Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els darrers dies la relació entre música i monarquia és més notícia que mai, no només perquè avui Felipe VI visitarà Barcelona per a inaugurar el MWC, sinó perquè, sobretot, una injúria a ‘la seva corona’ portarà el raper Valtònyc tres anys i mig a la presó. La sentència, que considera que el raper també ha enaltit el terrorisme, assenyala que la cançó ‘No al borbó’ atempta contra la monarquia espanyola.

Per això fem un recull de diverses peces musicals que canten contra els Borbons, algunes de manera més contundent i històrica, algunes de manera més humorística. Comencem per la de Valtònyc:

‘Eixiu tots de casa que la festa bull,/ feu dolços de nata i coques de bull./ Polimenteu fustes,/ emblanquineu els murs,/ perquè Carles d’Àustria ha jurat els furs’. Així comença el Cant dels Maulets d’Al Tall, aparegut al disc Quan el mal ve d’Almansa (1979) i que després van versionar els Obrint Pas a Terra (2002). I continua: ‘Vine, Pilareta, que et pegue un sacsó,/ els peixos en l’aigua i els amos al clot./ I si no l’empara el Nostre Senyor,/ tallarem la cua a Felip de Borbó.’ ‪

Obrint Pas també ha fet cançons sobre la batalla d’Almansa i la victòria de Felipe V. És el cas de ‘Avui com ahir‘ (2002): ‘Va ser a la tardor del 1707/ i encara volen cendres pels mateixos carrers,/ les classes populars contra les tropes del rei,/ les pedres ho recorden quan avui les prenem’. Una cançó que comença amb un discurs del rei Juan Carlos que deia: ‘Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano’. ‪

‬Aquell mateix any, Mesclat publicava un disc homònim amb la cançó popular ‘Si el rei vol corona‘ amb una tornada que fa: ‘Si el rei vol corona, corona li darem: que vingui a Barcelona i el coll li tallarem’. I si amb Mesclat en Francesc Ribera, Titot, cantava sobre el tall rodó, amb Brams cantava: ‘El que realment m’acollona,/ el que em té aclaparat,/ és que sigui la corona/ l’únic que brilla al teu cap./ Arribes a ser tan inepte,/ tan dropo i tan ignorant/ que quan el tinc més respecte/ és quan t’imagino cagant‘. ‪

‬També els Pets van cantar sobre els Borbons amb una cançó sobre la ganga de pertànyer a la monarquia, ‘Jo vull ser rei‘ (1994), d’una tornada que el públic la continua corejant als seus concerts: ‘Tan avorrit d’estar envoltat per una colla de llepons/ suant infal·libilitat/ com un cacic o un dictador./ Si és cert que som iguals davant la llei/ per què collons jo mai podré ser rei.’ ‪

‬‪’Elena’ és una cançó popular anònima que fa pocs anys va aixecar polseguera, quan la va cantar Joan Carles Villalonga, regidor de Maó i cantant del grup s’Albaida. La lletra comença així: ‘‬Allà a ses olimpiades,/ asseguda a sa tribuna/ allà n’hi havia una./ Cristo puta! com plorava!/ Son pare era un alcohòlic,/ sa mare era estrangera/ i s’àvia, pobre, s’àvia,/ ningú no sabia lo que era’. ‪

‬I una cançó força adient després de l’accident de Juan Carlos a Botswana és ‘El rei, senyors, ha caigut’, que Jaume Arnella ‪va fer arran d’una altra caiguda, fa uns quants anys, del monarca espanyol.‬

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.