13.08.2021 - 21:42
L’ex-president del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, ha publicat una carta on mira de fer responsable el president actual, Joan Laporta, dels errors comesos durant la seva pròpia gestió. La junta de Bartomeu ha deixat el club amb 487 milions de pèrdues i un volum de massa salarial que representa el 110% dels ingressos del club, una xifra elevada fins al punt que el club ha hagut d’assumir la marxa del seu jugador estrella i capità, Leo Messi, perquè la normativa de la lliga espanyola no permet a la junta actual d’inscriure’l. Laporta ha explicat fa poc com les pèrdues del Barça en l’exercici actual són més del doble que no s’havia previst: “Crèiem que rondarien els 200 milions d’euros, però en seran 487.”
Així i tot, en la missiva Bartomeu afirma que la situació econòmica del club seria millor si el Barça hagués decidit d’entrar en acords amb fons d’inversió internacionals —com el que ahir es va firmar amb CVC, del qual el Barça va quedar fora perquè si no no hauria pogut preservar la integritat dels seus drets televisius—. Sense fer referència directa a Messi, Bartomeu també diu que la inscripció de jugadors hauria estat possible si als diners que ell calcula que s’haurien pogut obtenir d’aquests acords si hagués sumat la necessària reducció d’un 20% (90 milions) dels contractes dels jugadors. Com a president, Bartomeu va promoure i permetre el creixement del volum de la massa salarial, amb augments de sou sistemàtics a la plantilla.
Bartomeu també culpa del llegat de la seva gestió el Procicat i els socis que van impulsar la moció de censura que s’havia de fer el primer de novembre de l’any passat. “Com a conseqüència directa del nostre cessament, provocat per la intransigència de l’Procicat, no vam poder aplicar les mesures econòmiques i financeres previstes contra els 375 milions de reducció d’ingressos”, una reducció que atribueix a la pandèmia, per bé que admet que problemes com el de la massa salarial eren anteriors. El fet cert, però, és que Bartomeu va deixar el càrrec per voluntat pròpia abans que no es fes la moció de censura.
L’ex-president també acusa Laporta i la seva junta de “perdonar 16,5 milions a l’ex-jugador Neymar” en el litigi en què es van veure judicialment enfangats tant el mateix Bartomeu com el seu antecessor, Sandro Rosell, pel fitxatge irregular al jugador brasiler. Abans del judici pel cas Neymar 1, després que s’aclarís que havien comès irregularitats en l’operació, Rosell i Bartomeu van arribar a un acord amb la fiscalia perquè el Barça fos declarat culpable i pagués un rescabalament de 5,5 milions d’euros, una indemnització de més de 9 milions d’euros i el pagament dels costs judicials i de demora, a canvi que ells dos fossin exonerats. A canvi de l’acord a què van arribar la junta nova i Neymar el mes passat, el club deixava de reclamar-li 16 milions, i ell deixava de reclamar-ne 43,65.
Finalment, Bartomeu també retreu a Laporta que, en l’anterior mandat del president actual (2003-2010) la situació del club també fos econòmicament nefasta, en paraules de Bartomeu. El 2010 l’assemblea de socis, esperonada per la junta de Rosell i Bartomeu, van dur Laporta i el seu equip als jutjats per aquestes suposades pèrdues de 48,7 milions d’euros. A final de maig del 2017, amb Rosell a la presó, Bartomeu va decidir de no recórrer al Tribunal Suprem espanyol la segona sentència que donava la raó a la junta de Laporta. Totes dues sentències havien resolt que la junta de Laporta havia deixat el club amb beneficis. Bartomeu també diu que els comptes del seu mandat van ser aprovats per l’assemblea del club i demana al president actual que faci pública una auditoria que inclogui les irregularitats econòmiques de què l’acusen.
