Catalunya Nord, epicentre de la batalla de la ultradreta a les europees

  • Els principals candidats han situat Perpinyà com una ciutat cabdal i amb una connotació política important

VilaWeb
Alexandre Solano
29.05.2024 - 21:40
Actualització: 29.05.2024 - 21:55

Rassemblement National engegava els motors de la campanya de les eleccions europees  el primer de maig amb un gran acte a Perpinyà. El Palau de Congressos, amb cabuda per a tres mil assistents, va quedar petit, en aquell míting que va reunir la plana major del partit. Hi van intervenir Jordan Bardella, president de la formació i cap de llista a les europees, Louis Aliot, vice-president i batlle de Perpinyà, i, com a cara més visible, Marine Le Pen.

Aliot, com a amfitrió, va fer una crida a mobilitzar-se per a les eleccions, en un discurs en què es contraposava al president francès Emmanuel Macron. “Perpinyà no és un laboratori de RN, és un cas de manual del que han fet, una fotografia de la França que pateix, que perd els seus valors i la seva identitat, que el poder parisenc menysprea”, assegurava el batlle perpinyanès.

En la mateixa línia, Bardella va presentar la votació com un plebiscit amb el govern francès. “El 9 de juny, abstenir-se significa votar una mica per Emmanuel Macron”, i afegia: “Aquestes eleccions europees són realment un enfrontament entre l’Europa de les Nacions que nosaltres donem suport i l’Europa de Macron. Hi ha en joc qüestions extremadament concretes com la seguretat, el poder adquisitiu, la lluita contra la immigració il·legal i clandestina”. Un escenari que es veia encara més reforçat el 23 de maig, amb un debat cara a cara entre el candidat de Rassemblement National (RN) i el primer ministre francès, Gabriel Attal, en el canal de televisió France 2.

Epicentre de la política a l’estat francès

Perpinyà és la ciutat més gran que controla ara mateix la ultradreta, i la formació té unes expectatives altes. En les dues darreres eleccions europees, el partit de Marine Le Pen s’ha imposat de manera molt clara a Catalunya Nord. El 2014, la candidatura d’ultradreta va aconseguir un 35,2% dels vots, i la segona força, la dreta gaullista, un 17,7%. El 2019, RN va obtenir el 33,2% dels vots i el partit de Macron, el 17%, mentre que a l’estat francès el resultat va ser gairebé d’empat: 23,34% per 22,42%. Ara les enquestes estimen que la ultradreta guanyarà de manera molt clara a l’estat francès, atès que arreplegarà un vot de cada tres, de manera que es podria enfilar encara més entre els votants catalans.

Tal com explica el sociòleg Gautier Sabrià, el fet que les europees siguin unes eleccions poc atractives, amb una participació que es preveu baixa, i les úniques de la política francesa d’una sola ronda, la població no ha mostrat una preocupació extrema i tampoc és previsible que hi hagi cap mobilització després de la votació segons quin sigui el resultat. Això fa que siguin unes bones eleccions per a la ultradreta.

Per una banda, Perpinyà és un punt estratègic per la ultradreta, com a ciutat més important, i com que sovint s’hi fan actes públics, s’ha normalitzat, i les protestes han anat baixant d’intensitat. Per una altra banda, “Perpinyà esdevé un lloc obligatori per a fer un míting quan ets un candidat d’esquerra”, explica Sabrià, i recorda que, tot i no ser una ciutat gaire gran i trobar-se lluny dels centres de poder, s’ha situat al centre de la política francesa. En les presidencials de fa dos anys, Anne Hidalgo, candidata socialista, va començar aquí la campanya, i enguany ja hi ha anat el socialista Raphaël Glucksmann, que pot ser segona força, la França Insubmisa i també la candidatura que inclou les formacions sobiranistes. Els candidats envien un missatge –”vénen per oposar-se a l’extrema dreta, un missatge cap en fora”– perquè es considera Perpinyà una plaça simbòlica de la ultradreta.

Fa solament uns mesos, la França Insubmisa inaugurava el seu primer local de tot l’estat francès, i era a Perpinyà. El diputat i coordinador del partit, Manuel Bompard, reconeixia que era pel fort simbolisme que representava la ciutat: “Avui, a París, tothom és conscient del que passa aquí.”

A la vegada, els bons resultats, com un engranatge, porten al fet que aquest discurs sigui com més va més hegemònic en territori català. La marca és atractiva i trobem, per exemple, que el batlle de Baixàs (Rosselló), Gilles Foxonet, després d’anys sota la marca de la dreta, es va passar a RN, amb l’objectiu, reeixit, de guanyar vots, i a més, ha passat de ser un batlle d’una localitat petita a tenir un càrrec dins l’organigrama d’aquesta formació i tenir projecció. Esdevé una bona etiqueta i, en certa manera, el partit ja té una dinàmica local.

