Bougainville denuncia una maniobra per a impedir la ratificació de la independència

El parlament de Papua Nova Guinea ha aprovat el procediment que ha de regular el debat sobre el futur polític de Bougainville, amb una decisió polèmica: caldrà una majoria de tres quartes parts dels diputats per a ratificar el resultat del referèndum d’independència del 2019. La mesura ha desencadenat una dura reacció de les autoritats de la regió autònoma, que acusen les autoritats estatals de voler frustrar el procés d’autodeterminació.

La cambra ha adoptat un marc parlamentari que permetrà d’examinar formalment el resultat de la consulta feta ara fa set anys, en què el 97,7% dels votants de Bougainville es va pronunciar en favor de la independència. Tot i això, el resultat no era jurídicament vinculant i, segons l’Acord de Pau de Bougainville del 2001, la decisió final correspon al parlament de Papua Nova Guinea.

La controvèrsia ha esclatat arran de l’anunci que la futura votació de ratificació requerirà el suport de tres quartes parts dels diputats. El vice-president del govern autònom de Bougainville, Ezekiel Masatt, ha denunciat que aquest llindar era superior al que s’exigeix habitualment per a les reformes constitucionals i ha acusat el govern de Papua Nova Guinea d’intentar fer impossible l’aprovació de la independència.

“Els esdeveniments d’avui confirmen que hi ha una estratègia per a enverinar el procés i impedir que s’assoleixi el llindar de votació necessari”, ha dit Masatt. Segons ell, la decisió buida de contingut els marcs de negociació establerts entre les dues parts aquests darrers anys.

La decisió també ha estat qüestionada per alguns diputats de Papua Nova Guinea. L’ex-ministre d’Afers de Bougainville, Sir Puka Temu, ha preguntat públicament d’on sortia aquesta exigència de tres quartes parts, atès que la constitució del país estableix una majoria de dues terceres parts per a les modificacions constitucionals.

Per la seva banda, el primer ministre, James Marape, ha defensat que el procediment s’incloïa en els acords negociats entre tots dos governs i ha insistit que el procés entrava en la fase final. També ha reiterat el compromís de respectar les disposicions de l’acord de pau que va posar fi a una dècada de conflicte armat a Bougainville. Durant el debat parlamentari, el diputat de Bougainville i ministre d’Obres Públiques, Peter Tsiamalili Jr, ha defensat la necessitat d’aprovar primer el procediment abans d’abordar la decisió de fons. Tanmateix, ha aprofitat la intervenció per a reivindicar l’arrel històrica de les aspiracions sobiranistes de l’arxipèlag.

Segons Tsiamalili, la qüestió de Bougainville es remunta a la partició colonial de les illes Salomó del Nord a final del segle XIX, quan les potències europees van establir fronteres que van separar pobles amb lligams culturals, familiars i comercials: “La qüestió de Bougainville no és fonamentalment una disputa entre Bougainville i Papua Nova Guinea: és una qüestió colonial.”

Bougainville va fer el referèndum d’autodeterminació el novembre del 2019 com a part dels compromisos recollits en l’acord de pau del 2001. Els electors podien elegir entre una autonomia ampliada o la independència plena i la victòria del sí va ser aclaparadora. Les negociacions entre el govern autònom i Port Moresby continuen obertes. Tanmateix, la decisió d’elevar el llindar de ratificació ha augmentat la tensió política en un moment que molts consideraven determinant per a la resolució definitiva del futur polític de Bougainville.