Que s’acabe aquest trist espectacle de la investidura

«La decisió de la CUP d’ahir hauria de permetre a tots tres partits independentistes de tornar al minut anterior al moment que el president Torrent va frenar la investidura del president Puigdemont»

Vicent Partal
04.03.2018 - 08:45
Actualització: 04.03.2018 - 09:45
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La investidura de qui hauria de ser el president de la comunitat autònoma de Catalunya s’enverina com més va més. Amb el resultat de les eleccions del 21 de desembre a la mà tot semblava clar i més o menys senzill. S’havia ratificat el resultat del primer d’octubre i la proclamació de la república. S’havia derrotat el 155. Els ciutadans havien sabut resistir la pressió de l’estat espanyol i havien decidit que el govern apartat il·legítimament havia de tornar al poder. I havia quedat clar que el president Puigdemont tenia els vots necessaris per a continuar essent el president. Era evident també que els tres partits independentistes s’havien de posar d’acord per a tirar endavant.

El 21 de desembre, a les urnes, els ciutadans vàrem fer la feina que havíem de fer. Com l’havíem feta amb el referèndum del primer d’octubre. Ara era qüestió que els polítics fessen la seua part. Però la realitat és que ja han passat dos mesos llargs d’aquell dia i no solament no hi ha govern, sinó que hi ha el més gran dels desconcerts. El 30 de gener la investidura de Puigdemont era preparada i acordada per tots tres partits, amb un programa que incloïa començar el procés constituent i la institucionalització de la república des de Brussel·les, tot un escenari de lluita i de confrontació per a l’estat espanyol. Però el president del parlament va decidir d’aturar aquella investidura poques hores abans que es fes i d’aleshores ençà hem perdut un llençol a cada bugada.

A hores d’ara ja sembla clar del tot que ERC no vol investir el president Puigdemont. I com que això ha quedat clar, i que sense ERC no hi ha investidura possible, Puigdemont ha cedit. Ho ha fet entenent que sense JxCat tampoc no hi ha investidura possible i ha proposat d’investir Jordi Sànchez. ERC tampoc no va acceptar això en un primer moment, però després sí, però abans que la CUP digués que no, cosa que ha tornat a fer impossible el pacte. Perquè sense la CUP tampoc no es pot fer.

La reacció de molta gent a aquest enorme embolic ha estat de desil·lusió i cansament. Ho entenc completament. Hi ha gent que ha reaccionat parlant obertament de traïdors i de coses semblants. Jo això, no puc ni vull compartir-ho; em sembla una bajanada perillosa i crec que és una mirada que cal evitar. Hi ha, finalment, qui ha invocat de manera abstracta la necessitat d’una unitat desitjada per tothom, i desitjable, però que ja es veu que no hi és i que ningú, tot sol, no pot imposar. No es pot demanar unitat si únicament ha de ser de la manera que jo vull que siga. Això no és seriós.

Crec que no ens hauríem de deixar atrapar en aquesta trampa de les unitats a mida. En aquest sentit em fa l’efecte que ens perdem, també, en els noms. I que la batalla per la presidència no hauria d’amagar la qüestió de fons. Crec haver entès que la CUP ahir no rebutjava Jordi Sànchez pel nom o per la trajectòria, sinó perquè el programa de la seua investidura i del govern que s’havia de formar és un programa que accepta de fet el 155 i limita l’espai mental al marc autonòmic espanyol. Cosa que, en tot cas, té un reflex en el nom del candidat. En efecte, si l’estat espanyol no vol de cap de les maneres que Puigdemont siga president, acceptar al final que no pot ser investit és acceptar que qui mana és Espanya i no el poble que ha votat. I això, la CUP no ho vol. Cosa que, sincerament, no crec que ningú puga trobar estranya o incoherent. Ara, la qüestió és: i aleshores què cal fer, o què es pot fer?

A mi, em sembla que la decisió de la CUP d’ahir hauria de donar l’oportunitat a tots tres partits independentistes de tornar al minut anterior al moment que el president Torrent va frenar la investidura del president Puigdemont. Allà hi havia l’acord, fet i tancat, que després no hi ha hagut manera d’aconseguir per cap altra via ni amb cap altra combinació. Si els partits anaven d’acord i el president del parlament ho va frenar, potser la millor solució ara mateix seria que Torrent acceptàs l’acord inicial. Especialment després d’haver comprovat que elegir un candidat diferents no resol el blocatge institucional.

I si no és així, doncs haurem d’assumir tranquil·lament que hi ha la possibilitat que un acord entre tots tres grups siga impossible, que no siga viable. I, per tant, haurem d’anar pensant que podria haver-hi unes noves eleccions, cosa que no necessàriament ha de ser dolenta. La gent va decidir com volia que fóra aquest govern, però si el polítics no saben fer-lo possible, la manera més raonable d’eixir endavant és que siga la gent, de nou, qui marque el camí. Un dels problemes, el gran problema de fet, de la democràcia representativa és que els partits, una volta tenen els vots al sarró, en fan allò que volen, sense que els votants tinguen el dret de rectificar. I tinc la intuïció que el vot avui podria ser diferent del vot del mes de desembre. Potser, per tant, la manera d’aturar aquest lamentable espectacle de la investidura és de tornar a l’origen, és a dir: a la decisió de la gent, de tots i cadascun de nosaltres.

Des del primer d’octubre han passat moltes coses i hem vist reaccionar els polítics de maneres molt diverses. Però és que des del 21 de desembre també hem vist els polítics reaccionar de maneres molt diverses, algunes de francament sorprenents. És evident que no s’han complert les promeses de la campanya electoral, i per això una nova votació potser aclariria el panorama i seria d’un gran ajut per a encarar la nova fase política. Si amb aquesta configuració del bloc independentista no es pot trobar la manera de formar govern, que la gent en decidesca una altra. O que repetesca l’actual, amb què enviaria un missatge ben fort als qui han de negociar. I en tot cas, que siga la gent qui done la resposta al gran debat de fons que s’emmascara rere la negociació: si cal tirar pel dret per fer la república o si cal mirar de construir el que es puga des del règim autonòmic, i acceptar, per tant, les regles imposades pel cop d’estat. Perquè aquest debat a l’hora de votar el 21 de desembre ningú no el va posar sobre la taula i al final és més important i decisiu que no pas els noms dels presidents o del procés d’investidura mateix.

Dos apunts finals.

1) Passe què passe, crec que no hauria d’afectar la formació del Consell de la República, un organisme cridat a tenir més relleu en termes polítics que no la Generalitat mateixa.

2) Diumenge de la setmana entrant, en la manifestació convocada per l’ANC, tots plegats tenim una oportunitat ben clara de dir a tots tres partits què pensem i què volem.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pepi Borrego
Pepi Borrego
03.03.2018  ·  22:49

Excel.lent cronologia i excel.lent anàlisi de la situació Vicent. M’ha afegeixo a la demanda d’eleccions.

Josep Usó
Josep Usó
03.03.2018  ·  22:56

Sembla mentida. Molts d’aquests polítics duen anys en el seu ofici i no semblen saber res de teoria de jocs. I tampoc poden pensar que la gent no pensa. Quedaran endarrerits i sense possibilitat de tornar a agafar el tren. L’autonomia és el passat. Com la Primera República, per entendre’ns. Caldrà que pensen de pressa, avui. Demà ja és dilluns i feiner.

Antoni Oller
Antoni Oller
03.03.2018  ·  23:13

Ja fa molts dies, i no deixo mai d’expressar-ho en els meus comentaris, que crec que hi haurà noves eleccions, i a més a més ho desitjo. Ja ho pensava abans fins i tot de llegir l’excel·lent entrevista de Vilaweb a l’Elisenda Paluzie, on ja em va quedar claríssim. Avui estic molt satisfet, dins lo poc que se’n pot estar enmig de la derrota, que fins i tot Vicent Partal acabi arribant a la mateixa conclusió respecte de noves eleccions. I el que ja em sembla de tirar coets i emborratxar-se és aquesta frase: “A hores d’ara sembla ja clar del tot que ERC no vol investir el president Puigdemont.” GENIAL. I com que ERC va proclamar en campanya electoral que Puigdemont era el seu candidat, es pot dir ja sense embuts que ERC va mentir, ERC va cometre frau electoral. Es molt gruixut verbalitzar-ho així, però és indefugible! Gràcies Vicent. Auguro més de 70 comentaris per demà al migdia!

Toni Arregui
Toni Arregui
03.03.2018  ·  23:33

Doncs jo no penso que calguin eleccions. El que cal és investir Puigdemont, prendre el control del territori i a legislar el que calgui fins a les eleccions constituents.

Toni Arregui
Toni Arregui
03.03.2018  ·  23:35

A més, amb majoria d’esquerres entre els independentistes les lleis que s’aprovin fins aleshores tindran un marcat caire social, ideal per engrescar comuns.

Danny Norton
Danny Norton
04.03.2018  ·  00:01

Si ara fem noves eleccions, el feixisme de Ciudadanos guanyarà en vots i en escons. I ens durarà tres-cents anys més.

L’espectacle dels dirigents de l’auto-nomenat bloc independentista ha decebut brutalment a molts autèntics independentistes que no son polítics professionals, que “només” es jugaven els cops de porra i humiliacions del “¡a por ellos!” i el risc de multes i empresonament. En canvi, alguns dels que volen liderar l’energia del poble i que no saben prendre decisions d’estat sembla que es juguen molt més, suposo que el sou i el sortir a la tele.

ERC i JxCat son germans molt mal avinguts, gelosos l’un de l’altre, i les rancúnies venen de molts anys, de dècades enrere. No sembla que puguin (vulguin) repetir un Junts pel Sí.

D’altra banda, tant de bo que les CUP es mantinguin com partit apart. La seva dignitat i fermesa son el millor jutge que podem tenir a casa. I és indispensable que ens vigilin mentre resistim com a Comunitat Autònoma.

Subscric el teu argument, Vicent, per sortir de l’actual terratrèmol en Torrent ha de viatjar enrere en el temps i escometre la investidura que s’havia pactat i que va avortar tot solet. Hem d’aplicar aquell programa conjunt i fer el cor fort contra les amenaces de l’enemic.

Visca la República!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
04.03.2018  ·  00:02

No pensem mai en les nostres anàlisis que els partits son una menjadora per amics parents i coneguts quan tenen responsabilitats de govern.
Aquests milers de càrrecs directius de la Generalitat, posats pels partits de JxS i que actualment estan aplicant el 155, segur que també són una peça en les negociacions. A cap d’ells els interessa anar a noves eleccions, per això penso que és la opció correcta. JxC i la CuP no tenen aquesta rémora i segur que en les futures eleccions es posaran més facilment d’acord amb el pla i el President.

Enric Emo
Enric Emo
04.03.2018  ·  00:23

Qué vol dir exactament i concreta tirar pel dret per fer la República?

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
04.03.2018  ·  00:37

Totalment d’acord en la part final.

Que es posi en marxa ja el Govern de la República a Brussel·les i comencem a treballar per la llibertat. Que Puigdemont no esperi el vist i plau dels partits.

En el moment en que el govern de la autonomia colonial passi a segon terme segur que serà molt més fàcil trobar-hi el desllorigador. I si el desllorigador són eleccions fem eleccions i ja decidirem nosaltres.

Xavier Jordi Farré
Xavier Jordi Farré
04.03.2018  ·  02:01

Cap problema. Catalunya té tradició negociadora i treballa en coalició. Diàleg és el que estem acostumats a fer i que hem de continuar. A España això mai passarà, de moment. Perquè no en són capaços. Cosa que ens va a favor.

Crec que per a que el President del Parlament rectifiqui, s’hauria de canviar de President. És possible fer-li una moció de confiança, com es fa en els governs? Pregunto. Com ja vaig dir un dia, la por es va apoderar del seu cos (i amb raó, amb una Ñ amenaçant-lo personalment a ell i a les seves persones estimades més properes) i per tant no crec que cedeixi. És una persona amenaçada (cosa que ho diem com si fos normal però tot això és molt fort avui en dia) i per tant, no crec que rectifiqui, com dic. El van amenaçar el dia anterior a la investidura. Penso que si es canvia de President del Parlament potser això canviaria.

D’altra banda no hi veig problema a seguir així ja, tenint en compte que ara tots els problemes que tingui Catalunya ja tindran un culpable clar, els seus governants: M. Rajoy i la Soraya.

A més. Hem de tenir en compte que, com més temps passa, més unionistes traspassen, mentre que més independentistes passen a tenir edat de votar. Per tant, un cop més, el pes de la llei del pendent ferroviari és implacable.

Almar Bosch
Almar Bosch
04.03.2018  ·  02:02

Doncs sí, cal tornar a l’inici: Restitució del govern legítim, començant pel President Puigdemont i seguint per el VCpresident Junqueras. Qualsevol altre escenari, necessita noves eleccions. Punt. Els vots no es negocien ni s’aproven per prioritats de polítics de curta mirada.

