Una campanya viral reclama de fer arribar a Montserrat el malestar per la visita de Felipe VI

Una campanya viral difosa per WhatsApp reclama de fer arribar a la web de l’abadia de Montserrat el malestar per la vista de Felipe VI el 23 de juny, i per les darreres declaracions de l’abat Manel Gasch.

“Fora bo que li arribessin molts missatges”, demana la convocatòria ciutadana. Si voleu sumar-vos a la campanya, cal que entreu en aquest enllaç. Haureu de posar-hi el nom i un correu, i, en l’apartat “Escolliu un destinatari”, poseu “Premsa” i escriviu el vostre missatge.

Per una banda, la campanya denuncia la visita dels reis espanyols a l’abadia de Montserrat la vigília del dia de Sant Joan, prevista en el marc dels actes del mil·lenari del monestir. L’Assemblea i els CDR ja han convocat manifestacions el 23 de juny. Amb el nom de “La marxa sobre Montserrat”, la mobilització pretén de denunciar el que consideren una provocació i una profanació simbòlica d’un dels espais més sagrats i emblemàtics de la nació catalana.

⬛⬜ Montserrat no es pot posar al servei del rei que va fer el discurs feixista del 3 d’octubre de 2017 contra Catalunya.

Mentre hi hagi poble, hi haurà Montserrat: sense el poble, no és sinó arbre sense arrels.

🗓 23 juny
🕕 6 h#MarxaSobreMontserrathttps://t.co/I4qBjry6fn

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) June 15, 2025

🔥 La vigília de Sant Joan toca cremar tot el que sobra. La vigília de Sant Joan no volem el Borbó a Montserrat ni per terra ni per aire.#ForaBorbonsDeLaNostraTerra#3dOctubreNiOblitNiPerdó pic.twitter.com/Dk7LOyHPRq

— CDR Catalunya #RevoltaPopular 🔥 (@CDRCatOficial) June 9, 2025

La protesta consistirà en una marxa simultània per tres dels camins tradicionals d’accés a Montserrat. Tots els recorreguts començaran a les sis del matí del 23 de juny, de Collbató, Monistrol i el coll de Can Maçana, i confluiran al recinte del monestir. A més, l’ANC fa una crida a pujar-hi la nit abans, diumenge 22, i fer-hi nit per reivindicar el rebuig popular a la monarquia espanyola.

D’altra banda, la campanya de Whatsapp també vol fer notar el malestar que han provocat les declaracions de l’abat Manel Gasch. La web del mil·lenari posa en boca seva paraules gruixudes: “Ara a Montserrat li toca aquest paper d’acompanyar, de parlar amb tothom i d’escoltar tothom” tenint en compte que “en la història pot haver tingut un paper més essencial en la política perquè feia de substitutiu en una societat on no hi havia la possibilitat d’expressar-se democràticament, i ara la societat catalana pot expressar-se democràticament gairebé cada any i crec que a Montserrat li toca retirar-se d’aquest paper de protecció que va tenir als anys seixanta i setanta.” 

Ho expressava clarament Assumpció Maresma en un article publicat a VilaWeb aquest cap de setmana: “La cultura i la llengua catalana no necessiten protecció, actualment? Doncs, potser més que mai. I aquesta protecció no té relació amb la política? Sense política no hi ha protecció possible, perquè és amb la política, que s’està destruint.”

Una crítica audaç a la qual se sumava, també en aquest diari, Julià de Jòdar: “Així, doncs, els tres milions de persones que van votar el Primer d’Octubre per la independència de Catalunya i al cap de dos dies van fer una vaga general en protesta contra la brutalitat policial espanyola; o el país sencer, greument amenaçat la nit d’aquell 3 d’octubre d’infaust record pel discurs del rei dels espanyols, que va enfonsar tots els ponts de diàleg amb una mostra implacable d’absolutisme borbònic; o els líders polítics i socials condemnats, empresonats, o exiliats, per haver permès al seu poble exercir un dret tan democràtic com expressar a les urnes, en ple dia, les seves aspiracions nacionals; o, en fi, tots els represaliats per haver protestat pacíficament al llarg de vuit anys de repressió selectiva, ja ens podem acomiadar del refugi polític i moral de Montserrat, si no ens avenim a acotar el cap davant el règim imperant, com succeirà al recinte del monestir el pròxim dia 23.” I afegia: “A través de les seves paraules, el pare abat no és que renunciï a fer de Montserrat un “substitutiu” de la política, sinó que, ras i curt, ens diu la mena de “política” que cal fer.”