29.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 29.11.2020 - 22:50
Les llarguíssimes primàries de Junts van fer ahir el pas més decisiu amb el nomenament de Laura Borràs com a candidata a presidir el govern regional. No ha estat pas cap gran sorpresa, però en el camí hi ha hagut detalls prou interessants.
En primer lloc la gran participació, d’un 76%, participació que segurament fou també la clau de la victòria de Borràs. És una participació que crida l’atenció en un procés de primàries i això implica unes quantes coses a l’hora d’encarar unes eleccions que es presenten complicades per a Junts. Bàsicament, perquè significa que els afiliats de Junts tenen ganes de competir en una campanya que, d’entrada, no sembla pas que haja de ser fàcil.
La participació és significativa, a més, tenint en compte com ha anat la campanya de les primàries. S’ha vist com un sector molt identificat amb els postulats de l’antiga Convergència donava suport a Damià Calvet. I, en aquesta línia, la campanya de Calvet ha anat més enllà que no s’esperava d’entrada. Ha preconitzat posicions clarament diferenciades de les de Laura Borràs i en alguns moments fins i tot semblava discrepar del president Puigdemont i de la ponència política del seu grup, cosa que ha fet tenint al costat la major part de presos polítics de la formació i figures de pes del govern. I això, doncs, no sembla pas gens anecdòtic.
Junts, com a partit, és una mica un misteri sociològic, encara. Però les dades d’aquestes primàries semblen indicar clarament que el gruix de la militància respon sobretot a la lògica unilateral posada sobre la taula pel president Puigdemont. Hom diria que el passat els és molt llunyà. Cal destacar, tanmateix, que Puigdemont ha estat molt curós a no interferir en el debat ni expressar cap preferència i això ha alimentat especulacions de tota mena, malgrat que el seu entorn més immediat no s’ha estat de fer costat a Borràs.
Com s’articularà la relació entre Laura Borràs i Damià Calvet d’ara endavant serà un punt interessant a seguir. Sobretot perquè, curiosament, un altre aspecte no negligible de les primàries de Junts haurà estat el de fer visible, mitjançant el conseller de Territori i Sostenibilitat, que dins aquesta formació els sectors que en diuen d’ordre hi tenen un pes, encara. Una indicació, aquesta, que pot ser-los d’utilitat, pensant en la batalla per a recuperar els vots que puguen disputar-se amb el PDECat o el PNC.
Siga com siga, i amb aquest contundent 75,8% dels vots, ara Laura Borràs agafarà un protagonisme clar que cal reconèixer que s’ha guanyat a pols, amb molt d’esforç i sovint contra corrent. Bregant contra les amenaces judicials primer i guanyant aquestes primàries després. I a la fi és, i ja tocava, la primera dona candidata que té possibilitats reals d’arribar a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Ara caldrà observar quins passos fa i amb quin marge de maniobra –per exemple, si podrà incorporar gent pròpia a les llistes, com ara independents, o fins a quin punt, com a candidata, podrà marcar el programa electoral. I també s’haurà de veure com, amb quina complementarietat, encaixa el seu nou paper amb el lideratge del president Puigdemont, que encara ha de prendre la decisió, important, de si encapçala les llistes de Junts o si s’hi reserva una posició més discreta.
De moment, ha guanyat la candidata que tenia unes propostes més engrescadores. Per conformar-se amb el que el done el teu carceller ja hi ha massa candidats. D’aquells que sempre pensen que “això sempre s’ha fet aixina”. I val a dir-ho; els temps han canviat. I tant, com ho han fet. Enhorabona, Laura.