La campanya de Feijóo fa figa en el tram decisiu

  • Feijóo ha signat un final de campanya erràtic i ple de passos en fals que ha suscitat molts interrogants sobre la seva candidatura

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
21.07.2023 - 21:40

Durant més d’una dècada, la política gallega ha tingut un nom propi: Alberto Núñez Feijóo. Successor designat de Manuel Fraga al capdavant del PP gallec, el dirigent s’ha imposat per majoria absoluta a cadascuna de les quatre eleccions a la presidència de la Junta de Galícia a què s’ha presentat: el 2009, el 2012, el 2016 i, finalment, el 2020.

Tanmateix, fins ara, Feijóo no sembla haver estat capaç de traslladar aquest domini electoral a la seva primera gran prova de foc en la política espanyola, les eleccions del 23-J. Ha signat un final de campanya erràtic i ple de passos en fals que suscita tota mena d’interrogants sobre la seva candidatura poques hores abans dels comicis.

“No és correcte, senyor Feijóo”

La darrera setmana de campanya de Feijóo no podria haver començat amb més mal peu. Dilluns, el candidat del PP va viure el moment probablement més tens de la seva campanya en una entrevista a Televisió Espanyola (TVE) amb la periodista Silvia Intxaurrondo. En un moment de la conversa, l’ex-president gallec va defensar que el PP sempre havia augmentat les pensions en consonància amb l’IPC quan havia governat, un fet que contraposà amb la congelació de les pensions durant els executius del PSOE.

Fou aleshores que la periodista el va interrompre. “No és correcte, senyor Feijóo”, li etzibà. El candidat del PP, visiblement incòmode, tan sols va poder replicar que la seva afirmació era certa. Però Intxaurrondo es refermà: “No ho van fer ni el 2012, ni el 2013, ni tampoc l’any 2016.” Feijóo li recomanà aleshores que revisés la seva informació, però la periodista no es va fer enrere i va defensar –contra les protestes de Feijóo– que les dades que havia presentat eren correctes.

I ho eren: dimecres, en una entrevista a La Vanguardia, el candidat del PP es va veure obligat a reconèixer que el govern de Rajoy havia desvinculat l’augment de les pensions de l’IPC, precisament allò de què havia acusat els governs del PSOE en l’entrevista feta tan sols quaranta-vuit hores abans.

Però ja era massa tard: l’etiqueta “Intxaurrondo” havia esdevingut tendència a Twitter, i tant el PSOE com Sumar havien aprofitat l’ocasió per fer sang. “Tots els dies falta a la veritat”, digué el ministre de la Presidència espanyol, el socialista Félix Bolaños. I afegí: “Per a ell, conviure amb la mentida és el seu dia a dia, és com respirar.” La candidata de Sumar, Yolanda Díaz, va anar encara més enllà: “Jo conec molt bé Feijóo, sé que és un mentider compulsiu […] L’especialista en la mentida política és ell”, etzibà.

No ha estat pas la primera enganxada que Feijóo ha tingut amb un periodista en aquest tram final de campanya. En el debat cara a cara amb Pedro Sánchez emès dilluns de la setmana passada a Atresmedia, el candidat del PP va assegurar que l’Audiència espanyola havia arxivat el cas del suposat espionatge al govern espanyol amb Pegasus per la manca de col·laboració de Pedro Sánchez. Quatre dies més tard, divendres, el periodista Carlos Alsina el confrontà amb aquesta afirmació en una entrevista radiofònica a la cadena Onda Cero.

“En el debat vostè va dir algunes coses que són mentida. Per què?”, li demanà Alsina. Quan Feijóo li respongué que no sabia a què es referia, el periodista va fer esment de l’afirmació del candidat popular sobre el cas Pegasus. La causa, digué Alsina, no havia estat arxivada per la manca de col·laboració per part de Pedro Sánchez sinó per part del govern israelià, com queda reflectit al sumari del cas. Feijóo es defensà al·legant que havia llegit l’afirmació en un teletip que li havien enviat feia poc. “Potser no era correcte”, afegí. Durant els dies següents, el candidat popular no va ser capaç de trobar el teletip incorrecte en què suposadament havia llegit la informació.

L’absència del debat, terreny fèrtil per als rivals

Mentides i incorreccions a banda, Feijóo també ha estat objecte de moltes crítiques aquesta setmana per la seva decisió polèmica d’absentar-se del debat electoral d’aquest dimecres a TVE entre els principals candidats al govern espanyol: Pedro Sánchez, pel PSOE, Yolanda Díaz, per Sumar, i Santiago Abascal, per Vox. El candidat del PP, que titllà el programa de “semidebat”, digué que tan sols hi assistiria en cas que també hi participessin ERC, el PNB i Bildu, atès que tots tres partits havien estat clau per a la investidura del govern de Sánchez.

