Estimats companys, estimades companyes:

La primera cosa que us vull dir es gràcies pel fet d’acompanyar-me cada dimarts al capvespre en aquests sopars a la fresca aquí, davant la presó. Les primeres setmanes no podia sentir gaire bé els vostres clams, perquè el mòdul de dones és situat a l’altre costat de la presó, però us puc assegurar que els sentia amb el cor. Entren i surten treballadores i treballadors i m’expliquen que us veuen. Algunes persones fins i tot m’ensenyen fotos que us han fet.

Dimarts passat, gràcies a la nostra tramuntana i a les dues mil persones que éreu us vaig sentir. De manera que gràcies, mil gràcies de ser-hi. Em sento acompanyada cada dimarts i això em dóna energia per a la resta de la setmana.

Avui fa 180 dies d’aquesta ignomínia de presó per a mi. Us vull fer arribar unes paraules a la gent de Celrà i a totes les altres colles que us heu afegit a la iniciativa. Gràcies, colla gegantera de Celrà. Gràcies, colla gegantera de Torroella de Montgrí. Gràcies, colla gegantera de Llers. Gràcies, colla gegantera de Viladamat. Gràcies a les Goges de Sant Martí Vell, de Sant Jordi Desvalls, Banyoles, Lledó, Albanyà, la Mulassa de Mollet, gent d’Anglès i tots els que sou aquí juntament amb grallers i timbalers d’arreu. Balleu per la llibertat!

Crec que la millor cosa que us puc transmetre són dos conceptes: agraïment (gràcies) i perseverança (continueu i aguanteu). Saber que hi sou i que continueu amb dignitat i pacíficament fa que convertim la nostra ràbia en esperança; la por, en força; i la tristesa, en paciència i alegria.

Veiem clar –i vosaltres també sapigueu-ho– que la ‘veritat’ que aquest jutge d’instrucció ha fabricat no té res a veure ni concorda amb la realitat del nostre país i de la justícia europea.

Jo ho veig clar i sé (sabem) que algun dia aquesta argumentació inventada farà aigües i en els annals de la història hi constarà la nostra realitat.

Defensem la democràcia, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, d’ideologia i, fins i tot, la de dissidència perquè nosaltres sabem que les conviccions i els anhels de tot un poble no s’empresonen en barrots.

Ara estic aquí, sí, més a prop, però encara no sóc on hauria de ser. La presó és més moderna, sí; però això només vol dir canviar forrellats manuals per portes automàtiques; vol dir canviar parets grises coronades amb filferros per murs beix i marrons; i he canviat la llengua vehicular dels funcionaris del castellà al català, però continua essent per a demanar permís. A un quilòmetre, deu o sis-cents, continua la manca de llibertat. Malgrat tot, saber que vosaltres hi sou em manté ferma i serena.

Per això, si puc demanar-vos res, és que continueu defensant els valors republicans: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Sumeu més persones com hem anat fent sempre. Actueu en moviments pacífics, però amb la convicció clara d’avançar. Estiguem disposats i res no serà en va.

Desitjo que tingueu molt bon sopar i que gaudiu de la companyia i de l’entorn.

Estigueu convençuts que jo us sento molt a prop. Esteu en el meu cor. Hi esteu avui i en totes les accions que aneu organitzant.

Gràcies! Visca Catalunya lliure!

18 d’agost de 2018. 180 dies de presó. Puig de les Basses

Dolors Bassa

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb