Biblioteques d’objectes: un model que vol ser una alternativa sostenible al consum excessiu

Quin sentit té comprar un trepant si tan sols heu de penjar un quadre? Val la pena d’adquirir unes crosses per fer-les servir durant quinze dies? De reflexions com aquestes sorgeix la idea de les biblioteques d’objectes, iniciatives veïnals basades en la sostenibilitat i el reaprofitament que com més va més populars són. El funcionament és idèntic al de qualsevol biblioteca. L’organització té un fons d’objectes i els associats poden demanar-ne en préstec. Una vegada s’acaba el temps fixat, cal retornar-los.

Com que són organitzacions sense ànim de lucre, els catàlegs es creen principalment per mitjà de donacions de particulars, que en la majoria dels casos són dels socis mateixos. Bicicletes, escales, cotxets per a nadons, cadires plegables, neveres portàtils, micròfons, trepants, martells, aspiradores… Objectes que ocupen espai a casa i que, en molts casos, no es fan servir. Per aquest motiu, es posen a l’abast de la comunitat perquè tinguin una nova vida.

“Vivim en una societat hiperconsumista que es basa a comprar, fer servir i llançar. Nosaltres hi creem alternatives”, explica Daniel Pardo, coordinador de la Caixa d’Eines i Feines de la Ciutat Vella de Barcelona. El projecte va néixer el 2021, ja té gairebé dos-cents setanta associats i gestiona uns cent préstecs el mes.

Tanmateix, la biblioteca d’objectes pionera és la Biblioteca de les Coses de Sant Martí, també a Barcelona, creada el 2019 per la fundació Rezero i la cooperativa Nusos. “La vam obrir amb la idea de convertir-la en exemple de consum alternatiu. Volíem comprovar-ne la viabilitat tècnica i mediambiental”, explica Anna Peña, cap de comunicació de Rezero. Avui, ja té uns set-cents cinquanta socis i més de quatre-cents objectes al catàleg. “Pretenem que tothom pugui accedir a allò que necessita en qualsevol moment sense haver-s’ho de comprar i, per tant, gastar-se diners i generar residus”, relata Maria Oller, gestora de la biblioteca.

Per crear-la, van emmirallar-se en la Library of Things de Londres, un projecte molt semblant que va començar l’activitat el 2014. La iniciativa va sorgir a partir de la pensada d’un grup de veïns de West Norwood, una zona residencial del sud de la ciutat, que volien compartir eines i estris de casa per estalviar-se despeses. El model va tenir molt d’èxit i l’organització va anar creixent fins a convertir-se en tota una referència. Una dècada després, ja té divuit seus repartides pels barris i ara vol expandir-se a més punts del Regne Unit.

A més de propiciar un ús compartit dels objectes i de voler reduir l’impacte ambiental, les biblioteques d’objectes també tenen l’objectiu de generar teixit social. “Quan vam llançar el projecte pensàvem que podia tornar a unir el barri, després d’una pandèmia que ens havia obligat a estar tancats molt temps i enmig d’aquesta societat cada vegada més individualista”, diu Oller.

Primera biblioteca d’objectes pública de Barcelona

Després de tres anys funcionant de manera autogestionada, la Caixa d’Eines i Feines de la Ciutat Vella ha signat un conveni de col·laboració amb l’ajuntament. Concretament, amb el districte de la Ciutat Vella i la Federació Casc Antic per la Gestió Comunitària. D’aquesta manera, s’ha integrat com un servei més del Casal de Barri Pou de la Figuera, una altra entitat de gestió comunitària i veïnal, però finançada públicament.

Amb aquest canvi, ja no dependrà de les subvencions anuals, sinó que tindrà un pressupost estable. Això li ha permès d’eliminar les quotes als socis. A més, s’espera que en aquestes setmanes vinents abandoni l’actual local, de titularitat privada, per a traslladar-se a un altre de municipal, a tocar del Pou de la Figuera.

A més d’oferir el préstec d’objectes, també ha creat un espai per connectar veïns que cerquen un servei, com ara una petita reparació o una instal·lació, i professionals o petites empreses que els ofereixen. L’objectiu és fomentar l’economia de proximitat i enfortir vincles al barri. En aquest cas, l’organització tan sols fa d’enllaç i l’acord econòmic s’estableix entre totes dues parts. Una vegada completada la tasca, la biblioteca en fa un seguiment per assegurar-se que ha anat bé a tothom.

Optimisme amb el futur

Pels impulsors del projecte, aquesta és el camí a seguir en el futur. “Fins ara, som l’única biblioteca pública d’objectes a Barcelona, però aquest ha de ser el model. Les administracions públiques han de fer costat decididament a les iniciatives sostenibles com aquesta”, diu Daniel Pardo. A més, són molt optimistes respecte del creixement d’aquesta mena d’iniciatives: “La projecció és que d’aquí a uns quants anys hi hagi una biblioteca d’objectes per barri, tal com ara n’hi ha una de llibres.”

En aquest sentit, el nombre de biblioteques d’objectes no para de créixer per tot arreu. Sense anar més lluny, la fundació Rezero i la cooperativa Nusos han assessorat diverses associacions d’indrets com ara Tarragona, Terrassa i el barri del Poble-Sec de Barcelona per posar-ne en funcionament tres més. A més, uns quants ajuntaments, com ara el de Tiana (Maresme), Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) i Prats de Lluçanès (Lluçanès), també s’hi han interessat. Fins i tot uns quants instituts ja han implantat iniciatives semblants en l’àmbit de l’ensenyament, o ho implantaran aviat.

Tanmateix, els implicats coincideixen a dir que la implicació veïnal és clau per a l’èxit d’aquestes iniciatives. “L’experiència ens diu que les biblioteques d’objectes tan sols funcionen si són els veïns qui les dirigeixen. Malgrat que les administracions s’hi impliquin, cal una xarxa associativa important perquè, al cap i a la fi, és la gent qui hi dóna vida”, assegura Anna Peña.

Per a continuar fent passes endavant, unes quantes biblioteques d’objectes de Barcelona i l’àrea metropolitana engeguen avui els primers contactes per col·laborar i, en un futur, fer front comú davant les administracions a la recerca de més suport i recursos. “Ens agradaria de poder tenir projectes més estables. Això ens donaria tranquil·litat per a treballar i ens permetria d’arribar a molta més gent”, assenyala Maria Oller.