Jair Bolsonaro, president del Brasil d’ençà del primer de gener del 2019, és l’únic mandatari d’un estat democràtic que encara nega el perill del coronavirus. ‘És un refredadet’, insisteix. Abans de guanyar les eleccions, la majoria dels qui en relativitzaven l’amenaça, desmentien els qui creien que concedir-li el poder era dur el feixisme a les institucions. La tesi dels ‘relativistes’ era: ‘Ja veureu que tot això ho diu perquè és a la campanya electoral, però quan tingui el càrrec, o bé es moderarà o bé les institucions tindran prou mecanismes de contrapès per a frenar-ne els abusos de poder o els disbarats.’ Això, que en el cas del president nord-americà, malgrat tot, s’ha provat eminentment, no ha estat pas així en el cas del president brasiler. El seu paper durant la crisi per la Covid-19 n’és l’exemple més recent, i segurament el més flagrant.

El Brasil és l’onzè país del món més colpejat per la pandèmia de coronavirus. Fins ara la malaltia hi ha infectat 46.701 persones i n’ha mortes 2.904. Mentrestant, Bolsonaro insisteix amb mesures que contradiuen tots els advertiments dels experts. Diumenge passat, en plena quarantena, Bolsonaro va assistir a un acte de protesta en què seguidors seus incomplien totes les mesures de confinament per a demanar-ne la fi. També cridaven a favor d’un alçament militar i demanaven que es tanqués la cambra de diputats. La protesta, l’havien començada feia dies: els ultres del president han recorregut el país amb manifestacions contra les restriccions i l’aïllament que, fins fa poc, recomanava fins i tot el Ministeri de Salut. El seu cap els ha promès que aquesta setmana és l’última de confinament.

La novetat, dissabte, era sens dubte la presència de Bolsonaro, que no havia aparegut mai en públic amb protecció contra la Covid-19. Molts manifestants duien símbols nacionals, com ara la samarreta de la selecció i banderes. Cap element de protecció. Bolsonaro va provar de complaure’ls amb un discurs exaltat des del capó d’un cotxe. Però la seva presència no només ha alçat polseguera pel contingut: un atac de tos seca va travessar-ne el discurs de principi a fi, i alimentà els rumors que ell mateix és positiu en coronavirus. El president de la cambra de diputats, Rodrigo Maia, uns quants jutges del Tribunal Suprem i dos terços dels governadors del país van criticar que el president assistís a l’acte. Fins i tot des dels alts comandaments de les forces armades es va fer saber, anònimament, la incomoditat que havia originat.

L’estreta relació de Bolsonaro amb l’exèrcit i la suavitat contra la dictadura

Els acostaments de Bolsonaro a les proclames autoritàries ja vénen de lluny. Assenyala rivals, té seguidors extremistes que no desautoritza mai, frivolitza amb la dictadura. L’opinió més estesa és que es va presentar a la manifestació per a acontentar els seus seguidors, i que no hi ha risc de cap cop militar. Però el ressò de la dictadura i la suavitat amb què Bolsonaro n’ha tractat sempre la memòria, han espantat. Els lligams de Bolsonaro amb l’exèrcit són molt profunds. Hi va ingressar durant la dictadura (1962-1985) i l’en van expulsar per insubordinat. El motiu? Va demanar que li apugessin el sou. A part de soldat, només ha exercit de diputat. Ho va ser durant gairebé trenta anys, quan l’impeachment contra la presidenta Dilma Rousseff i l’empresonament del seu rival i favorit Lula da Silva van acabar amb la sorpresa de la victòria d’un polític que sempre havia estat a segona o a tercera fila.

Molts dels governadors estatals del país han ordenat confinaments rigorosos a les seves regions, i Bolsonaro ha començat una croada en contra seu. La tensió que enteranyina el president brasiler sembla clara: els seus seguidors, en canvi de continuar donant-li suport, cada vegada li exigeixen posicions que topen més amb l’ordenament jurídic i l’arquitectura institucional del país. I ell ha de tibar constantment la corda sense passar-se, cada dia amb més rivals polítics, i amb desenes de peticions de processos de destitució que comencen a fer-li ombra a la cambra de diputats. Qui té la paraula? El president del parlament, Rodrigo Maia, que és un dels seus arxienemics, i va reaccionar amb contundència davant el polèmic discurs del president.

Discrepàncies amb el seu ministre de Salut

Una altra maniobra controvertida de Bolsonaro per a satisfer els ultres: defenestrar el seu ministre de Salut, el metge Luiz Henrique Mandetta, una de les poques figures dins el seu govern que no era militar i que més o menys s’arrenglerava amb les tesis de l’Organització Mundial de la Salut. Defensava un confinament ben sever, com els d’arreu del món. Bolsonaro, en canvi, creu que el confinament només és necessari per a gent gran i malalts i, a més, que perjudica l’economia. L’augment de popularitat havia protegit Mandetta aquestes darreres setmanes, però Bolsonaro no ha tolerat que el ministre el desautoritzés a la televisió, dient que calia unificar el discurs del govern perquè els brasilers no sabien si obeir-lo a ell o al president. El nou ministre, Nelson Teich, tot i que també és metge i que no ha anunciat ordres contràries a les quarantenes ordenades pels governadors, està d’acord amb el president que cal trobar un equilibri entre la caiguda de l’economia i les morts dels pacients de Covid-19.

Mandetta ha estat pràcticament sol a l’executiu. El ministre d’Afers Estrangers, Ernesto Araujo, va bescantar l’OMS i va afirmar que concedir-li competències que, diu, haurien d’ésser nacionals, és ‘tot just el primer pas per a la construcció del comunisme planetari’. Bolsonaro l’avala. Ell mateix va dir no fa ni dues setmanes que ningú no tenia dret de dir-li d’on podia venir i on podia anar, i va deixar-se veure en públic, entre autofotografies, abraçades i encaixades de mans. I també entre fortes crítiques de molts batlles de tot el Brasil i de signes polítics oposats. Mentrestant, la pandèmia va ferint el país. Les UCI són plenes, el nombre d’infectats va creixent, el de morts també, i el president ‘negacionista’ es radicalitza.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.