Joan Palet
Joan Palet
04.03.2018  ·  02:02

Si després del que s’ha fet i ens hem posat en front de les forces policials amb les mans obertes, sense cap violència i diria més, sense ni embrutar el carrer. Ara per un nom o una coma no fem cap pas. Seria cosa d’anar a que ens mirin si hi toquem.

Malitó Camprubí
Malitó Camprubí
04.03.2018  ·  02:04

No crec que estem assistint a “un trist espectacle de la investidura”. En tot cas, no és pas més trist que la situació en la qual ens trobem i no estaria malament acceptar que ens hi hem posat perquè hem volgut i perquè el nostre adversari té més força bruta i més experiència d’estat que nosaltres.
No desitjo la presó injusta per ningú, per cap persona, però que el President i alguns consellers legítims estiguin fugits no ajuda a clarificar les coses. Ben al contrari, ho embolica tot una mica més amb la nova creació “d’estructures d’estat” simbòliques a l’estranger.
Com que ja està clar per tothom que el govern espanyol fa i desfà al seu gust, sembla que costarà trobar algunes persones lliures de càrrecs – o de investigacions- que vulguin assumir el repte de formar un govern i tirar endavant amb la República del “Sant Dubte”. Ara ja saben que qualsevol acte ” considerat il·legal” els durà, al menys de moment, a la presó.
Sembla que les CUP no tenen dubtes. Doncs pensem en una presidència de la mesa i un candidat a president i un govern de les CUP i preguntem-nos: El “trist espectacle” acabaria aviat?… Oi que no? Oi que unes noves eleccions tampoc aclariran, en cap cas, els problemes de fons?
La manifestació de l’ANC donarà pistes sobre l’encert, vist a hores d’ara, de sumar amb el PDCAT per fer venir al President però tampoc resoldrà els problemes de fons.
Per tant, a mi em sembla que hem de prendre paciència, no atacar-nos entre republicans i tenir confiança. Al final, farem allò que puguem fer. És el que fa la majoria de persones cada dia. I ja és molt. Considero, de moment, que per no anar enlloc no ens cal còrrer.

Genís Barcons
Genís Barcons
04.03.2018  ·  02:05

Sr. Partal, estic d’acord: RESET.

Dues opcions:
1 – INVESTIR PUIGDEMONT tal com el poble va votar (i la CUP demanava d’entrada).
2 – Anar a eleccions i clarificar el panorama.
Però el resultat s’ha de respectar, encara que siguem un partit històric (més encara).
I si algú té por de la repressió, respectable, jo no li diré pas traidor. Però, si us plau, que no es presenti: que ja ho sabem que van maldades.

Alejandro Berruezo
Alejandro Berruezo
04.03.2018  ·  02:07

Ja es una presa de pel. per lo q veig erc vol el poder total es una batalla entre erc i juntsxcat aixo
No tenia q ser aixi entre dos partits q son socis
Entre els independentistes ja estem cansats q aquesta gent.
Jo demano i mes gent q si us plau pacteu de una vegada perque aixo no conve res a catalunya i la gent ja comença a cansar-se de aquest tema.

Roger Civera
Roger Civera
04.03.2018  ·  02:07

Vaja per per davant que com a votant de la CUP entenc i aprove el posicionament d’avui. Efectivament açò no va de que no volem a Jordi Sánchez, si no que el que no volem és formar part de l’opereta trista entre JxC i ERC, i el retorn a l’autonomisme… però un cop dit això, la via iniciada aquesta setmana no està morta si:
– JxC i ERC continuen apostant per Sánchez i un cop més l’estat ens torna a donar una maneta vetant-lo… llavors tot canvia un altre cop. A veure si llavors Torrent es torna a arronsar o tira pel dret i allí ens trobarà defenent-lo.
– i/o JxC i ERC posen quelcom més de pes damunt la taula per a la propera legislatura.

I si no, a tornar a votar, que les urnes sempre seran nostres.

Josep Albà
Josep Albà
04.03.2018  ·  02:08

Com ja he repetit altres vegades, tot el que està passant és la conseqüència directa i lògica de la rendició d’octubre. Per molt maquillatge que hi posin, no hi ha res a fer: van matar la República en el moment de néixer i, em temo molt que, en política, les resurreccions són més aviat impossibles.

I quan t’has rendit, l’enemic imposa la seva llei, a tots els nivells. Ja podem anar parlant de Consells de la República i d’altres galindaines semblants i de nul efecte: com més en parlem, més disfruten a Madrit, pensant a qui més podran empaperar.

I als diputats que van sortir de les eleccions autonòmiques imposades el 21 de desembre no els toca altre remei que complir les instruccions que dóna Espanya, mentre miren d’apunyalar-se per l’esquena els uns als altres.

De tan tràgic arriba un punt que tot plegat fa riure. Érem a un pas de la independència i ara resulta que estem a punt de convertir-nos en una anècdota ridícula.

Sincerament, o des de baix estripem absolutament totes les cartes, fem fora aquesta colla d’inútils del Parlament i sortim al carrer a parar els peus a la dictadura borbònica, o senzillament, s’ha acabat el bròquil.

Víctor Serra
Víctor Serra
04.03.2018  ·  02:09

No estic gens d’acord en anar a noves eleccions. El risc és massa gran.
I francament sóc un independentista convençut que votaré un partit independentista, però no sé què em poden dir per convèncer-em que després es comportaran d’una manera diferent de com ho fan ara. I si no em poden convèncer a mí, ja m’expicareu com ho faran amb un indecís.
Jo votaria amb un convenciment zero.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
04.03.2018  ·  02:09

La manifestació del dia 11 serà important per deixar ben clar als polítics la nostra disconformitat. Quina llàstima aquesta manca d’unitat per sobre de l’estratègia de partit. La gent no hem fallat mai i ens dol molt la manca de reciprocitat. Ningú pot expressar-ho millor que Vicent Partal en aquest editorial especial i tan oportú. Gràcies !

Lluís Reverter
Lluís Reverter
04.03.2018  ·  02:10

Benvolgut: Em sembla que el president del parlament es va passar de rosca, és ERC, s’havia de fer la investidura de nostre President Carles Puigdemont i tirar endavant.
ERC vol menar més que els altres, ja tenen la presidència del Parlament, i per nombre de vots correspon a Jordi Sánchez
Sempre ERC ens ha causat molts problemes a última hora. Ja n’hi ha prou.
Em sembla que l’ànsia de poder els fa perdre el seny.
I com a últim extrem haurem d’anar a noves eleccions que no interessen a ningú.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
04.03.2018  ·  02:16

Amb noves eleccions o desapareix la CUP o treuen 10 diputats una altra vegada i estarem exactament igual que ara o amb papers canviats per ERC i JxC. Sembla que la CUP pensa més en una autonomia d’esquerres amb els republicans espanyols de podemos que posar en entredit el sistema jurídic espanyol mentre mana la dreta.. Ai ai ai que al final també li caurà la careta a la CUP… amb l’excusa ideal això sí.. tot s’hi val per destruir el capitalisme, llavors ja no hi ha pressa per l’independència..

