Carles Boix és membre del Consell Assessor per la Transició Nacional, professor a la prestigiosa universitat de Princeton (EUA), i un dels articulistes més lúcids del país. A més a més, com va demostrar la primavera passada, cada vegada que els independentistes es barallen entre ells, Boix és dels que intenta posar pau, i no llenya. Ara ens atén telefònicament des dels Estats Units per respondre a VilaWeb sobre el 27-S, i les reaccions posteriors.

—Si el 27-S ha estat un referèndum, qui ha guanyat?
—En un referèndum dius sí o no, a un tema determinat. Aquí hi havia partits. Com a referèndum indirecte, crec que han guanyat els partits per la independència. Tenen el 48% dels vots sí, contra un 39% de vots no. I després hi ha una part que o bé està dividida, o és agnòstica sobre el tema. I això fa que el 48% sigui més que el 39%. A més hem de considerar que el tipus de programa dels partits que estan al mig, és un programa maximalista: demanen referèndum, i un diguem-ne estatus especial de Catalunya dins Espanya.

—No sé si a l’exterior hem explicat bé que el referèndum l’hem guanyat els del sí.
—Les noticies, almenys el primer dia, eren notícies de victòria independentista. I aquí als EUA la gent em felicita. Com em deia una col.lega meva: ‘alf mabrouk’, que en àrab vol dir ‘mil felicitacions’.

—Amb aquests resultats tenim mandat per a fer una DUI o, com diu la CUP, ara això no ho podem fer?
—Jo no parlaria en termes de mandat, sinó en termes de què és possible. Tenim un 39% que diu que no, i una comunitat internacional amb molta simpatia. A fora es veu que hem demostrat que l’estat espanyol no és capaç d’entrar en el joc democràtic, com sí van fer el Regne Unit i el Canadà. A mi em sembla que una DUI ara és precipitar les coses. No sé què passarà d’aquí dos anys, però en aquests moments no crec que sigui possible. Pensem una cosa: amb el 50%+1 dels vots, el full de ruta de Junts pel Sí ja incloîa un compàs d’espera.

—Creu que Mas ha de ser president sí o sí?
—És una cosa dels politics. Per sort, ara són ells els protagonoistes. Nosaltres hem empès, cadascú des de la seva posició. I ara, per sort, la política torna a estar davant. I ens podem enretirar una mica. Ells són els que han de decidir què han de fer.

—La CUP ha fet una proposta de presidència coral. Com la veu?
—Jo sóc un gran admirador del sistema presidencial suís. Hi ha set persones en un consell federal. I tots decideixen, tot i que hi ha una rotació temporal, perquè un d’ells és nominalment el president de cara a la representació. Però decideixen entre tots set. Veig que a la CUP els agrada Suïssa. Ara, l’estatut actual, la pràctica política i el moment, em sembla a mi que ens demanen una persona amb més pes. Això no vol dir que al final la solució sigui un president acompanyat de tres vice-president potents. Tres vice-presidents que representin sensibilitats i habilitats diferents. Hi ha moltes solucions. La política també és una dansa, i cadascu té les seves posicions màximes. Però en principi haurien d’arribar a una solució.

—La gent pateix per les diferències entre la CUP i Junts pel Sí
—Que no pateixin! És absurd patir tant per la CUP i Junts per Sí. Ja ho dic a casa, també. Jo sóc optimista.

—Per què creu que no vam arribar al 50%+1 dels vots? Què ha fallat? Podíem arribar-hi, si les opcions eren més de dos i per tant es desperdigava?
—No ho sé. Arribar al 50% amb la campanya llançada del govern espanyol em sembla un èxit molt fort. Molt. Compara-ho amb el 45% d’Escòcia, on les dues parts havien pactat de bona fe que negociarien el resultat. Hi havia plena acceptació. Aquí l’altra part no s’havia compromès a res. A res. Es va limitar a amenaçar. Per tant un 48% és molt. I més considerant que tens un 11% que està obert. Ara depèn molt de la gestió que en faci Junts per Si.

—Els resultats alenteixen el procés a cinc anys vista.
—No diria cinc anys. Serà menys. Tots sabíem que seria complicat. Si estàs en mans d’un monstre, sortir-ne és difícil. No ens hem de cansar. Hem d’anar a treballar tranquilament i fer altres coses. Si cal, ja tornarem a sortir al carrer. Jo sóc optimista. També és cert que hagués estat millor el 50%+1. Ara depèn una mica dels nostres polítics. Que entenguin que han rebut el mandat que han rebut, amb les posicions que hem parlat.

—Com la veu la resposta espanyola?
—Es poden acabar fent mal a si mateixos. Està clar que tenen incentius per deformar els resultats i dir que han guanyat. Molt bé. Però, de fet, amb aquest resultat encara hi ha una finestra d’acord, però si el govern espanyol es tanca totalment, encara hi haurà més sí en el futur.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb