
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Qualsevol conflicte és sempre dialèctic, un flux d’intercanvis entre les parts que va obtenint un equilibri constant, però alhora renovador de tot allò que passa i creador de noves oportunitats –i els entesos ja em disculparan l’excés de vulgarització. Per això, en qualsevol conflicte no importa ni compta tan sols què fas tu, sinó també què fa l’altre. De fet, molt sovint, compta tant o més què fa l’altre, els errors que comet, que no pas què ets capaç d’arribar a fer tu.
Específicament, la major part dels processos d’independència tenen l’origen en la crueltat del país de què el nou estat acaba separant-se. Des del pamflet excels de Paine als poemes d’Ho Chi Min, tot és reaccionar. Sis estats actuals dels Balcans deuen la seua independència als cretins intel·lectuals serbs que, encapçalats per Dobrica Ćosić, van elaborar un memoràndum que incendià l’ex-Iugoslàvia. A Alger l’arribada de Massu i els seus paracaigudistes va semblar que ofegava durant mesos la revolta de la casba, però l’esclat definitiu de les banderes verd-i-blanques va nàixer un matí del no-res, impulsat per la impossibilitat material de resistir més temps aquella fatxenderia, aquell menysteniment dels drets més elementals. Els errors dels opressors acaben esperonant els oprimits, més que no pas els encerts propis. Algú ho pot trobar trist i em semblarà comprensible. Però és cert i real. Contrastable.
És evident, per exemple, que en el nostre cas l’esperó de l’adversari ha ajudat en totes i cadascuna de les fases del procés cap a la independència. Sense la sentència del Constitucional sobre l’estatut no seríem on som avui. Sense la provocació falangista i judicial contra el referèndum d’Arenys de Munt allò no hauria esdevingut el fenomen nacional que va arribar a ser. Sense la recollida de signatures ‘contra els catalans’ impulsada per Rajoy tot hauria anat més lent. Sense la repressió del Primer d’Octubre la independència potser no s’hauria proclamat dies després.
Els polítics intel·ligents, i els estats seriosos, saben que l’estabilitat va vinculada a la calma i al bon tracte, a l’atenció, al respecte i la dignitat. Si hi ha nacions, perfectament homologables a la nostra que, emperò, no pensen en la necessitat de ser independents és perquè enlloc no s’ha escrit que cada nació necessite un estat. Això depèn, sobretot, de la comoditat amb què et trobes en l’estat on t’ha tocat de nàixer. En conseqüència, hi ha nacions que pensen que no val la pena l’esforç perquè poden créixer sense traves i n’hi ha que no tenen, que no tenim, cap més remei que guanyar, perquè altrament no podrem ni viure. El resultat és que les nacions derrotades sempre ho són perquè no saben contenir la seua ira contra els qui viuen dins el mateix estat i són diferents. I en això Espanya és, de fa segles, un exemple de manual.
Ahir ho vàrem veure, una altra volta, reflectit en dos espais diferents. Per una banda, a la sala de Tribunal Suprem en les declaracions, diguem-ne al·lucinògenes, dels guàrdies civils que van reprimir el referèndum d’autodeterminació. En qualsevol societat la policia té un poder que els ciutadans no tenen i és per això que ha d’estar especialment preparada per a exercitar-lo. Per a administrar-lo amb prudència i pensant sempre en el bé comú. En canvi, escoltar aquells guàrdies civils, ahir i durant tota la setmana; constatar-ne el baixíssim nivell intel·lectual, la indissimulada fòbia política i personal; comprovar la inconsistència dels seus arguments i les seues explicacions no pot sinó indignar i exasperar la gent. Que les vides de la presidenta del parlament, de mig govern i dels dirigents d’Òmnium i ANC pengen de la fantasia i les mentides d’aquests minúsculs rois de la brousse fa feredat, fa molta feredat. Sobretot perquè són ells els violents i són ells que haurien de ser jutjats i condemnats per allò que varen fer aquell dia. Per això la ràbia de veure’ls vantar-se i gallejar en un tribunal que saben que és parcial i els protegeix és pura benzina.
Com benzina és la decisió de la Junta Electoral de portar davant la fiscalia el president de la Generalitat, multar-lo i ordenar als Mossos la retirada de no se sap ben bé què –sembla que de totes les pancartes i cartells que puguen trobar en els locals públics, a l’engròs! Ahir vaig ser clar, crec, explicant què pense sobre tot això, però avui la dialèctica, com és evident, ja ha canviat coses. La persecució del president del govern per un afer de consciència –que això és el que fa un òrgan simplement administratiu– és d’una gravetat que supera el límit que pot tolerar qualsevol país democràtic. Torra fa la sensació de tenir a prop gent que voldria frenar-lo, però, equivocant-se o no en les formes, no es pot negar que entoma el conflicte amb totes dues mans i no s’està allà per a fer política i deixar passar els dies. Per això intenten fer-li mal i activen des del primer minut tots els mecanismes que tenen a l’abast per reprimir-lo, per mirar d’apartar-lo.
Amb això, amb aquesta reacció completament desproporcionada, fora de lloc, de la Junta Electoral espanyola, es revifarà inevitablement un xoc que l’independentisme oficial hores abans semblava que volia evitar, o si més no atenuar. Sant tornem-hi, doncs i tothom a fer força. Que la gent i el carrer són el motor que no ha fallat mai en el procés cap a la independència, però els errors constants de l’estat espanyol gairebé sempre han fet de benzina.
30 comentaris dels subscriptors

jordi Rovira
21.03.2019 | 22:29
Aquesta es veia a venir. Només un estat com l’espanyol pot deixar oberts els flancs que assenyalaven ahir les vostres crítiques. Però tranquils, la estulticia no para d’executar el seu camí a enlloc. Millor dit, el proceso español no pot ja parar de re-configurar el seu nou estat. I aquí no hi cabem. Sí senyor, en resposta a aquells que sempre em diuen que només els fa por el moment final, la resposta la donen des d’Espanya: la benzina aboca a només una possible solució. INDEPENDÊNCIA.

Josep Usó
21.03.2019 | 22:41
Espanya és de manual. Presumeix d’allò que no té. I ho fa amb tanta fatxenderia que té dos tipus d’interlocutors, a qualsevol nivell. Aquells que la ignoren o la consideren un zero a l’esquerra (perquè s’ho poden permetre) i els qui no la poden veure ni en pintura, però no tenen més remei que suportar-la. El primer grup es va nodrint del segon. Però ells no ho entendran mai perquè no escolten a ningú. No us n’heu adonat que allà on van només criden? Per a parlar entre ells, a menys d’un metre, criden com si encara estigueren fent de pastors a camp obert. Doncs això. Nosaltres hem de passar del segon al primer grup. Sense pressa, si voleu; però sense aturar-nos.

jaume vall
21.03.2019 | 23:37
Caldrà afegir aquesta, una més, a les editorials que marquen fites, punts de referència. Punts d’inflexió.
Quin plaer llegir informació estructurada, exposada, contextualitzada. Plena de veritats. Les paraules per si mateixes no transformen la realitat, però ben gestionades, interioritzades, incorporades a l’acció, tenen un poder més transformador que l’espasa.
D’altra banda, sobre la constatació de la força tranquil·la de l’independentisme que va sent adobada per la intolerància de l’adversari. Completament d’acord. Però… Si ens imaginem els pendents més alt d’una muntanya, on van confluint rierols de neu fosa, de pluges, que engrandeixen el corrent, de manera natural. Si imaginem que l’actuació d’algú ben maldestre, modifica el curs natural, actuant de manera que encara fa ajuntar més rieres per sumar més corrents d’aigua, arribem a la conclusió que el riu que s’esdevé tindrà una força incontestable, colossal. Degut a la natura, (l’ànsia natural de llibertat ) i a les actuacions humanes (els actes repressors del normal fluir en llibertat, que provoquen una reacció oposada). Això és una potència impressionant.
Però… si en el moment de màxim cabdal del riu així enriquit, resulta que “algú” es dedica al darrer tram de l’avalanxa a bifurcar el torrent, el que passarà és que tota aquella força acumulada es dividirà per la meitat, i deixarà de tenir una potència transformadora, capaç d’abatre estructures immobilistes. Tinc la impressió que “algú”, ha fet dividir la força de 2,2 M. de persones (de votants), que resultaria imparable, perquè es divideixi en dues, tres forces de centenars de milers de votants, que ja no tenen una capacitat abassagadora com un tsunami.

Francesc Rosés
21.03.2019 | 23:43
“Sense la sentència del Constitucional sobre l’estatut no seríem on som avui.” Totalment d’acord, i sense l’estupidesa dels nostres polítics, tampoc. Em sap greu, però és així. Tenim polítics mediocres generats per estructures de partit que no serveixen per altra cosa que per generar polítics mediocres. I són pocs, numèricament parlant, però fan molt de mal.
I no es pot tirar endavant sense polítics i no en surten de nous i els vells ja no serveixen. És difícil que el poble tiri sol sense la pota dels polítics. Sincerament, els uns i els altres ens han portat a un punt ben pelut.

Josep Jallé
21.03.2019 | 23:53
És com un mantra: Espanya no ens falla mai. Atia i atia la confrontació, amb les coses més nímies, per sistema i perquè al seu “corralito” res es mogui sense el seu plàcet. Segueix la dictadura, segueix l’estat d’excepció, amb la Causa General. Sembla que no hi hagi governs, que tot es basi en aquestes mostres, quasi banals, dels símbols. En pre campanya o en campanya és quan més hi ha que esmicolar els intents de democracia, de llibertat. I desprès diuen, els subjectes declaradors en la comedia judicial, que veien, veuen, l’odi en les nostres actuacions en aquells fets, a l’1O, memorables de votar i protegir el dret a fer-ho. Però, que esperaven aquella trepa de números de les ràncies oligarquies?. Confiem en el vostre amor vers el nostre odi?. Si?. I no ens falleu mai, que tot plegat ens empeny, dia rere dia, al comiat sense retorn. Cop de porta, una rere l’altre.

Oriol Gordó
21.03.2019 | 23:57
En aquest conflicte polític on estem immersos molts cops ocorre que no sabem ben bé què està passant. Ahir semblava una cosa, avui ja ha girat totalment la truita. Nosaltres sembla que no ho fem bé, però provoquem grans errors en l’adversari. Potser al final es redueix a que tothom faci el que bonament pugui des del lloc que li toqui, tan coordinadament com sigui possible amb tota la resta. I com el president ens ha demostrat, a cops la millor arma és fer-los cas en el sentit més literal possible, per dur-los a l’absurd i al ridícul.

Ignasi Mora
21.03.2019 | 23:59
Sí senyor, els dos bàndols d’un conflicte tenen un tant per cent de guanyar-lo, cosa que és un apriorisme radiant. Ara bé, els apriorismes diuen no res del contingut del resultat del conflicte. Per això admire tots aquells que prediuen el futur, i si l’encereten, l’endevinen. Quantes teories, quants recursos a les citacions de grans autors, quant de temps esmerçat! Però els humans som així. Ja posats, tanmateix, en aquest conflicte entre Catalunya i Espanya, els valencians hauríem de dir alguna cosa més de les que hem dit. Perquè del resultat esmentat dependrà que algunss pensem o no que la nostra vida ha sigut un gran fracàs. Que la llengua comuna pesa molt, moltíssim. I Àtila s’apropa al galop.

JORDI PIGRAU
22.03.2019 | 04:57
Sense la sentència del Constitucional sobre l’estatut no seríem on som avui.” Totalment d’acord, i sense l’estupidesa dels nostres polítics, tampoc. Em sap greu, però és així. Tenim polítics mediocres generats per estructures de partit que no serveixen per altra cosa que per generar polítics mediocres. I són pocs, numèricament parlant, però fan molt de mal.
I no es pot tirar endavant sense polítics i no en surten de nous i els vells ja no serveixen. És difícil que el poble tiri sol sense la pota dels polítics. Sincerament, els uns i els altres ens han portat a un punt ben pelut.
Completament d’acord amb en Francesc Rosés
I afageixo, el Dr. estava Molt Cofoi des de “Mani” dissabte, però la reacció de La Caverna li ha fet veure que no va servir per res

Eduard Gracia
22.03.2019 | 05:34
Totalment d’acord amb l’article. Un punt que s’hi fa cap al final, però, i que crec que mereix posar-se molt de relleu , és sobre el coratge que està demostrant el Presidenf Torra davant l’abús d’autoritat del JEC. Primer, perquè ahir l’editorial (“Farts”) feia una llarga llista d’accions “incomprensibles” però gairebé des de l’equidistància, sense reconèixer que no tothom des de l’àmbit polític està fent el mateix – i aquesta forma d’equidistància estil indepe ens molt de fa mal, perquè provoca el desànim (l’editorial d’ahir n’és un exemple perfecte) i potencialment l’abstenció (que seria una catàstrofe) en comptes del càstig electoral als que estan traïnt els seus principis i en favor dels que no ho fan. El cas del President Torra és admirable, perquè s’hi està jugant molt en un moment que ningú no s’enganya ja sobre el que l’Estat Espanyol està disposat a fer. Destacar això, i contrastar-ho amb l’actitut molt més submissa d’altres que fins no fa gaire es presentaven com a els independentistes “comme il faut”, és també feina d’aquest diari…

Rosa Guallar
22.03.2019 | 06:37
Bon dia!
Vicent Partal…, encertat ahir i encertat avui. Vilaweb imprescindible! Hi entro cada dia a llegir de bon matí, m’ajuda a fer cara a la jornada degudament. Gràcies Vicent Partal, gràcies Vilaweb, PER SER-HI!!!

LLUÍS CASTILLO
22.03.2019 | 07:37
Ja els va ben retratar el bo de’n Federico: “…tienen, por eso no lloran, de plomo les calaveras. Con el alma de charol vienen por la carretera…”. Salut.

Mª Teresa Brasó
22.03.2019 | 08:00
Molt d’acord amb Eduard Garcia.

Pepita Carlos
22.03.2019 | 08:14
Crec que cada vegada m’agrada més el Sr. TORRA, Impassible aguanta i entoma, però ell intenta anar endavant, dintre l’adversitat i la innominia.

Salvador Aregall
22.03.2019 | 08:17
El que està clar és que des de les institucions, des dels edificis institucionals, no es pot fer res. Ells tenen la paella pel mànec. Tenen la llei i el qui l’interpreta, tenen també els mossos … per humiliar-nos quan calgui. És com jugar un partit a camp contrari amb l’àrbitre en contra i amb tres jugadors expulsats. I el més gros és que tenim els mecanismes per jugar aquest partit al nostre camp, fora de les institucions, que, per més nostres que siguin, no les governem. Tenim l’ANC que, encara que fos il·legalitzada, podria actuar clandestinament com en el seu moment va ser l’Assemblea de Catalunya. Cal que l’ANC faci una passa endavant, cal anar cap el conflicte, tàctic, pensat, pacífic … conflicte directe amb l’estat. Tenim el Consell per la República que és intocable per l’estat i tenim gent, molta gent esperant el moment i que algú doni l’ordre.

Daniel Solé
22.03.2019 | 08:52
Jo veig aquest judici i no puc evitar pensar que el seu pensament no ha evolucionat gaire dels d’aquells de la santa inquisició espanyola. Han vist independentistes i han dit a la foguera. El judici, òbviament una burla, una fantotxada. I efectivament, els millors de nosaltres amb la seva vida absolutament colpejada per nans intel·lectuals, enemics de la democràcia i la virtut. El que ens fan ho acabaran pagant. El preu serà Catalunya.
La meva enhorabona a Eduard Gràcia en el seu comentari. El seu darrer paràgraf cal tenir-lo present.

Albert Miret
22.03.2019 | 09:05
Ahir m’avergonyia de pertànyer a la humanitat d’aquest país en veure com els guàrdies civils recitaven la lliçó que els havien fet aprendre literalment els fiscals, i quan s’equivocaven, els recordaven de viva veu el que havien quedat que dirien i ells ho repetien com a xaiets afegint-hi dades imaginàries i falsament emocionals per mirar d’augmentar la misèria de les seves mentides. Tot a la vista del jutge de família legionària, dels jutges dorments i el jutge sado-masoquista rialler. Quina infàmia contemplar com persones honorables i sàvies són jutjades per quatre miserables a sou de l’inquisidor, mentre un rei imposat per la força de les armes que ven, riu des de la finestra del palau que s’ha regalat. O diem que prou d’aquesta ignomínia, o haurem de deixar que ens mengin dins la seva melé de mediocritat mental i inhumana.

Anna CASACUBERTA
22.03.2019 | 09:09
El MH President Quim Torra donant una lliçó de coherència i saber fer. No veig ni a la majoria dels consellers que li donen suport al govern ni al poble de Catalunya que estigui a l’alçada de les tristes circumstàncies que ens toca viure. Tots al carrer ja!!!

Ramon Simon
22.03.2019 | 09:22
Tinc la pena de dir que em fa pena la calitat, la cultura i la dignitat, de la sala del suprem , per permetre la faxanderia dels fiscals i dels g.c. espero marxar pronte de aquest pais,

Josep Salart
22.03.2019 | 09:35
No podem deixar passar els dies d’aquesta manera tant superficial, tenim gent empresonada i exiliada. I tením un estat represor que es munta continuament espectacles per humiliar-nos; judicis, inauguracions de fires, escorcolls, detencions i tot el que els pugui passar pel forro.
Hem de trobar la manera pacífica de fer-los mal, de què tinguin el mateix malviure que nosaltres mentre esperem la llibertat. A mi només em ve al cap l’economía. Que algú més preparat que jo, si us plau, pensi en alguna cosa i el seguirem tots.
I aquesta Europa de tecnócrates i etílics, de malversació i de poquesvergonyes, també.
Ahir un francés em preguntava on podia anara sopar i li vaig dir: a la presó amb els catalans¡¡ tu no m’ajudes, jo tampoc. Ah si, ara algú em dirà que va contra la nostra economía. Doncs mira, tots tenim a perdre i es per això que sempre sembla que estem acollonits. No.

Alexandre Pineda
22.03.2019 | 09:48
Molt clara la percepció de l’editorial,, al cap i a la fí la guàrdia civil està ensinistrada en el barbarisme terrorista armat, es presenten a l’inrevés però és un mentida clamorosa, com tot ho presenten a favor del reialme i les castes que l’acomboien, els armats encara que les normes són protegir el poble, no ho fan pas és l’esperit imperialista dominant,sabem que tots els genocidis a Amèrica, Flandes el Rif 1921,, la confederació catalana aragonesa, tot ho titllen de gent dolenta per justificar-se i ensems diuen ser el grans civilitzadors. No hi remei, el millor ser+a la República, els espanyols demòcrates que ens donen suport seguiran el nostre camí per assolir la unitat vera entre els pobles, No la farsa i atac bèl·lic constant amb moltes armes malèfiques com les que en diuen “unidad”, exclusiva de les castes esmentades. ,

Pep Agulló
22.03.2019 | 09:51
LA CARA D’IRA QUE VEIA EL GUÀRDIA CIVIL, ERA LA SEVA EN EL MIRALL…
Certament com diu Vicent: “les nacions derrotades sempre ho són perquè no saben contenir la seua ira contra els qui viuen dins el mateix estat i són diferents. I en això Espanya és, de fa segles, un exemple de manual.” El problema, són els més 300 anys que dura, i com vens a dir, no ha estat encara derrotat. Això el fa “peculiar” respecte als altres exemples que has posat…Pel mètode inductiu esperem també poder contrastar-lo en els registres de la història.
Però m’agradaria comentar tot parlant de la dialèctica en un conflicte, ara, de maniqueisme en un conflicte. Ho diré amb to fraternal fent referència algunes frases de l’editorial “farts” d’ahir. Últimament veig arguments a les editorials que referent-se a l’independentisme tendeixen un xic a la simplificació (m’ho sembla, no voldria ser injust), fruit potser de l’afartament, sobretot quan entrem a l’analisi dels esdeveniments a partir de l’1-O. És el “Ells” i el “Nosaltres”; entre els organitzadors (polítics, dirigents, govern…) i la ciutadania. I dins els primers tots al mateix sac. Molts comentaris també han anat en aquesta línia. He d’alinear-me amb el comentari de l’Eduard Gracia 05:34 que parla de l’equidistància on es perden matisos i genera un “desànim i potencialment l’abstenció”. I alerta, perquè això afecta els més de dos milions “que mai fallem”…
En aquest sentit és bo que li reconeguem a Torra el que està fent, malgrat la seva poca traça en el tema dels llaços. Que n’aprengui de l’ajuntament de Port de la Selva.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

JORDI BALBASTRE
22.03.2019 | 10:49
Completament d’acord Vicent.
Ahir va ser un dia molt trist, l’escletxa es va fer ja insalvable
Una de les agents va dir que la gent actuava com havent perdut el respecte a la autoritat – que somos nosotros – va dir. Però és que l’autoritat s’ha de guanyar senyors, quan els funcionaris colpejent bestialment i menteixen cínicament, la autoritat ha desaparegut.
Per altra banda aquests covards que no donen la cara i tot ho embruten, només són la darrera baula d’una cadena que arriba fins s uns altres covards que com a president i vicepresidenta O ministre, no sabien res, ningú els deia res, i s’assabenten per la televisió.
No volem un Reino on la mentida prevaleix sobre la democràcia i la justícia i la llibertat
És l’imperi de la mentida.

eva salas
22.03.2019 | 11:04
Poder i autoritat són dues coses diferents. El poder el té qui té la força, l’autoritat només qui és depositari del respecte.
Espanya ha perdut l’autoritat sobre Catalunya.

