“Tenir la figa ballarina”, “Anar botifarró”, “Espitar-se”, “Tenir el conillet fent tombarelles”. És una obvietat que parlar de sexe completament en català és possible, però encara cal reivindicar-ho perquè massa sovint l’autoodi ens ha fet pensar que no. És habitual que moltes de les paraules i expressions que hi tenen a veure les acabem substituint per paraules en castellà, com si el català fos una llengua ridícula o limitada per a la sexualitat.

Cardem en català (Rosa dels Vents) vol lluitar contra aquests prejudicis, recuperar expressions de tota la vida i alhora adaptar-ne i crear-ne de noves. Aquest glossari exhaustiu de conceptes i expressions sexuals elaborat per Roger Miras, Xènia Hernández i Laura Boj inclou una pila de paraules, frases fetes i rodolins, amb moltes varietats dialectals i informació etimològica. La idea va néixer en una assignatura del grau de filologia catalana de la Universitat de Barcelona, quan la professora Neus Nogué va encarregar-los un projecte que esperonés la gent a utilitzar el català. “Vaig proposar-los parlar de sexe o de merda!”, explica Miras, recordant la tirada escatològica dels catalans. “Volia que fos didàctic i cridaner, i creia que el sexe era un àmbit poc explorat en català.” Allò que havia començat com un treball universitari ha acabat essent un compte d’Instagram, un pòdcast i, finalment, un llibre.

Metàfores de la natura per a esquivar el tabú

Els autors expliquen que una de les coses que més els han cridat l’atenció durant la recerca ha estat constatar que hi ha una bona pila d’expressions sexuals catalanes que se serveixen d’elements de la natura per anomenar, de manera eufemística, pràctiques o parts del cos. “Hi ha moltes paraules relacionades amb el camp, la pagesia, els animals, els aliments, les armes…”, explica Boj. El tabú històric sobre la sexualitat ha originat sinònims ben curiosos per a dir, per exemple, cony: conill, albercoc, albergínia, bajoc, carxofa, codonya, castanyola, cau, matoll… “Molts mots els hem recollit de llibres de principis dels vuitanta, que alhora són reculls de molt més enrere, quan no es parlava obertament de sexe i es feien servir metàfores. Tot i això, el tema del sexe és molt català. En parlem, ocupa moltes sobretaules.”

Diu el tòpic que els catalans som un pèl puritans, però els autors estan convençuts que això ha canviat, igual com pot canviar la tendència a fer servir paraules del castellà o l’anglès per parlar de sexe. “Per què acceptem com a normal dir lefazo i no ‘lleterada’?”, es demana Miras. “Pel marc mental que ens han imposat. Si pensem que el català no és vàlid per a parlar de sexe, diem que és vàlid només per a alguns àmbits de la vida o fins i tot pensem que no és vàlid com a llengua en general.”

“Fa la sensació que el català és poc contundent, poc porc o poc dur per a  segons quina mena de sexe o pràctica, però hi ha de tot!”, diu Boj. “Algunes paraules sembla que no siguin prou, però algunes altres no. Sembla que en anglès o castellà sonin millor, però és una sensació i prou. És veritat que hi ha mots que fan riure, però també està bé que el sexe a vegades no sigui ni brut, ni dur, sinó divertit.” Com també passa en les altres llengües, exemples graciosos n’hi ha de tota mena: “jugar al xarrupa que vessa” o “fer un petonet al calb” per a dir mamada; “immersió lingüística” o “beure a la fonteta” per a dir cunnilingus; “tenir el rossinyol arrupit”, per a dir destrempada; “llustrar la perleta” per a referir-se a la masturbació femenina; i “tenir coll d’oca”, “anar preguntant l’hora” o “tenir la busca a les dotze” per a parlar d’una erecció o d’anar calent.

