L’unionisme vol impedir que Carles Puigdemont sigui investit president de la Generalitat, malgrat la victòria de l’independentisme a les urnes el 21-D. Des del primer dia, Ciutadans, el PSC i el PP han amenaçat d’intentar evitar la investidura de Puigdemont i, en cas que es faci efectiva, han dit que la impugnaran al Tribunal Constitucional espanyol (TC).

L’acord a què van arribar Junts per Catalunya i Esquerra Republicana dimecres inclou dues fórmules per a la investidura. D’una banda, que un diputat llegeixi el programa de govern de Puigdemont i que sigui sotmès a votació. D’una altra, que el president presenti la seva proposta amb una videoconferència. Aquestes dues opcions, que són estudiades pels serveis jurídics d’ERC, van rebre de seguida un reguitzell de desqualificacions dels dirigents unionistes.

Sobre això, el coordinador general del PP, Fernando Martínez Maíllo, va dir que els tres partits unionistes arribarien a la sessió d’investidura amb una estratègia conjunta preparada. El govern espanyol també ha anunciat un recurs al TC perquè anul·li una investidura telemàtica, fet que deixaria la situació en suspens i que obriria una nova etapa, amb un tribunal impedint la voluntat de la majoria dels diputats electes d’un parlament democràtic.

Tanmateix, la primera valoració la faran els lletrats del parlament en un informe per a la mesa. Fonts de la cambra han explicat a VilaWeb que aquest informe serà negatiu sobre una investidura telemàtica i respecte del fet que un altre diputat llegeixi el programa de govern de Puigdemont per escrit. Per una altra banda, hi ha juristes, com ara el professor de dret constitucional de la Universitat Oberta de Catalunya Marcel Mateu, que han argumentat que una investidura no presencial sí que és possible.

Tot esperant que els lletrats emetin un veredicte, ahir La Vanguardia va publicar un resum d’un suposat informe del govern espanyol que assegura que no és pas possible una investidura telemàtica, sinó que el candidat a la presidència ha de ser present físicament a la cambra. Aquest suposat estudi també indica que el president ha d’estar disponible per a assistir al ple o a les comissions en cas que ho demanin els grups parlamentaris, a més de ser present a les sessions de control del govern.

Tres tàctiques possibles
Tanmateix, la decisió correspondrà a la mesa del parlament, que pot convocar la sessió d’investidura i proposar un candidat, segons l’article 4.2 de la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta norma diu que el candidat exposa el seu programa de govern davant el ple. L’unionisme farà mans i mànigues per boicotar la possibilitat de restaurar la presidència de Puigdemont, almenys amb tres tàctiques.

Hi ha la possibilitat que el govern espanyol interposi un recurs d’inconstitucionalitat al TC previ al ple contra la decisió de la mesa de proposar Puigdemont. L’admissió a tràmit implicaria la suspensió cautelar de la decisió de la mesa. Aquesta maniobra pot ser irregular, perquè la convocatòria no inclou el mètode d’elecció del candidat i, doncs, es manté la possibilitat que Puigdemont pugui presentar-se al parlament.

Si el govern espanyol decideix d’esperar, l’estratègia de l’oposició pot consistir, com el 6 i el 7 de setembre, a fer peticions de reconsideració a la decisió de la mesa sobre l’elecció del candidat i el format de la presentació del programa de govern. D’aquesta manera, poden endarrerir el debat, afegir tensió a l’ambient i, en última instància, abandonar el ple en el moment de la votació.

En cas que l’independentisme superi els entrebancs i aconsegueixi de fer la votació al parlament, el govern espanyol activarà el recurs d’inconstitucionalitat contra la investidura. Això pot significar la suspensió cautelar de la investidura de Puigdemont, en un altre xoc frontal entre la legitimitat de les urnes i del Parlament de Catalunya i la legalitat espanyola.

Pel que fa a la interpretació del reglament, el jurista Josep Costa, diputat electe de Junts per Catalunya, ha argumentat que el TC no pot controlar els actes interns de les cambres parlamentàries. Segons Costa, això inhabilita el TC a prendre cap decisió sobre la investidura, tingui la forma que tingui. Ara, cal tenir en compte que molts juristes han denunciat nombroses il·legalitats i irregularitats des dels escorcolls del 20 de setembre i l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.

Una altra qüestió és si el Tribunal Suprem espanyol autoritzarà als tres presos polítics electes (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn) a assistir a la sessió d’investidura i, després, als plens. La negativa judicial i el seu manteniment a la presó probablement els duria a renunciar a l’acta de diputat per a assegurar la majoria independentista a la cambra. En tot cas, la decisió del Suprem pot ser també una trava en la primera sessió d’investidura, igual que les possibles traves de la Junta Electoral espanyola en el cas que els diputats que són a Brussel·les renuncessin a l’acta.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb