Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

És bo que se superi la llei Wert, que promovia l’elecció del castellà com a vehicular sense atendre raons pedagògiques i menystenint la competència en educació i llengua. Efectivament, imposar quotes de castellà en el nostre model educatiu era una invasió de funcions inacceptable i impròpia de la funció judicial. Però el projecte Celaá, que pretén superar-la, a debat al congrés espanyol actualment, només serà positiu si el català s’hi manté com a vehicular i no hi progressa la clàusula que no el preserva de noves interferències de cap administració educativa altra que la catalana. El projecte de llei ha d’eliminar, o modificar, aquesta disposició que obre la via al ribot per escapçar les nostres competències i llimar la nostra legislació en educació i matèria lingüística.

Hi estem avesats. N’hem tastat els efectes arran de reiterades decisions adverses d’organismes de l’estat i la judicatura per fer minvar el català i harmonitzar-nos amb el creixement del castellà. Ara, que aspirem a la plenitud del nostre govern, podem deixar-nos arrabassar la competència en un àmbit clau com el de l’escolarització? A canvi de què? El blindatge ha de ser absolut.

El millor per a l’escola catalana és mantenir el model d’immersió lingüística blindat des de la seva creació amb la primera llei de normalització del 1983, i que Catalunya mantingui la competència plena en educació i política lingüística. Un model bo des del punt de vista educatiu, que ha estat i és clau no tan sols per a la llengua i la igualtat d’oportunitats dels alumnes sinó per a la societat en conjunt. L’escola garanteix el coneixement del català i el castellà, i l’aranès a l’Aran, tal com ho mostren els currículums educatius i les avaluacions dels resultats acadèmics. Els alumnes acaben l’escolarització sabent aquestes llengües gràcies al nostre sistema, sempre perfectible, que s’adapta a la realitat sociolingüística. A moltes escoles cal encara reforçar-hi la llengua catalana.

Desterrem la llei Wert. Sense fissures, i menys amb vots a favor de partits d’obediència catalana. Blindem l’escola de manera absoluta sense escletxes per a ribots amenaçadors. Blindem-la per garantir el futur de la llengua i la igualtat d’oportunitats. L’escola catalana és un exemple de convivència democràtica, de llibertat i respecte a les llengües i a la diversitat lingüística. Amb l’escola, no s’hi pot negociar. I amb la llengua, tampoc.

Ester Franquesa i Bonet
directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.