‘Afer intern’. Aquest concepte ha estat l’escut de la Unió Europea durant anys per a evitar de pronunciar-se sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. D’ençà de la repressió policíaca del passat l’1-O, com també la detenció prèvia de funcionaris catalans per l’organització del referèndum, el cas català ha despertat un interès creixent entre l’opinió pública europea. Només cal observar el seguiment que en fan els principals mitjans internacionals, amb notícies diàries sobre els últims moviments entre Catalunya i Espanya.

Tanmateix, els organismes oficials europeus, públicament, continuen fent pinya amb Rajoy i negant-se a actuar com a part mediadora en el conflicte, com va anunciar ahir Donald Tusk. Ni la insistència dels periodistes europeus no ha fet immutar la Comissió Europea, que continua escudant-se en l’argument de l’afer intern. Però, darrere aquest discurs, els estats es van pronunciant i van marcant un perfil propi diferent del que marquen Juncker i Tusk. La intensitat d’aquests pronunciaments ha anat creixent a mesura que s’acostava la reunió dels caps d’estat d’ahir a Brussel·les, on finalment el cas català es va acabar tractant, tot i que de primer no era dins l’ordre del dia.

Abans d’entrar a la cimera, els primers ministres de Luxemburg i Bèlgica foren els més clars a demanar una solució del conflicte. El luxemburguès Xavier Bettel va demanar a la UE que ‘no menystingués la realitat’ de Catalunya i que si bé no constava en l’agenda del dia, esperava que Rajoy s’hi pronunciés.

El cas més estrepitós és el de Bèlgica. Dimecres el president belga, Charles Michel, va pronunciar-se en favor del diàleg i d’una possible mediació internacional. Les paraules no van agradar gens al govern espanyol, tal com primer va apuntar la premsa belga i després va palesar la carta de la Moncloa enviada a l’ambaixador belga. El text, d’un to molt dur, el signa Álvaro Renedo, director per a Europa i el G-20 en la presidència del govern espanyol.

‘Considerem absolutament inacceptable que el govern belga situï al mateix nivell un govern regional que incompleix greument i flagrant l’ordenament jurídic d’un estat membre’, diu. La carta acaba amb mots amenaçadors: ‘Encara no hem vist cap declaració del govern belga instant la Generalitat a complir la llei; només atacs contra el govern d’Espanya. En prenem nota.’

Tot i aquestes pressions, el president belga va assistir ahir a la cimera amb el mateix discurs. Abans d’entrar a la reunió –on li va tocar seure al costat de Rajoy–, va fer una crida ‘al diàleg per a trobar una solució política’ a la situació i va condemnar tota forma de violència. ‘S’ha d’apel·lar al diàleg polític quan hi ha un problema polític’, va destacar.

Aquestes últimes hores el suport més clar ha vingut d’Eslovènia. El número dos del Partit Socialdemòcrata, membre del govern, va dir dimecres que seria ‘un dels primers estats’ a reconèixer la república catalana.

Hores més tard, el secretari general de la formació, Dejan Levanič, s’afegia a les paraules del seu col·lega de partit i deia en públic: ‘El dret d’autodeterminació de les nacions representa el fonament democràtic més bàsic de la Unió Europea. Els vertaders socialdemòcrates fan costat als catalans.’

L’eix franco-alemany, en contra
A l’altra banda dels primers ministres que demanen diàleg, hi ha Emmanuel Macron i Angela Merkel, màximes autoritats del bloc comunitari. Abans de començar la cimera van manifestar el suport explícit a Rajoy i el respecte a la constitució espanyola. Així mateix, la necessitat de transmetre públicament aquest missatge és un indici de la preocupació que suscita el cas català. De fet, les paraules de Macron van ser molt reveladores: ‘El Consell Europeu serà marcat per un missatge d’unitat entorn d’Espanya.’

Si a algú s’adreçava ahir el president de Rússia, Vladímir Putin, era a Macron i Merkel, garants de la unitat europea. El president rus va acusar Europa d’haver originat un creixement ‘dels ànims separatistes’ quan va fer costat a la independència de Kossovo. ‘Ara pateix per això, com amb el cas de Catalunya’, va dir. I va criticar allò que considera una doble vara de mesurar de la UE: ‘Sembla que als ulls dels nostres col·legues hi ha lluitadors legítims de la independència i la llibertat, i per una altra banda hi ha els separatistes, que ni tan sols poden defensar els seus drets amb procediments democràtics.’

Putin s’afegeix a la llista de polítics que aquestes últimes hores s’han pronunciat sobre una de les qüestions importants d’Europa actualment. Ahir també en parlava l’ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi, que va criticar obertament la decisió del govern espanyol de reprimir el referèndum del primer d’octubre. ‘Respecto Mariano Rajoy, però jo probablement no hauria enviat la Guàrdia Civil per evitar que els catalans votessin al referèndum.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb