07.01.2017 - 22:00
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
La coincidència no sembla innocent. Aquesta setmana hem viscut una nova campanya per frenar el referèndum, ara amb l’excusa de les eleccions. Han coincidit articles a la premsa, editorials i declaracions dels partits unionistes, així com també dels comuns que ja no saben massa bé com donar més voltes.
El que cal no és un referèndum, ara toca eleccions. L’argument és sensacional. Veurem què passa a primers de febrer amb els pressupostos però si es supera aquesta votació estarem davant d’un govern recolzat al parlament per dos partits-coalicions que tenen una còmoda majoria absoluta. Demanar eleccions en aquest sentit sembla poc assenyat. No hi ha cap inestabilitat. Per quina raó, doncs, haurien d’haver-hi eleccions? Per què, si no és per impedir, precisament, que es faça el referèndum.
I tot, al final, perquè les xifres són difícils d’amagar. Ahir vam publicar a VilaWeb l’anàlisi completa de les xifres de l’enquesta de GESOP i el resultat és espectacular. En el cas d’un referèndum unilateral, sense el permís d’Espanya, i comptant els que afirmen tenir ja el vot i la participació decidides la participació es situa com a mínim en el 64 per cent i el vot a favor de la independència, sobre aquest 64 per cent de participació, es situa només a dècimes del 80 per cent. Amb un 36 per cent dels votants unionistes afirmant que participarien en la votació encara que siga considerada il·legal pel govern de Madrid.
Són resultats que ja entenc que causen terror entre els partidaris de la unitat d’Espanya. I d’aquests resultats, segur que ells tenen encara enquestes més fiables, neix l’obsessió per no celebrar el referèndum, de cap manera. Perquè per més que ells el consideren il·legal què creuen vostès que opinaria la comunitat internacional sobre la seua legitimitat si un 64 per cent de la població participara i el resultat fos d’un 80 per cent a favor de la independència?
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Hem començat l’any amb el nomenament d’un nou delegat del Govern d’Espanya a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa: Javier d’Andrés. Coincidint amb l’esperit d’aquell refrany que diu any nou, noves intencions, el Govern d’Espanya ha volgut netejar la cara dels seus delegats, en substituir el rostre petri de Urkijo pel rostre rialler de De Andrés.
A Catalunya també han dut a terme la mateixa operació estètica, mitjançant el seu nou delegat. En general han destituït els delegats que pertanyen a una època de confrontació i n’han nomenat altres que semblen més adequats per a la nova era; és a dir, de pell més fina. D’entre tots els treballadors públics amb què compta Espanya segurament ha estat Urkijo qui més ha treballat durant aquests cinc anys. S’ha guanyat el seu sou ben guanyat.
Però en aquesta petita porció de terra on tothom ens coneixem, uns i altres recordem el que ha dit cada un. Javier de Andrés, per exemple, el nou delegat que ens ha estat presentat com una persona més flexible a l’hora d’aconseguir acords, sempre canta les quaranta a compte dels requisits lingüístics de l’euskara. Només cal una petita incursió a la venjativa hemeroteca per adonar-se que no té gens ni mica de sensibilitat envers l’euskara, si bé li correspon una altra actitud per la seva procedència familiar.
Va ser a l’abril de 2015, durant la precampanya electoral per a les Juntes Generals d’Àlaba, quan va incorporar la política de normalització de l’euskara com a lema principal del seu discurs. Conscient que la qüestió de l’euskara comporta molta sensibilitat, va mostrar una actitud dura, creient que li reportaria vots. El que va fer el seu company de partit Maroto amb els immigrants ho va fer Javier d’Andrés amb l’euskara.
En aquest moment en què l’euskara gaudeix a Araba d’una presència com de la que mai ha gaudit durant les últimes dècades i els últims segles el nou delegat del govern espanyol ha tirat floretes com aquesta en una roda de premsa: ‘Quan els partits abertzales exigeixen l’euskara com a requisit per entrar en l’administració, obstaculitzen el camí a la gent d’Araba, la marginen, i aquests llocs són ocupats per gent procedent de Biscaia i Guipúscoa’. O bé: ‘Hi ha organitzacions que viuen a compte de l’euskera, i estan en mans de la morralla de Batasuna i d’EH Bildu’.
Operació diàleg. Vet-ho aquí.