Marillufes i marinflades: el desafiament dels neologismes LGBTI

Com diu el cap d’estil de VilaWeb, Jordi Badia, al català se li ha rovellat la màquina de fabricar paraules. Molts neologismes, en compte de ser creats de zero en català o copiats d’unes altres llengües amb els mecanismes d’adaptació propis, acaben essent calcats del castellà de manera literal, si no s’utilitzen directament en castellà. Cardem en català també vol lluitar contra aquesta tendència, i per això proposa adaptacions genuïnes de mots en anglès o en castellà i proposa expressions noves, moltes suggerides pels seguidors de Cardemcat a les xarxes.

La necessitat de fer servir nous mots de manera genuïna es fa especialment palesa amb els conceptes habituals en la comunitat LGBTI. Paraules populars en castellà, com ara mariliendre –dona heterosexual que sol cercar la companyia d’homes homosexuals– i musculoca –gai molt musculat–, tenen alternatives en català perfectament aplicables, com ara “marillufa” o “marinflada”. També es pot fer servir “paté de figa” per referir-se a una lesbiana de casa bona, “princesa de coixí” per parlar d’una lesbiana que s’estima més rebre estimulació sexual que no donar-ne, o “mestre en gai saber” per referir-se a un gai experimentat o que sap moltes coses.

Laura Boj i Roger Miras (fotografia: Enric Galli).Fora de l’àmbit LGBTI, en contexts d’oci i flirteig, també es fan servir paraules que fins ara no semblaven tenir versió en català. Aquest glossari n’hi ha incloses. Per exemple, “cercameuca”, “putipasseig” o “anar a veure l’aviram” per a referir-nos a allò que en castellà es diu putivuelta, la passejada dissimulada que es fa enmig d’una festa per veure si les persones que hi ha són atractives i poden acabar essent una parella sexual.

Tant en aquest apartat com en la resta –parts del cos, fílies, pràctiques sexuals, joguines…–, el llibre defensa la diversitat i lluita contra la norma heterosexual. Això no vol dir que no reculli expressions masclistes, coitocèntriques o fal·locèntriques, que formen part de l’idioma i no es poden passar per alt, però també fa visibles les altres. Algunes són clarament patriarcals, com ara dir que una dona “va de mascle” quan va calenta; n’hi ha que simplement fan referència al coit, però a vegades s’utilitzen com si la sexualitat no impliqués moltes coses més: “posar el santet dins la capella” o “posar-la al bany maria”, com a sinònim de cardar; o “maquineta de fer punta al llapis”, com a sinònim de vagina. “De frases fetes n’hi havia de molt sexistes, moltes sobre prostitució o religió”, afegeix Boj. “També veiem que molts sinònims de clítoris són en diminutiu: ‘cigronet’, ‘botonet’, ‘campaneta’…, com per empetitir-lo de manera pejorativa; en canvi, del penis sempre se’n parla com si fos molt gran, amb paraules com ara ‘pollancre’”.

“Veuen ridícul que parlem de sexe en català”

El glossari és infinit i hi ha expressions per a tots els gusts i pràctiques. “Anar a fer misteris”, “Carda un fred que glaça tites i destrempa capellans”, “Qui no carda a Olot no carda enlloc”, “Aixeca l’anca que t’endinyo la palanca” i la clàssica “Anar calent com una guilla”. També n’hi ha de més habituals i menys divertides. La paraula “cardar” té quatre fulls de sinònims. “Si no te n’agrada cap, fes-t’ho mirar!”, diu Miras. Els autors també recomanen de fer servir el llibre com a eina per a jugar en el moment del sexe o fins i tot per agafar idees.

Malgrat la feinada i la bona acollida, també han rebut comentaris d’indignació o burla a les xarxes socials. “Ens hem trobat molts comentaris negatius, sobretot de gent que ens escrivia en castellà. Veuen ridícul que parlem de sexe en català”, conclou Miras. “Els fatxes també em van trinxar a TikTok arran d’un vídeo sobre pronoms febles en què feia servir exemples sexuals. I he rebut comentaris homòfobs, però molt aïllats; la majoria han estat contra la llengua.” Tal com defensen al llibre, sembla que cal, més que mai, adaptar el famós lema i reivindicar-lo desacomplexadament: “Carda sense vergonya, carda en català!”