A principi dels anys noranta, Klaus Teuber, un prostètic dental alemany apassionat dels jocs de taula, va començar a treballar en un joc en què abocar la seva fascinació per les aventures i les històries dels descobridors de terres desconegudes. No era prou conscient que el prototip en què treballava, i que no seria publicat fins el 1995, marcaria un punt d’inflexió al sector dels jocs de taula, trencant el domini dels jocs més populars fins aleshores i obrint un nou mercat a Europa. Un quart de segle després, els Colons de Catan –o, senzillament, Catan– és tot un fenomen a casa nostra i ha aconseguit d’apartar milers de joves de les pantalles i fer-los seure al voltant d’una taula per jugar junts.

Les claus de l’èxit del Catan rauen en una combinació harmoniosa d’encerts. Les normes són fàcils d’aprendre i s’interioritzen tot jugant-hi –tal com passa als videojocs–, les partides duren aproximadament una hora i escaig i fins al final hi ha tensió per a saber qui guanyarà, perquè la dinàmica de joc no permet que ningú prengui un gran avantatge respecte de la resta. A més, cada partida és diferent gràcies al disseny modular del tauler, que es configura aleatòriament abans de jugar.

L’objectiu del joc és arribar a deu punts, que es guanyen construint ciutats i amb cartes especials. Per a construir, calen recursos, que s’obtenen a partir del resultat dels daus i del comerç amb els altres jugadors. En essència, és un joc d’estratègia i en què la negociació amb els oponents és clau. “El Catan és un anti-Monopoly”, diu Joaquim Dorca, director de màrqueting de Devir Iberia, l’editorial del joc. “No solament per la mecànica, sinó perquè el missatge ideològic és l’oposat. La negociació en compte de l’especulació. Si no negocies, no guanyes.” Fa la mateixa comparació Oriol Comas, traductor del joc al català i director del festival Dau Barcelona, que aquest cap de setmana recupera el format presencial: “No has d’esperar que ningú passi pel teu carrer i fotre-li els quartos, sinó que has de negociar amb un altre jugador per a trobar un pacte beneficiós per a tots dos, però de què treguis un petit avantatge. Si algú no vol negociar amb els altres jugadors i prefereix d’acumular recursos per a comerciar als ports, els pot perdre si li surt un set, la tirada més habitual quan es juga amb dos daus.”

Fins al 30 de novembre, la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra de Barcelona acull una exposició sobre el Catan dins el festival Dau. Per una banda, la mostra reivindica el joc com a fenomen antropològic mil·lenari, i per una altra, ens acosta als detalls més desconeguts del Catan, dels seus orígens a les expansions i edicions especials més variades, com ara les basades en l’espai exterior i les novel·les de Joc de trons, entre més curiositats.

“Les expansions atorguen variabilitat al joc”, expliquen de l’editorial del Catan: “Entre els aficionats als jocs hi ha qui és un tasta-olletes, que prova tot allò que surt, i hi ha gent que solament juga a un joc. Sempre ens hem preocupat de publicar expansions perquè els jugadors del Catan puguin tenir-ne variacions.” Una d’aquestes edicions especials és el Catan Plus, un paquet que inclou el joc original, l’ampliació per a 5-6 jugadors, dues miniexpansions i dos mapes extres, l’un, de Nova York, i l’altre, de Mallorca. Però val a dir que aquesta edició no està disponible en català. “Un joc de taula és un producte cultural, i per a molts jugadors la llengua pròpia forma part del consum cultural. És important per ells”, diu Oriol Comas.

Ara com ara, tan sols hi ha traduït al català el joc base, l’ampliació per a 5-6 jugadors i l’edició júnior. Dorca ho justifica perquè en molts casos no creuen que hi hagi prou mercat en català que faci viable de produir-ne una edició diferent, però diuen que la política de Devir és traduir al català tots els jocs que vegin viables. En aquest sentit, avança que és possible que acabin fent en català l’expansió de Navegants, la més popular.

La pandèmia ha redescobert els jocs de taula

La pandèmia de la covid ho ha capgirat tot, també les formes de lleure. Durant el confinament, les famílies es van trobar tancades d’un dia per l’altre i van haver de cercar maneres de passar l’estona. “La gent necessitava activitats més enllà de les pantalles. Es van vendre molts jocs introductoris, com el Catan o el Carcassonne, i també es van recuperar jocs que eren per casa, però que gairebé no s’havien jugat”, diu Dorca.

“Vaig començar a jugar al Catan pocs mesos abans del confinament, recomanat per amics que el coneixíem, i durant el confinament vam continuar jugant-hi en línia”, explica en Pol, de 26 anys. Amb la reobertura, quan es van poder tornar a reunir els amics, el Catan i els altres jocs de taula es van convertir en alternatives de lleure a les discoteques: “A les nits, els amics ens trobàvem al pis i fèiem partides. Ara, encara que no hi hagi confinament nocturn, ens ha quedat el costum de fer jocs de taula quan ens reunim, però la veritat és que molt menys que no abans.”

Coincideixen en la mateixa experiència l’Arnau, de 28 anys, que diu que el confinament li va fer retrobar els jocs de taula i el plaer de jugar-hi, i la Irene, de 23, que explica que sobretot va jugar a cartes. “Encara que la tornada a la normalitat ha fet que jugue menys una altra volta”, reconeix.

Tot i que és just de reconèixer que ara hi ha més maneres de passar l’estona que competeixen amb els jocs de taula, el nombre de jugadors ha crescut. “Com que jugar a aquests jocs és una experiència molt bona, ha multiplicat el mercat. Hi ha molta gent que ho va tastar durant el confinament i ara ja és jugadora habitual”, explica Dorca.

El desè festival Dau vol convertir Barcelona en la capital del joc

Aquest cap de setmana, el festival Dau ha programat 190 taules –a càrrec de 48 editorials, 8 clubs de joc històric, i 35 entitats més de tota mena– per convidar a jugar el públic que els visiti a l’espai de la  Fabra i Coats (Barcelona). D’ençà de la primera edició, el festival no ha deixat de créixer: van començar amb 3.300 assistents el 2012 i el 2019, la darrera edició presencial, en van aplegar vora 31.000.

De cara a l’aniversari s’ha decidit d’ampliar el festival amb dos espais més: el Dau de rol, amb vint taules dedicades exclusivament a aquests jocs, i el Dau dels autors, en què s’han convidat trenta-dos autors de jocs de taula catalans i de la resta de l’estat espanyol. “Si jugar a un joc és una experiència interessant, jugar-hi amb l’autor ho multiplica per deu”, avisa Comas, comissari del festival.

A més, enguany es fa una subhasta benèfica de jocs de taula per a recaptar fons per a Open Arms. Els lots que es vendran els va donar un col·leccionista a Snafu Store, una botiga de jocs de Sabadell, que els va demanar que si en treien cap benefici, fos donat a una causa justa. Al Dau s’exposarà una part d’aquesta col·lecció i es farà la subhasta en línia, que ja és en marxa, i durant el cap de setmana se subhastaran lots específics. Comas explica que molts dels jocs són edicions limitades i que ja se n’han recaptat uns quants milers d’euros.

Podeu comprar l’edició en català de Catan a la botiga de VilaWeb

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.