A unes noves eleccions estaria bé superar per primera vegada el 50% en vots, llavors es tornarien tots encara més bojos..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
04.03.2018  ·  02:52

Roger Civera 04.03.2018 | 02:07 – Sembla que si JxC i ERC retiren les subvencions a no se quines escoles i no sé quines tonteries capitalistes més i proposen un candidat d’ERC, Podemos España Republicana Izquierdista aturaria el 155…

Així no tornariem a l’autonomisme oi? Però la CUP salva la imatge.. I va convertint l’independentisme en republicanisme espanyol anticapitalista que seria el que solucionaria els problemes.. Deu ser per això que la CUP mai s’ha enfrontat seriosament a Podem.. Abans d’esquerres i a enfonsar la dreta que independentistes.. Que trist..

4 vs 66.

La CUP no té respecte pel bloc independentista que el decaquintopliquipa (x15) de llarg.. I no ho personalitzo en tu, parlo de la CUP com a bloc.. I a sobre li canten la canya al jutge i els deixen anar.. per a que segueixin destruint l’independentisme des de dins.. Ja canta una mica el tema..

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
04.03.2018  ·  06:33

Lamento molt dir-ho, però amb la desmobilització que probablement està causant tot plegat, unes noves eleccions no asseguren ni la minsa majoria absoluta actual.

Ras i curt ens podem trobar amb Inés Arrimadas presidenta de la Generalitat. Un escenari absolutament apocalíptic. I ultra això no ens podem permetre més filigranes mentre els nostres enemics ho estan arrasant tot. Unes noves eleccions comporten, encara que torni a guanyar el sobiranisme, pel cap baix 4 mesos més de 155.

Força, generositat, coratge i intel·ligència. És l’únic que ens pot salvar. I tones i tones de realisme per entendre on som, què volem fer i com aconseguir-ho, encara que no sigui gaire bonic com ho fem. El demès és política florentina en un moment en què es discuteix el bàsic de la democràcia. Una irresponsabilitat i un suïcidi.

Josep Planas
Josep Planas
04.03.2018  ·  06:58

Soc dels qui vàrem fracassar en la proposta d’anar units a les les eleccions del 21D.
Les conseqüències són a l’ordre del dia.
Quan ERC, via Torrent, va bloquejar l’investidura de Puigdemont, ja abocava a noves eleccions. Però no varen convenir. Eren unes eleccions en que la coherència de les cupaires les hauria alçat a ser la força decisòria del govern per la República.
Ha calgut seguir marejant la perdiu, que ara ja surtin monjos acusant les CUP de traidores a l’independència: “Ui, ui, ui! Déu ens guard si són més de 10!”
En fi, el que diu Vicent: O bé anam al minut anterior, o anam a eleccions.

Josep Planas
Josep Planas
04.03.2018  ·  07:03

Excuses: *la investidura, *la independència.

Bartomeu Mestre
Bartomeu Mestre
04.03.2018  ·  07:29

La tremolor de cames que va contagiar el gest de Torrent, sense avís ni permís dels companys de ruta, ha embolicat la troca fins aquí.
Totalment d’acord amb l’Editorial d’avui. O bé, Torrent rectifica (o accepta el seu fracàs i dimiteix) o hem d’anar a noves eleccions. Crec que ERC pagarà car l’ambigüitat demostrada des del primer dia de campanya (defensant Rovira presidenta) i, pitjor encara, després amb una oposició permanent, davall davall, contra la restitució de la presidència usurpada per Espanya.
O República o Submissió. Crec que la dignitat de Puigdemont i de les CUP ha de foragitar els cagadubtes, primmirats i ploramiques! Llegir les declaracions d’alguns imputats per Espanya davant dels jutges provoca vergonya aliena. Una indignitat de tal magnitud que els convida a anar a casa seva. Quina genteta més arrossegada si la comparam amb la gentada que va resistir porres i amenaces! Ha quedat ben retratada aquella que prometia que “no us fallarem!”. Sort de la dignitat de Mireia Boia que ha posat les coses al seu lloc… i als covards en evidència!
Qui no està disposat a assumir la repressió del colonialisme espanyol, ha de deixar el lloc a qui respecti Ghandi i no faci recular tot un poble pel seu ego o la seva cadira! I parlant clar s’entenen!

Albert Miret
Albert Miret
04.03.2018  ·  07:51

El què és clarament sotmetre’s a Espanya és provocar que: “Antes se rompa Catalunya que espanya”, com deia aquell delinqüent. Això sí que és sotmetre’s a l’amo. Merda, merda i merda! Sou una colla d’irresponsables!

Montserrat Bonfill
Montserrat Bonfill
04.03.2018  ·  07:52

Jo tambe desitjo que s’acabi aquesta situació es evident que hi an moltes dificultats per tirar endavant.
Comencem fem unes altres eleccions no pasa re per qué no ?
A la fí es el popble qui u té clar.
Demostrem que volem República i amb el tres persones el davant fem-ho.
Visca la nostra terra estimada i desijada de llibertat.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
04.03.2018  ·  08:09

L’únic partit coherent amb la República és la CUP. A hores d’ara ningú pot afirmar que els de la CUP estan en política per qüestions monetàriies, ben al contrari dels altres 2 partits. Divendres el President va reconèixer l’error del 10.O i més endavant, si hi ha algú amb decència a ERC i JxCat reconeixerà l’error en no investir Puigdemont. I mentre ens barallem amb la investidura no parlem del tarannà feixista de l’Estat espanyol. ERC principalment i petdCat en bona part també, us esteu carregant la feina feta en tots aquests any. I que ningú s’enganyi, tota questa batalla és per ocupar cadires i quan més va més anirà, i spanistan ho sabia. Gràcies Torrent. Ets un crack.

Núria Feliu
Núria Feliu
04.03.2018  ·  08:27

No ens mereixem el tracte que ens donen aquests personatges que tenim per polítics. Ens han ficat en un bon embolic. No crec que unes noves eleccions canviï la situació, al contrari la pot empitjorar. Jo voto per continuar amb el govern que teníem abans del cop d’estat. Visca la República de Catalunya

Gemma R.
Gemma R.
04.03.2018  ·  08:41

Ja fa mesos (per no dir anys, almenys des de 2016), que vaig anar descobrint que ERC era autonomista malgrat el nom que li dona vots. I cada cop més s’ han anat retretant. Ahir al FAQ la de Podem ( no recordo el nom d’ aquesta senyoreta que té un posat tant xulesc com Arrimades), deia que en totes les converses amb ERC perquè proposéssin candidat, ERC els contestava que ja els agradaría però están lligats per un acord firmat en el que Juntsxcat presentava candidat a la Presidencia de la Generalitat ( doncs va guanyar dins el bloc independentista), i ERC el President a la mesa. La meva teoría de que ja es veien guanyadors i pensàven en fer tripartit d’ esquerres amb Podem i PSC es confirmava definitivament. Per tant, que ningú no s’ equivoqui quan assanyali a tots els grups indepes de jugar a les cadires. Aquí Hi ha un clar culpable, i si no ho assanyalem, ens acabarán portant al pedregar. Han obligat al President a fer un pas al costat, i ara l’ obligarán a renunciar a l’ acte perquè la CUP no vol cedir. Per tant, el plan Moncloa avança positivament. És el que tenim senyors, i a qui no li agradi la veritat, i es queixi de que molts comentaristes de Vilaweb estem farts d’ ERC i ho denunciem, que s’ aguanti. La veritat mai hauria de molestar, ans al contrari, serveix per reflexionar i corregir.

jordi Rovira
jordi Rovira
04.03.2018  ·  08:49

A mi em sembla molt lògica la posició de les CUP.
El cansament que tots tinguem forma part de la partida. Recordo que ni l’unionisme ni l’independentisme controlen Catalunya. No és un empat, però tampoc hi ha una victòria. I sobretot no hi ha encara el mandat democràtic per fer la República. Això mateix deia sàviament l’exdiputat Baños de la CUP, en comentar els resultats de les eleccions del 2015.
El mandat democràtic ve no tant de les nostres majories, sinó de la pèrdua de control de l’estat. Un procés que comença en la batalla del referèndum, segueix en la batalla del diputat Puigdemont, l’exdiputada Gabriel i l’embolic judicial. Tots volem que s’acabi la investidura. Però alhora no deixa de ser significatiu que aquesta és, apart de la posada en marxa de la nostra institució nacional, una eina política ariet llancívol contra l’adversari en aquesta confrontació. I sí, les confrontacions desgasten.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
04.03.2018  ·  08:49

Ni un pas enrera, investidura de Puigdemont ja
🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗

Agnès Buscart
Agnès Buscart
04.03.2018  ·  08:49

Sembla que la repressió està fent molt mal, molt.
El dia 11 fem un esforç i tots al carrer a demanar unitat.
Tant que parlem dels altres però la solució la tenim a casa, al parlament i la gent que surt al carrer, més gent al carrer.
Llibertat presos polítics i exiliats i embargats i encausats.

jordi Rovira
jordi Rovira
04.03.2018  ·  08:55

I també, sense que calgui dir-ho, a la propera manifestació, tothom que pugui.
I si contra el desgast de la confrontació cal una dosi de català emprenyat: doncs que així siga!

Eduard Gracia
Eduard Gracia
04.03.2018  ·  09:04

Totalment d’acord amb l’article. Em sembla particularment significatiu el comentari de que “A hores d’ara sembla ja clar del tot que ERC no vol investir el president Puigdemont.” De fet a hores d’ara sembla mes que evident que ERC te un vell acord amb el govern del PP per a rebaixar la pressio sobiranista a canvi de la poltrona (al que ara segurament el govern espanyol ha afegit la llibertat dels seus presos). Aquest es un tema que la premsa de Madrid ha fet prou evident durant molt de temps (encara que basada, es clar, en fonts no oficials), per exemple el gener passat:

https://www.elconfidencialdigital.com/politica/Soraya-operacion-Junqueras-presidente-Cataluna_0_3068693110.html

https://blogs.elconfidencial.com/espana/palo-alto/2017-02-25/junqueras-le-hace-la-cama-a-puigdemont-e-intenta-acuerdos-con-soraya_1338233/

I tambe durant el govern de JuntsxSi, quan era prou evident que en Junqueras intentava minar el President Puigdemont (i nomes va aconseguir desacreditar-se a si mateix):

https://blogs.elconfidencial.com/espana/palo-alto/2017-02-25/junqueras-le-hace-la-cama-a-puigdemont-e-intenta-acuerdos-con-soraya_1338233/

https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2016-11-28/junqueras-proces-cup-erc-puidemont-vicepresidenta_1295587/

Els catalans hem estat massa confiats, i cal que diguem les coses pel seu nom. Aquest acord de govern no esta fracassant per culpa ni de JuntsxCat ni de la CUP, sino clarament per culpa de la cupula d’ERC que, de fet, esta sempre disposada a vendre el sobiranisme per un plat de llenties. No ho oblidem mai i, sobretot, recordem-ho be quan toqui votar un altre cop…

Antoni Francesc Roig
Antoni Francesc Roig
04.03.2018  ·  09:04

No puc estar d’acord amb unes noves eleccions. No veig cap raó que em diga que res canviaria. Arribariem al mateix panorama: caldria pactar el govern que faça política per la República. Ara ja tenim la força i unes noves eleccions no aportarien un panorama diferent. Sí durien segur, ja ho estem veient ara i a aquests conentaris, divisió, una campanya amb les forces independentistes dividides. Que després haurien de negociar. ¿millor que ara?
La solució l’han de trobar els polítics que tenim ara de representants. I és faena de la societat civil pressionar-los per a que així ho facen. I en sabem prou de pressionar. Potser també ha arribat el moment de pensar de deixar-nos de liderar pels polítics i lluitar per la República als carrers. Capacitat d’organització i mobilitzacio en tenim, força també, deixem de mirar només els líders polítics. Fem via.
Si heu arribat fins aci, haureu notat que, per les expressions, sóc valencià. Parle com si estiguera ahi, amb vosaltres, però no es així i no puc fer efectiu el que jo demane. O no amb la facilitat que vosaltres sí podeu. Però sí em sent de la nació catalana i vosaltres sou també la nostra esperança.
Força, ànim, unitat i lluita.
Visca la República.

