14.04.2026 - 19:55
|
Actualització: 14.04.2026 - 20:02
Els preus al consum del mes de març, a Catalunya, han pujat finalment d’un 3,1% interanual, perquè el creixement mensual ha estat de l’1,1%. Tant l’augment mensual com interanual, molt importants, han estat inferiors als de l’estat espanyol, on han pujat d’un 1,2% i 3,4%, respectivament, i han superat d’una dècima les estimacions avançades a final del mes passat. Com a curiositat, en termes interanuals els preus a Catalunya creixen d’un punt menys que a Madrid (un 3,1%, en comparació amb el 4,1%).
En són responsables, per una banda, el transport, la taxa anual del qual va pujar més de cinc punts, fins al 5,3%. Aquest augment va ser degut a l’increment dels preus dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals, en contrast amb la baixada registrada el març de l’any passat. I, per una altra, l’habitatge, amb una variació anual del 3,7%, és a dir, gairebé dos punts per sobre de la del mes passat. Aquest comportament fou degut als preus de l’electricitat, que van disminuir menys que no el març del 2025, i als dels combustibles líquids, que van pujar, a diferència de l’any passat.
Aquestes són les explicacions que dóna l’INE respecte de l’índex espanyol, però em semblen perfectament extrapolables a les catalanes. En l’anàlisi que fa sobre quins preus han tingut una repercussió més alta en la pujada de l’IPC mensual del març, els combustibles abasten la meitat (0,6 punts percentuals) i la resta és molt diluïda, perquè el pes (de mitjana importància) que s’atribueix a la roba és degut al canvi de temporada, després de les rebaixes. També fa referència a les pujades dels hotels i als paquets turístics, amb alces mensuals entorn del 5%, però amb molt poca repercussió en l’índex, per la minsa ponderació que tenen sobre el total.
Allò que m’ha sorprès és que l’índex dels aliments tingui un creixement negatiu durant el mes (-0,2%). Analitzant l’índex de subclasses de l’INE, no es nota que el març hagi tingut cap producte amb una pujada de preu mensual destacable. Una altra cosa és si ho analitzem en termes interanuals; ací sí que hi ha creixements importants. Els ous, amb un 21%; els llegums frescs, amb el 20%; i les hortalisses, amb un 13%, són components de la cistella de la compra que han pujat molt en un any; i també la carn i el peix, de gairebé un 7%.
De fet, també em va sorprendre que al març baixés l’Índex de Preus en Origen i Destinació dels aliments (IPOD), que calcula cada mes la COAG. Això vol dir que els marges dels intermediaris entre producció i consum han anat a la baixa. Parlo amb Andrés Góngora, membre de l’executiva estatal de la COAG, i em diu que vivim una situació molt semblant a la del començament de la guerra amb Ucraïna: “No hi ha mai un efecte immediat en la producció i els preus a curt termini. Ningú no deixa de produir per l’augment de costos. A mitjà termini, la cosa canvia, perquè el pagès pren decisions sobre què li convé cultivar. Si s’apugen els preus dels productes a curt termini, és, sobretot, pels que intervenen en els diversos esglaons de la logística, que els han pujat els costos i els poden fer repercutir.”
Un comentari semblant em fa Miquel Piñol, responsable d’economia agrària de la Unió de Pagesos. “Els costos se’ns han disparat –diu–. El transportista que se’ns emporta la mercaderia, per exemple, ja ens cobra més i paguem més per moure els tractors. El problema és que això no ho podrem fer repercutir en el preu, per por de quedar fora de mercat. Els que fan venda directa, probablement sí que ho podran fer.” Li pregunto què en pensa, dels preus al consumidor. “Sí, ho pagarà més car tot, perquè al nostre preu hi afegiran els costos que han augmentat pel camí, més els que hi puguin afegir els que sempre especulen i aprofiten la situació. És a dir, si el cost ha augmentat una unitat, en cobren dues o tres més al client. Això sempre ha passat.”
De moment, segons que hem vist a l’IPOD, encara no. És massa aviat. Però a escala general, i amb vista al futur, hi ha una gran preocupació, com va fer avinent la FAO fa uns quants dies. Segons l’organisme de l’ONU, hi ha un vincle bastant fort entre el preu del petroli i el dels aliments bàsics als mercats mundials, perquè el petroli es fa servir en etapes diverses de la producció i distribució agrícola (combustible de maquinària agrícola, fabricació d’adobs, transport, refrigeració, envasament…). Atès que el tancament de l’estret d’Ormuz bloca la circulació d’una part significativa dels fluxos mundials de petroli i fertilitzants, es pot esperar un augment bastant ràpid del preu dels aliments, almenys a causa de l’augment dels costs de transport i refrigeració. En canvi, l’augment motivat pel preu dels fertilitzants tan sols es podrà notar en alguns aliments més tard (pensem que, per a alguns cultius, la temporada d’utilització de fertilitzants ja ha passat, però per a alguns altres, no).
De totes maneres, no afectarà tothom igual. La relació entre el preu del petroli i el dels aliments a la zona de l’euro, per exemple, és menys forta i menys regular, per l’aplicació de mecanismes defensius, que la que hi ha als mercats mundials. I la FAO esmenta uns quants períodes a la història europea recent en què el preu del petroli ha pujat molt, però no ha repercutit amb força en els aliments. Ara, és bastant probable que la guerra de l’Iran, sobretot si s’allarga, acabi fent créixer la inflació alimentària a la zona de l’euro, però això “hauria de ser de manera progressiva i relativament limitada”.
Per això, en les darreres projeccions, el BCE ha apujat la previsió d’inflació alimentària per a final del 2026 tan sols del 2,3% al 2,6%. No obstant això, en aquest punt hi ha molta incertesa i els bancs centrals hauran de romandre molt prudents durant un temps. Com han explicat els economistes de l’ens financer central, la inflació alimentària és particularment important per als bancs centrals, perquè, “a diferència d’uns altres béns, el consum d’aliments és una necessitat i té un pes important en les despeses de consum. Molts consumidors compren aliments diàriament i, ràpidament, noten petites variacions de preu. De resultes d’això, el preu dels aliments pesa desproporcionadament en les seves percepcions i les expectatives d’inflació”. I tenen raó, la percepció de la pujada de la verdura, per exemple, és molt superior a la ponderació que té dins l’IPC. Encara que aquest mes l’evolució no tingui importància, penso que de la inflació alimentària en parlarem molt.
I la FAO fa referència a un altre aspecte que cal tenir en compte. Si bé durant el mes passat tots els productes bàsics van registrar un augment, l’organisme destaca que els olis vegetals i el sucre van ser els principals motors, dins la pujada mensual del 2,8%. L’índex de preus dels olis vegetals ha augmentat d’un 5,1% respecte del febrer i ara és un 13,2% per sobre del seu nivell de fa un any. I explica: “Els preus internacionals de l’oli de palma, soia, gira-sol i colza han avançat, sota l’efecte de l’augment dels preus del petroli, que ha alimentat les previsions d’una demanda més elevada de biocombustibles”.
Per una altra banda, l’índex FAO del sucre ha pujat d’un 7,2% al març, fins al màxim nivell d’ençà de l’octubre passat, amb l’augment dels preus del cru, que permet de preveure un arbitratge a favor de l’etanol al Brasil i fa créixer el temor sobre una potencial reducció de l’oferta de sucre al mercat mundial.
En definitiva, un aspecte més en què la durada del conflicte podrà pesar molt sobre les nostres butxaques.
