Estimat Jordi,

Sóc en Josep i t’escric des de Brussel·les, on estic exiliat pel fet de cantar, encara que ells en diuen terrorisme.

Amb tot el respecte i admiració per la teva fermesa d’afrontar un procés tan injust amb tanta dignitat, et vull fer arribar que per a mi i per a molts ets exemple. Tant pels qui sabem què és la repressió i com costa de no claudicar davant la maquinària d’un estat que intenta silenciar la lluita per un país més just, com pels qui, com a classe treballadora, saben quanta vida costa un sou i què significa deixar escapar moments i temps amb família i amics. Pots estar tranquil: els teus fills parlen de tu amb orgull i compartiu lluita per la República, sabent que és l’única cosa que ens farà lliures.

Des de fora, intentam explicar arreu d’Europa que l’estat espanyol no respecta els drets fonamentals i ho denunciam de totes les maneres possibles. Justament avui el Tribunal d’Estrasurg ha sentenciat a favor d’Arnaldo Otegi: ha dictaminat que el seu judici no va ser imparcial. No he pogut evitar de pensar en vosaltres: tard o d’hora es demostrarà que sou innocents, però esper que el poble us puguem fer lliures molt abans, per haver fet allò que nosaltres demanàvem i haver practicat la lluita pacífica, que ara és exemple a tot el món.

M’acomiad, però estic a la teva total disposició per si vols bescanviar unes paraules, opinions o anàlisis polítiques quan et faci ganes o ho necessitis. No deixis mai de somriure,

Josep Valtònyc
Brussel·les, 6 de novembre de 2018