Catalunya commemorarà l’Any Joan Fuster amb una gran jornada sobre la seva visió nacional

  • Comissariat per Enric Sòria, el centenari també inclourà tres exposicions, una gran lectura popular per tot el país, cicles sobre la literatura de Fuster i actes de projecció internacional

VilaWeb
Sebastià Bennasar
01.03.2022 - 17:10
Actualització: 01.03.2022 - 18:10

La Generalitat de Catalunya s’afegeix a la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) per mitjà de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), amb Enric Sòria de comissari. D’aquesta manera, l’autor de Nosaltres els valencians comptarà amb un any oficial al País Valencià (comissariat per Salvador Ortells i Francesc Pérez Moragón), a les Illes Balears i al Principat.

“Estem molt contents de celebrar l’Any Fuster, perquè és una figura cabdal, un gegant de les nostres lletres. La seva aportació és fonamental no sols per a les lletres catalanes, sinó per a la literatura europea i mundial”, ha destacat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, qui ha dit de Fuster que era “un dels nostres millors prosistes, però també poeta, intel·lectual i tantes coses més”.

Aquesta commemoració serà diferent d’altres que s’han fet els darrers anys. En primer lloc, perquè és la primera que se celebra en els tres grans territoris de parla catalana, precisament, per honorar un dels pares del concepte de Països Catalans, però també perquè “Joan Fuster va ser un autor molt llegit en vida, molt respectat a casa nostra i que va aconseguir obtenir tots els grans reconeixements, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, diferents doctorats honoris causa, guardons institucionals i la seva obra no s’ha deixat mai de llegir i és molt vigent, i ha tingut una gran repercussió ja abans de començar l’any oficial”.

Pressupost

La ILC destinarà 65.000 euros directes a l’Any Fuster. “Tot i això, la partida real és molt més elevada, perquè tenim una part important de subvencions que també es destinaran a activitats de l’Any Fuster i perquè aquí hi ha pressuposts públics d’altres entitats que també s’hi sumen, com la Biblioteca de Catalunya o l’Institut d’Estudis Catalans, a més de totes les aportacions d’altres entitats.”

Sobre la col·laboració amb les altres administracions que també commemoren l’Any Fuster, Arretxe ha valorat que era “una sort i una gran oportunitat”, també “pensant en la Institució a mitjà termini, per estrènyer la relació amb la resta de territoris”. Però de moment, tot i que no s’ha descartat del tot, no hi ha previst cap gran acte unitari amb la participació de les tres administracions del país. Sí que hi haurà exposicions i activitats itinerants.

Un dels principals objectius de l’Any Fuster és aprofundir en el coneixement de l’obra fusteriana i en la seva divulgació –va escriure més de 60 títols i més de 3.000 articles– i que tot aquest llegat arribi a tot el país. Per això, s’ha destacat la importància de nombroses reedicions de l’obra (especialment, la nova versió de Nosaltres els valencians, de la qual es commemoren els seixanta anys de la publicació i que ens ha arribat despullada de les ultracorreccions que hi aplicaren els editors en el seu moment). També es preveu que abans que acabi l’any apareguin dos volums més de l’Obra Completa a Edicions 62.

Enric Sòria, comissari

La ILC ha confiat en Enric Sòria (Oliva, 1958) perquè dirigeixi l’Any Fuster. Sòria és poeta, historiador, intel·lectual, periodista, curador d’alguna de les obres de Fuster, director de la Biblioteca dels Escriptors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim i estudiós de Fuster. A Sòria l’uneix una molt bona amistat amb els comissaris valencians. En aquest sentit, la directora de la Institució ha remarcat l’ajut rebut en tot moment de Salvador Ortells, director de la casa Fuster de Sueca. Cal recordar que l’Any Fuster té una pàgina web pròpia i un compte de Twitter oficial.

A l’hora de presentar el programa, Sòria ha destacat la figura de Fuster i n’ha dit: “La seva escriptura sempre ha estat viva i fresca, escrivia assaig d’idees per aclarir-se les seves i el centenari servirà per a continuar la literatura de diàleg que sempre va proposar.” També ha reivindicat que es recuperi la poesia de Fuster, escrita sobretot durant la joventut i, segurament, la seva part més desconeguda. Finalment, ha recordat: “El seu país era una obsessió, l’amor al seu país era el seu vici més gran i això no ha caducat.”

L’Any Fuster tindrà a Catalunya uns quants eixos vertebradors. Precisament, per mostrar aquest gran amor pel país de Fuster, hi haurà un acte central el dia 21 de juny a la Biblioteca de Catalunya en què es parlarà de la visió del país de Fuster; un gran acte que contrastarà amb un cicle de conferències a l’Ateneu Barcelonès i que se centrarà en els aspectes literaris de l’autor. A això, s’hi han d’afegir dues dates molt importants, el 23 de novembre, centenari del naixement del suecà, que se celebrarà amb una lectura popular en veu alta a tot el país, i el 19 d’abril, quan Fuster serà protagonista de les Lletres al Ferrocarril.

D’exposicions, n’hi haurà una de molt gran que es podrà veure el 2023 al Palau Robert de Barcelona, una segona que serà itinerant i passarà per diverses biblioteques (l’ha produïda l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i s’adaptarà per anar per tot el país) i, finalment, una tercera que es farà a la Fundació Pla de Palafrugell i on es mostrarà l’amistat entre Fuster i Josep Pla, dos amics que es varen respectar i admirar mútuament al llarg dels anys.

Com no podia ser d’una altra manera atesa la immensitat de l’obra fusteriana, hi haurà una part de la celebració que serà internacional. Se n’han previst actes a l’estat francès, Madrid, Alemanya, el Regne Unit i a Nova York, coincidint amb el llançament de les traduccions internacionals de texts fusterians. També es treballa perquè el documentari sobre Fuster que prepara À punt tingui la col·laboració de TV3 i IB3 i es pugui veure a totes tres televisions.

“En definitiva, volem ensenyar tots els Fusters possibles, i en tots els àmbits, des de les escoles fins a la universitat, passant per les fires de llibres, Sant Jordi i la projecció internacional”, ha conclòs Izaskun Arretxe.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any