Feijóo no va ser al debat, per la qual cosa va quedar exposat als atacs repetits dels seus contrincants –particularment, de Sánchez i Díaz, que en van aprofitar la incompareixença per remarcar els vincles entre el PP i Vox en una hipotètica coalició de govern resultant de les eleccions. “El senyor Feijóo, a qui vostè representa avui”, etzibà Díaz a Abascal en un moment del debat. Sánchez, per la seva banda, va retreure: “Al senyor Feijóo li fa vergonya aparèixer amb el senyor Abascal.”

Uns altres anaren encara més enllà. L’endemà del debat, la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials espanyola, Ione Belarra, va declarar que la incompareixença de Feijóo al debat demostrava la debilitat i covardia del gallec com a candidat. “No té nassos d’anar a debatre, i tan sols ho fa si té l’àrbitre comprat”, va dir. Un parer similar expressà la vice-secretària del PSOE i ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero. “No vol debatre, vol deixar la cadira buida i no exposar-se als contrastos d’aquest país perquè té poc a dir sobre el futur d’Espanya i molt a amagar.”

La relació amb el narcotraficant Marcial Dorado, un fantasma que revifa

Però si hi ha una polèmica que ha perseguit Feijóo durant la campanya electoral, ha estat sense dubte la seva relació amb Marcial Dorado, el narcotraficant amb qui fou retratat al seu iot personal l’any 1993. Les fotografies són un vell fantasma de la carrera política de Feijóo –van aparèixer per primera vegada a la premsa l’any 2009, durant les seves primeres eleccions a la Xunta–, però el salt a la política espanyola les han tornades a posar en el punt de mira, fins al punt que fins i tot la premsa internacional se n’ha fet ressò. “Els vincles amb un narcotraficant susciten interrogants per a Feijóo”, titulava aquesta setmana l’influent setmanari Politico en un reportatge dedicat al cas.

Fins aquesta setmana, Feijóo s’havia negat a comentar les imatges, les havia titllat d’escombraries i havia qualificat la polèmica de “molt pesada”. Però aquests darrers dies ha adoptat una nova estratègia sobre el cas: dir que no sabia que Dorado era narcotraficant en el moment en què es van fer les fotografies. “Es pot comprovar que quan el vaig conèixer no tenia res a veure amb aquest afer [el narcotràfic]”, digué ahir en una entrevista radiofònica a la cadena Cope. I afegí: “En aquell moment era un contrabandista, quan jo el vaig conèixer. Un contrabandista, mai un narcotraficant”.

No és pas la primera excusa que Feijóo fa servir aquesta setmana per a eludir responsabilitats pel cas. Dimecres, quan va ser preguntat en una entrevista a Al rojo vivo, de La Sexta, per la seva relació amb Dorado, el candidat del PP replicà que en el moment de les fotografies no era conscient de l’historial criminal del narcotraficant perquè, senzillament, en aquell moment no existia internet. “En aquell moment no tenia cap acusació per narcotràfic. Ara és més fàcil saber coses perquè hi ha internet, perquè hi ha Google, i en aquell moment no n’hi havia“, va dir.

Les enquestes, una incògnita

Ara com ara, és una incògnita determinar si les polèmiques i relliscades d’aquesta darrera setmana afectaran les possibilitats de Feijóo d’arribar a la Moncloa, atès que la gran majoria de sondatges van ser elaborats abans. L’única excepció són tres enquestes oficioses que han aparegut aquesta setmana en una revista australiana, tot desafiant la prohibició de publicar nous sondatges d’ençà de dilluns. Totes tres continuen situant a Feijóo com a eventual guanyador dels comicis, tot i que redueixen la distància amb Sánchez a tres punts i mig (en el cas del primer sondatge) i tres punts (en el cas dels dos més recents). És una xifra considerablement inferior a la de la setmana passada, quan alguns sondatges van arribar a situar Feijóo a 7,4 punts de Sánchez (Sigma Dos/El Mundo) o, fins i tot, a 8,3 punts (GAD3/ABC). El Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol (CIS), per la seva banda, es desmarca de la gran majoria d’agregadors d’opinió privats i continua situant Sánchez com a guanyador dels comicis per un marge estret d’1,4 punts.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any