Preocupació perquè la Cambra tanca el centre capdavanter de ‘blockchain’: “Les oportunitats deixaran de ser-hi”

La Cambra de Comerç de Barcelona ha anunciat aquesta setmana el tancament temporal del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), dedicat a la difusió, la formació i l’assessoria en matèria de cadena de blocs. Els experts alerten que la decisió, que arriba per sorpresa després de tan sols tres anys d’activitat, amenaça la consolidació al país d’una tecnologia que, tot i ser clau, continua lluny de ser hegemònica al sector productiu català.

Tancament sobtat

En un comunicat publicat dimarts conjuntament amb el CBCat, la Cambra de Comerç anuncià que, com a part d’un procés de revisió més ampli de les línies estratègiques de la corporació, els pròxims anys es faria “una redefinició del projecte CBCat i la seva estructura per ajustar-lo a les necessitats empresarials amb una visió a mitjà i llarg termini”.

ATENCIÓ!

El CBCat atura temporalment la seva activitat. pic.twitter.com/y92sBdOMk3

— CBCat (@CBCat_io) February 6, 2024

La corporació atribueix el tancament del centre als canvis en la política de subvencions del govern. D’ençà del 2021, l’executiu havia concedit una subvenció directa anual al CBCat, però enguany ha decidit de posar-hi fi per obrir una línia d’ajuts per concurs públic. Això significa que, si la Cambra vol continuar optant als fons, hi haurà de presentar un projecte públic.

El cessament de les activitats del CBCat, que fonts de l’entorn del centre expliquen a VilaWeb que va ser comunicat sense diàleg previ, ha significat l’acomiadament dels set treballadors que hi havia. L’anunci també ha deixat enlaire els projectes i esdeveniments que s’articulaven per mitjà del centre. És el cas la Fira Catalana de Blockchain (BxCat), l’esdeveniment de referència del blockchain en l’àmbit català, que s’havia de fer el 5 de juny al Palau de Congressos de Girona. Aquestes fonts asseguren que la intenció és donar continuïtat a aquests actius fora de l’estructura de l’entitat, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, però admeten que ara com ara no hi ha res segur.

Un suport institucional crucial

El tancament del CBCat ha deixat el país sense el principal referent institucional en matèria de tecnologia de cadena de blocs. Ho explica Albert d’Anta, que fins aquesta setmana ha exercit de director del centre: “Imagina que un grup d’emprenedors d’aquí vol presentar un projecte amb blockchain a una gran empresa. Per molt talentosos que siguin, no és el mateix que el presentin pel seu compte que amb el suport de l’administració i d’entitats de renom com la Cambra de Comerç: la diferència entre una cosa i una altra és radical”, diu.

I continua: “Quan aquest suport a una tecnologia ve de dalt, és evident que t’escoltaran més i t’obriran més portes. Necessitaràs parlar amb directius i empresaris d’alt nivell, i sense aquest suport institucional és molt més difícil que hi tinguis accés. És per això que el CBCat era tan important, perquè d’alguna manera et donava aquesta credibilitat.”

Jordi Baylina, enginyer en telecomunicacions i autoritat internacional en tecnologia de cadena de blocs, expressa un parer molt semblant: “Amb el tancament del CBCat, les oportunitats que hi podria haver hagut en matèria de cadena de blocs deixaran de ser-hi”, explica. “La tecnologia blockchain s’ha d’explicar a les empreses, i aquesta feina de difusió –de fer entendre què és el blockchain i d’organitzar projectes perquè les empreses en puguin veure els beneficis de primera mà– és la que feia el CBCat. Per difícil que pugui ser de mesurar, és una tasca imprescindible si volem desenvolupar l’ecosistema blockchain en l’àmbit de país.” I afegeix: “Al cap i a la fi, es tracta de tenir un cert avantatge de cara al futur; de formar les empreses i treballadors per avançar-nos al desembarcament del blockchain.”

En aquest sentit, D’Anta defineix el CBCat com el centre de l’ecosistema de la tecnologia de cadena de blocs al país. “Si el centre tenia alguna cosa, al cap i a la fi, és que ajudava a dinamitzar el sector i aterrar projectes amb blockchain que afavorissin tot l’ecosistema. Cal una entitat pública que impulsi d’alguna manera aquesta tecnologia; si el CBCat no fa aquest paper, l’haurà de fer algú altre.”

De l’alimentació a l’autoconsum energètic

El CBCat es presentà a final del 2020 amb la Cambra de Comerç, que en aquell moment presidia Joan Canadell, i amb el suport de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, que aleshores encapçalava Jordi Puigneró. “La idea era dur a terme casos pràctics per formar les empreses que no n’estiguessin al cas i demostrar-los que el blockchain no és una tecnologia estranya, que té moltes aplicacions econòmiques. Vèiem que l’impuls al blockchain no podia venir tan sols del sector privat, que també calia que la part pública hi fes costat”, assegura Canadell en declaracions a VilaWeb.

Durant aquests darrers tres anys, el centre ha impulsat diferents projectes per a estimular l’ús de la tecnologia de cadena de blocs. D’Anta recorre a l’exemple de la identitat digital per a il·lustrar-ne els avantatges. “Cada vegada ens relacionem més de manera digital, sigui amb l’administració o entre empreses privades. La tecnologia blockchain permet, amb facilitat, de tenir la certesa que parles amb algú que és qui diu ser; en el cas de les negociacions entre empreses, amb algú que té els poders per a dur a terme la negociació”, explica. “Amb blockchain t’assegures aquesta capa de confiança entre dues parts on, a priori, no necessàriament existeix aquesta confiança.”

I continua: “Una altra cosa molt bona que té la tecnologia blockchain és que et permet d’oferir garanties sobre certs processos sense haver de donar la informació que hi ha darrere. Per exemple, tu pots provar que ets major d’edat sense haver de donar la teva data de naixement.”

Aquest és, precisament, el principi rere el projecte Carboni Zero, impulsat en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic per a traçar –de l’origen fins a la distribució– la petjada de carboni de productes de la indústria alimentària, com ara la llet. “Hi ha moltes empreses que fan bandera de la sostenibilitat o la proximitat, però n’aporten poques proves, o cap. Amb blockchain, tu pots traçar el procés productiu pas a pas i fer que això sigui més creïble”, explica. I afegeix: “En el cas de la llet, pots traçar amb què s’han alimentat les vaques que l’han produïda, quanta energia s’ha gastat a transportar cada bric, etcètera. Totes aquestes etapes es registren perquè, al final del procés, el consumidor en pugui rebre una visió global”.

Una altra de les iniciatives de capçalera del CBCat ha estat el projecte reWatt, impulsat per a permetre la venda d’excedents de l’autoconsum energètic de particulars o bé entitats.

“Amb la tecnologia blockchain pots posar una identitat digital als excedents, perquè ens entenguem, i això en facilita la comercialització entre consumidors d’una mateixa comercialitzadora”, diu. I afegeix: “Tot queda registrat amb transparència absoluta.”

Durant aquests darrers mesos, D’Anta explica que el CBCat havia treballat en uns quants projectes relacionats amb el sector turístic, incloent-hi un que cercava de traçar la petjada de carboni de cada viatjant. Qui ha estat fins ara director del centre explica que aquestes iniciatives havien obtingut uns resultats preliminars molt bons, però que el cessament de les activitats del centre les ha deixades en pausa indefinidament. “En el sector turístic la tecnologia blockchain podria ser molt avantatjosa, i l’administració té un paper clau a l’hora de fomentar-ne l’ús: en sortiria guanyant el sector i el país en general. Però ara ja no sé què en sortirà, d’aquí”, diu.