20.04.2026 - 19:50
Tot i que les reserves dels embassaments a les conques internes actualment presenten un espectacular 93% de capacitat, gràcies a un període de pluja excepcional, no hi ha marge per a relaxar-se. Les sequeres futures són inevitables i poden ser tan llargues i intenses com l’última. La més recent i greu a Catalunya va assolir el punt crític a principi del 2024, amb els embassaments de les conques internes per sota del 16%, cosa que va obligar a decretar l’estat d’emergència en una àrea de sis milions de persones i més de dos-cents municipis.
Fa tot just tres anys escrivia a la píndola (12 d’abril de 2023): “Si fem memòria, recordarem que la sequera que hi va haver els anys 2007 i 2008 va propiciar una sèrie d’inversions fonamentals per a incrementar la disponibilitat de recursos hídrics. Malauradament, les inversions per a incrementar la resiliència hídrica es van aturar després de la inauguració de la dessaladora del Prat, l’any 2009. D’ençà de llavors, han passat catorze anys sense inversions per a incrementar la producció d’aigua, tot i que el canvi climàtic no ha deixat d’alertar-nos de la vulnerabilitat d’aquest recurs. Catorze anys en què, a més de sequera hidrològica, hem tingut la sequera d’inversions en les infrastructures del cicle de l’aigua”.
L’agost del 2024, el govern català aprovava una nova estratègia de gestió de l’aigua per fer un model que “tregui Catalunya de la dependència de l’aigua de la pluja”. L’objectiu per al 2030 és aconseguir que el 70% de la demanda hídrica per a usos urbans, agrícoles i ambientals s’obtingui sense dependre de la pluja. Per assolir-ho, es proposava d’accelerar les obres d’infrastructures ja previstes i, alhora, n’incorporava de noves. De totes maneres, perquè no es repeteixi l’abandonament crònic que experimentem en les inversions, és necessari que hi hagi un seguiment del compliment de l’objectiu que han fet les autoritats en aquest sentit i, per això, la Cambra de Comerç de Barcelona va crear el 2024 l’Observatori de la Transició Hídrica.
Precisament avui al matí, aquest observatori ha presentat a la Llotja de Mar de Barcelona un nou informe en què, com a aspecte més destacable, demana que les inversions pendents en el marc de l’esmentada estratègia de l’aigua de la Generalitat, fins a l’horitzó 2030, quedin blindades en termes de finançament i s’evitin retards d’execució. “Aquestes actuacions han de permetre que Catalunya consolidi la seguretat hídrica i garantir la capacitat de resposta del sistema productiu i el subministrament d’aigua en sequeres futures.”
De moment, l’anàlisi de l’observatori diu que, tot i que aquest any es complirà el primer objectiu de l’estratègia del govern (33 hm³ de nous recursos hídrics no vinculats a la pluja en l’entorn metropolità de Barcelona), el calendari inicial presentat l’any 2024 ja registrava alguns retards, majoritàriament d’entre alguns mesos i un any: pel poc temps passat d’ençà del començament, em semblen retards molt elevats. Segons l’informe, alguns projectes preocupen especialment per la lentitud de la tramitació i el volum de nous recursos hídrics que impliquen. Es tracta de l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i la nova dessaladora del Foix.
L’informe explica que està pendent la major part dels 2.500 milions totals d’inversió prevista, més de 1.700 milions dels quals s’hauran d’enllestir entre els anys 2029 i 2030. Malgrat això, l’objectiu final de l’horitzó 2030, l’observatori no considera que perilla perquè “la pràctica totalitat de les actuacions previstes es troben actualment en marxa, sigui en fase d’estudi, de projecte o d’execució d’obres”.
A més, l’observatori veu positiu que la Generalitat explori fonts de finançament europees per cobrir el volum d’inversió necessari per a executar les actuacions de nous recursos associades a dessalinització i regeneració. Segons el seu parer, “no tota la inversió es podrà assumir de manera unilateral, és a dir, amb recursos pressupostaris ordinaris o amb el cànon de l’aigua”. Per això, creu que és fonamental “assegurar fórmules de finançament sòlides i estables” en les actuacions per a l’obtenció de nous recursos hídrics, essencials per a garantir la seguretat del país en futures sequeres.
Això quant a l’oferta. Quant a la demanda, a partir de l’anàlisi de les dades, la Cambra ha constatat que les empreses fan els deures: adapten els consums i milloren l’eficiència en l’ús de l’aigua. Això sí, per tal de consolidar aquest canvi en tot el teixit productiu català, creu que cal un pla estructurat per a impulsar la transició hídrica en el món industrial, que doni resposta als desafiaments d’una nova situació de disponibilitat d’aigua.
En el context d’aquest pla, que ha d’impulsar l’administració, cal ajudar les empreses, sobretot les pimes, a adaptar-se al nou model facilitant-los guia i suport per reduir la dependència de l’aigua. En aquest sentit, l’any passat l’observatori va calcular que calien 390 milions d’euros en diferents línies d’ajuts a les empreses, en un període de cinc anys, per a arrencar aquest procés a escala de país.
Finalment, cal afegir que la setmana passada el govern va aprovar la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de transició hídrica. La futura llei vol establir un marc integral de gestió del cicle de l’aigua, amb mesures orientades a millorar-ne l’eficiència, fomentar-ne la reutilització i diversificar els recursos disponibles. També preveu de reforçar la coordinació entre administracions i modernitzar el sistema mitjançant la digitalització de xarxes i la reducció de pèrdues.
El text s’obre a consulta pública prèvia durant dos mesos. L’objectiu és avançar cap a un model més robust i preventiu, que redueixi l’impacte de les sequeres i garanteixi l’accés equitatiu a l’aigua, alhora que millori l’estat dels ecosistemes. “En el context de la tramitació d’aquesta llei, també serà necessari generar un debat constructiu, com també un consens i un pacte de país”, apunta la Cambra.
