Avui es compleixen cent dies de la proclamació de la República Catalana al Parlament de Catalunya i de l’aprovació de les mesures de l’article 155 de la constitució espanyola al senat. Cent dies en què la repressió de l’estat s’ha intensificat amb la intervenció de l’autogovern de Catalunya i l’empresonament i l’exili del govern de la Generalitat, les citacions judicials que han rebut desenes de batlles, regidors i persones particulars, sovint acusades d’incitar a l’odi contra els cossos policíacs espanyols.

La tarda del 27 d’octubre es va viure una sessió històrica al parlament. La majoria independentista va traduir el resultat del referèndum de l’1-O en una declaració que instava el govern a desplegar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república i a aprovar els decrets necessaris per a complir amb el mandat popular del 27-S, avalat el primer d’octubre a les urnes enmig de la violència policíaca.

Poques hores després, el senat espanyol aprovava el 155 entre aplaudiments. El famós ‘A por ellos’ s’emmirallava dins la cambra alta, seguit de l’anunci que feia l’endemà el president espanyol, Mariano Rajoy: destitució del president Puigdemont i dels consellers, dissolució del parlament i convocatòria d’eleccions el 21 de desembre, destitució de Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos d’Esquadra, defenestració del Diplocat i de les delegacions de Catalunya a l’estranger, entre altres mesures contra l’autogovern.

Tot plegat se sumava a la intervenció econòmica dels comptes de la Generalitat. La repressió contra Catalunya havia començat el 20 de setembre amb els escorcolls en diversos departaments i la detenció d’alts càrrecs del govern. La repressió havia augmentat amb les actuacions de la Guàrdia Civil cercant paperetes i urnes i va culminar amb la violència de l’1-O.

De la repressió ferotge a la victòria el 21-D
L’èxit del referèndum va coure i va suposar, el 16 d’octubre, l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Un aperitiu i un avís per a navegants: a l’estat no se’l desafia sense pagar-ho amb la presó. La repressió va continuar amb l’empresonament d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Jordi Turull i Josep Rull del 2 de novembre i l’exili de Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig a Brussel·les.

Els treballadors de la Generalitat s’han autoorganitzat aquests mesos en defensa de la institució. Han dut a terme múltiples accions per a reivindicar l’alliberament dels presos polítics i han demanat el retorn dels consellers exiliats i del president Puigdemont. L’ANC, Òmnium i la iniciativa Omplim Brussel·les també van mobilitzar la ciutadania: als ajuntaments, a la manifestació multitudinària del carrer Marina, al concert per la llibertat dels presos, i la gran marxa a Brussel·les del 7 de desembre van demostrar que hi havia una ciutadania indignada amb el cop d’estat i disposada a plantar cara a la repressió i a defensar la república.

L’independentisme va acceptar el repte de les urnes el 21-D. I va vèncer amb els seus principals líders empresonats i exiliats. Més de dos milions de persones van validar la república i el PP va ser reduït a la marginalitat política al Principat. D’ençà d’aleshores, s’ha constituït una mesa del parlament amb majoria i aquesta última setmana hi ha hagut tensió per la decisió del president de la cambra, Roger Torrent, d’ajornar el ple d’investidura de Puigdemont. Ara, els partits aborden unes negociacions que s’han complicat i que inevitablement han de desembocar en un acord.

Mentrestant, l’estat espanyol ha continuat amb la seva agenda repressiva i sense cap mena d’intenció d’aixecar el 155 mentre no hi hagi govern. Però mentre no hi hagi un govern presidit per Puigdemont. Les pressions exercides sobre el Tribunal Constitucional espanyol, malgrat el revés del Consell d’Estat, van tenir efecte.

Les pròximes setmanes han de culminar amb la formació de nou govern de la Generalitat i el final del 155, però la repressió no sembla que s’aturi. A mitjan febrer Mireia Boya, Artur Mas, Anna Gabriel, Neus Lloveras, Marta Rovira i Marta Pascal ja han estat citats a declarar al Tribunal Suprem espanyol.

El futur es presenta incert per a l’independentisme i la república proclamada. Ara bé, el cant de victòria que s’ha entonat a Madrid arran de la publicació de missatges privats entre Puigdemont i Comín no fa cabal, una volta més, dels més de dos milions de catalans favorables a la república ni de què l’independentisme reté la majoria absoluta al parlament.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb