07.05.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.05.2025 - 23:08
The Washington Post · Mikhail Klimentov i Mohamad El Chamaa
Quan Pierbattista Pizzaballa va ser ordenat de cardenal pel papa Francesc, el setembre del 2023, la seva jurisdicció –la Terra Santa– travessava un moment polític extremadament convuls.
La societat israeliana es trobava profundament dividida per les controvertides reformes judicials proposades pel govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu. Hi sovintejaven les protestes, que eren multitudinàries.
A Palestina, la situació no era pas millor. Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem d’ençà del 2020, ha descrit Gaza com “una presó a l’aire lliure” i considera vergonyoses les condicions de vida a l’enclavament.
Tan sols una setmana després de ser elevat a cardenal, Hamàs llançà l’atac del 7 d’octubre de 2023 contra Israel, i Pizzaballa entrà sense voler en un club petit i dissortat: el dels cardenals en zones de conflicte.
“El color propra del cardenalat ha adquirit un significat profund i marcat per molt de dolor, per moltes dificultats”, declarà Pizzaballa a l’Agència Catòlica de Notícies poc després d’esclatar la guerra. “Òbviament, el Senyor em vol aquí, vol que dugui la seva gràcia a aquest indret.”
El conclave de cardenals, el procés en què s’elegirà al successor de Francesc, començà ahir. Del petit grup de cardenals que es consideren aspirants amb cara i ulls al càrrec, un subconjunt encara més reduït –tan sols tres homes– exerceixen el ministeri en països perillosos i fins i tot conflictius: el cardenal Fridolin Ambongo Besungu, a la República Democràtica del Congo; el cardenal Charles Maung Bo, a Birmània; i Pizzaballa, a Jerusalem.
La tria com a papa d’Ambongo, arquebisbe de Kinshasa, seria històrica, atès que el convertiria en el primer pontífex negre de la història. Quan el papa Francesc permeté als sacerdots de beneir parelles homosexuals, l’any 2023, Ambongo negocià una exempció per al continent, cosa que en disparà la popularitat entre les faccions més conservadores de l’Església.
Però Ambongo, un ecologista convençut, també ha desfermat la ira del govern congolès per les seves habituals crítiques als dirigents del país, sobretot en relació amb les explotacions mineres gestionades per empreses estrangeres.
Aquests darrers mesos, la violència s’ha apoderat de la frontera oriental del Congo, on el grup rebel militant M23 –dirigit per soldats d’ètnia tutsi– ha pres el control d’unes quantes ciutats i pobles de la regió, com també de diverses explotacions mineres altament lucratives. El govern congolès ha acusat Ruanda de donar suport al grup i subministrar-li material militar. El conflicte, que es remunta a mitjan dècada dels noranta, ha alternat períodes de pau amb episodis de gran violència.
“Sabem molt bé que el nostre país és, avui dia, un país que agonitza”, digué Ambongo en el seu missatge de Pasqua de l’any passat. La República Democràtica del Congo està “greument malalta, gairebé en estat comatós”, afegí. Criticà la classe política del país i instà els congolesos a organitzar-se per construir un futur millor per al país.
El fiscal general congolès obrí una investigació contra Ambongo arran d’aquell discurs. Va dir que les seves paraules “desencoratjarien els soldats de les forces armades de la república que lluiten al front” i incitarien la població “a rebel·lar-se contra les institucions establertes”. Poc després, a Ambongo li fou negada l’entrada a una sala VIP de l’aeroport internacional N’djili de Kinshasa, cosa que, segons funcionaris de l’Església, podria comprometre’n la seguretat a l’hora de viatjar.
En una entrevista l’any 2015, Ambongo digué que la seva franquesa sovint li havia portat amenaces de mort. “Sóc una persona en perill al Congo”, assegurà.
A Birmània, el cardenal Charles Maung Bo, arquebisbe de Yangon, s’ha manifestat en contra de la junta militar que va prendre el poder en un cop d’estat l’any 2021. Bo, que alguns analistes consideren un candidat sorpresa al papat, condemnà la violenta repressió de la junta contra les protestes els mesos posteriors a la seva presa de possessió. Va dir que el retrocés de la democràcia al país era una “nàusea col·lectiva”.
“Un país en què les mares enterren els seus fills és un país ferit de gravetat”, declarà al mitjà catòlic Exaudi l’any 2021.
Bo, que viu en un país predominantment budista, és un defensor aferrissat de les minories religioses. L’arquebisbe sovint ha al·ludit a la difícil situació de la minoria musulmana rohingya de Myanmar, extremadament oprimida. També ha advertit repetidament sobre els perills de l’extremisme budista, fins i tot en un article d’opinió publicat l’any 2014 a The Washington Post.
Una dècada més tard, el conflicte obert a Birmània ha desplaçat més de tres milions de persones, segons Amnistia Internacional. La guerra, que enfronta la junta militar amb el braç armat del govern a l’exili i un ventall interminable de grups ètnics armats escampats per tot el país, ha estat especialment devastadora per a la minoria catòlica birmana. L’any 2022, la junta va assaltar tres pobles catòlics, inclòs el lloc de naixement de Bo, i calà foc a centenars de cases, segons que informà la publicació catòlica UCA News.
Pizzaballa, per una altra banda, ha viscut a Jerusalem durant trenta-cinc anys, més de la meitat de la seva vida. La guerra a Gaza l’ha fet saltar a primera plana de l’actualitat: nou dies després de l’atac del 7 d’octubre, sense anar més lluny, el cardenal anuncià que estava disposat a intercanviar-se per qualsevol infant israelià retingut com a ostatge a Gaza.
“Que si estic preparat per a intercanviar-m’hi? No tinc cap problema a fer allò que calgui per a alliberar aquests infants i garantir que tornin a casa”, digué en resposta a la pregunta d’un periodista. “La disponibilitat, per part meva, és total.”
El prelat italià fa dècades que és tot un pilar de la comunitat catòlica a la regió: l’any 2000, per exemple, ajudà a organitzar el pelegrinatge del papa Joan Pau II a Jerusalem amb l’ajut d’Isaac Herzog, que més tard esdevingué president d’Israel. Quan Pizzaballa va ser ordenat de cardenal, Herzog el descrigué com “una persona brillant”.
“És un dirigent extremadament familiaritzat amb les complexitats de la nostra regió i que té la confiança de totes les parts implicades a Jordània, els territoris palestins i Israel”, digué Herzog. “El respecten enormement. La seva reputació el precedeix.”
La guerra de Gaza fou una de les principals preocupacions de Francesc durant els darrers anys. El pontífex trucava sovint a l’església de la Sagrada Família de Gaza, l’única església catòlica de l’enclavament, fins i tot després de ser hospitalitzat.
“El papa és un pastor”, explica Farid Jubran, assessor d’afers públics de Pizzaballa, a The Washington Post. “Quan part del ramat perilla, naturalment que es preocuparà dels seus feligresos.”
Pizzaballa visità Gaza dues vegades l’any passat, al maig i poc abans de Nadal. Jubran explica que tant el patriarcat com l’Orde de Malta han enviat ajuda a la Sagrada Família.
Pizzaballa, com Francesc, ha demanat repetidament la fi dels combats. La nit de Nadal del 2023, Pizzaballa es va adreçar a periodistes i simpatitzants davant l’església de la Nativitat de Betlem, a Cisjordània, el lloc de culte cristià més antic del món.
“Hem d’aturar els bombardaments”, digué.
Durant la missa de mitjanit, Pizzaballa tornà a tractar la qüestió. “En aquest moment, els nostres pensaments no poden allunyar-se d’aquells qui ho han perdut tot en aquesta guerra”, digué. I afegí: “Aquells qui han estat desplaçats, aquells qui es troben sols i paralitzats pel dolor. Els meus pensaments són per a tots els afectats per aquesta guerra sense distinció, tant a Palestina com a Israel i la resta de la regió.”
Abans de volar cap a Roma per al funeral de Francesc i el conclave, Pizzaballa celebrà una missa pel papa a la històrica església del Sant Sepulcre de Jerusalem. Sigui com sigui, quan li demanen sobre els rumors que apunten que el cardenal és un dels favorits per a convertir-se en el nou papa, Jubran frena en sec: l’Església, diu, no comenta aquesta mena de coses.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
