Bob Voulgaris, l’apostador professional que vol retornar el Castelló a primera divisió amb l’estatística avançada

  • Després de fer fortuna apostant a partits de l'NBA, el canadenc vol emprar models matemàtics complexos per gestionar el club de futbol

VilaWeb
Bob Voulgaris celebra un triomf al Nou Castàlia (fotografia: @haralabob).
Pere Millan Roca
01.04.2024 - 21:40
Actualització: 01.04.2024 - 21:46

Haralabos Voulgaris, més conegut com a Bob Voulgaris, és un empresari canadenc de quaranta-nou anys. Fill d’immigrants grecs, que regentaven un restaurant d’èxit de cuina grega a Winnipeg anomenat Hermes, ha construït la seva fortuna amb el pòquer professional i les apostes esportives. Això no obstant, els guanys no han estat fruit d’un cop de sort –ell mateix es considera un home pragmàtic–, sinó que s’han basat en una de les seves principals passions: l’anàlisi de dades i l’estatística avançada. A més, aquesta darrera dècada, Voulgaris ha esdevingut un dels analistes més coneguts del món de l’esport i ha arribat a dirigir el departament d’anàlisi dels Dallas Mavericks, un equip de l’NBA. D’ençà que es va convertir en propietari del CD Castelló, s’ha establert a Benicàssim (Plana Alta), on treballa sempre acompanyat del seu gos Oscar per retornar el club a primera divisió abans del 2030. El seu tarannà obert –és habitual que respongui a consultes dels afeccionats al seu compte personal de Twitter– l’ha fet molt estimat a la ciutat. També és usual llegir-lo comentant l’actualitat de l’NBA i intercanviant memes amb més usuaris.

Ara com ara, després de tres anys d’absència, el Club Esportiu Castelló és ben a prop de tornar al futbol professional. De fet, si la temporada s’acabés avui, l’any vinent jugaria a la segona divisió del futbol espanyol. Però manquen vuit jornades de competició i els rivals directes, el Còrdova i l’Eivissa, són a cinc punts i nou punts respectivament. Si perd el lideratge, encara tindrà opcions d’ascendir, però haurà de passar pel dur i imprevisible camí del play-off. Aquests darrers mesos, el club castellonenc viu una revifalla esportiva i social. La mitjana d’assistència al Nou Castàlia supera els deu mil espectadors per partit.

Abans, el club havia estat a punt de desaparèixer, el 2015, per la mala gestió de l’equip directiu, que ara serà jutjat. S’enfronten a càrrecs d’apropiació indeguda, falsedat en els comptes anuals, administració deslleial, alçament de béns i malversació de cabals públics, pel presumpte espoli de la institució. Amb aquesta pàgina negra en la història del club superada, la il·lusió ha tornat d’ençà de l’arribada del nou i heterodox propietari, Haralabos Voulgaris, que va pagar més de quatre milions d’euros per adquirir-lo i va eixugar-ne el deute.

Bob Voulgaris i el seu gos Oscar (fotografia: @haralabob).

Un apostador pragmàtic

La relació de Voulgaris amb les apostes esportives comença de ben jove. A dinou anys, va acompanyar el seu pare, també un gran afeccionat al joc, a un viatge a Las Vegas. Com que no podia acompanyar-lo als casinos, la major part de nits les passava tot sol al conegut hotel Caesars Palace, on el van meravellar les màquines d’apostes esportives. En aquell moment, la competició més popular era l’NBA, de manera que va començar a fixar-se en els partits amb la voluntat d’apostar-hi. Quan son pare tornava del casino, tots dos feien petites apostes plegats.

Després d’haver analitzat el bàsquet de l’NBA durant anys, el 2002 va descobrir una esquerda en el sistema de les cases d’apostes que va aprofitar per omplir-se les butxaques. Una de les apostes més habituals al bàsquet és la dels punts de cada equip per part. La casa estableix una xifra basant-se en les mitjanes de tots dos equips i l’apostador decideix si la superaran o no. Voulgaris va fixar-se en el fet que la majoria de les cases d’apostes no tenien en compte les diferències que l’esport presenta en cada part. Habitualment, si el resultat és igualat, les segones parts són més lentes, s’hi cometen més faltes i, per tant, acostumen a anotar-s’hi més punts. En canvi, en aquell moment, les cases d’apostes simplement assignaven a la segona part la meitat dels punts que calculaven que anotarien tots dos equips en els quaranta-vuit minuts de joc. Així doncs, va explotar aquest descuit i va apostar habitualment a marcadors alts a les segones parts. Això li va servir per a obtenir un percentatge d’apostes encertades de gairebé un 70%.

A final de la temporada 2003-2004, les cases d’apostes van descobrir-ho i van canviar la manera d’establir les xifres de punts. En tan sols un mes, va perdre un terç de la fortuna milionària que havia generat. Aleshores va entendre que per continuar burlant el sistema, havia de recuperar l’avantatge objectiu. El 2007 va contractar un expert en matemàtica i estatística per construir un model algorísmic que l’ajudés a mantenir l’èxit. “La base d’una persona pragmàtica són els resultats i les conseqüències. Una gran part d’aquest enfocament consisteix a cercar ineficiències”, va dir en una entrevista a ESPN. En total, van ser dos anys treballant en un sistema de simulació basant en la unitat més bàsica del joc del bàsquet: la possessió. Primer, el programa preveia el nombre de possessions que probablement hi hauria a cada partit, segons les dades anteriors de tots dos equips. Després, establia el resultat més probable de cada possessió: una cistella de dos punts, un triple, un error… El programa executava desenes de milers de simulacions per a cada emparellament, i descartava sempre els resultats més improbables. Després de mesos i mesos d’ajustaments del model matemàtic, el 2009, va començar a apostar seguint les recomanacions del seu misteriós model, batejat com a Ewing, i va arribar a fer gairebé un miler de juguesques diàries.

Quan les victòries de Voulgaris amb les juguesques relacionades amb l’NBA van tornar a ser costants, va començar a dedicar-se a una altra de les seves passions: el pòquer. Així, valent-se dels coneixements de matemàtiques i probabilitat, va participar en unes quantes competicions per a grans apostadors. El 2012 va debutar a les World Series i va ser a punt de guanyar. Anys després, el 2017, va tornar-hi i va guanyar un pot de més d’un milió de dòlars. Segons uns quants portals especialitzats, es calcula que, durant la seva carrera, ha guanyat més de tres milions de dòlars en torneigs de tot el món.

Del joc a l’esport professional

El 2018, va decidir de posar en pausa la carrera amb el joc i va fer el salt definitiu a l’esport professional amb els Dallas Mavericks. Allà també hi va aplicar l’enfocament matemàtic, popularitzat als Estats Units a partir del beisbol, i es va valer d’algorismes i models per determinar el valor dels jugadors de la plantilla i de la resta de la lliga. D’aquesta manera, assessorava el propietari de l’equip, Mark Cuban, a l’hora de fer traspassos o contractacions de jugadors. La seva influència en l’equip era tan gran que hi va haver qui va arribar a acusar-lo de passar per sobre de l’entrenador i determinar les alineacions i el minutatge dels jugadors. El seu poder gairebé il·limitat a la franquícia no va agradar tothom. La gran estrella a la pista, Luka Dončić, i el prestigiós entrenador, Rick Carlisle, van mostrar unes quantes vegades reticència al fet que una persona aliena al bàsquet prengués les decisions. Això i els mals resultats –en tres anys al càrrec van jugar dues vegades els play-offs pel títol i van ser eliminats a la primera ronda– van precipitar-ne la sortida.

Ara vol emprar una vegada més l’enfocament matemàtic, però en el futbol. Voulgaris considera en les operacions de mercat en les divisions inferiors són ineficients per definició. Així doncs, pretén d’aprofitar-se’n amb l’estatística avançada. Això no és nou. Clubs modests d’Anglaterra, com ara el Brighton i el Brentford, fa anys que l’apliquen i els resultats són més que destacables: han aconseguit d’ascendir i, sobretot, consolidar-se a la primera divisió. A més, tots dos clubs s’han caracteritzat per contractar jugadors desconeguts a baix preu i vendre’ls anys després a clubs de l’elit europea per grans quantitats de diners.

De moment, les dues primeres temporades gestionant el Castelló l’avalen. L’any passat l’equip va ser tercer i va ser a punt d’ascendir a la segona divisió. Enguany, l’equip és ben encarat per a obtenir l’objectiu directament. A més, ha explicat que va elegir el club orellut perquè li veia potencial de consolidar-se a l’elit. Fins ara vol projectar una imatge de respecte envers la institució. “No em considero un propietari, em considero un guardià. Aquest és un equip amb una història centenària. Pertany als jugadors, els entrenadors i la gent de Castelló de la Plana”, va dir a l’ESPN després d’haver comprat el club.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any