Obre la capella ardent del papa emèrit Benet XVI al Vaticà

  • Restarà oberta fins dimecres, 4 de gener, i és previst que hi hagi entre 30.000 i 35.000 visitants cada dia

VilaWeb
El papa emèrit Benet XVI a la capella ardent del Vaticà (fotografia: EFE/EPA/Ettore Ferrari).
Redacció
02.01.2023 - 10:22
Actualització: 02.01.2023 - 11:37

La capella ardent del papa emèrit Benet XVI, a la basílica de Sant Pere del Vaticà, ha obert avui a les 9.00. Restarà oberta fins al dimecres, 4 de gener. Des de bon matí que hi ha cues de fidels als afores de la basílica. És previst que hi hagi una afluència d’entre 30.000 i 35.000 persones cada dia, segons que ha explicat el prefecte de Roma, Bruno Frattasi, durant el comitè provincial d’ordre i seguretat convocat per la mort del papa.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El papa emèrit a la capella ardent (fotografia: EFE/Vatican Media).
El papa emèrit a la capella ardent (fotografia: EFE/Vatican Media).
Cues de gent als afores de la capella ardent (fotografia: EFE/EPA/Massimo percossi).
La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, a la capella ardent (fotografia: EFE/EPA/Ettore Ferrari).
Cues de gent als afores de la capella ardent (fotografia: EFE/EPA/Massimo percossi).
Cues de gent als afores de la capella ardent (fotografia: EFE/EPA/Massimo percossi).
Cues de gent als afores de la capella ardent (fotografia: EFE/EPA/Massimo percossi).

Benet XVI va morir el darrer dia de l’any passat a noranta-cinc anys al monestir de Mater Ecclesiae, al Vaticà. Nascut a Marktl, Baviera, el cardenal Joseph Ratzinger esdevingué papa el 19 d’abril de 2005, després de la mort de Joan Pau II, i ho fou fins que hi renuncià, el febrer del 2013. Tenia un to conservador, i va destacar pel seu intent d’impulsar una “nova evangelització”, convençut que la secularització dels estats de tradició catòlica conduïa el món devers “una dictadura del relativisme”.

El final del seu pontificat fou enfosquit per la filtració a la premsa de documents confidencials de la Santa Seu i personals del papa emèrit. El 2012, un tribunal va condemnar el majordom personal de Benet XVI, Paolo Gabriele, i un informàtic de la secretaria d’estat com a còmplice. L’afer era la cirereta del pastís, un símbol de com els problemes amb la cúria van ser sempre un entrebanc per a Ratzinger, el papa teòleg.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any