Centaure: què sabem de la nova variant de covid i per què no cal alarmar-se?

La variant Centaure no ha fet créixer gaire les hospitalitzacions ni les morts · Un estudi de la Universitat de Cambridge explica per què

VilaWeb
Ben Krishna
26.07.2022 - 21:40
Actualització: 27.07.2022 - 14:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Darrerament, s’ha detectat una nova variant de covid a països com ara el Regne Unit, els Estats Units, l’Índia, Austràlia i Alemanya. És la BA.2.75, una subvariant d’òmicron. També és anomenada “Centaure”, el nom d’una constel·lació amb què un usuari de Twitter la va voler batejar.

L’Organització Mundial de la Salut diu que és una variant d’interès, però no pas preocupant. Això significa que és monitorada, però que encara no hi ha proves que demostrin que pugui ser perillosa.

El nombre d’infeccions de la variant és relativament baix. Al Regne Unit la majoria són causades per les subvariants d’òmicron BA.4 i BA.5. La BA.5 també és dominant en més països on s’ha detectat el BA.2.75.

La BA.2.75 és comuna, com més va més, a l’Índia (on va ser detectada per primera vegada al maig). Alguns han observat que es va estenent en regions de l’Índia on no ha de competir amb el BA.5, sinó amb la variant de la qual va evolucionar, el BA.2. Segons algunes dades de l’Índia, el BA.2.75 ja hi ha arribat al pic. I, cosa encara més important, no ha causat un gran augment d’hospitalitzacions ni de morts a l’Índia.

Per l’efecte que ha causat entre la població, la BA.2.75 ha rebut un sobrenom addicional: “esgarrifosa”.

Per què continuem veient noves variants?

Ara que la majoria de la població mundial ja s’ha vaccinat, infectat o tot plegat, les variants que poden infectar la gent independentment de la immunitat de cadascú tenen avantatge. El SARS-CoV-2 (el virus que causa la covid) evoluciona constantment per aconseguir aquest avantatge.

Les noves variants que han mutat i poden eludir la nostra immunitat es reproduiran i s’estendran, cosa que causarà onades d’infeccions. Ho hem vist fa relativament poc amb la BA.4 i la BA.5.

La memòria del sistema immunitari reconeix infeccions basades en estructures moleculars de virus i més patògens. Les mutacions canvien lleugerament l’estructura molecular de cada variant de SARS-CoV-2, cosa que dificulta que el nostre sistema immunitari reconegui i respongui al virus. Això se sol anomenar “evasió immunitària”.

El fet preocupant de la variant BA.2.75 és que se n’han registrat diverses mutacions, i això indica que pot eludir la immunitat. Però encara no hi ha prou proves per a afirmar-ho.

La major part del BA.2.75 és estructuralment igual que l’òmicron i la variant original de Wuhan. Tot i les mutacions del BA.2.75, no és fonamentalment un virus diferent.

La memòria del sistema immunitari encara actuarà contra la nova variant, com ja ha passat amb l’òmicron. Potser no n’hi haurà prou per a aturar la reinfecció, però això probablement reduirà la gravetat de la malaltia.

Preocupa que la BA.2.75 es pugui estendre més ràpidament que les altres variants, però tampoc no es pot assegurar. Sembla que l’augment s’ha anivellat o, fins i tot, ha baixat de fa unes quantes setmanes. Si això fos cert, podria desaparèixer en poques setmanes més. Ara, si la BA.2.75 pot eludir el sistema immunitari, també pot causar una nova onada al Regne Unit i a més indrets. Tot amb tot, segurament acabarà desapareixent com les variants alfa, delta i òmicron BA.1.

Quarentenes

Millorar els vaccins pot ser la millor decisió

Gràcies a la vaccinació, si ens encaréssim amb una onada de BA.2.75, no es preveu que el nivell de morts i hospitalitzacions sigui com durant la pandèmia. Però si hi ha molts casos encara podem tenir problemes importants. A més, l’arribada constant de noves variants és encara una amenaça mortal per als més vulnerables. Com s’hi pot fer front?

Una solució és un vaccí universal contra la covid, que funcionés contra qualsevol variant. L’objectiu d’un vaccí universal és induir la immunitat contra una àmplia gamma d’estructures moleculars. És com pescar amb una xarxa més ampla i fer més difícil que cap peix se’n pugui escapar.

Un vaccí pancoronavirus és un concepte similar: serviria per a induir la immunitat contra les estructures moleculars comunes a tots els coronavirus. A més de proporcionar immunitat contra les noves variants SARS-CoV-2, aquest vaccí també podria conferir immunitat contra la pandèmia següent de coronavirus. Alguns d’aquests vaccins ja entraran en fase d’assaig clínic els anys vinents.

La segona solució pot ser produir vaccins que indueixin una immunitat millor en el sistema respiratori. Són vaccins que s’introdueixen pel nas i entrenen el sistema immunitari perquè creï més anticossos a la mucosa del nas i de la gola.

Aquesta mena d’immunitat pot ajudar a aturar la infecció de SARS-CoV-2 en el punt d’entrada a les nostres cèl·lules i això faria més difícil que sortissin noves variants. Almenys dotze vaccins intranasals ja es troben en assaigs clínics.

Si hagués de dir alguna cosa, crec que el BA.2.75 desapareixerà sense causar cap gran onada d’infeccions. Però la següent subvariant d’òmicron, i la següent pandèmia, arribaran inevitablement. Els nou enfocaments de vaccins poden preparar-nos millor.

Ben Krishna és investigador postdoctoral en immunologia i virologia de la Universitat de Cambridge. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes