víctimes

Dos anys després del Primer d’Octubre, cap responsable polític ni del dispositiu policíac que va causar un miler de ferits, amb una actuació violenta i desproporcionada, no ha assumit cap responsabilitat per aquells fets. A hores d’ara hi ha processos judicials oberts contra agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per les agressions contra votants, però són en fase d’instrucció en diversos jutjats catalans.

Vist això, les víctimes de l’1-O s’han organitzat per portar les vulneracions de drets humans d’Espanya a l’ONU. Els advocats Núria Garrido i Jordi Curtada impulsen la denúncia dins l’associació Democràcia i Justícia per Catalunya, amb el suport de coordinació i revisió de Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont i dels consellers exiliats.

Tenen pràcticament enllestides quatre denúncies, cadascuna adreçada a un relator independent de l’ONU, d’una cinquantena de víctimes que s’han personat al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona contra agents de la policia espanyola. També tenen previst de fer una segona onada de denúncies amb els ferits d’altres pobles i ciutats catalanes afectades per la repressió el Primer d’Octubre.

Una iniciativa que ve de lluny

Garrido explica a VilaWeb com s’ha gestat el procés d’interposar aquestes denúncies. Tot va començar el desembre del 2017, quan el Col·lectiu Praga va presentar una denúncia genèrica a l’ONU per la situació dels presoners polítics, la presó provisional, les víctimes del Primer d’Octubre i les restriccions a la llibertat d’expressió. El gener del 2018, a Ginebra, van poder parlar amb els relators independents de les Nacions Unides, que van recomanar que fossin les mateixes víctimes de la violència policíaca que presentessin una denúncia col·lectiva.

Aleshores, va començar una tasca ingent d’aplegar informació i establir contacte amb els lesionats, que són els qui han vist els seus drets vulnerats per l’actuació de l’estat espanyol. Amb tot plegat, s’han preparat els informes forenses per a confegir la denúncia contra Espanya.

Els relators de l’ONU analitzen tot de vulneracions de drets: la llibertat d’expressió, el dret de manifestació, l’existència de tortura o tractes denigrants. També hi ha un relator especial per l’ordre democràtic mundial i els drets de les minories. En aquest quart cas, Garrido diu que encara valoren si també formalitzen una queixa sobre això.

Quin valor tenen?

L’objectiu, explica Garrido, és ‘acreditar a l’ONU que l’1-O no va haver-hi lesions contra persones violentes, sinó que va ser una operació d’escarment i humiliació a tota una població que exercia els seus drets a la llibertat d’expressió i manifestació’. Els relators rebran les queixes i faran una comunicació al govern espanyol, que tindrà un termini de sis mesos per a presentar els seus arguments abans no es faci pública la posició dels experts.

‘Jurídicament, aquestes comunicacions no són sentències, però hi ha jurisprudència i sentències del Tribunal Suprem espanyol que les consideren part del dret internacional i les prenen com a criteri per a valorar les vulneracions de drets fonamentals’, explica Garrido. ‘Quan convé ho apliquen’, afegeix irònicament. L’advocada diu que el Tribunal d’Estrasburg també té jurisprudència basada en això i, per tant, els pronunciaments dels relators de l’ONU ‘tenen un valor molt important’.

No seran pas les primeres accions de l’associació Democràcia i Justícia per Catalunya. Garrido avança que van constituir-se per canalitzar aquesta mena d’iniciatives en l’àmbit del dret internacional i que en un futur n’hi haurà més.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb