Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Abans i tot que es comencés a construir la primavera del 1909 a les drassanes Harland and Wolff de Belfast, el Titanic ja representava molt més que no pas un nou vaixell de la companyia naviliera White Star Line. Era, simplement, el símbol de la grandesa de l’enginyeria i de l’enginy humans: un transatlàntic de dimensions i luxes colossals per a l’època, ‘dissenyat per ser pràcticament insubmergible’. El tràgic i traumàtic enfonsament en el viatge inaugural, que va deixar més de mil cinc-cents morts, no va fer sinó augmentar el mite i la llegenda del Titanic com a vaixell únic. I això que no ho fou pas, d’únic, en el sentit estricte del terme.

Perquè a les drassanes de la ciutat irlandesa, s’hi va construir no un sol colós dels oceans, sinó tres. Eclipsats del tot per la llarga ombra del Titanic, l’Olympic i el Britannic (que inicialment s’havia de dir Gigantic) formaven el trio de vaixells de la classe Olympic, concebuda per la White Star Line el 1907. Els dos primers, de fet, es van construir en paral·lel, tot i que L’Olympic va fer el viatge inaugural el 14 de juny de 1911, just deu mesos abans del primer i últim trajecte del Titanic. Cal dir que poques setmanes després d’entrar en servei, l’Olympic ja va patir un ensurt quan el 20 de setembre va col·lisionar fortuïtament amb el vaixell de guerra Hawke, prop de l’illa de Wight, sense causar cap víctima mortal ni danys irreparables. Amb els seus 269 metres d’eslora, 30 més que no pas els seus rivals directes Lusitania i Mauretania de la Cunard Line, l’Olympic va detenir el títol de vaixell més gran del món a l’època, juntament amb l’efímer Titanic. En actiu fins el 1935, va servir tant de transatlàntic com de transportador de tropes durant la Primera Guerra Mundial.

El tercer vaixell de la classe Olympic, el Britannic, va acabar seguint més els passos del Titanic que no pas els de l’Olympic: avui fa exactament cent anys es va enfonsar a les costes de l’illa grega de Kea, però sense l’atenció mediàtica del seu germà bessó. La White Star Line n’havia anunciat el viatge inaugural entre Southampton i Nova York per a la primavera del 1915, però l’esclat de la Gran Guerra va capgirar tant la destinació com el destí del Britannic. Després de deu mesos amarrat als molls de Belfast, el 13 de novembre d’aquell any les autoritats britàniques van decidir de requisar-lo i convertir-lo en un vaixell hospital de la Creu Roja, amb 3.300 llits per a ferits. Va començar a navegar amb aquesta funció el 23 de desembre de 1915 i ja va participar en l’evacuació de soldats de la cruenta batalla de la península turca de Gal·lípoli.

Britannicaa

No va fer gaires serveis més: poc menys d’un any després, en el sisè viatge, fou tocat per una mina submarina alemanya (o un torpede, segons algunes fonts) a quatre milles de l’illa de Kea i va desaparèixer sota les aigües en menys d’una hora (vídeo). Com en el cas del Titanic, el sistema de comportes estanques que havia de fer pràcticament insubmergible la nau no va funcionar. Més que no pas pel nombre de víctimes, 30 morts entre les 1.065 persones a bord, el Britannic va passar a la història com el vaixell de més grans dimensions inutilitzat durant la Primera Guerra Mundial.

Britannic1

D’entre tots els supervivents, hi ha un nom que en sobresurt: Violet Constance Jessop (1887-1971). Nascuda a la Pampa argentina en el si d’una família d’emigrants irlandesa, aquesta cambrera de vaixell de professió va tenir la gran sort de sobreviure a la dissort dels tres vaixells de la classe Olympic de la White Star Line. Efectivament, el 20 de setembre de 1911 Jessop era a bord de l’Olympic quan va tenir lloc la topada a mar amb el Hawke; la nit del 14 al 15 d’abril de 1912 era una de les hostesses a la zona de primera classe en el fatídic viatge inaugural del Titanic, en què van perdre la vida 1.514 persones de les 2.223 que anaven amb el luxós transatlàntic; i el 21 de novembre de 1916, com va deixar escrit a les seves memòries, formava part com a infermera de la Creu Roja de la tripulació del vaixell hospital Britannic:

‘De sobte vam sentir un soroll eixordador. Tota la sala es va aixecar… Em va venir el record no gaire distant de la trista nit del Titanic’, hi deia. I afegia: ‘Vaig saltar a l’aigua, però em vaig veure xuclada sota la quilla del vaixell i vaig picar-hi amb el cap. Me’n vaig poder sortir, però al cap d’uns quants anys, en una visita al metge a causa de molts mals de cap que tenia, vam descobrir que m’havia fracturat el crani durant l’accident del Britannic.’

violet_jessop_titanic

Les restes del Britannic foren descobertes el 3 de desembre de 1975 per l’oceanògraf occità Jacques Cousteau a 120 metres de profunditat i es van explorar per primera vegada l’any següent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.