Sal·lustià Herrero
22.03.2019 | 11:45
Al terrorisme d’estat i a la vulneració de tots els drets fonamentals de catalànics, l’anomenen ara, congruència, proporcionalitat, racionalitat i “democràcia plena”!

Joan Calsapeu
22.03.2019 | 12:56
amb els Guardies Civils foten teatre i amb les imatges dels soldats israelians detenint un nen de 10 anys a Hebron, per avui ja en tinc prou…
i als autoritaris espanyols això els hi acabarà petant als morros, però m’ha quedat clar que amb democràcia amb l’autoritarisme d’aquest colonialistes, tots, no ens en sortirem.

Maria Angels Fita
22.03.2019 | 13:15
1 – El 28 d’abril votarem només 2 forces independentistes. Tota la resta, submissió. I que quedi clar que ERC fa part de “tota la resta”.
Hem de superar l’edat de la inocència. Els Comuns i ERC s’estan apropant ideologicament de manera perillosa. En Torra hauria de començar a seleccionar les persones amb les quals parla de temes delicats.
2 – Necessitem lideratges i instruccions clares. El/s President/s Torra/Puigdemont han de demanar el que necessiten per ajudar-los en la seva tasca, amb l’objectiu d’obtenir coordinació entre la gent i el govern. No cal que ens ho digui directamente. Dir-ho a l’ANC o a un interlocutor que ho pugui traslladar “a baix”, és suficient.
3 – El Consell per la Republica es imprescindible i necessita ampliarse. En això el Vilaweb podria insistir-hi més i explicar-ho fins l’avorriment. Encara hi ha molta gent que creu en la falsa ecuació: Consell = Puigdemont = dretes. Es esfereidor que això passi a hores d’ara.
4 – El nostre suport al President Puigdemont ha de ser més explicit i visible. Perqué hi ha tanta gent que s’avergonyeix de donar-li suport? Com més suport tingui més enrabiats estaran i més errors faran els espanyols.

ENRIC ROIG
22.03.2019 | 13:55
Daniel Solé: “Jo veig aquest judici i no puc evitar de pensar que el seu pensament no ha evolucionat gaire del d’aquells de la santa inquisició española”. Exactament. Jo crec que el seu pensament no pot variar gaire, si té els mateixos objectius i usa els mateixos mètodes. Segueixen creient, com ho creien la “monarquía absoluta” i la nobleza”, que España era el seu “cortijo” i com que volen que segueixi sent aixi, segueixen pretenent tenir al poble sotmés per la por, la violència i l’estupidesa. Governen amb la mateixa ideología, pero valent-se de les tècniques actuals d’opressió, evolucionades i perfeccionades. Algunes coses consubstancials gairebé no ha evolcuinat, com per exemple le “mangas verdes”.

Roser Caminals
22.03.2019 | 14:51
Hauriem de parlar menys dels abusos de l’estat espanyol, que tots coneixem, i més d’estratègia.
Insistir que España viola tots els drets democràtics és girar les rodes en un fangar. Hem d’arrencar i tirar endavant.
Si entre els subscriptors hi ha economistes, si’s plau que facin propostes. Si hi ha advocats i politòlegs, que en facin també, així com qualsevol persona que tingui coneixements o experiència útils i pertinents. Els que som a l’ANC escoltem i podem transmetre les vostres idees.

Lluïsa Miret
22.03.2019 | 17:47
M’agrada llegir el VilaWeb cada matí i sobretot en Vicens Partal i em fa gràcia adonar-me com anem fent canvis d’humor responent als fets que van succeint, i es que passen moltes coses. Hi ha una actitud per la part espanyola de rancúnia inmensa perquè hem gosat fer una cosa que no volien, no els cap al cap que ho haguem fet, quan ells ens ho havien prohibit !!!!
Dons mireu, avançar a la vida és això, es fer el que penses que has de fer, encara que algú t’ho prohibeixi.
I ho farem tantes vegades com així ho pensem !

Jaume Riu
23.03.2019 | 01:38
Resultats a hores d’ara:
1. Ahir ja volien imputar Torra i avui no poden fer-ho (la pancarta amb l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans és inviolable)
2. La premsa i les TV internacionals es fan ressò de l’estupidesa dels regne d’Espanya (mireu les portades)
3. Ens fan una publicitat potentíssima del Procés català, que és el que no volien de cap manera
4. Els errors estratègics del regne d’Espanya amb aquesta persecució dels llaços obté més empoderament de la ciutadania…
S'ha afegit la noticia a Favorits