Pep Espasa
Pep Espasa
04.03.2018  ·  09:07

A la manifestació del dia 11, el crit clar hauria de ser “President Torrent, investeixi Puigdemont!”. Tot es va desencarrilar a partir dels seus dubtes…

Jordi Coderch
Jordi Coderch
04.03.2018  ·  09:07

El poble està decebut i desorientat des del 10-O, i ara ja molt cansat. La única sortida és tornar al 30 de gener, en que s’anava a activar el que vàrem votar, i un cop més es va fer marxa enrera. Perillosíssim anar a noves eleccions, amb risc important de que guany el bloc 155 (no sembla pas que estiguin adormits) i molts indis es quedin a casa, ja prou farts de tanta comèdia. Ja hem expressat prou la nostra voluntat, per darrer cop el 21-D. Ni cal que el proper 11 de març haguem de sortir al carrer a reclamar res als partits; albiro que no serà pas una de les grans diades, i això tampoc farà cap be. Simplement, gent que comandeu els partits indis, poseu-vos d’acord i feu el favor de no fer cap pas ni declaració pública mentre no sigui així. I qui no pugui assumir-ho, i ho entenc perfectament, que se’ n vagi a casa sisplau, no li retrauran pas. Sembla mentida que amb la força renovada el 21-D ara estem així.

Joan Iglesias
Joan Iglesias
04.03.2018  ·  09:12

Anar a eleccions podria ser un desastre.
Ara s’ha de respectar la voluntat del poble expressada en les darreres eleccions, posant PdeCat en primer per guardar en Puigdemont i Casamajó President… és el que s’havia dit.

Endavant República de Catalunya

Miquel del Pont i Joan

Jordi Zamora
Jordi Zamora
04.03.2018  ·  09:34

Ja ens agradaria tenir més estadistes, però de moment em sembla que ens haurem de conformar amb oficinistes, “chupatintas” de la política, més interessats en anar sumant triennis. Dit això, el 2015 varem viure l’episodi amb més angoixa, mentre que ara sembla que hem madurat, tenim el cul més pelat de veure representacions teatrals (dolentes).

Jaume Pallarols
Jaume Pallarols
04.03.2018  ·  09:34

Hi ha un problema claríssim de comunicació per part de tothom. D’una banda, llegeixes els problemes interns que té JxC amb el sector que queda del PdCat amb el President Puigdemont. D’altra banda t’arriben informacións en el sentit que el president Puigdemont va fugir realment de la generalitat, que qui es va trobar el pasís va ser el vicepresident, que per tapar aquest fet, des d’ERC s’ha acceptat la versió de l’exili i a sobre qui és el traïdor és ERC. Algú pot explicar què hi ha de tot això?

Gemma R.
Gemma R.
04.03.2018  ·  09:46

Jaume Pallarols, ja fa temps que tothom sap que després de la declaració simbòlica de la República, tots els membres de la cúpula política del govern, van creuar la frontera. I que en algún punt d’ aquest camí ( algún día sabrem exactament ón i com va anar), van parar-se a reflexionar si exili o presó. Allà van pactar que una decisió tant important només podía prendre’ s de manera personal per les conseqüències que tenien ambdues postures. I que triés el que triés cadasqú, sería respectat per la resta. Ningú va abandonar ningú. Va ser una decisió de consens i cadascú va triar la manera que a ell li semblava millor tant per la causa com per la seva persona. Per tant, no sé quines opinions llegeixes ni ón. Però de sopars de duro, te n’ explicarán de tots colors.

Jaume Pallarols
Jaume Pallarols
04.03.2018  ·  09:57

Precisament, per evitar els sopars de duro que s’expliquen per tots cantons, algú amb credibilitat hauria d’explicar què passa, què va passar realment… perquè de “fonts directes” no he llegit res… i començo a estar molt cansat que es dubti de gent que fa anys i panys que lluita per la llibertat del nostre país i que ara, de cop i volta, són tots traïdors… No ens podem presentar davant del món parlant dels companys de viatge com uns traïdors, això sí que trenca…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.03.2018  ·  10:02

Tornem a caure en l’error del 10 Oc.
Puigdemont President!!. Cal que ell ho reconsideri.

Aquest és el moment anhelat per Ciudadanos, molt ben assessorats per Lluís Bassat.

Amb noves eleccions s’acabarà el somni de llibertat.. qui sap si per sempre.

Montserrat Coberó
Montserrat Coberó
04.03.2018  ·  10:06

Tenim un escenari molt complicat pel davant, sobretot perquè molts polítics posen pel davant el seu benestar personal i no el seu deure: contribuir a fer possible el que el poble de Catalunya va votar el 1O i el 21D.

Per poder avançar, totalment d’acord amb la proposta de Pep Espasa: “A la manifestació del dia 11, el crit clar hauria de ser “President Torrent, investeixi Puigdemont!”. Tot es va desencarrilar a partir dels seus dubtes…”

Enric Vilar
Enric Vilar
04.03.2018  ·  10:10

Després faré una llista dels que penso llegir i els rotllos patates; perdó. I ho diré. Veiam si entre tots els comentaristes fem l’esforç d les 50-100 paraules max. Fins despres

pep astola
pep astola
04.03.2018  ·  10:21

tot això us passa per no haver votar el partit que diu i té les coses clares, i es presenta davant el jutge i torna a dir el mateix, i no té por de presons ni amenaces. això passa per, com diuen en castellà, “pedir peras el olmo”. Volíeu succedanis?, doncs bé aquí teniu el resultat

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
04.03.2018  ·  10:44

Coherència total i honestedat de la CUP amb el projecte amb el que es van presentar el 21-D.

Llàstima dels vots a ERC agafats de la CUP amb l’engany del vot útil per a implementar la República.
Perquè el votant de la CUP que va decidir un vot útil (llàstima torno a dir) ben segur que es va creure que ERC seria la més convençuda del projecte republicà.

En Roger Torrent, ERC, va trair el passat dia 30 el programa electoral enganyant els seus votants, i va impedir els primers pasos d’afirmació cap a la República.

Perquè és una presa de pèl que algú ens vengui encara que es pot caminar vers la República sense desobeir en un moment o un altre.
No, si es té al davant un estat espanyol dictatorial, que es salta o retorça les seves lleis a conveniència, amb el suport dels representants de la Injustícia espanyola.

No hi ha diàleg possible, ja ho han deixat clar: abans la “Santa Unidad” que qualsevol justícia o dret humà.
Si no vegeu que li han fet als Jordis.

Puigdemont hauria de ser el President i el 30 de Gener anava en aquesta línia.

El polític que tingui por que torni el sou, per frau electoral, i faci un pas al costat.
Ben segur que hi ha moltíssims disposats a ser valents, sense por i cobrant un sou molt millor que el que tenen ara.