Forces més extremes i un viratge cap a la moderació

L’estratègia de RN ha estat de suavitzar el discurs i, per exemple, participa en marxes contra l’antisemitisme, fet que contrasta amb les declaracions extremistes que feia Jean-Marie Le Pen fa tot just unes dècades. Si als anys noranta la presència de la ultradreta causava por i indignació, i feia que els electors es mobilitzessin encara que fos “amb la pinça al nas”, ara hi ha sobretot indiferència o, a tot estirar, resignació.

Un fet que ha ajudat a emblanquir el discurs de la formació és l’aparició de partits encara més extremistes, com ara Reconquête!, impulsat per Eric Zemmour. En aquestes eleccions europees, presenta com a cap de llista Marion Maréchal-Le Pen, de trenta-tres anys, néta de Jean-Marie Le Pen, que té un discurs més tradicional, radical i reaccionari. Aquest partit, en les presidencials del 2022, va ser quarta força a Catalunya Nord, amb un 9,23% dels vots, per davant de la dreta tradicional. I un fet a destacar és que això no va perjudicar pas Le Pen, sinó que va arreplegar encara més vots. “Els votants que la votaven pel costat radical han trobat algú que va lluny, Zemmour; a la vegada, a la gent més moderada li fa menys fàstic votar Le Pen.” Això té uns efectes clars de fons. D’una banda, el marc polític vira a la dreta, i, d’una altra, augmenten les possibilitats de Le Pen, vista com a més moderada, que també arreplega el vot extrem en una segona ronda, i ara les enquestes ja assenyalen que podria guanyar les presidencials del 2027.

Per contra, Sabrià explica que la dreta tradicional republicana va desapareixent, i això fa que “una bona part de la dreta republicana francesa històrica ha passat a votar extrema dreta i Le Pen”. “Marine Le Pen guanya vots, a la vegada hi ha també prou votants perquè la quarta llista més votada sigui un altre candidat d’extrema dreta, més radical”, diu Sabrià, que explica que hi ha hagut un canvi de discurs, més liberal, que s’acosta al votant de dretes. “Moltes coses que passen amb la ultradreta s’han fet primer a Catalunya Nord i Perpinyà”, i explica que Alliot va aconseguir de guanyar quan va fer un discurs més liberal i va deixar enrere la immigració.

En aquestes eleccions, Jordan Bardella, de pare italià, també té una imatge que va més enllà del votant habitual de la ultradreta. “És jove, és guapet, per la fila podria ser perfectament un candidat de Macron, per exemple”, diu Sabrià. Bardella sembla modern i emprenedor, és partidari de la intel·ligència artificial i del món de les noves tecnologies; i agrada a les categories socioprofessionals més altes, sovint susceptibles d’allunyar-se dels aspectes més polèmics del partit.

Tot i això, ja ha viscut algunes polèmiques. Per exemple, la participació d’Alliot en un acte de Vox a Cornellà de Llobregat, durant la campanya al parlament, ha tingut un cert ressò local. A més, Bardella ha estat un eurodiputat força inactiu i han sortit escàndols de malversació de fons europeus del partit, i Alliot serà jutjat al setembre per la seva etapa quan era eurodiputat (2014-2017).

Un viratge també a Europa

La principal dirigent, Marine Le Pen, també ha estat notícia aquesta setmana a Europa, en un moviment per a guanyar centralitat política. El viratge també és al continent. La setmana passada, el seu grup europeu, Identitat i Democràcia, on hi ha Rassemblement National, va fer fora Alternativa per Alemanya per ser massa extremista, arran d’unes declaracions polèmiques del seu candidat a les eleccions europees, Maximilian Krah, que va dir que no tots els qui havien format part de les SS hitlerianes eren criminals. De fet, Bardella va utilitzar el primer torn de paraula del debat de les europees per denunciar el discurs d’Alternativa per Alemanya, tot contraposant-ho i fent més notable la diferència que volen evidenciar.

Sobre això, Le Pen ha ofert a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, de formar un gran grup de la ultradreta, que passi per davant els socialdemòcrates i esdevingui el segon més gran al Parlament Europeu. El Partit Popular Europeu fa mesos que ha normalitzat els pactes amb la dirigent italiana, i ara Marine Le Pen es vol afegir a aquesta normalització. Començant per aquestes eleccions europees, i amb l’horitzó posat en el govern francès.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any