un model federal.
La nota d’opinió, titulada ‘La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política’, reitera que el disseny d’un nou model és “crucial” i recorda que aquesta qüestió ja acumula una dècada de retard. Segons el Cercle, es tracta d’una reforma clau per a Catalunya, que “transcendeix l’àmbit econòmic” i també ha de servir per “poder sostenir l’estat del benestar en el futur”. “El nou cicle polític necessita un nou model de finançament. Els acords signats han generat grans expectatives. Sembla que ha arribat l’hora de resoldre el desequilibris territorials que han condicionat, condicionen i condicionaran la governabilitat espanyola”, afirma el document. Així mateix, defensa que l’actual conjuntura és una “gran oportunitat”, que seria un “greu error” no aprofitar. “La frustració de les expectatives generades es convertiria en un nou motor de desafecció”, avisa.
En la compareixença de premsa de presentació de la nota, el Cercle ha assenyalat tres qüestions que considera centrals: el reforç de l’Agència Tributària de Catalunya, la distribució de recursos entre Generalitat i Estat i l’establiment d’un mecanisme de solidaritat “transparent, eficaç i just”.
Menció especial a l’efecte capitalitat de Madrid
La nota considera que el cas de la Comunitat de Madrid mereix una menció especial per l’efecte capitalitat. Així, defensa que la reforma hauria de reconèixer la responsabilitat d’aquesta regió com a capital de l’estat espanyol i els avantatges que això li genera pel fet de concentrar activitat econòmica. “La Comunitat de Madrid es beneficia d’una concentració desproporcionada de l’ocupació pública estatal”, diu. “A part dels diferents ministeris, a la capital també s’hi centralitzen les seus de moltes altres entitats dependents de l’Administració central que podrien ser ubicades arreu”, afegeix. El Cercle també menciona el “biaix significatiu i crònic” en la concentració pública a favor de les empreses establertes a Madrid i la “concentració d’infraestructures estratègiques”.
El Cercle considera que tot plegat s’hauria de tenir en compte en el disseny del nou sistema de finançament i també assenyala la “intensificació” de la competència fiscal que ha impulsat aquesta comunitat amb Isabel Díaz Ayuso. “Atrau població i activitat econòmica de les comunitats que l’envolten i, per tant, exacerba la desigualtat territorial i perjudica el conjunt d’Espanya”, diu la institució.
L’Agència Tributària de Catalunya, un pas endavant per a l’autogovern
El document publicat aquest dijous incorpora un apartat dedicat a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que a partir del 2026 gestionarà l’IRPF. Sobre això, demana definir amb precisió les noves responsabilitats de l’organisme en gestió, recaptació, liquidació i inspecció i ressalta que l’ATC té menys de mil treballadors a Catalunya, mentre que la delegació de la seva homòloga estatal en té més de quatre mil.
En la roda de premsa, el secretari general del Cercle, Miquel Nadal, ha demanat que la transició fins que l’ATC assumeixi la recaptació de l’impost sigui “ordenada i sense riscos”. Guardiola ha admès que es tracta d’un “repte molt gran” i “complex”. “Si un està convençut del seu objectiu final, és una qüestió senzillament de posar-se en marxa”, ha defensat. “És un tema absolutament possible i un pas endavant per a l’autogovern”, ha afegit.
El model federal com a solució per a distribució de recursos
En relació amb la distribució de recursos, la nota assegura que el model federal és la solució. El Cercle assegura que un model similar al del País Basc i Navarra no és sostenible si s’aplica al conjunt de l’estat espanyol i el que proposa és compartir les bases fiscals, un sistema similar al que hi ha actualment a països com els EUA o el Canadà. Així, hi hauria, per exemple, l’IRPF de l’administració central i l’IRPF de la Generalitat. Ambdues administracions tindrien les mateixes capacitats normatives sobre el tribut, sense que augmentés la pressió fiscal, sinó que aquesta quedaria repartida.
Aquest sistema es complementaria amb un mecanisme de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes.
Un mecanisme de solidaritat “transparent, eficaç i just”
Segons el Cercle, el mecanisme de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes hauria de ser “transparent, eficaç i just”. Conceptualment, això s’articularia des de l’administració central, que asseguraria que totes les comunitats disposessin dels recursos necessaris. En aquest punt, la nota celebra que l’acord d’investidura entre PSOE i ERC garanteixi que la Generalitat “seguirà contribuint a la solidaritat” de l’Estat de la mà del “principi d’ordinalitat”. “Hi ha veus que des de fora de Catalunya, per desconeixement o per mala fe, qüestionen amb insistència aquesta voluntat. Cal recordar un cop més que no es posa en dubte, ans al contrari”, diu el Cercle.
Condonació del deute
En relació amb la condonació del deute, diuque hauria estat “preferible” que fes des d’acord amb una estimació rigorosa de l’infrafinançament de cada comunitat autònoma. D’aquesta manera, a Catalunya s’hauria de condonar més del 20%. Després de tot, el president del Cercle, Jaume Guardiola, ha assegurat que estan en permanent contacte amb totes” les forces polítiques, a qui han exposat les seves idees. El Cercle ha admès que la reforma “no es pot fer d’un dia per l’altre” i també ha demanat que tot plegat s’acompanyi d’una millora de l’eficiència de l’administració pública.