Cristina Roig
Cristina Roig
04.03.2018  ·  11:06

Dimissió Torrent! Puigdemont President! que és el nostre president legítim que van fer fora els feixistes! Fem-nos valdre catalans i qui no vulgui pols que no vagi a l’era i dimiteixi: Torrent, Rovira etc.. i mentrestant els de Madrid fregant-se les mans!! El poble decideix, tots al carrer!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
04.03.2018  ·  11:06

Gemma R. 04.03.2018 | 08:41 – I si vas una mica més enllà t’adonaràs que la CUP serien els “palmeros” del tripartit d’esquerres.. Això sí, dient que tothom ha cedit menys ells..

Va ser tot una conspiració d’esquerres contra dretes.. Puigdemont tenía que triar entre declarar la República sota pressió màxima d’ERC i CUP, o convocar autonòmiques i enfonsar la dreta catalana PDcat i cia per una bona temporada..

Es queixen que 4 del PP manen Catalunya però 4 de la CUP volen marcar el rumb, rumb a colisió (guerra civil a Catalunya i ametrellament a querelles i embargaments i presó pels politics) amb violència i per tant rumb enfondrament de l’independentisme..

La CUP és un autèntic perill per l’independentisme, els hauria de fer vergonya portar l’estelada al logo..

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.03.2018  ·  11:07

Algú creu que amb noves eleccions sortirem de l’atzucac?. Hi pot haver canvis en el vot entre els partits independentistes però això no canviarà el resultat del bloc i sempre caldrà que es posin els tres d’acord. Hem d’acceptar la realitat, el xoc amb l’estat espanyol ja s’ha produït, només hi ha un camí i dues possibilitats, anar endavant i assumir el cost per guanyar la llibertat o anar endarrere i assumir que som una província i s’ha acabat la funció. Jo crec que la CUP això ho té clar i pel que es veu ERC i jxCat estan en un procés de dol davant el cost que han de pagar per anar endavant. Negació-Ira-Negociació-Depressió-Acceptació. En quin punt estem?. Carles Puigdemont ja ha dit que va ser un error no implementar la República el dia 10 d’octubre passat, vol dir que ja està en el cinquè punt del dol?. A veure si ho entenem, aquest procés és de tots i el fem entre tots. El Govern i la part del Parlament que ens representa han de saber que 2079340 catalans estem esperant el què, el com i a on. Com l’u d’octubre tornarem a desbordar l’estat espanyol.

Antoni Oller
Antoni Oller
04.03.2018  ·  11:10

Després d’empassar-me bona part de Vilaweb, inclosos aquells comentaris que l’Enric Vilar no vol llegir i ens ho repeteix matxaconament, ara me n’he anat a “cal veí”: el Pepe Antich es confessa perdut i es declara “objector d’anàlisi” … això no ho facis mai tu Vicent, please, gràcies!. En Barbeta fuig d’estudi i en un article innecessàriament llarg (per no dir, directament, tot ell innecessari) ens vol empènyer un cop més a la inútil regeneració espanyola des de Catalunya… ni puto cas. Finalment, l’únic que recomano de llegir és en Dedéu, insuperable! (son 541 paraules, ho podrà suportar, Sr.Vilar?): https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-president-error_244848_102.html

eva salas
eva salas
04.03.2018  ·  11:52

Força Salvador Aregall.

eva salas
eva salas
04.03.2018  ·  12:00

Xavier Jordi: però de l’altra banda, totes les nacionalitats espanyoles que ll’Estat vagi atorgant seran vots per a la unitat pàtria.

eva salas
eva salas
04.03.2018  ·  12:10

Jo també penso que amb el sr. Torrent, tot i la seva bona voluntat, estem paralitzats i sempre haurem de doblegar-nos i acceptar el regionalisme, doncs està amenaçat i només persones excepcionals tirarien pel dret tot i les amenaces i cal admetre que no estem en mans de cap excepcionalitat, sinó d’un partit, per a més inri, que individualitza cada gest a favor del seu líder sense comprendre que no és el líder de tots. Que només és partit.
Sense ànim de ferir a ningú sigui dit.

Torrent hauria de deixar pas, li hauriem d’obligar.

eva salas
eva salas
04.03.2018  ·  12:18

Rectifico això de que li hauríem d’obligar.
Millor diguem que li hauríem de fer entendre.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
04.03.2018  ·  12:41

Ho admeto: ara mateix, l’única raó que tinc per a anar a votar és no regalar el meu vot al bloc del 155. Però què voto, si cap de les nostres opcions no ens representa? Només puc dir que l’11 aniré a la mani i que espero que l’ANC (de la que sóc soci) estigui molt activa d’ara en endavant. Per demés, reconec el meu desànim, però també dic que els més de dos milions de votants no hem deixat de ser independentistes, simplement no tenim traducció política al Parlament. Pel que potser hauríem de pensar com traduir-nos-hi, sense que jo pugui concretar com.

jordi Rovira
jordi Rovira
04.03.2018  ·  12:57

Això de les eleccions em ressona a una advertència del mateix Partal ara ja fa uns mesos. República en marxa i procés constituent donen situacions de difícil govern. I tenia una raó que ara sembla haver perdut de vista. Qui proposa eleccions per clarificar, simplement vol veure el pot omplint-se en l’envit de definir les idees constituents de la república. Segurament aquesta tasca s’haurà de fer d’amagatotis. I tots sabem que en els períodes constituents, qui porta més pes, en marca la lletra petita. Però la lletra petita, que va pel darrera d’aquesta lluita amb l’estat, no es podrà desmarcar d’uns mínims d’acord.
PD: quan les calces es queden petites vol dir que els nins creixen…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.03.2018  ·  13:39

Estem paralitzats no només per Torrent.
Puigdemont ha acceptat les condicions i el PDeCAT també.

I és que per una gran majoria de catalans, España encara és un paraigua confortable.

Síndrome d’Estocolm claríssim.

Joan Benet
Joan Benet
04.03.2018  ·  14:40

Escoltant les declaracions dels líders d’ERC i el PDECat en contra de noves eleccions…
I foten venir unes ganes bestials d’anar a noves eleccions.
Quina angúnia que fa estar en mans d’aquesta gent…

Vicenç Mengual
Vicenç Mengual
04.03.2018  ·  14:44

Sí, Vicent Partal. Hem tornar al minut anterior al moment que en Torrent va frenar la investidura del president Puigdemont. Però ara caldria, a més, que en Puigdemont reculés de la reculada: que es torni a proposar com a SOL candidat!

