Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

YouTube s’ha guanyat la reputació de facilitar la radicalització de l’extrema dreta i la difusió d’idees antisocials. No obstant això, ara, en un tomb interessant, les mateixes tàctiques subversives, còmiques, satíriques i iròniques utilitzades per les figures de l’extrema dreta d’internet són contrarestades per un grup de youtubers d’esquerres anomenat BreadTube.

Essencialment, els vídeos de BreadTube, que tracten sobre els mateixos temes que l’extrema dreta, segresten l’algorisme de YouTube i per això són recomanats als espectadors que consumeixen continguts d’extrema dreta. Els breadtubers volen rebentar les bombolles polítiques de YouTube per crear un espai de desradicalització.

Un tomb a l’esquerra (política)

El nom ‘BreadTube’ té l’origen en el llibre anarco-socialista La conquesta del pa, de Peter Kropotkin. El nom va sorgir com una alternativa més còmica a ‘LeftTube’, i es fa ressò de la naturalesa d’esquerra dissident dels creadors.

El moviment no té un origen clar, però molts canals de BreadTube van començar fent oposició als continguts anti-SJW (anti-Guerrers de la Justícia Social) que van guanyar força a mitjan dècada de 2010.

Els capdavanters principals de BreadTube són Natalie Wynn, creadora de ContraPoints; Abigail Thorn, creadora de Philosophy Tube; Harris Brewis, creador de Hbomberguy; i Lindsay Ellis, creadora d’un canal que porta el seu nom. De primer, l’etiqueta es limitava a aquests creadors, i encara que tots s’hi identifiquin d’una manera o altra, continua havent-hi controvèrsia sobre qui forma part del moviment.

Als breadtubers tan sols els uneix un interès comú de combatre l’extrema dreta a la xarxa i la voluntat de comprometre’s amb qüestions socials i polítiques. Aquests creadors barregen la política amb els altres interessos propis, com ara el cinema, els videojocs, la cultura popular, la història i la filosofia.

La breadtuber més popular ara mateix, Wynn, descriu el seu canal com una “llarga resposta teatral al feixisme” i una part del “sistema immunitari de l’esquerra“. En una entrevista a The New Yorker, Wynn va dir que volia aconseguir una propaganda millor que la de l’extrema dreta, amb l’objectiu de guanyar-se la gent en compte de limitar-se a criticar.

Els eufemismes, els memes i el llenguatge “intern” d’internet també es fan servir d’una manera que els mitjans tradicionals tenen dificultats a replicar. El Southern Poverty Law Centre s’ha referit als breadtubers per ajudar a entendre com es propaguen els memes entre els grups d’extrema dreta i la dificultat d’identificar la línia que separa els trols de l’ús genuí dels símbols d’extrema dreta.

Els breadtubers fan servir els mateixos títols, descripcions i etiquetes que les figures d’extrema dreta de YouTube, de manera que el seu contingut es recomana als mateixos espectadors. En un article recent sobre BreadTube, els investigadors Dmitry Kuznetsov i Milan Ismangil van resumir així l’estratègia: “La primera capa implica l’ús d’algorismes de recerca per part dels breadtubers per difondre els seus vídeos. La segona capa –una mena de segrest afectiu– es fonamenta en l’ús de diversos estils teatrals i didàctics per transmetre el pensament d’esquerres.”

Quins resultats han obtingut?

L’èxit dels breadtubers és difícil de quantificar, tot i que sembla que van guanyant molt d’espai. Reben desenes de milions de visites el mes i, com més va més, els mitjans de comunicació i el món acadèmic en parlen com un cas d’estudi de desradicalització.

Per exemple, The New York Times ha informat amb profunditat sobre el viratge d’individus de l’extrema dreta fins a la desradicalització mitjançant BreadTube. A més, la secció r/Breadtube de Reddit i els vídeos de tots els creadors de BreadTube van plens d’usuaris que expliquen com s’han separat de l’extrema dreta.

Els algorismes de YouTube són un entrebanc

Que YouTube ajuda a promoure els continguts d’extrema dreta és àmpliament acceptat, encara que segons qui ho discuteixi. La dificultat principal per a mirar d’entendre la veritat és que l’algorisme de YouTube és secret. L’obsessió de YouTube per maximitzar el temps de visualització ha fet que es recomanin constantment als usuaris nous continguts dissenyats per a mantenir-los enganxats.

Seguint aquesta política, els crítics diuen que YouTube ha tendit històricament a recomanar continguts cada vegada més extrems als usuaris de dretes. Fins fa poc, els conservadors convencionals tenien una presència limitada a YouTube, de manera que l’extrema dreta era sobrerepresentada entre els comentaris polítics i socials de dretes.

En el pitjor dels casos, l’algorisme de YouTube pot crear una bombolla de radicalització personalitzada, tot recomanant únicament continguts d’extrema dreta i fins i tot introduint l’espectador en continguts que l’empenyen més en aquesta direcció.

YouTube és conscient d’aquestes dificultats i modifica de tant en tant el seu algorisme. Però s’ha qüestionat l’eficàcia d’aquesta mesura.

Els breadtubers també tenen limitacions. Al cap i a la fi ells identifiquen i discuteixen, però no tenen la resposta sobre les causes estructurals de l’alienació que poden impulsar el reclutament de l’extrema dreta. La desigualtat econòmica, la manca de propòsit existencial, la desconfiança en els mitjans de comunicació moderns i la frustració envers els polítics són alguns dels problemes que hi poden tenir un paper i en què incideixen.

BreadTube pot ser, doncs, una peça del trencaclosques per a abordar el problema dels continguts d’extrema dreta a internet. Sigui com sigui, és evident que comptar amb veus populars en sintonia amb la cultura d’internet –i que es proposin de respondre als continguts extremistes utilitzant el mateix to de veu– podria ser un element molt valuós per a capgirar l’onada de radicalització de l’extrema dreta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.