Vicenç Mengual
Vicenç Mengual
04.03.2018  ·  14:48

Lluís Paloma, ABSTENCIÓ!

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
04.03.2018  ·  15:18

De debó poden passar moltes coses i les dues que ens ensenya del dit el Vicent estan les més possible.
Però la millor i la més honorable seria sens dubte , per mi, que el Torrent reconegui el seu error i rectifiqui el mateix dia
No ves eleccions, ? que no s’ha votat?
I perquè no… encara un nou referèndum (el 3er) o més, altres si cal… fins donar satisfacció a l’estat antidemocràtic i sense paraula fe digne, que mana.

O parar per tenir combatents (el poble) no mort però sí esgotadíssim i sota perfusió!

Senyor(e)s elegits SI US PLAU!

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
04.03.2018  ·  15:25

Per cert un oblid, quasi general (també meu): el Vicent també diu que la CUp deixa la possibilitat ja que no és quastio de nom sinò de programa

Però aquesta possibilitat es fon/fusiona en la que Torrent rectifiqui, no?

Jesús Fernández
Jesús Fernández
04.03.2018  ·  15:53

Apreciats polítics, mireu un moment aquest document, pàgina 24:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2018/02/23/11/20/475d107e-dc4f-42f5-afb8-ff8cbd883505.pdf
En el grau de confiança JxCAT, ERC i CUP aproven un 92, 88 i 85 %. El seguen partit és CATenComú amb un 45 %, distància abismal. C’s, els “guanyadors” tenen un 14 %.
Aquesta és un dels nostres punts forts i dels vostres com representants del moviment republicà.
Un avís: si no esteu a l’alçada millor no torneu a sortir de casa. Dubto que que ningú us faci res, però el despreci i la vergonya seran insuportables. Feu les maletes i sortiu de la terra.

Roser Caminals
Roser Caminals
04.03.2018  ·  16:06

Totalment d’acord amb el Vicent en dos punts essencials:

1) tornar al pacte previ que en Torrent, amb una decisio desastrosa, va tombar

2) la importancia de la mobilitzacio el dia 11.

Els candidats alternatius a Puigdemont i les noves eleccions son propostes de segona.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
04.03.2018  ·  16:06

La voluntat de la gent va ser traïda per majoria el 10-O quan, tret de Clara Ponsatí, la resta del govern es va decantar per no proclamar la República. Això és un fet, de traïcions n’hi ha hagut i aquí l’única bajanada és negar-ho. El president finalment ha admès un dels seus errors, (en Bernat Dedéu en fa una bona reflexió): https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-president-error_244848_102.html
Altres no han badat boca.

Ho van tornar a fer el 27-O. D’aquell grup de polítics que ja aleshores van optar per la seguretat de l’autonomisme traint la valentia de la gent, encara que a alguns els càlculs els sortissin malament i ara estiguin pagant el preu d’aquest frau en pròpia pell. Només Santi Vila es va autoexpulsar abans del segon engany, la resta continuen mirant de legitimar la seva reculada amb més dosis d’autonomisme, eixamplaments i simbolismes.

Sobre ERC poca cosa hi ha a afegir. Els tres eixos que els han mogut del 2003 ençà han estat la voluntat de confluència amb partits “d’esquerres” espanyols, la renúncia a l’eix nacional i la rancúnia envers Convergència i tot allò que n’hagi sortit.

Del president Puigdemont hi ha una frase d’ahir terrible: la decisió de no abaixar la bandera espanyola per no ofendre una part de la societat ‘catalana’, una decisió que per no ofendre l’unionisme resident a Catalunya, va deixar amb el cul a l’aire a tots els catalans que s’havien jugat la pell per votar precisament allò que ell, a títol individual i ignorant la voluntat popular expressada en el referèndum, va decidir finalment no dur a terme. Una decisió que se suma a aquesta política lingüística predecidida per a la república consistent en el mateix postulat de ‘no ofendre’ als ofensors, donant carta de naturalesa a allò que ens han imposat per la força de les lleis i les armes, i que a mig termini representa una sentència de mort pel que queda d’identitat nacional.

Per tant no puc més que aplaudir la CUP en tot allò que impliqui no facilitar aquest anhelat retorn a l’autonomisme, ni cap escenificació simbòlica tendent a aixoplugar-lo, per part d’aquells que ens van fallar en el moment culminant, quan només calia demostrar una valentia equivalent a la de tanta gent i executar el mandat sorgit de les urnes en condicions heroiques.

La solució no passa per fer aquesta Catalunya, ara ja preautonòmica, governable, sinó per fer l’estat espanyol ingovernable.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
04.03.2018  ·  16:26

Completament d’acord Vicent,
Els símbols reixetes les vides dels homes, i la República ha estat declarada, si es de manera simbòlica això no li reste valor.
Tornar a l’autonomia es impossible, l’autonomisme ja no existeix, i potser no ha existit mai. Actualment la presidenta es la sra. SSD i en el futur també. No siguem massells.
Per tirar endavant la República només cal decisió, ara els polítics poden reparar les errades.
Si cal fem noves eleccions, ja sabem a qui hem de votar. República de Catalunya.

Rafael Morera
Rafael Morera
04.03.2018  ·  21:38

TOTALMENT D’ACORD AMB VD VIÇENS

PAU BOLDU
PAU BOLDU
04.03.2018  ·  22:20

Qui mana a erc?
Cal saber.ho

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
05.03.2018  ·  00:50

Per a mí aquest no és un trist espectacle. Es un espectacle fastigós i denigrant, que posa en evidència que aquesta genteta dels partits caducats no està en condicions de portar per bon camí una república catalana.

Oriol Roig
Oriol Roig
05.03.2018  ·  00:51

Els únics a qui els convé noves eleccions és als qui les han perdut en escons. Unes noves eleccions en un dia en que plogui molt o faci massa sol i una petita part de la gent es quedi a casa o la platja. O que no hi hagi prou voluntaris, per cansament, que vigilin el recompte. O que hi hagi un huracà que redueixi el vot exterior. O que hi hagi uns pocs milers que es creguin cants de diàleg per veu d’esquerres espanyoles que no guanyaran en dècades.

La majoria independentista és molt fràgil i Espanya ho sap. Només cal un mal dia perquè canviï el resultat, i aleshores tindran quatre anys per desmuntar allò que ha costat dècades d’assolir. No fem el ruc!!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
05.03.2018  ·  18:06

Bona anàlisi: Puigdemont o noves eleccions. Ens veiem l’11…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes